ANDORRA NO TÉ MAR.

QUE NINGÚ S’HO PRENGUI A MAL.

Avui la Noemí m’ha fet una entrevista a R7P. M’he trobat molt a gust, sempre es agradable explicar coses de la teva vida i més si és en companyia d’una persona com la Noe, t’oblides de que estàs a la ràdio. Bé, en el meu cas, ho oblido gairebé sempre, i així les engego... a la meva manera.
He dit quelcom que no vull que es mal interpreti :
“Que el meu ideal no és el de viure a Andorra”.
Espero que s’hagi entès...
El problema és que Andorra no té MAR, ni “xiringuitos” a la platja.
En cap cas, renego del meu país, encara que no hagi nascut aquí.
Només os cal mirar la cara de felicitat...

BAIXES LABORALS

ELS DIES DE BAIXA PER DECISIÓ POLÍTICA.

No m’agrada gens la proposta per a la nova llei de la CASS impulsada pels Grups Parlamentaris. No entenc com el PS ha pogut entrar en aquest joc.
Crearan una taula que recollirà les patologies més freqüents per les quals es demana una baixa i fixaran per a cadascuna el límit màxim de dies que es podran concedir de baixa.
O sigui, que ara els polítics, que no deuen de tenir massa feina pel que es veu, es volen dedicar a fer també de metge.
Per als nostres polítics totes les persones són iguals físicament. Tothom haurà de curar la seva “grip” amb el mateix nombre de dies. Sense donar importància per exemple a les persones al·lèrgiques a antibiòtics, que necessiten més dies per curar una simple grip, per posar un exemple.
Establiran també que tant sols els metges de l’especialitat a què correspon la patologia siguin els encarregats de donar la baixa. Fet que implicarà visitar en primer lloc el metge de capçalera i en segon lloc l’especialista.
Continuant amb la “disbauxa” els metges no convencionats tant sols podran donar set dies de baixa, fet que implica també dues visites, com a mínim.
Que pretenen els nostres politiquets ?

Crec que hauríem de demanar la dimissió d’aquesta colla “d’arrepenjats” que porta 3 anys per “no fer” la famosa llei de la Cass i nomenar una altra comissió de treball que no perdés tant el temps amb els nostres diners.
I de passada, si poguéssim canviar tots els Consellers, seria la “hòstia”.

Es massa demanar ? Si, ja ho sé.
Els Consellers de l’oposició no canviaran mai, o gairebé.

TORNANT A ANDORRA

LA FRONTERA I LA DUANA.

Sortir el cap de setmana és bo:
Desconnectes una mica i carregues piles per tornar-hi. I si endemés el Divendres és festa, encara millor.
No m’agraden les hores “punta” i per aquest motiu sempre torno aviat. La circulació és més fluïda i els “energúmens” de la carretera encara no han sortit, al menys no tots. Però sempre n’hi ha algun. I el que no entenc és la pressa que els agafa de sobte quant arriben a la zona del pantà d’Oliana, avançant encara que no tinguin espai per “amagar-se” si ve algun vehicle de cara.
La tornada cap a Andorra sol ser, a pesar d’aquests “quatre” imbècils, més tranquil·la.
Fins que arribes a la frontera. I això que avui la Guàrdia Civil espanyola, havia entès que transformar dos carrils en un de sol pel sol fet de poder mirar-te la cara, és un caos.
Caos que es fa espectacular a l’ entrada de Sant Julià de Lòria.
Aquí no hem entès encara que val més un sol carril, que convertir continuadament dos vies de circulació en una de sola.
“Cony de país”...
I ja no recordava la sortida d’Andorra el passat Divendres al matí:
Una única via de pas per la frontera, previ estudi una per una de totes les cares. I aturada a la Duana de tots els vehicles per verificar si el vehicle amb matrícula Andorrana anava degudament conduit amb una persona amb passaport Andorrà o permís de residència.
“Cony de Agència Tributària”...
Sortir el cap de setmana és bo:
Passar la frontera, la duana i Sant Julià, és una “merda”.

SECTARISME

EL SECTARISME DEL PS.

Ho ha dit en Ferran Goya i jo ho comparteixo : “ alguns companys no volien ser víctimes del sectarisme ”.
I es que aquesta es la paraula que defineix al PS : SECTA.

Ja se que les intencions del Sr. Goya no eren les de fer una altra candidatura a les primàries del PS, sinó que eren precisament fer veure a la gent com funciona el partit.
Li ha faltat quelcom més, anar més lluny, explicar més coses. S’ha quedat a mitges.

Però la rèplica per part del Primer Secretari i la Presidenta del partit ha estat una mentida rere una altra. Hem tornat a veure el perfil habitual del Sr. Francesc Casals : Insultador, prepotent, fals ... tallant continuadament a la Presidenta i menystenint al militant de base.

I ara en Ferran rebrà com a resposta, quant hagin passat uns dies, la INDIFERÈNCIA.

Aquesta es la forma de fer al PS : El Guru, amo i senyor del partit mana, els quatre deixebles amb càrrec disposen, i la resta ha de callar i obeir.
I així es van perdent eleccions. Encara que potser les properes Generals es podrien convertir en les darreres per a més de un.
O potser seran capaços de tornar a perdre i dir que no ha passat res ?

ENS ESTANT PRENENT EL PÈL.

UNA PRESA DE PÈL MÉS.

Noto com em van prenent el pèl i ja en començo a estar fart.
Es la segona vegada que aplacen des de la Cambra de Comerç un curs sobre el Pla de comptabilitat, degut a que encara no està publicat. Curs que per cert fa mesos que he pagat. I que dit de passada, dubto molt que necessiti, però que “cursaré” per “si les mosques”.
Es veu que els “especialistes” estant ara ocupats en fer conferències a la mateixa Cambra de Comerç. Deu sortir més a compte, sens dubte.
Cada conferència dura 1 hora ( i en fan la “tira”), i el curs són 4 dies X 5 hores ( i això s’ha de “currar” una mica més, sobretot si tenen a alumnes “torracollons” com jo mateix).
La no publicació del Pla comptable ratlla ja la incompetència “total”. A Espanya, el nou Pla comptable està ja aprovat i en vigor.
Les lleis fetes per a omplir butxaques m’estan posant dels “nervis” i qualsevol dia explicaré “quatre” coses.
La “famosa” llei de comptabilitat és una presa de pèl, tant sols encaminada a recaptar impostos properament, però que de moment no interessa que “corri” gaire.
Ai, Andorrans i residents...
Quant ens queda de “patir” encara.

Naturlàndia

Avui teníem a Andorra7ràdio al Sr. Josep Maria Goicoechea ( si no s’escriu així demano disculpes) i al Miquel Calsina, parlant de Naturlàndia, tot donant el seu punt de vista des de la vessant mediambiental i econòmica, respectivament.

Tant sols un comentari:

Si no ho heu escoltat, vosaltres us ho heu perdut. Sempre podeu però agafar el bondia del proper Dimarts, on sortirà un breu resum d'una part de la xerrada.
Penso que ha estat molt interessant. Si més no, dóna molt que pensar...
No us perdeu una visita a :
http://www.tv3.cat/videos/97239

UNA PATADA AL CUL.

RESOLUCIÓ.

Avui m’han entregat la resolució definitiva del Comitè Directiu del Partit Socialdemòcrata, amb la notificació de l’acord :

1. Desestimar el recurs interposat i confirmar en tots els seus extrems l’acord d’imposició al Sr. Miquel CALSINA GORDI de la sanció disciplinària que comporta la pèrdua de la condició d’afiliat.
2. Encomanar al Comitè Executiu la notificació de la present resolució denegatòria del recurs interposat.

No faré cap comunicat ni cap escrit a la premsa. Ja no s’ho valen ...

He aconseguit però, que un amic meu al que tenien totalment marginat, ells sabran perquè, tornés a rebre el seu correu del Partit.

Miquel.

UNA VOLTA PER LA VILA

UNA PASSEJADA.

Estem a dia 2 de Març de 2.008. Teòricament hauria de fer fred encara. Diuen que en tornarà a fer, ja veurem. També diuen que nevarà. L’any passat també ho deien.

Surto a fer un tomb per la vila de Sant Julià de Lòria, fa molt bon temps, fins i tot m’he de treure la jaqueta.
Recorro tot el poble de cap a cap, dos cops, tranquil·lament, no hi ha pressa, el dinar ja està preparat.
Conec a molta gent en el meu poble, i en tot el recorregut tant sols he hagut d’aturar-me un cop a saludar i a parlar amb algú.
I era la meva tieta...

Tenia ganes de prendre alguna cosa, fer l’aperitiu. Es quelcom que solia fer-se molt sovint els Diumenges, antiguament. Però no em venia de gust tancar-me dins d’un local, volia estar a l’exterior, feia un “solet” magnífic.
Tant sols he trobat una taula, en un bar, i en un camí particular, en tota la vila. Es veu que ara està prohibit, posar taules en la via pública.

No anem bé...

Sant Julià no necessita tobotroncs ni Naturlàndies...
No donen vida a la parròquia, més aviat la treuen.
Si es que en quedava una mica, de vida. Sant Julià és una vila morta.
I l’hem morta entre tots.
Però qui l’ha acabat de matar ha estat un Comú que vol viure tranquil, molt tranquil, sense gent.
Per això mateix l’envia cap a la muntanya de la Rabassa.

Cada dia m’agrada menys la meva vila.

Miquel.