martes, 28 de diciembre de 2010

FÒRUM - MASSA FUNCIONARIS ?


QUANTS FUNCIONARIS TENIM REALMENT ?

Aquesta pregunta no ens la poden contestar ni des de Govern.
Si mirem al Departament D’estadística de Govern, veiem el següent :
A Administració Pública i Seguretat Social trobem al Setembre 2008, 4.821 persones, al mateix mes de 2009, 4.773 persones i al mateix mes de 2010, 4.621 persones.
Magnífica gestió... Podríem pensar, s’ha reduït el nombre d’assalariats (les dades diuen que són de la CASS) en 48 el primer any, en 152 el segon any, un total de 200 persones.
La “sorpresa” la trobem quan verifiquem les dades directament a la CASS.
L’any 2008, a Administració Pública i Seguretat Social (fins i tot afegeix “defensa”), teníem un total de 4.474 assalariats. Al 2009, 54 assalariats més, 4.538 en total. Al 2010, 91 assalariats més, 4.565 en total. 145 persones més doncs en 2 anys.
Pel que fa al nombre total d’assalariats al mes de setembre 2010, 38.710 per la CASS, 38.529 pel departament d’Estadística.
A qui hem de creure ? Al que dona unes dades i diu que provenen de la CASS o les xifres de la CASS, directament ? O a ningú ?
Com és possible que per Govern el nombre de funcionaris vagi “a la baixa” i per la CASS continuí “a l’alça” ?

A mitjans del mes d’Octubre, en un article al Periòdic d’Andorra apareixien les següents dades referents al mes de Juliol : ens deien que el total d’assalariats era de 37.592 persones, mentrestant el Departament d’Estadística deia que n’eren 37.864 i la CASS 39.427.

Aquestes dades, si surten dels fitxers de la CASS i aquesta les distribueix a Govern i a la premsa, no haurien de ser les mateixes a tot arreu ?

En qualsevol dels casos, el percentatge de funcionaris representa gairebé sempre entre el 12 i el 13 % del total d’assalariats (o superior al 13%, si afegim Educació).Més d’un 10% del total dels assalariats són funcionaris, per dir-ho d’una altra manera.

Podem estar contents però, ja que a Espanya, el percentatge encara és més elevat, un 20 %.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 21 de diciembre de 2010

FÒRUM - UNA REFLEXIÓ


TANT SOLS ÉS UNA REFLEXIÓ.

Degut a que ja no “funciona” el blog de Tamarrolandia, els comentaris dels internautes s’han traslladat a altres llocs, com per exemple aquesta pàgina, la de fòrum o la del diari d’Andorra, no tant a la del periòdic d’Andorra.
Ja fa temps que vinc observant, o millor dit llegint gairebé tots aquests comentaris i veig una sèrie de fets “curiosos” :

En primer lloc, tots els comentaris solen produir-se de dimarts a dijous, a l’estiu aquest interval de temps es nota molt més. Els divendres baixa el volum de comentaris, passen a ser gairebé nuls els caps de setmana i els dilluns solen costar bastant en entrar.

Si observem l’hora de publicació dels comentaris, la immensa majoria dels mateixos sol ser en horari laboral i després en menor mesura, ben entrada la nit.

Quan el tema a comentar afecta la Funció Pública, els funcionaris, l’administració, bombers, policies, agents de circulació... es dispara el nombre de comentaris.

Els articles d’opinió, segons qui exposi evidentment l’opinió i segons el tema que tractin són els articles que solen atraure la major part dels comentaris.

Gairebé tots aquests comentaris són, com no, anònims, sobretot quan entren a criticar, per no dir menysprear, o directament insultar, a fer “mofa” o a “denunciar” alguna dada o per posar algun nom propi en el comentari.

No sol haver-hi un veritable diàleg entre els comentaristes, que no sigui alguna que altra rèplica.

Entre gent de tots costats, socialdemòcrates, liberals, reformistes, andorrano-canvistes, independents, etc...

Pels noms ficticis que signen alguns dels comentaris, solen ser gairebé sempre les mateixes persones les que entren majoritàriament a tot arreu.

Al que s’atreveix a signar el comentari amb nom i cognom, o cognoms, es sol criticar-lo ràpidament, com si identificar-se no fos el correcte, no fos normal.

Aquestes webs venen gairebé a convertir-se en una versió moderada del Tamarrolandia, que per cert va desaparèixer amb l’entrada a Govern del Grup socialdemòcrata. Perquè serà ?

Aquestes quatre ratlles tant sols son una breu reflexió, que cadascú hi posi la resposta o el comentari que vulgui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 17 de diciembre de 2010

XVI JORNADES SAC - FÒRUM


XVI JORNADES DE LA SAC

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA.

En principi sembla un bon tema, no ? En tot cas, si que és un tema d’actualitat, que hauria d’interessar a tots els funcionaris del país, a tots els residents al país, i sobretot a totes les “autoritats” del país.

Doncs, no va ser així.

Dissabte 11 de desembre de 2010. Aquest era el títol de les XVI jornades de la SAC : “L’administració Pública andorrana”. Amb aquest tema ens varem presentar al Centre Cultural la Llacuna, a les 9 hores 30 minuts del matí una vintena de ponents “presencials” per fer la nostra ponència i debatre sobre aquest tema.

La jornada va ser molt interessant i cordial, no exempta de discrepàncies, però sempre amb ganes d’aclarir conceptes i millorar el nostre país.
L’administració Pública és un tema feixuc, complicat de “tocar”, però sempre cabdal pel futur del nostre país.

No entraré avui a debatre la meva ponència ni la dels altres invitats, tampoc expressaré cap opinió al respecte. Per això quedarà sempre present per la història, tant als fitxers de la SAC, com al llibre que editarà la SAC. Així com el debat posterior a les ponències.

El que vull comentar avui és quelcom de molt diferent.
Amb un tema tant a l’ordre del dia, tant important... ningú del nostre actual Govern, ningú del nostre actual Consell General, ningú dels nostres Comuns, ningú de les nostres para-públiques, cap funcionari tampoc... era present a la jornada, que no fos un ponent a la mateixa o un familiar, és clar.

Sorprenent ?
Per a mi si, evidentment.

Ja sé que en cap de setmana fa molta mandra sortir de casa, que a l’hivern fa fred i a caseta s’hi esta molt bé, que ja hi seran els periodistes per informar l’endemà, que per això cobren...

Però aquest “m’enfotisme” generalitzat que constato al país no deixa de sorprendrem. El puc entendre per part d’una societat que viu el dia a dia a la “seva”, però no el puc entendre de cap de les maneres de les persones que actualment tenen la obligació, ja sigui per vots dels electors o per encàrrec directe dels seus superiors (amb assignacions a “dit”, merescudes o no), ni tampoc el puc entendre de tots aquells que treballen i cobren pel país i del país. En el cas dels càrrecs electes ho tinc molt clar : si no surten a la foto, no els interessa. En el cas dels treballadors, no ho tinc massa clar.

Tampoc entendré mai que uns dirigents sindicals abandonin la sala tot just abans de que es debatin les ponències. Però aquest ja és un altre tema, es tracta d’una qüestió de covardia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 10 de diciembre de 2010

FÒRUM - ACCIONS DE NATURLÀNDIA


ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

S’amplia el termini per comprar accions de Naturlàndia fins a final d’any.
El Cònsol Major de Sant Julià ens diu que:
1. “Respon a la demanda de les empreses que necessiten més temps per optar a l’adjudicació”.
2. “Als negocis als que se’ls adjudiqui l’obra hauran d’adquirir una proporció d’accions perquè es puguin valorar les ofertes”.
3. “Les accions han evolucionat correctament”.

Respecte al primer punt, res tindria a veure una cosa amb l’altra : la necessitat de més temps, amb la compra d’accions. Si no fos per la “amenaça” del segon punt : qui no compri accions no podrà optar a les adjudicacions. Aquest punt fa que no em cregui el tercer, la bona evolució de la venda d’accions.

La veritat és que no s’han venut ni la meitat de les accions que es varen posar al mercat i que per tant no es pot tirar endavant el projecte. Això ens ho va assegurar el mateix Cònsol Major, com també va fer-ho el Cònsol Menor. No entenc aquesta obsessió en que el projecte no es pugui aturar, reflexionar i fer quelcom de més útil, assequible, rendible, natural, coherent.
Com per exemple : millores al camp de neu, ampliacions al mateix, aprofitar el camp de tir per fer alguna”cosa” Però mai un Parc temàtic, que serà una “ruïna”.

El que no ens diu però el mateix Cònsol Major és que també s’ha “amenaçat” a tots els proveïdors actuals de Naturlàndia amb una subtil carta o mail, que més que una demanda de comprar accions sembla un “xantatge”. No ho diu clarament, però si insinua que aquell proveïdor que no compri accions pot deixar de ser proveïdor.

Això si, l’escrit no el signa ell sinó el Director del projecte de Naturlàndia, que no és el mateix Director del Parc... Com si anéssim “mancats” de Directors, que en hem de pagar dos a preu de vint. L’augment de Capital tant sols serveix per pagar salaris excessius.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 30 de noviembre de 2010

FÒRUM - CONTENCIÓ DESPESA


LA CONTENCIÓ DE LA DESPESA.

Finalment s’ha disparat l’alarma de les despeses públiques, sobretot de les despeses del personal “públic”, i tots els comuns s’han posat d’acord en que això no pot continuar i s’ha de “retallar” per al proper any.

Des de el Comú d’Ordino, ja han assegurat la congelació dels salaris dels funcionaris pel damunt dels 1200 euros i la reducció de treballadors eventuals i fixes.
A Canillo es preveu reduir la gestió de l’acompliment.
A la capital, Andorra la Vella, no es substituiran les jubilacions, incrementaran la base salarial tant sols als que cobren menys i no deixaran allargar la data de jubilació en més de 1 any.
A Escaldes, la reducció en despeses de personal serà del 1,49%, l’IPC tant sols es tindrà en compte pels salaris base i no per als càrrecs de confiança, directors i polítics.
A La Massana, congelaran els salaris dels Cònsols i Consellers i del personal de relació especial, no substituiran les baixes i reduiran la gestió de l’acompliment en un 50%
A Encamp, la rebaixa de les despeses de personal serà del 9,7%, no contractaran personal eventual, optimitzant la plantilla.
A Sant Julià de Lòria, no han dit encara que faran, tant sols he sentit parlar de mancomunar serveis, però ja veuran com no trigaran massa a afegir-se a la “retallada”.
Des de Govern, tant sols han considerat necessari congelar l’IPC pels salaris superiors als 2000 euros, però amb aquesta mesura no n’hi ha prou.

El senyor Oscar Ribas demanava fa ben poc “un Govern d’unitat abans de saber els noms de les llistes electorals”.
Una unitat com la que sembla haver-hi entre els comuns. Aquesta seria l’única manera d’estendre la contenció de la despesa a tota la administració.
Però de moment ningú es “mulla”, davant la por a la pèrdua de vots de cara a unes properes eleccions. Tant sols amb consens, tots amb el mateix “missatge”, es pot produir aquesta contenció també en l’administració governamental.
Aquesta contenció és imprescindible, per moltes emissions de deute públic que es facin, per molt èxit que tinguin o per molts crèdits que es demanin, tant a dins del país com a fora.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 26 de noviembre de 2010

FÒRUM - GIR A L'ESQUERRA


ELS GIRS A L’ESQUERRA.

No, no parlaré avui de cap gir polític, i molt menys cap a l’esquerra doncs aquest és un país on, “d’esquerra” n’hi ha ben poca, per no dir gens. A més com que darrerament m’estan titllant d’ultra dretà, m’ho hauria de fer “mirar” per un expert en la matèria, d’un altre país és clar.
Vull parlar de les eliminacions de tots els girs a l’esquerra en la carretera General, amb la conseqüent construcció de rotondes, algunes d’elles més perilloses que el mateix gir a l’esquerra.
Perdó, he dit eliminació de tots els girs ? M’he equivocat.
El curt trajecte de Sant Julià que va des de el Sant Eloi fins a l’estació Esso, és tot un festival de girs a l’esquerra i vies de sortida a l’esquerra. Tot esperant la “famosa” rotonda del River (que per cert, l’ha de fer Govern i no els propietaris de l’establiment).

Al Sant Eloi (estació Total) trobem, a escassos 50 metres de la rotonda una via de entrada i una altra de sortida amb gir a l’esquerra. Al River (estació Meroil) en trobem dues més. En front del River en trobem dues més que no van enlloc perquè no hi ha res, dues més a l’estació BP i dues més a l’estació Total (de que em sona el nom?), amb una entrada que pràcticament no du enlloc, doncs accedeix directament a la cafeteria i te la pots “menjar” si utilitzes aquesta via.
Però el que resulta més sorprenent de tot és que la darrera estació, la de la Esso no disposa de cap entrada amb gir a l’esquerra ni cap sortida amb el mateix gir. Una altra cosa seria discutir si es pot girar, doncs la primera ratlla de la carretera és discontinua, però tal com em va dir un agent de circulació és perillós i no s’ha de fer. Com també em va dir molt encertadament que aquest no és un problema que pugui resoldre el Comú de Sant Julià, sinó que és competència de Govern.
A partir d’aquesta estació es normalitza una mica la “cosa” fins arribar al Punt de Trobada o trobem dos girs més a l’esquerra.

Mentrestant anem fent mitges desviacions a la mateixa vila que no serveixen per res i resulten molt més cares i deixem any rere any un tram provisional que deu “marejar” més d’un turista. I si tots vostès s’hi fixen una mica quant passin directes també es marejaran.
Fins i tot els convido a aturar una estona el seu vehicle, degudament estacionat i observar el “festival” existent de girs i vies de entrada o sortida, no té “desperdici”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 21 de noviembre de 2010

FÒRUM - ACCIDENTS AL TOBOTRONC


ACCIDENTS IRRISORIS ?

Ja fa bastant temps, un turista va perdre la vida en una atracció de Port Aventura, si no recordo malament va ser a l’atracció anomenada “estampida”. Es veu que era massa corpulent per les mesures de seguretat de l’atracció i va sortir “projectat” de la mateixa, fet que li va ocasionar la mort.
Però ningú va considerar aquest fet, irrisori. No recordo ara mateix cap més accident mortal al mateix parc temàtic, fet que dona un percentatge molt baix, però en cap cas irrisori.
De ben segur que a Port Aventura, ja no parlaré ara de l’accident al Tibidabo, doncs aquest si va ser causat per defectes en la instal·lació, hi ha cada dia accidents, de ben segur que la majoria, per no dir tots són provocats pel mal ús de les atraccions, per bretolades, per culpa de l’usuari... De ben segur que el percentatge d’accidents en comparació amb el nombre de visitants és molt baix, però mai irrisori ni insignificant.

A Sant Julià de Lòria, el nostre Cònsol Menor no és de la mateixa opinió, ell si considera irrisoris 50 accidents amb una afluència de 300.000 visitants. Un percentatge molt baix efectivament, el 0,02 % , la majoria dels quals (o tots) potser deguts al mal ús de les instal·lacions, no ho sé. Però mai, en cap cas irrisoris.

Seria també irrisori si la senyora, treballadora del Tobotronc, que va sortir també projectada de l’atracció, que no va ser trobada fins dues hores després, hagués patit quelcom més que ferides ?

Senyor Sangrà,
Un accident mai és irrisori. Un accident amb “un sol” mort, com s’acostuma a dir, és ja un mort de massa.
Una atracció, tobogan alpí o no, on les vagonetes poden xocar, tal com ens diu la Llei de Murphy, de ben segur tard o d’hora xocaran. El que s’ha de fer doncs és prendre el màxim de precaucions, controlar al màxim tots els detalls, tenir molta cura en el manteniment de l’instal·lació, disposar dels recanvis adequats (per no haver de tancar-la tres mesos), formar adequadament al personal i aquest efectuar tots els controls pertinents als usuaris i donar-los la informació necessària ...
El que no es pot fer es deixar anar les vagonetes, una darrera l’altra, sense l’espai de temps suficient perquè no xoquin, encara que pugui provocar més cues.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 9 de noviembre de 2010

FÒRUM - MENTIDERS


VAJA COLLA DE MENTIDERS ?

Que passaria si jo en aquest escrit digués que el cap de Govern és un mentider ?
Que passaria si jo digués que el President del Grup Parlamentari d’Andorra pel canvi és un mentider ?
Que passaria si jo digués mentider a qualsevol persona, encara que no fossin Consellers o membres de Govern ?

Doncs, segurament em posarien “ipso facto” una denúncia.

Això és exactament el que va passar en la darrera sessió de preguntes a Govern, al nostre tant “divertit” Consell General. Que si no el poden veure en directe, tenen la repetició per RTVASA a la nit, per riure una estona, tot fent la sobretaula, abans d’anar a dormir. O potser per plorar, degut al trist espectacle. Cadascú veu les “coses” a la seva manera.

Que hem de entendre d’aquestes acusacions sense resposta immediata ?
Hem de entendre que qui calla, atorga ? O que ja n’hi ha prou amb dirigir-se al Sr. Síndic demanant protecció ? Protecció contra que ? Val a dir que el cap de Govern ja disposa de la seva pròpia protecció, que l’acompanya fins i tot als Estats Units.

Quant un Conseller General diu a Govern que menteix, quan Govern diu a un Conseller General que menteix i tots es queden tant “amples”... Hem de pensar els que estem escoltant aquestes paraules que tots tenen raó ? Hem de pensar que tots són uns mentiders ?

Jo no m’atreviré a afirmar-ho. Però si diré que de “confiança”, gens ni mica. Si tots ja havíem perdut fa temps la nostra confiança amb els nostres Consellers i amb el nostre Govern, ara mateix tant sols podem demanar “cares noves” JA.
Persones noves en les que puguem dipositar la nostra confiança, mitjançant el nostre vot, al menys durant un temps, fins que ens la facin tornar a perdre, o no.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

FÒRUM - EL PRÉSTEC


PERQUÈ VOLEM UN PRÉSTEC DE 150 MILIONS ?

Si tal com diuen són per tapar una mica el deute que ja tenim amb la banca andorrana, a un tipus d’interès més elevat, al menys això és el que fa suposar un augment del 24% en despeses financeres (segons el pressupost 2011), seria un tant absurd. Tant sols tindria una explicació, que la banca andorrana ens està apretant les “clavilles”.

Si tenim en compte que les despeses de personal (en el mateix pressupost) augmenten d’un 4% i les despeses de bens corrents i serveis d’un 3%, vol dir que d’apretar-se el cinturó, res de res. I més si veiem les exagerades despeses en viatges i “altres”... Encara que no sé jo ara mateix, si es comptabilitzen com a despeses de personal, al igual que tot el “personal” de confiança col·locat a dit.

Jo més aviat penso que aquest crèdit que es pensa demanar a un banc francés és precisament per poder continuar pagant al personal i tancar la legislatura amb unes eleccions anticipades “maquillant” el resultat.

Encarar unes eleccions anticipades amb salaris pendents de pagar evidentment faria perdre dites eleccions.

Una cosa em sembla evident, si la banca andorrana ens deixés aquests 150 milions, no els aniríem a demanar a fora de les nostres fronteres, no creuen ? Si no necessitéssim imperativament aquests 150 milions, no els aniríem a demanar.

Tot això em fa pensar que la nostra banca ens ha tancat l’aixeta i que no podem ara mateix fer front ni tant sols a les despeses de personal, que no es poden aplaçar ni a vint anys, com les inversions, ni tant sols a 20 dies, encara que a vegades es retardin 5 dies o més.
Si a aquestes despeses de personal, que no paren d’augmentar, hi afegim que “alguns” no s’estan de res ( en viatges, per exemple), és molt normal que la banca andorrana digui : “Ja n’hi ha prou”.
I aquest “ja n’hi ha prou” fa que ara mateix estem molt “fotuts”. Amb les infraestructures innecessàries que ja estan en marxa, amb el degoteig constant de petició de crèdits extraordinaris i amb els aplaçaments permanents a les lleis fiscals, només mancaven les despeses en viatges del nostre cap de Govern, pròpies d’un sultà o un emir àrab amb tot el seu sèquit.

Prou ja de prendre el pel a la gent.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

miércoles, 27 de octubre de 2010

FÒRUM - EXPULSSIÓ


S’HA D’EXPULSAR ALGÚ MÉS ?

La meva expulsió del Partit Socialdemòcrata, ara ja fa uns quants anys, venia justificada segons la resolució de la Comissió de Garanties per l’article 11 dels estatuts, que diu el següent : “Es considerarà falta i podrà donar lloc a les sancions corresponents : incomplir els acords del Partit; tenir una conducta contrària als principis del Partit; fer declaracions que puguin deteriorar-ne la imatge pública; fer acusacions greus i injustificades contra un altre afiliat, i, en general, no complir els deures de militància detallats a l’article 10 o tenir una conducta contrària al contingut d’aquests estatuts”.

No valoraré ara mateix, ja no val la pena, si hi havien motius o no per expulsar-me, tant sols pretenc fer una comparativa entre el meu cas, les declaracions efectuades per el Síndic General en un programa de ràdio i l’article d’opinió o tribuna enviada a un diari del país, per la Cònsol Major d’Andorra la Vella.
Valorin vostès mateixos si aquests dos fets vulneren o no l’esmenta’t article 11 dels estatuts.
En ambdós casos, crec que deterioren la imatge pública del Partit, entre altres coses, però cap dels dos ha estat expulsat.
Però és clar, jo no era ni Síndic ni Cònsol Major.

Un altre fet similar és que, aleshores, quant varen decidir la meva expulsió, també quan varen signar la resolució d’expulsió definitiva, s’apropaven unes eleccions. Per aquest motiu es va “tapar” tot momentàniament i no es va fer públic, fins tot just passades les eleccions, és clar.
Passarà ara el mateix ?
Fins i tot mentrestant, sabent ja que estava expulsat, vaig poder assistir a un Congrés del Partit i a la entrega del carnet d’afiliat. No els sembla un tant curiós ?

Ara ens diuen des del PS, tant el cap de Govern, com el seu primer Secretari, que ambdós casos són opinions personals expressades lliurement, intentant donar una imatge de democràcia, que ni tenen, ni en tot cas varen tenir amb la meva persona.

El que si m’agradaria aclarir a tots els militants del PS, que no tenen ni idea sobre la meva expulsió, doncs tant sols coneixen els escrits i comentaris que vaig fer durant la campanya electoral en les comunals de desembre del 2007 es que : la meva expulsió ja em va ser comunicada abans de l’estiu del 2007 i que la resolució expulsant-me definitivament ve datada de l’octubre del 2007.
Més que res ho explico per si ara passa quelcom de similar.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 23 de octubre de 2010

FÒRUM - PANORAMA POLÍTIC


COM ESTA EL PANORAMA POLÍTIC.

Una cosa esta clara : no es pot continuar tal com estem ara mateix, ni amb un pressupost de mínims, ni amb una reforma fiscal aprovada ja sigui en quinze dies, ja sigui en tres mesos. Després de tot el que hem viscut, no pot continuar el mateix Consell General, condemnat a no entendres mai.
Les eleccions són doncs l’única via possible, però a qui votar ?
Resulta evident que ningú vol veure les mateixes “cares” al Consell, però a veure qui és el “guapo” que es presenta ?

El PS, en principi hauria de ser el que millor ho tindria. Però a mida que van passant els dies, va perdent vots. A pesar de que volen donar la sensació de unitat, el cert és que estan més dividits que mai. La manca de diàleg és evident, les discrepàncies massa fortes, però qui farà front al líder màxim ?

CR, PRA, PLA... Ni tant sols es posen d’acord en el nom. Tal com va dir l’anterior cap de Govern : és una “multinuclear”, massa grups, massa personalismes, massa divisió... gairebé un grup diferent per parròquia o per “barri”. Sense tampoc una “figura” clara que encapçali el projecte.

Apc “vola” més sol que mai, separat de Segle21 i RD. Tots tres s’ho hauran de fer mirar de cara a unes noves eleccions. Els verds hi tornaran com sempre, però ja saben que la seva presència és testimonial.

Pot ser l’hora de que exploti la famosa tercera via ?
Si no és així, tant sols dues “forces” poden “disputar” la gran “prova”. I resulta evident que aquella que guanyi les parròquies pot fins i tot tenir una majoria absoluta. No tenen cabuda més grupets o Partits aïllats.

Evidentment l’Alternativa no variarà gaire el seu concepte, salvat que acceptin dins del grup a RD (ja faria riure) i a Segle21 (ja fa riure).

Si l’altre “Grup” principal al qual encara no puc posar nom aconsegueix unir les parròquies hi tindria molt de guanyat. Pot fer-ho perfectament a Sant Julià, pot dissimular-ho perfectament a Andorra la Vella, a Escaldes ja saben amb qui han de parlar i també a Ordino, a Encamp tant sols han de unir-se i el PS ja els ha fet la feina “bruta”, i no tindrien massa problemes a La Massana i Canillo.
Així veig jo el panorama polític.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 17 de octubre de 2010

FÒRUM - EL CONSELL GENERAL


EL CONSELL S’HA DE DISSOLDRE JA.

Encara que només sigui per “vergonya”, el Consell General s’hauria de dissoldre ja. I també per respecte a la ciutadania andorrana. Un respecte que els nostres Consellers estan demostrant dia a dia no tenir present, des de el primer fins al darrer, siguin del color polític que siguin, si és que en tenen algun.
Qualsevol persona amb una mica de seny, vergonya o dignitat i que no mirés tant sols el color dels bitllets, o la comoditat de la cadireta ja hauria dimitit del Consell General.
Quan algú és escollit mitjançant votacions per anar al Consell a representar als que l’han elegit i no vol, o no pot treballar per a ells, ha de presentar la dimissió.

No es pot tolerar una altra sessió de Consell com la que varem “viure” fa poc :
Amb el Sr. Síndic (que diu que esta perdent el temps) abandonant la sala perquè no esta d’acord amb el seu cap, amb els seu Partit o amb la seva Ministra de torn. Al menys va servir per escoltar la veu del Sr. Subsíndic...
Amb Consellers que acusen de prevaricació, assignacions a dit, favoritismes i no son contestats adequadament, o directament ni tant sols son contestats. Potser si, que enlloc de posar re-preguntes el millor seria anar directament a la Batllia...
No es pot tolerar un Govern que no respon a les preguntes, que calla, atorgant doncs, que desvia l’atenció, que amaga fets i assumptes, que respon a les preguntes dels Consellers amb males maneres, amb acusacions, amb mala fe, amb desconsideracions, amb amenaces i “xuleria”.
No es pot tolerar Consellers que no sabem ni la veu que tenen, que van al Consell tant sols a passar l’estona i sobretot a cobrar a final de mes.
Ministres que renuncien a les seves idees i pretenen defendre allò en que no creuen, tant sols pel fet de poder ser, precisament Ministres.
Consellers que ja han anunciat la seva dimissió, altres que estan pensant fer-ho, altres que per sort ja no hi són...
Ja no es pot tolerar més aquesta vergonya de Consell que ha dut en tant sols un any i escàs al país de la ruïna a la misèria absoluta, que ens ha fet perdre a tots llastimosament més de un any, i no tant sols al Sr. Síndic. Un Consell que no genera cap confiança, més aviat tot el contrari.

És per tot això i moltes “coses” més, que s’ha de dissoldre ja el Consell General, convocar unes eleccions generals ja, i sobretot, que tots aquells que estan ara mateix al Consell marxin cap a casa seva i no tornin mai més. Això si, amb la cara mirant cap a terra, perquè dubto molt que puguin mirar directament als ulls dels seus votants i no sentir vergonya.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 10 de octubre de 2010

FÒRUM - EL DECRET



UN DECRET RIDÍCUL.

No sé de quina ment privilegiada va sortir la idea de decretar el tancament de deu diumenges a la tarda, però ho imagino. En tot cas si sé que va sortir d’un Govern encara més ridícul que el mateix decret. L’apanyi de rebaixar el “decretass” a vuit diumenges encara va ser més ridícul i el “pedàs” de la vila medieval amb el permís d’obertura tant sols a les “paradetes” autoritzades és ja va ser el súmmum del ridícul.

Rectificar és de savis, diuen. Govern no va tenir el valor de rectificar a temps, perquè ara mateix tant si val, i eliminar el decret de tancament, perquè un sol Senyor ha demostrat tenir el “cap quadrat”, a l’estil alemany. No va rectificar perquè segurament li feia encara més vergonya que mantenir-lo.

No entenc tampoc com una persona que ve de la PIME va poder acceptar la plaça de Ministre de Turisme i Comerç amb aquest decret en vigor. Es clar que ser Ministre és molt “guay” i tot s’hi val. Quant deixi de ser Ministre, que torni a la PIME, a veure si el deixen...

Dins del mateix Partit Socialdemòcrata sabien perfectament que estaven fent un ridícul espantós però tothom callava i segueix callant, fins i tot algú intentava justificar-ho tot dient que no era cap error. Tenia raó, no es tractava d’un error sinó d’una “ordre” absurdament ridícula que tothom havia d’obeir, fins i tot les grans superfícies lauredianes en plena festivitat medieval, a pesar de disfressar les seves dependentes, demanar l’acreditació de participant a la vila medieval, patrocinar-la, col·laborar-hi o posar bales de palla a l’aparcament...

Tampoc trobo encertades les declaracions del Conseller de Turisme lauredià afirmant que per a ell Sant Julià comença a la caseta de la duana i va fins al final del poble. Sembla oblidar, com sempre es fa, que l’anomena’t “Bronx” també forma part de la parròquia. Més ridícul afegit...

Com es pot entendre cap Govern de coalició, de consens, d’unitat, de concertació... o com es vulgui anomenar, si amb un decret tant ridícul com aquest ja tindríem “problemes”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 4 de octubre de 2010

FÒRUM - ACCIDENTS LABORALS


ACCIDENTS LABORALS.

Sempre han existit els accidents laborals, podem comprovar perfectament que encara existeixen i malauradament sempre existiran. El que hem de fer és posar tot el que es pugui necessari de la nostra part per tal de evitar-los.
No pretenc insinuar que no es prenguin les mesures necessàries ni que no es facin els deguts controls a les obres, tampoc que el material utilitzat no sigui l’adequat. No sóc cap expert en la matèria i per tant m’abstindré de fer cap comentari al respecte.

Però el que no trobo normal són els freqüents accidents que constatem, sobretot en l’obra pública. No és normal que caigui dues vegades un mateix pont i tampoc és normal que caigui una grua de dimensions considerables, això surt fora de tota lògica.

Aquests fets em donen de que pensar, em fan creure que els medis no són suficients per assegurar completament la seguretat. O si més no, que existeix “quelcom” que falla.

No recordo en temps passats que caiguessin ponts que estaven en plena construcció, ni que caigués mai cap grua en bon estat. El que em fa pensar que “abans” es treballava en millors condicions. Sense tantes normes de seguretat però millor.

Potser el motiu que explica aquests accidents impensables sigui que abans es treballava amb més tranquil·litat, sense tantes presses, sense tantes retallades i amb més seguretat laboral. De ben segur, la seguretat en el treball no era tant controlada ni amb tantes normatives, però la estabilitat laboral si era molt millor.

La situació actual fa que temptem massa la sort, esperant que mai passarà res.
Un clar exemple el tenim en les detonacions controlades al túnel de la desviació de Sant Julià. Les vibracions que produeixen fan que totes les cases de l’entorn rebin una sacsejada cada dia, com una mena de petit terratrèmol diari, que per molt controlat i segur que sigui no pot fer cap be a les estructures de les cases.
Espero i desitjo que no passi res, però penso que no estem fent bé les coses, si més no que estem temptant massa la nostra sort.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 26 de septiembre de 2010

FÒRUM - PRESSUPOST


NO ES POT APROVAR AQUEST PRESSUPOST.

Voldria en primer lloc desvincular completament aquest títol d’unes possibles eleccions anticipades, deixant completament de banda a qui podrien interessar en aquests moments. Deixar de banda també totes les possibles estratègies per a que aquestes eleccions es produeixin o no. M’agradaria centrar-me tant sols en el pressupost.

Un pressupost que preveu uns ingressos de 299 milions de euros, unes despeses de 404, que equivalen a un dèficit de 105 milions, en espera de la reforma fiscal, la reforma de l’administració i l’emissió de deute públic. Tres escenaris que han de permetre l’equilibri pressupostari en 3 anys.

Ni “fart” de vi, m’ho crec.

La reforma fiscal no entrarà mai en vigor tal i com esta plantejada, a menys que les diverses esmenes li canviïn bastant la cara.
La reforma de l’administració ja no la creu ningú, com ningú creu en la contractació zero ni en la reducció del 5% en les despeses de funcionament.
L’emissió de deute públic és encara menys creïble en la situació actual.

Amb aquesta perspectiva no es pot aprovar un endeutament de 100 milions de euros més. S’ha de buscar ja l’equilibri pressupostari i si aquest no es pot aconseguir encara amb un nou marc fiscal, doncs tot es troba com el primer dia, si aquest no es pot aconseguir amb una possible emissió de deute públic que ningú creu, tant sols queda la “retallada” administrativa.
Sempre parlant dels 3 escenaris previstos.

Però existeix un quart escenari, les inversions. I sobretot les inversions en obra pública. Penso que si no es pot fer una obra, doncs no es fa i punt.

Algun “particular” a casa seva fa obres que no pot pagar ?
Algú fa una finestra que no necessita ?
Algú fa una porta que no serveix per res ?
Algú fa una desviació al passadís de casa seva ?
Algú contracta estudis que pot fer ell mateix ?
Algú compra material que no és indispensable ?

Perquè doncs Govern ha de fer infraestructures que no pot pagar ?
Perquè ha de fer túnels innecessaris ?
Perquè ha de fer ponts absurds ?
Perquè ha de fer desviacions ?
Perquè segueix contractant estudis que pot fer el seu personal ?
Perquè compra material no indispensable ?

Comencem doncs per tot això i oblidem pressupostos que ens endeuten encara més fent que l’equilibri pressupostari quedi cada cop més lluny.
Ja no es tracta d’estrènyer el cinturó sinó d’oblidar tot allò que no podem pagar i sobretot que no és indispensable.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 19 de septiembre de 2010

FÒRUM - MERITXELL I LA VUELTA


A “VOLTES” AMB MERITXELL.

Ja han passat uns quants dies de la diada de Meritxell i de l’arribada a Andorra de la “Vuelta”, segurament ningú ho recorda ja. Potser jo tampoc ho recordi, doncs des de que escric aquestes ratlles fins a que siguin publicades haurà passat ja un temps. Invitaria però als lectors a fer unes quantes reflexions :

Quant ens ha costat aquesta etapa de la “Vuelta” i que ens ha aportat ?

Per als residents, m’atreviria a dir que ben poc. No vaig assistir a la arribada de etapa i no sé doncs si varen ser molts els residents que fan fer-ho, però si vaig poder comprovar que de gent del país, pocs en varen quedar per la “diada”. A banda de les autoritats, els agents de circulació, els policies ... Com cada any, vaja. Tampoc penso que molts aprofitessin de la diada per assistir a la etapa de la “vuelta”, en canvi si la varen aprofitar molts per baixar a la Seu.

Passejant al matí per la Capital, vaig poder comprovar que tampoc massa turistes circulaven pels carrers. A banda de que tampoc podien comprar res en absolut. Algun “despistat” encara demanava que passava a Andorra, però poquets.
Alguns dels pocs sectors que no tenien la obligació de tancar : bars i restaurants, tampoc és que esperessin gaire de la diada o de la “vuelta” doncs també es trobaven tancats, com passa cada any.
Trobo que la diada de Meritxell és un “luxe” de dia si vols tranquil·litat, si no pretens anar enlloc, si tant sols vols passejar i descansar.

En el sector de l’hoteleria quelcom els haurà aportat, doncs uns 1.500 visitants, entre ciclistes, tècnics, directors, mecànics i altres acompanyants ocuparen algunes habitacions de hotels i taules de menjador. No sé però si varen tenir gaire temps l’endemà per a comprar alguna cosa. Encara que imagino que en el sector del comerç de la bicicleta ja es devien “espavilar” per a poder fer alguna venda.

A nivell publicitari, en un principi vaig pensar que la “vuelta” si podia aportar algun benefici. Però quant vaig veure l’interès que mostraven les cadenes de televisió per l’esdeveniment en qüestió, vaig quedar molt sorprès. Les cadenes espanyoles, ni cas. Tant sols “Teledeporte” i “Eurosport” seguien la carrera en directe. O sigui que, de interès “mediàtic” i de comunicació, pràcticament res de res.
Bé, alguns potser pensaran que amb els telenotícies i els diaris ja n’hi ha prou.

No tinc ni idea de quant ens haurà costat l’arribada de la “vuelta” a les nostres arques estatals. Però si puc calcular el que ha aportat al nostre país en una diada festiva, a banda de mal de caps i problemes : res en absolut. I ja no parlo del caos circulatori “organitzat” en la sortida de l’endemà, desviant en una rotonda els vehicles que baixaven de Escaldes, un altre cop cap a Escaldes (gran solució).

Per la propera arribada de etapa ciclista aconsellaria trobar una data més adequada. Però és clar que si aquest Govern és incapaç de “reconsiderar” la postura respecte al tancament dels 8 diumenges a la tarda, difícilment serà capaç de buscar millors dates per als esdeveniments esportius. Tampoc és que els residents a Andorra estiguem massa interessats per aquests esdeveniments ni per aquestes diades.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

FÒRUM - BROCRÀCIA


BUROCRÀCIA.

Resulta sorprenent que la burocràcia faci que els que ens hem de preocupar per pagar som nosaltres i no l’administració. O sigui que a més de pagar, tenim maldecaps per pagar. I ja ni parlo d’altres temes que no comportin el fet d’un pagament.

Uns quants exemples com a mostra :

A partir del mes de novembre haurem de recollir nosaltres el full de cotització mensual de la Caixa Andorrana de seguretat Social, ja no ens l’enviaran més (es veu que el correu, ara s’ha de pagar).

Quant ens sancionen i no estem presents en el moment de la sanció ens hem de desplaçar nosaltres al servei, per exemple de circulació a pagar la sanció. Quant el nunci de torn ens porta un constat de sanció o un avís de impagament, som nosaltres els que hem d’anar al lloc corresponent a pagar.

Hem de sol·licitar nosaltres el número de registre tributari NRT i desplaçar-nos a recollir-lo per a poder complir les nostres obligacions tributàries. Al igual que hem d’acudir a tràmits per qualsevol modificació o per la mateixa declaració dels impostos indirectes.

Per passar la ITV del nostre vehicle hem de demanar dia i hora, desplaçar-nos, pagar primer i després esperar a que ens atenguin.

Quant entri en vigor la imposició directa haurem de dur cada tres mesos la nostra declaració a la administració tributària, al igual que hem de entregar les nostres comptabilitats, un altre desplaçament anyal. Amb les declaracions de IVA, passarà el mateix...

Sort encara que alguns pagaments ja es troben domiciliats, sinó ens tornaríem bojos o no disposaríem de temps per a fer res més que anar a pagar. (Per exemple : el foc i lloc, les taxes d’activitat comercial, de vehicles, etc ...).

De moment no es poden fer molts d’aquests tràmits en format electrònic o per Internet, sinó que ens hem de personar a cada lloc determinat. Si a Espanya, per posar un exemple, funcionés de la mateixa manera, les cues per pagar impostos serien interminables (comparables a les de estrangeria, per sol·licitar un document).

Que passaria si les empreses normals i corrents, que no siguin de la administració esperessin a que els seus clients vinguin a pagar les factures ? Doncs que pràcticament ningú les cobraria.

Penso que ja que som nosaltres els que hem de pagar i ells els que han de cobrar, alguna feina hi podrien posar de la seva part. O no ?

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

jueves, 9 de septiembre de 2010

LA MÚTUA I NATURLÀNDIA


En principi tenia intencions de comprar alguna acció de Naturlàndia, no perquè cregui en el projecte, que serà un fracàs estrepitós i aleshores els responsables d’aquest desgavell estaran tranquil•lament a casa seva. Més que res pretenia comprar accions per assistir a les assemblees i poder fer una mica la punyeta, a banda d’assabentar-me d’algunes coses.

A 35 euros tampoc era massa pèrdua econòmica, però vaig desistir al saber que les accions anaven en packs de 10, i 350 euros no els volia tirar a la brossa. Ara la mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria resulta que les ha comprat per mi, amb els diners que no es guanyen en tot un any, que segurament no es tenen en efectiu (no he rebut encara el balanç) i que són de tots els accionistes de la Mútua.

Segurament no podré assistir a cap assemblea ni a cap reunió de Naturlàndia ja que no formo part de la banda de UL que remena els trastes a la Mútua elèctrica, al Comú i a tot el que es belluga per la parròquia laurediana. No em podré queixar tampoc, ja que no vaig assistir a l’assemblea ordinària de la Mútua el dia que es va decidir la compra de les 11.000 accions de Naturlàndia. Allà era on havia de queixar-me, a pesar que aquestes assemblees sempre es fan al juliol o a l’agost, aprofitant que tothom es troba de vacances i no hi pot assistir.

Val a dir que en aquesta assemblea es varen aprovar també els comptes de l’exercici 2009, fora del límit que marca la Llei i que és fins al 30 de juny. Penso per tant que fàcilment es podria demanar la nul•litat de la dita assemblea, encara que dubto molt que s’acceptés i encara dubto molt més que es tirés enrere la compra de les accions.

De totes maneres, no m’estaré de dir que trobo del tot inacceptable que una empresa que s’ha de dedicar al subministrament elèctric i al seu manteniment tiri d’aquesta manera els diners, primer en pirateries televisives i ara en parcs temàtics d’animalons. Sobretot tenint en compte les inversions que s’haurien de fer a la xarxa elèctrica, com per exemple soterrant-la i evitar així els talls de llum en dies de vent o tempesta. De pirates passem a ser col•laboradors de Naturlàndia.

domingo, 25 de julio de 2010

FÒRUM - MÉS IVA


A “VOLTES” AMB L’IVA.

Finalment, sembla ser que l’IVA quedarà al 4,50%. A que ha estat degut aquest canvi de darrera hora ? Segurament és un “efecte” electoralista, o potser un voler “quedar” bé finalment amb la Cambra de Comerç, a qui Govern ha “obviat” reiterades vegades darrerament. En tot cas, no es tracta de cap mala notícia. Espero doncs no veure augments de preu en les factures que no siguin per causa de l’IPC o per causa d’un augment de preu en els productes.

El que no acabo d’entendre és aquest règim de franquícia en el que les empreses que presten serveis per un valor inferior als 100.000 euros no estaran obligades a realitzar les gestions que comporta l’IVA ni a repercutir-lo i que si l’hauran de suportar, liquidant també l’impost a la duana per les importacions que realitzin.
Personalment, no em sembla malament abstenir-me de la obligació de liquidar IVA, no entenc però que no hagin de repercutir l’IVA suportat.
Els clients de tots aquests empresaris no entendran que no rebaixin el preu dels seus rebuts o factures, doncs creuran que ja no poden repercutir l’IVA suportat, creuran que els estan enganyant. Ells no podran comptabilitzar cap IVA suportat pels seus rebuts i creuran que els seus creditors no paguen mai IVA ? O bé podran demanar la factura detallada i comptabilitzar un IVA a deduir ? O també podria ser que tots aquests empresaris en règim de franquícia cobressin efectivament un IVA i no el paguessin ?
En tot cas, més mals de cap a afegir a l’enrenou...

No entenc tampoc com fins ara tots els empresaris (aquells que estem legals, evidentment) hem hagut de pagar l’ISI facturéssim el que facturéssim i amb l’IVA deixarem de fer-ho. I alguns han hagut de pagar uns imports molt elevats que no es corresponien a la seva facturació.
Seguint aquest “criteri”, ja fa molt de temps que a tots els empresaris que facturen menys de 100.000 euros, els podien haver deixat exempts de pagar ISI, com els han deixat exempts de dipositar els seus comptes (evidentment, aquells que no són Societats).
Sens dubte serà una bona “ajuda” per a tots aquests empresaris (que ja fa molt de temps que s’havia d’haver aplicat). Llàstima que amb la entrada de les lleis de imposició directa estaran tots igualment obligats a dur una comptabilitat a fi de poder “declarar” cada tres mesos.

No seria més fàcil també eliminar la obligació de dur una comptabilitat per a tots aquests empresaris (no societats) ?, eliminant també el pagament de impostos directes. És clar que aleshores hauríem de treure a corre-cuita l’I.R.P.F. i això de moment sembla que no “toca”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - TAXA COMUNAL


TAXA COMUNAL.

El Comú d’Andorra la Vella ha posat un darrer recurs, aquest cop al Tribunal Constitucional, després de “perdre” tant a la Batllia com al tribunal Superior la seva “guerra” amb els bancs pel cobrament “indiscriminat” de les taxes en matèria de higiene i enllumenat per l’any 2009. De fet, el Comú ha de retornar als bancs 1,5 milions de euros recaptats en una mena de “impost revolucionari”.

L’explicació és molt senzilla : Segons la Llei de Finances Comunals no es pot cobrar per una taxa un import superior al servei prestat i resulta del tot evident que els bancs no han consumit 1,5 milions en concepte d’enllumenat i higiene pública.

La “batalla” per tant la guanyaran amb tota seguretat els bancs i el Comú haurà de retornar aquest 1,5 milions de euros. El problema és que ja s’encarregaran de que “algú altre” pagui per aquest concepte. Sens dubte els que pagaran seran un cop més els residents i els comerços de la parròquia. Sempre i quant no ho aturi Govern, com va passar per exemple amb els augments abusius dels preus dels aparcaments.
O bé el que farà el Comú d’Andorra la Vella serà com ja han comentat : “tornar a facturar les taxes amb un nou mètode de càlcul que si estaria del tot justificat”.
Què vol dir això?
Canviar les taxes per un impost especial ?, o “nosaltres fem el que ens dona la gana ?
Quant les “coses” es fan malament el que s’ha de fer es : pagar i callar o demanar disculpes, però també pagant. Es a dir, retornar els diners “robats”.

A tot això, em resulta molt sorprenent que tant sols s’hagi “queixat” la banca, quant la mateixa “il·legalitat” del Comú d’Andorra la Vella ha estat per a tots els empresaris i comerciants de la Capital.

El que han de fer doncs és retornar els diners a tothom i de “passada” demanar “responsabilitats” a qui va fer efectiu aquest “robatori” en forma de taxa comunal.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 28 de junio de 2010

FÒRUM -IVA


ACLARIMENTS SOBRE L’IVA.

Vist que un anterior article, “efectes de l’IVA”, va generar dubtes i preguntes, voldria aclarir el significat d’algunes qüestions sobre l’IVA, concretament el règim d’equivalència i l’IVA dels detallistes o minoristes.

Amb caràcter general els comerciants detallistes, si reuneixen els requisits necessaris, tributen obligatòriament en el règim del recàrrec d’equivalència. Règim que s’ha de sol·licitar i acreditar estar-hi sotmesos front als seus proveïdors.
Els comerciants minoristes, persones físiques, i que comercialitzen al detall estan en aquest règim d’equivalència.
Aquest règim s’aplica doncs tant sols als comerciants detallistes que compleixin els requisits que s’estableixin reglamentàriament, determinant els productes que queden exclosos d’aquest règim.
Són comerciants detallistes aquells que venen bens sense haver-los sotmès a processos de fabricació o manufactura. No importen cap producte, el compren al seu proveïdor i el venen al seu client.

En aquest règim el comerciant no esta obligat a efectuar cap ingrés per l’activitat. No té cap obligació de dur llibres per aquest impost, si no realitza altres activitats. En aquest règim no presenten declaracions de IVA. No efectuen cap liquidació

El règim del recàrrec d’equivalència consisteix en que els proveïdors repercuteixen al comerciants en la factura l’IVA corresponent més el recàrrec d’equivalència.
Amb aquest recàrrec d’equivalència els minoristes paguen l’IVA corresponent al comprar i no presenten cap liquidació de IVA.
Evidentment l’han de repercutir als seus clients, aplicant el tipus de gravamen a la base imposable, i desglossar-lo per separat si aquests els hi demanen. Però mai tornar-lo a carregar. Repercutirà per tant l’IVA corresponent, en cap cas podrà incrementar amb el percentatge del recàrrec.

Aquest recàrrec d’equivalència serveix per compensar la diferència entre el IVA que paga el minorista (sobre el preu de cost de la seva compra) i l’IVA que paga el client (que és sobre el preu de venda de l’article).

Evidentment no es pot confondre un minorista amb un bar, restaurant ... o qualsevol empresa que presti serveis, on si que han de declarar l’IVA corresponent.

Espero haver aclarit els dubtes que va generar el meu article sobre la repercussió de l’IVA.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 21 de junio de 2010

FÒRUM - ACCIONS EN VENDA


ES VENEN ACCIONS.

A primers del proper mes de juliol sortiran a la venda les accions de Naturlàndia. Suposo que ara ja si serà definitiu i no hi hauran nous aplaçaments, sinó no sé jo pas que en farem del “flamant” nou Director. Que amb el que cobra, almenys que es dediqui a buscar accionistes o no el podrem pagar.
També havien de treure la carpa aquest mateix mes de juny i encara no han començat. No sé doncs si creurem res...

Donat que tots els membre de UL compraran accions, donat que els membres de Segle21 també en compraran, donat que algun banc en comprarà, donat també que els constructors adjudicataris de l’obra també se’n quedaran, i donat que els membres de les plataformes que estant recollint signatures per “protegir” el parc natural de la Rabassa, també se’n quedaran (segons el Consol Menor, per entrar al Consell d’administració)... No hauríem de tindre massa problemes per vendre doncs totes les accions en un parell o tres de dies.
Fins i tot estic pensant jo mateix en comprar-ne alguna.

Aquesta “inversió” no serà per a treure’n beneficis, ja que aquests seran nuls i no tant sols els primers anys (com assegura el Consol Menor). Sinó que es tractarà de donar una ajuda al poble. Es tracta d’una petita ajuda, a raó de 35 euros l’acció per crear llocs de treball, per pagar els salaris dels que ja estan creats (Director inclòs) i per a poder “fardar” de parc temàtic.
Serem els més “xulos” del país...

A banda de les accions de Naturlàndia es podria crear també una altra “societat” que es dediqués a revitalitzar la parròquia : obrint comerços, bars restaurants, hotels... construint parcs, jardins i zones verdes... arreglant el que ja tenim : carrers, camins, voreres... trobant alguna solució definitiva a la desviació... arreglant la Plaça Major, l’església, la llar de jubilats, els aparcaments...
Tot això però, no tant amunt com Naturlàndia, sinó una mica més proper al centre, o sigui dins de la parròquia.
El problema seria : quin seria el cost de cada acció d’aquesta Societat ?
De ben segur però, per a la parròquia seria molt més “rentable”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 14 de junio de 2010

FÒRUM - IVA


EFECTES DE L’IVA.

Aviat entrarà al Consell General el projecte de llei de l’IVA, que hauria de ser aprovat per entrar en vigor l’any 2012, si tot va bé.
En principi no hauria de fer por a ningú doncs no hauria d’afectar massa en un increment de preus. Si es posa en marxa correctament, tant sols hauria de suposar, majoritàriament un increment de preus de 0,20 %. Actualment la majoria de productes que importem paga de IMI un 4%, més el 0,8 % de IAC, que evidentment es repercuteix al comprador o client.
En l’apartat de serveis aquest increment no hauria de suposar més de un 1%, ja que passarà del 4% actual d’ISI al 5% d’IVA.
Sempre fent referència al comprador o usuari final. Deixo de banda els famosos mòduls que estem pagant actualment i el possible benefici fiscal d’alguns empresaris o la probable pèrdua fiscal d’altres, actual.

Però no serà senzill d’aplicar, l’IVA no és tant fàcil com sembla de posar en marxa. D’una banda existirà tot el material o mercaderies que haurà entrat abans de la posada en vigor de l’IVA i que per tant ja haurà tributat per IMI i IAC. La seva deducció serà complicada de demostrar i de controlar, tant per als empresaris com per a Govern. No tothom haurà conservat o podrà localitzar tots els documents (factures de compra) o totes les declaracions de la duana.

D’altra banda existeixen els detallistes, són aquells que no importen res sinó que es proveeixen al país. Aquests no haurien de liquidar cap mena de IVA a Govern, tant sols suportar l’IVA dels seus proveïdors, més un recàrrec d’equivalència i traslladar-ho als seus clients.
Molt de compte però amb aquest trasllat, ja que molts podrien incórrer en el greu “error” de tornar a carregar un 5% de més al seu marge comercial. Amb el que es produiria un efecte en cadena que incrementaria excessivament el preu final.
Ull doncs a l’hora d’efectuar els càlculs.
A banda de que si s’hagués de retornar algun IVA a la duana, fins i tot el nostre Govern podria perdria diners en la operació.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 6 de junio de 2010

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES


I SI NO DIPOSITO ELS COMPTES ?

Vejam que passa si la meva empresa no diposita els comptes de l’exercici 2009 :

Incorreré en una infracció comptable greu que no comportarà cap sanció doncs aquestes no són aplicables fins a l’exercici 2010.

El proper any, segons el Ministre de Finances, no em deixaran dipositar els comptes del 2010.
Al no haver dipositat els del 2009, segons l’article 6 del reglament de societats, “no puc inscriure cap assentament referent a S.L. o S.A. si en tinc de pendents de fer fins que regularitzi la meva situació” (ull, que no diu : mai més), amb el que incorreré en una infracció comptable molt greu al haver estat sancionat pel mateix tipus d’infracció. Fet castigat amb una sanció de 2001 euros. (No sé si ara si sumaran els 601 euros de la primera infracció greu).
Sancions que evidentment no pagaré, ja que aquest fet no comportaria cap solució al meu “problema” ja que no em deixen dipositar els meus comptes.

Un any després, com tampoc em deixaran dipositar els comptes, i al haver estat sancionat pel mateix tipus d’infracció anteriorment sumaré 4002 euros més de sanció, que evidentment tampoc pagaré ja que continuo sense poder solucionar el problema.

Aleshores em prohibiran durant tres anys contractar amb les administracions públiques.

Com el problema no tindrà mai solució, la prohibició de contractar amb les administracions públiques s’anirà renovant, ni hi podré treballar mai. Tampoc acumularé més sancions ja que aquestes prescriuen als tres anys. Tot quedarà estancat.

No passarà res més, ja que la Llei no preveu res més.

Que m’importa a mi tot plegat si jo no penso treballar mai amb l’administració pública ?
Encara que segons l’article 43 sé que no m’admetran cap sol·licitud adreçada al Registre de Societats, que m’importa a mi si no tinc pensat adreçar-ne cap.

I sobretot, que m’importa a mi tot plegat si la meva empresa no és cap societat ?

Tant sols és un exemple de que quant les coses es fan malament, per molts afanys que es facin de posar pegats i solucionar sobre la marxa, les coses segueixen igual de malament.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 30 de mayo de 2010

FÒRUM - PIB


CÀLCUL DEL PIB.

El Govern estima que els beneficis del conjunt d’empreses que operen al Principat ascendeix a 696 milions d’euros anuals. Segons la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei de l’impost de societats que s’ha tramitat al Consell General.
???

Jo em demano :
El nostre Govern és visionari, endeví, quimèric, utòpic, utopista, somiatruites, àugur, arúspex, endevinaire, endevinador o endeví ?

La llei de comptabilitat ja es troba en vigor, d’acord. El dipòsit de comptes per les societats és obligatori, d’acord. Aquest any s’han de dipositar els comptes del 2009, d’acord.
Però, ho han fet ja les societats i la resta de les empreses ?
NO.

Com es pot doncs calcular el benefici de les societats ? Els de la banca si que els sabem, doncs són públics. Però que jo sàpiga cap altra societat ha fet públics els seus comptes. Al menys no n’he trobat cap ni al Bopa ni al Google.

Govern defensa una estimació del PIB d’uns 2.900 milions d’euros, mentre que els empresaris i el Col·legi d’economistes ho consideren excessiu i el situen entre uns 2.300 i 2.500 milions d’euros.

Aquí ja entren en joc més visionaris, endevins ... etc.

Per calcular el PIB, existeixen tres mètodes :

a) Mètode de la despesa : suma per la compra de bens o serveis finals en una economia.
Hauríem de saber el que facturen les societats, els empresaris ...
b) Mètode del valor afegit : suma dels valors afegits en tots els sectors de la economia.
De moment, no tenim cap IVA.
c) Mètode del ingrés : suma dels ingressos dels assalariats + guanys de les empreses + impostos – subvencions.
Encara no disposem dels guanys de les empreses.

Potser que ens esperem doncs a disposar dels comptes de tots els empresaris per a fer aquests càlculs. Cosa que sembla ser haurà de fer tothom per “nassos” aquest any.
Es veu que qui no ho faci així, el proper any no podrà fer-ho. Que farà aleshores ? Tancar ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

martes, 25 de mayo de 2010

FÒRUM - OBLIDAR EL 2010


OBLIDEM EL 2010 ?

No trobo del tot cert que la crisi es comenci a remuntar aquest any 2010 com alguns optimistes ens volen fer entendre. La meva visió de la “perspectiva” (o de la realitat) em dona a entendre que, desgraciadament encara no hem tocat fons. Potser sigui doncs per al 2011 l’any de la recuperació ?

A banda de la crisi, sembla que el nostre govern tingui previst solucionar tots els problemes, queixes, enfrontaments o pactes per al proper any, el 2011.

Per començar, l’1 de maig serà festiu. Sembla que es suprimiran també els 8 diumenges a la tarda d’obligat i absurd tancament. La reforma tributària ja estarà enllestida, fins i tot tindrem els impostos indirectes substituïts per una IVA més just. El règim sancionador ja es podrà aplicar per les comptabilitats...
I al igual, també s’aprovarà el pressupost, es modificarà la llei de la Cass, el codi de relacions laborals i les lleis socials ...
O ja és massa demanar ?

Carai, l’any 2011 es preveu un any fabulós.

Però mentrestant haurem oblidat el 2010 ? Quant encara queda més de la meitat per superar-lo.

Per al nostre Govern, aquest any 2010 sembla no existir. Obliden que varen entrar l’any anterior, el 2009. I que moltes “coses” ja haurien de estar solucionades. És clar, que sempre ens diran que no els han deixat governar.
Però mentrestant hauran elaborat decrets absurds, hauran nomenat càrrecs a dit sense to ni so, ens hauran fet perdre tot un any de la nostra vida.

D’aquí a poc, començarem a fer vacances. Tornarem de les vacances, molts potser no ho faran. Ens tornarem a posar a treballar, molts potser no podran fer-ho ... Seguirem discutint i donant-nos els uns la culpa als altres. I seguirem retardant totes les decisions perquè no esta res previst fins que arribi el 2011.

Aleshores ja no recordarem el 2010. Haurà estat un any de “traspàs” (com se sol dir).

Llàstima que durant aquest any molts hi hauran deixat l’empresa, la feina, la paciència ... I pràcticament tots hi hauran deixat també la confiança en els nostres polítics.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 16 de mayo de 2010

FÒRUM - SOCIALISME ANDORRÀ


EL SOCIALISME ANDORRÀ.

Sempre m’he demanat si al nostre país hi podien haver-hi socialistes i sobretot m’he demanat si al Partit socialdemòcrata podia existir algun socialista. Sempre he cregut que socialisme i Andorra no “lligava” massa. El que he fet ha estat buscar per la “xarxa” el significat de la paraula i mirar de trobar alguna similitud amb el “nostre” Partit socialdemòcrata.

Per a l’Enciclopèdia Catalana socialisme és “Un conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució”.
??? Oposició a l’individualisme ? Supressió de les classes socials ? ...
No, no, per aquí no va la “cosa”.

Segons Wikipèdia socialisme és “la teoria, doctrina o pràctica social que promou la possessió pública dels mitjans de producció i la seva administració també pública, en pro de l’interès general de la Societat”.
??? Interès general ? Tampoc em “quadra” gaire.

Pel Diccionari Català socialisme és “El sistema d’organització social segons el qual l’Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc.”
??? Repartiment equitatiu ? Doncs “va a ser que no”.

A tot això que oblidava que a Andorra no és un Partit Socialista sinó Socialdemòcrata. He de canviar doncs el mot de recerca a la xarxa.

Per l’Enciclopèdia Catalana socialdemocràcia és “El nom amb el que hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al Marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat”.
??? M’he “quedat” igual.

Per a Wikipèdia socialdemocràcia és “una ideologia política que va sorgir a finals del Segle XIX a partir del moviment socialista”.
??? Tant “ample” que m’he quedat”.

El diccionari català diu que socialdemocràcia és “El corrent ideològic adoptat pels partits polítics d’inspiració Marxista, sobretot a Alemanya, als països escandinaus i a Rússia, fins la primera Guerra Mundial.
??? Aquí Karl Marx, m’ha deixat “bocabadat”.

Pel que veig hauré de continuar buscant a la xarxa per mirar de trobar algun socialista al PS.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 8 de mayo de 2010

FÒRUM - SABER GOVERNAR


NO HA APRÈS A GOVERNAR.

Potser és normal, després de tant de temps fent oposició, que el nostre cap de Govern no ha sabut canviar el “xip” i posar-se el de “governar” en el lloc del de “opositar”.
Després de tant de temps llegint i escoltant crítiques al Govern anterior el nostre actual cap havia arribat a creure que tots aquells que criticaven eren socialdemòcrates. Es pensava que totes aquelles persones que no estaven d’acord amb els liberals eren socialdemòcrates. Creia que tots aquells que no estaven a les files del PLA eren afins al PS.

Ara s’ha adonat que també el critiquen a ell i al seu Govern de pa sucat amb oli, que critiquen els nombrosos càrrecs que ha regalat sense cap sentit. Fins i tot s’ha adonat que dins del seu propi Partit existeixen persones que no pensen igual que ell.
I això no pot o no sap acceptar-ho.

Per ell tots aquells que el critiquen són enemics, manipuladors, destructors... Que tant sols pretenen fer-lo fora, desprestigiar al seu Partit, posar pals a les rodes ... Pensa que existeix una ma negra que només el vol treure de la cadira, que totes les associacions empresarials estant contra ell, fan campanyes de extrema dreta i de desprestigi al Govern. Que tots els diaris, que no siguin el PSriòdic, és clar, fan orientació editorial destinada a tirar sorra al PS.

Governar es saber acceptar les crítiques i això no ho ha après ni ho farà mai. El que ha seguit fent en canvi és el mateix que sempre havia fet : maltractament verbal, trucades amenaçadores ... I als que no estant am ell, per tant segons ell, en contra, o els col·loca comprant-los amb algun que altre càrrec o els fa fora directament.

Governar no és fàcil, estar a la oposició si. I quant no s’entén que és una cosa i que és l’altra, governar es transforma en quelcom impossible. Governar, quant mai s’ha fet s’ha d’aprendre a fer. Però si un es pensa que és el centre del món, que sempre té la raó, que no s’equivoca mai, que el que diu va a “missa” ... No aprendrà mai a Governar. Val més doncs que ho deixi.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 1 de mayo de 2010

FÒRUM - ÈTICA SOCIALDEMÒCRATA


L’ÈTICA DELS SOCIALDEMÒCRATES.

De que val disposar d’un codi ètic si els “privilegiats” socialdemòcrates que ostenten un càrrec públic, es passen pel “folre” aquest codi ètic ?

“Els càrrec públics del Partit tenen l’obligació de contribuir a les finances del Partit en proporció als ingressos que rebin per l’exercici del càrrec”. Això és el que “mana” el codi ètic del Partit Socialdemòcrata.
“A mi plim”. Això és el que diuen molts militants electes del PS des de Encamp de fa molt de temps, d’Andorra la Vella de fa bastant temps i de Govern de fa poc temps.

De que val disposar d’uns estatuts si els “seleccionats” socialdemòcrates que ostenten un càrrec públic, es passen pel “folre” aquests estatuts ?

“Els recursos econòmics del Partit Socialdemòcrata provenen : Article 50, b) de les quotes especials abonades pels afiliats que tinguin un càrrec públic remunerat”. Això és el que “obliguen” els estatuts del Partit.
“Jo sóc sord, mut i cec”. Això és el que pensa la gran majoria de càrrecs públics socialdemòcrates.

Poden imaginar el que penso jo ara mateix, que quan era candidat per l’Alternativa-PS, sense ser ni militant ni afiliat del Partit se’m va comunicar que en cas de guanyar les eleccions havia de “passar” un 10% del meu salari al Partit : “Aneu a fer punyetes” ? Doncs si, això mateix és el que jo penso, i no tant sols ara mateix, sinó també en el moment en que m’ho varen comunicar.
Com em podien demanar un 10% del meu hipotètic salari (per no dir impossible, doncs guanyar a Sant Julià seria un miracle des de aquestes files...), quant jo sabia perfectament que des de Encamp no es pagava ni un sol euro ? Quant sabia perfectament que des de Andorra la Vella (atenció, parlo del mandat anterior...), tampoc s’aportava ni un sol euro al Partit ?

Que a Sant Julià no ens han tingut mai en compte ? Això ja ho sé. Però no per aquest motiu he de ser tonto, inferior, de poca importància... o en altres paraules “gilipolles”.

Cert és que existeixen alts càrrecs que sempre han aportat el 10% a la “causa”, sigui amb destinació a la mateixa causa o a catàstrofes naturals com la de Haití. Cert és també que “alguns” mai han acatat ni el Codi Ètic ni els estatuts del Partit. Molt cert és també que alguns tenen un morro que se’l trepitgen.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 24 de abril de 2010

FÒRUM - CONSIGNES POLÍTIQUES


CONSIGNES POLÍTIQUES.

Resulta molt curiós que després de l’allau d’escrits socialdemòcrates, o de militants del Partit socialdemòcrata posterior a les eleccions, ara hagin pràcticament desaparegut com per art de màgia.
Recordo que jo mateix vaig criticar aquest enviament massiu d’articles d’opinió per part dels socialdemòcrates, intentant sempre justificar allò que era injustificable. Els escrits eren constants, per exemple del senyor Francesc Rodriguez, la senyora Montserrat Ronchera, el senyor Claude Benet, el senyor Ferran Goya, el senyor Delfí Roca, el senyor Alexis Estopinyan, el senyor Rossend Areny ... Fins i tot del mateix cap de Govern.
Això si, gairebé sempre tots sortien publicats al periòdic d’Andorra, que ja semblava més un “pamflet” del PS que un diari independent. Fins al punt de que ja li deien : El Psriòdic d’Andorra.
Tot d’un cop han desaparegut gairebé tots. El senyor Claude Benet, ja va ser “advertit” molt abans de ser Ministre, el senyor Roca va desaparèixer del Fòrum repentinament. Tant sols apareixen ja les col·laboracions puntuals del senyor Rodriguez, la senyora Ronchera i el senyor Estopinyan. Al Psriòdic, és clar.

No serà que ara la “consigna” del Partit és la de no escriure més enlloc, degut a que era pitjor el “remei” que la “infermetat”. S’hauran adonat al Partit Social-no-demòcrata que : com més escrivien, més empitjoraven els “detalls” ?

Ja ho vaig dir fa un temps : “calladets estaríeu millor”. I pel que sembla m’han fet cas.

El que no trobo gaire bé però, és que al PS continua existint la manca de democràcia, la manca de autocrítica. No ha canviat res en el Partit, salvat que ara hi ha molta gent “col·locada” que té molts motius per “callar” I no tant sols “col·locada” en càrrecs de confiança, ministeris, secretariats, etc... Sinó també “col·locada” en places eventuals, d’aquelles que no surten en cap Decret ni en cap Edicte i que pràcticament ningú, salvat els interessats i els molt propers als interessats, coneix.
I jo em pregunto : Que en farem després de tota aquesta gent, quant els “sociolistos” ja no governin ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 18 de abril de 2010

FÒRUM - SOBREN FUNCIONARIS


ES PODEN “DESPATXAR” FUNCIONARIS ?.

La resposta és no. Tant sols es poden acomiadar els funcionaris per motius disciplinaris. I ni la crisi ni el sobre dimensionament ho són.
És ben cert, i queda demostrat en xifres, que Andorra pateix d’un nombre de funcionaris massa elevat en relació amb els habitants, tant a Govern com a les parapúbliques com als Comuns.
La causa pot ser, tal com apuntava un diari del país, les contractacions desmesurades en èpoques de prosperitat. Hauríem d’afegir a aquesta causa, les contractacions d’amiguisme, les contractacions electorals (pel vot) i les contractacions absurdes, que també n’hi ha.
El cert és que actualment la despesa generada en salaris de funcionaris i altres càrrecs dependents de la funció pública és massa elevada i no ens ho podem permetre.

Seria doncs convenient, d’una banda, suprimir alguns dels molts càrrecs de confiança, on no caldria aplicar cap article de cap tipus de Llei, tant sols prescindir dels serveis d’assessors i “altres”.
Seria també convenient rescindir contractes de molta gent que ni tant sols són funcionaris, però que paguem entre tots.
Seria convenient també, modificar la Llei de la funció pública, a fi i efecte de que es pogués acomiadar alguns funcionaris per causes econòmiques, per causes laborals o per motius de comiat “no causal”, al igual que qualsevol empresa, atenint-se al Codi de relacions laborals.

Per quin motiu els funcionaris han de ser “sagrats”.

Si sobren funcionaris o no els podem pagar, s’han de poder “despatxar” com en qualsevol empresa “normal i corrent”. No és lògic que els empresaris tinguin que pagar amb impostos les contractacions abusives dels polítics.

Trobo senzillament “aberrant” que actualment els funcionaris Comunals ens costin prop de 700 euros anyals a cada habitant (a Ordino en són més de 1.000). Si afegim a tot això el que ens costen tots els altres funcionaris, càrrecs de confiança, assessors, directors, secretaris, ministres, consellers i altres “indefinits”... Penso que la xifra ja és per desmaiar-se.

Ho sento molt per als funcionaris en general, que potser m’agafareu “mania”, si no me la teniu ja... Però sou massa gent.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 11 de abril de 2010

DIPÒSITAR ELS COMPTES, SI O NO ?


DIPOSITEM ELS COMPTES ?

El projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat ja és a punt. Salvant la reserva d’esmena d’Apc, que no anirà enlloc (com totes les altres), s’aprovarà el règim sancionador.
El llindar per a dur el model de comptabilitat simplificada s’incrementarà fins als 250.000 euros.
Molt important però és, que el llindar per al dipòsit de comptes continuarà en els 100.000 euros i que les societats han de dipositar TOTES els seus comptes.
No entraré ara a detallar que molts empresaris no pensen fer-ho ni tampoc que molts altres empresaris i comerciants no saben o no poden fer-ho.

El que resultat molt greu és que els nostres polítics tampoc es posin d’acord en aquest projecte de llei pel que fa a la seva interpretació. Quant una llei deixa marge a la interpretació, ja neix “malforjada”.

S’hi s’aprova abans de finalitzar el termini per dipositar els comptes de l’exercici 2.009, al meu entendre, no existiria cap retroactivitat doncs el que es sancionaria seria actual (per exemple, incomplir l’obligació de dipositar), per molt que l’exercici sigui anterior. No oblidem que des de l’u de gener de 2.009 l’obligació comptable ja existeix. El projecte de llei deixa ben clar que : “entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Uns creuen com jo, que es pot aplicar el règim sancionador per a l’exercici 2.009, aplicant les sancions al 2.010.
Uns altres creuen que es pot aplicar per l’actual exercici 2.010, aplicant les sancions al 2.011.
Altres creuen que serà aplicable per a l’exercici 2.011, aplicant les sancions al 2.012.
I el nostre Govern “no sap, no contesta”.

I jo em demano :
Quant es va elaborar, esmenar, debatre... aquest projecte de llei, no es podia deixar ben clar ja aquest aspecte “interpretatiu” ?

I ja per acabar, jo recomano :
A tothom, siguin societats o no, que dipositin els comptes. Pensin que quant s’aprovin els projectes de llei de imposició sobre la renda, s’haurà de fer una declaració basada en aquests comptes. A qui no la faci, o li aniran a buscar o la sanció serà pitjor que la declaració. Aleshores de ben segur li demanaran el comparatiu amb l’anterior exercici.
Val més que disposin doncs, ja dels comptes de tothom. A banda de que d’una vegada per totes, potser que complim tots les lleis que per això estan fetes. O no ?

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

lunes, 5 de abril de 2010

FÒRUM - UN PAÍS DE PANDERETA


UN PAÍS DE PANDERETA AMB UN GOVERN DE PA SUCAT AMB OLI.

Un país on majoritàriament la gent no vol cap canvi, on el Govern disposa de temps per elaborar lleis però és totalment incapaç de fer-les complir. Un Consell General, que si be és veritat que justifica el seu salari amb un munt de textos i reunions és totalment ineficient, ineficaç i solsament serveix “d’aparador”.

Normalment, en qualsevol país civilitzat les lleis es fan per regular, ordenar i moderar, són normes establertes perquè el seu compliment faci que no es visqui en una selva on tothom fa el que vol i domina el més poderós, o no sigui un “western” on el més ràpid en “desenfundar” sigui el que mana i disposa.

En un país “quartmundista” no es respecta cap llei, es publiquen “pamflets” que ningú respecta, cadascú fa el que li sembla i quant li sembla. Els “poderosos” manen al seu únic criteri i els “súbdits” han d’obeir i callar.
Això és el que més s’assembla actualment, Andorra.

No es respecten les lleis i no passa res. Quant pot passar quelcom en forma de sanció, que és l’únic que sembla entendre la gent, aquesta queda demorada, aplaçada, enrederida i prescrita.
De cara a la galeria queden molt bé les lleis, però només serveixen per omplir documents i donar feina a molta gent. Aquell que és poderós, amb dret a vot se les passa pel “folre” i no és sancionat. I aquell que no és poderós ni amb dret a vot també se les passa pel mateix lloc i no paga les sancions.

Però això no és el pitjor, sinó que tots plegats som incapaços o no volem ser controlats, revisats, manats o dirigits. I posem traves en forma d’aplaçaments per no haver de complir les lleis. O simplement anem enrederint la seva entrada en vigor per no haver de complir-les.
És el típic “qui dia passa, any empeny”, i l’any que bé ja en tornarem a parlar. O “l’ara no toca”.

La majoria, no vol canvis, tot ja els està bé tal com està. Bé, la majoria dels que poden votar, és clar. Els que no poden votar tampoc és que desitgin massa canvis, no vagi a ser que perdin la feina, el cotxe o la tranquil·litat.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 28 de marzo de 2010

COMENTARIS ANÒNIMS


ELS COMENTARIS ANÒNIMS.

Ja fa bastant de temps es va posar de moda un blog d’internet anomenat Tamarrolandia. Va aconseguir bastant d’èxit, sobretot entre les files socialdemòcrates, doncs aleshores es trobaven a la oposició on és molt fàcil criticar, i si es pot fer en l’anonimat, encara millor. Fins i tot actuals Ministres n’eren “usuaris” habituals.
Aquest blog va anar degenerant poc a poc, els comentaris es convertien en insults, però de tant en tant encara si podia trobar algun bon comentari.
Ara mateix, amb la victòria socialdemòcrata en les passades eleccions generals, aquest blog a banda de no rebre més posts per part del seu creador, segurament degut precisament a aquesta victòria, o potser perquè actualment ocupa un plaça en la administració, s’ha transformat en una crítica generalitzada contra l’actual Govern. I això em sembla molt normal, llàstima que el seu creador no s’atreveixi a actualitzar-lo, o potser serà que no el deixen ?
Va aparèixer entre mig, un altre bloc paral·lel, anomenat Andorralandia, però aquest ja va néixer amb molt mala “pinta”, doncs la pràctica més habitual des de el seu inici ja era l’insult.

Avui dia s’estila bastant fer els comentaris directament a les notícies internautiques, ja sigui del diari d’Andorra, el Fòrum, el Bondia ...
Però majoritàriament aquests comentaris sempre són anònims i això no m’agrada. Opinar, criticar des de l’anonimat és de covards, no serveix per a res. Potser es per aquest motiu que mai en contesto cap.
Ja se que si es posa el nom amb el comentari, de amics no es que se’n facin gaires precisament, però és la manera valenta i eficaç de donar a conèixer la opinió i que aquesta pugui ser contestada.

On sol funcionar bastant be la “cosa” és per exemple al facebook, no diré que no en tingui també de anònims, o amagats amb pseudònims, però la majoria de comentaris gairebé sempre se sap de qui són.

Des de aquest escrit voldria animar a la gent a fer comentaris, però no des de l’anonimat, guanyaríem tots segurament aprenent més coses i al mateix temps es podrien fins i tot crear foros de discussió que sempre solen ser molt interessants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 20 de marzo de 2010

FÒRUM - NO SE'N SORTIRAN


NO SE’N SORTIRAN.

Al nostre Govern l’hi ha caigut a sobre massa canvis de cop en matèria econòmica i fiscal i no se’n poden sortir. Si endemés no paren de fer viatges, presentacions i recepcions encara se’n sortiran molt menys.
Ja no se’n va sortir amb les declaracions de ISI, val a dir que al igual que l’anterior Govern, limitant-se tant sols a publicar una llista de morosos al Bopa, entrar-la tard a la Batllia i deixar que prescrigués.
Aquest fet ha propiciat que molts empresaris tampoc compleixin la Llei de comptabilitat i ara no tinguin la intenció de dipositar els seus comptes, sobretot sabent que el projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat (el que comporta el règim sancionador), encara no esta aprovat. I el Registre de dipòsit de comptes, ni tant sols ha estat creat.
A aquest projecte de llei si sumen d’altres tals com els de la imposició directa, ajornats fins aquest mes de març.
Si a tot això afegim que és imprescindible un projecte de llei de IVA i un altre de IRPF, fa que sigui del tot impossible que aquest any es posi quelcom en clar.

Ja sabem que el nostre país no té una mentalitat impositiva, no té tampoc una mentalitat transparent i fins fa poc, a banda de paradís fiscal, era també un paradís comptable. Canviar tot d’un cop aquest “xip” era molt difícil i si a més hi afegim que no s’ha controlat res en absolut, els empresaris andorrans han “passat” olímpicament del “tema”.

Hem perdut tot un any entre eleccions, creació del nou Govern, atorgament de places i cadiretes, discussions sense cap sentit, propostes de pactes, aplaçaments... I no hem avançat gens ni en el control dels impostos indirectes, ni en el compliment de la Llei de comptabilitat, ni en la reforma tributària.
I pel que sembla, perdrem tot un altre any discutint.

Es del tot normal que els empresaris andorrans pensin doncs que no se’n sortiran amb cap de les lleis i molt menys amb els projectes de llei i moltíssim més amb les lleis que encara ni tenen projecte. Es lògic doncs que no es preocupin per complir-les i passar de tot.

Això si, com sempre, haurem estat “quatre innocents” que hem complert les lleis i hem pagat pels demés. Llàstima que no puguem “passar” també de la Llei de la CASS i, sobretot els autònoms estalviar molts “calerons”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 13 de marzo de 2010

FÒRUM - SR. BARTUMEU


SR. BARTUMEU,

A qui pretén enganyar fent-se la víctima ?
Potser ho ha aconseguit amb bona part de la població durant molt de temps, potser ho aconseguirà encara durant uns quants mesos més, però a mi no m’enganya, o al menys ja no m’enganya més. I molt aviat ja no enganyarà ningú.

El missatge que vol fer passar a l’elector andorrà de que vostè no té la culpa de res, de que el principal culpable del bloqueig és el senyor Nomen ja no “cola”. Tampoc “cola” acusar C.R. (per la desastrosa gestió del PLA).
El bloqueig no l’ha provocat l’APC amb tres vots, ni CR amb 11, l’ha provocat vostè amb 14.

I l’acabarà de provocar en els mesos vinents amb els impagaments que té previstos. Impagaments administratius és clar. Desconec totalment els seus comptes personals.

La seva estratègia de no pagar per culpa dels “altres” provocarà el veritable bloqueig al que s’aniran afegint en cadena les empreses andorranes.
“Govern no em paga a mi, jo no et pago a tu i tu no pagues l’altre”.
La seva “idea” de que no es pot pagar per culpa dels que no han aprovat el pressupost és falsa, il·legal, rocambolesca i fatídica (per al país).

Vostè es pensa que amb aquesta “jugada” guanyarà les properes eleccions, però al final ja no enganyarà ningú amb la seva estratègia.

Quan convoqui eleccions explicant lo “dolents” que són els altres, que varen paralitzar tot un país, la gent ja sabrà que va ser vostè el que va acabar provocant dita paràlisi.

Mentrestant però, molts no hauran cobrat les seves factures i potser fins i tot hauran tancat la seva empresa i possiblement ja no estaran al país. Però vostè estarà tranquil perquè l’atur no haurà augmentat, la població haurà disminuït i potser fins i tot es visqui millor a Andorra (els que quedin, és clar).

El poble no és tan ruc com vostè es pensa i sabrà identificar perfectament la diferència entre noves inversions que no es poden fer amb dotzenes parts i l’impagament de les despeses corrents.
Pari ja doncs de donar instruccions als seus funcionaris de que no es poden pagar les factures perquè els polítics no s’han posat d’acord.
Aquesta no és la veritat, tant sols una estratègia de cara a les properes eleccions generals que pensa guanyar amb aquest engany.
I sobretot pari ja, abans de “carregar-se” tot un munt de empreses i empresaris.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

sábado, 6 de marzo de 2010

SALARI MITJÀ - FÒRUM


COM ES CALCULA EL SALARI MITJÀ ?

Imaginin una empresa amb 10 empleats, amb els següents salaris:

1 persona a 10.000€.
4 persones a 2.000€.
2 persones a 1.500€.
3 persones a 1.000€.

En total, 10 persones amb un total de 24.000€, que dona un salari mitjà de 2.400€.
És just ? NO.
Ens hem de fixar que tant sols 1 persona supera el salari mitjà, tota la resta es troba per sota.

La Cass el calcula més o menys així. Govern, més concretament el departament d’estadística, també. I això es fa sumant tota la massa salarial (amb pagues, primes, extres, complements, hores extres, acomiadaments...) i dividint pel nombre total de assalariats i el temps efectiu treballat. I publicant el salari global mitjà, que és el que la Cass aplica per la cotització dels treballadors per compte propi.
NO ÉS JUST, ni real.

Hauríem de trobar doncs la mitjana, el salari mitjà real:
Fem una llista dels salaris de tots els empleats desglossats per ordre del més elevat al més baix.

1. 10.000
2. 2.000
3. 2.000
4. 2.000
5. 2.000
--------------------
6. 1.500
7. 1.500
8. 1.000
9. 1.000
10. 1.000

Allà on he posat les ratlletes es troba la meitat dels treballadors de l’empresa. Estaríem doncs entre 1.500 i 2.000 euros mensuals de salari. Posarem 1.750€. Amb aquesta mitjana si trobem la mateixa quantitat pel damunt i per sota de la mitjana.
Aquest seria el salari mitjà real i just d’aquesta empresa.

Per contra:
El decret de Govern del 16/10/2009 va situar el salari mitjà en 1.943,47€.
El decret de Govern del 04/02/2010 va situar el salari mitjà en 1.979,51€.

Esperem que el proper decret el situï a la seva justa mida.
Ja tenen feina per a uns quants, a calcular doncs la mitjana lògica, real i justa.
Evidentment, oblidant també tot el que son : primes, dietes, hores extres, pagues extres, acomiadaments, complements ...
Tot el que no forma part del salari d’un treballador per compte propi.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.