FÒRUM - CONSIGNES POLÍTIQUES

CONSIGNES POLÍTIQUES.

Resulta molt curiós que després de l’allau d’escrits socialdemòcrates, o de militants del Partit socialdemòcrata posterior a les eleccions, ara hagin pràcticament desaparegut com per art de màgia.
Recordo que jo mateix vaig criticar aquest enviament massiu d’articles d’opinió per part dels socialdemòcrates, intentant sempre justificar allò que era injustificable. Els escrits eren constants, per exemple del senyor Francesc Rodriguez, la senyora Montserrat Ronchera, el senyor Claude Benet, el senyor Ferran Goya, el senyor Delfí Roca, el senyor Alexis Estopinyan, el senyor Rossend Areny ... Fins i tot del mateix cap de Govern.
Això si, gairebé sempre tots sortien publicats al periòdic d’Andorra, que ja semblava més un “pamflet” del PS que un diari independent. Fins al punt de que ja li deien : El Psriòdic d’Andorra.
Tot d’un cop han desaparegut gairebé tots. El senyor Claude Benet, ja va ser “advertit” molt abans de ser Ministre, el senyor Roca va desaparèixer del Fòrum repentinament. Tant sols apareixen ja les col·laboracions puntuals del senyor Rodriguez, la senyora Ronchera i el senyor Estopinyan. Al Psriòdic, és clar.

No serà que ara la “consigna” del Partit és la de no escriure més enlloc, degut a que era pitjor el “remei” que la “infermetat”. S’hauran adonat al Partit Social-no-demòcrata que : com més escrivien, més empitjoraven els “detalls” ?

Ja ho vaig dir fa un temps : “calladets estaríeu millor”. I pel que sembla m’han fet cas.

El que no trobo gaire bé però, és que al PS continua existint la manca de democràcia, la manca de autocrítica. No ha canviat res en el Partit, salvat que ara hi ha molta gent “col·locada” que té molts motius per “callar” I no tant sols “col·locada” en càrrecs de confiança, ministeris, secretariats, etc... Sinó també “col·locada” en places eventuals, d’aquelles que no surten en cap Decret ni en cap Edicte i que pràcticament ningú, salvat els interessats i els molt propers als interessats, coneix.
I jo em pregunto : Que en farem després de tota aquesta gent, quant els “sociolistos” ja no governin ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SOBREN FUNCIONARIS

ES PODEN “DESPATXAR” FUNCIONARIS ?.

La resposta és no. Tant sols es poden acomiadar els funcionaris per motius disciplinaris. I ni la crisi ni el sobre dimensionament ho són.
És ben cert, i queda demostrat en xifres, que Andorra pateix d’un nombre de funcionaris massa elevat en relació amb els habitants, tant a Govern com a les parapúbliques com als Comuns.
La causa pot ser, tal com apuntava un diari del país, les contractacions desmesurades en èpoques de prosperitat. Hauríem d’afegir a aquesta causa, les contractacions d’amiguisme, les contractacions electorals (pel vot) i les contractacions absurdes, que també n’hi ha.
El cert és que actualment la despesa generada en salaris de funcionaris i altres càrrecs dependents de la funció pública és massa elevada i no ens ho podem permetre.

Seria doncs convenient, d’una banda, suprimir alguns dels molts càrrecs de confiança, on no caldria aplicar cap article de cap tipus de Llei, tant sols prescindir dels serveis d’assessors i “altres”.
Seria també convenient rescindir contractes de molta gent que ni tant sols són funcionaris, però que paguem entre tots.
Seria convenient també, modificar la Llei de la funció pública, a fi i efecte de que es pogués acomiadar alguns funcionaris per causes econòmiques, per causes laborals o per motius de comiat “no causal”, al igual que qualsevol empresa, atenint-se al Codi de relacions laborals.

Per quin motiu els funcionaris han de ser “sagrats”.

Si sobren funcionaris o no els podem pagar, s’han de poder “despatxar” com en qualsevol empresa “normal i corrent”. No és lògic que els empresaris tinguin que pagar amb impostos les contractacions abusives dels polítics.

Trobo senzillament “aberrant” que actualment els funcionaris Comunals ens costin prop de 700 euros anyals a cada habitant (a Ordino en són més de 1.000). Si afegim a tot això el que ens costen tots els altres funcionaris, càrrecs de confiança, assessors, directors, secretaris, ministres, consellers i altres “indefinits”... Penso que la xifra ja és per desmaiar-se.

Ho sento molt per als funcionaris en general, que potser m’agafareu “mania”, si no me la teniu ja... Però sou massa gent.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIPÒSITAR ELS COMPTES, SI O NO ?

DIPOSITEM ELS COMPTES ?

El projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat ja és a punt. Salvant la reserva d’esmena d’Apc, que no anirà enlloc (com totes les altres), s’aprovarà el règim sancionador.
El llindar per a dur el model de comptabilitat simplificada s’incrementarà fins als 250.000 euros.
Molt important però és, que el llindar per al dipòsit de comptes continuarà en els 100.000 euros i que les societats han de dipositar TOTES els seus comptes.
No entraré ara a detallar que molts empresaris no pensen fer-ho ni tampoc que molts altres empresaris i comerciants no saben o no poden fer-ho.

El que resultat molt greu és que els nostres polítics tampoc es posin d’acord en aquest projecte de llei pel que fa a la seva interpretació. Quant una llei deixa marge a la interpretació, ja neix “malforjada”.

S’hi s’aprova abans de finalitzar el termini per dipositar els comptes de l’exercici 2.009, al meu entendre, no existiria cap retroactivitat doncs el que es sancionaria seria actual (per exemple, incomplir l’obligació de dipositar), per molt que l’exercici sigui anterior. No oblidem que des de l’u de gener de 2.009 l’obligació comptable ja existeix. El projecte de llei deixa ben clar que : “entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Uns creuen com jo, que es pot aplicar el règim sancionador per a l’exercici 2.009, aplicant les sancions al 2.010.
Uns altres creuen que es pot aplicar per l’actual exercici 2.010, aplicant les sancions al 2.011.
Altres creuen que serà aplicable per a l’exercici 2.011, aplicant les sancions al 2.012.
I el nostre Govern “no sap, no contesta”.

I jo em demano :
Quant es va elaborar, esmenar, debatre... aquest projecte de llei, no es podia deixar ben clar ja aquest aspecte “interpretatiu” ?

I ja per acabar, jo recomano :
A tothom, siguin societats o no, que dipositin els comptes. Pensin que quant s’aprovin els projectes de llei de imposició sobre la renda, s’haurà de fer una declaració basada en aquests comptes. A qui no la faci, o li aniran a buscar o la sanció serà pitjor que la declaració. Aleshores de ben segur li demanaran el comparatiu amb l’anterior exercici.
Val més que disposin doncs, ja dels comptes de tothom. A banda de que d’una vegada per totes, potser que complim tots les lleis que per això estan fetes. O no ?

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - UN PAÍS DE PANDERETA

UN PAÍS DE PANDERETA AMB UN GOVERN DE PA SUCAT AMB OLI.

Un país on majoritàriament la gent no vol cap canvi, on el Govern disposa de temps per elaborar lleis però és totalment incapaç de fer-les complir. Un Consell General, que si be és veritat que justifica el seu salari amb un munt de textos i reunions és totalment ineficient, ineficaç i solsament serveix “d’aparador”.

Normalment, en qualsevol país civilitzat les lleis es fan per regular, ordenar i moderar, són normes establertes perquè el seu compliment faci que no es visqui en una selva on tothom fa el que vol i domina el més poderós, o no sigui un “western” on el més ràpid en “desenfundar” sigui el que mana i disposa.

En un país “quartmundista” no es respecta cap llei, es publiquen “pamflets” que ningú respecta, cadascú fa el que li sembla i quant li sembla. Els “poderosos” manen al seu únic criteri i els “súbdits” han d’obeir i callar.
Això és el que més s’assembla actualment, Andorra.

No es respecten les lleis i no passa res. Quant pot passar quelcom en forma de sanció, que és l’únic que sembla entendre la gent, aquesta queda demorada, aplaçada, enrederida i prescrita.
De cara a la galeria queden molt bé les lleis, però només serveixen per omplir documents i donar feina a molta gent. Aquell que és poderós, amb dret a vot se les passa pel “folre” i no és sancionat. I aquell que no és poderós ni amb dret a vot també se les passa pel mateix lloc i no paga les sancions.

Però això no és el pitjor, sinó que tots plegats som incapaços o no volem ser controlats, revisats, manats o dirigits. I posem traves en forma d’aplaçaments per no haver de complir les lleis. O simplement anem enrederint la seva entrada en vigor per no haver de complir-les.
És el típic “qui dia passa, any empeny”, i l’any que bé ja en tornarem a parlar. O “l’ara no toca”.

La majoria, no vol canvis, tot ja els està bé tal com està. Bé, la majoria dels que poden votar, és clar. Els que no poden votar tampoc és que desitgin massa canvis, no vagi a ser que perdin la feina, el cotxe o la tranquil·litat.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.