FÒRUM - EXPULSSIÓ

S’HA D’EXPULSAR ALGÚ MÉS ?

La meva expulsió del Partit Socialdemòcrata, ara ja fa uns quants anys, venia justificada segons la resolució de la Comissió de Garanties per l’article 11 dels estatuts, que diu el següent : “Es considerarà falta i podrà donar lloc a les sancions corresponents : incomplir els acords del Partit; tenir una conducta contrària als principis del Partit; fer declaracions que puguin deteriorar-ne la imatge pública; fer acusacions greus i injustificades contra un altre afiliat, i, en general, no complir els deures de militància detallats a l’article 10 o tenir una conducta contrària al contingut d’aquests estatuts”.

No valoraré ara mateix, ja no val la pena, si hi havien motius o no per expulsar-me, tant sols pretenc fer una comparativa entre el meu cas, les declaracions efectuades per el Síndic General en un programa de ràdio i l’article d’opinió o tribuna enviada a un diari del país, per la Cònsol Major d’Andorra la Vella.
Valorin vostès mateixos si aquests dos fets vulneren o no l’esmenta’t article 11 dels estatuts.
En ambdós casos, crec que deterioren la imatge pública del Partit, entre altres coses, però cap dels dos ha estat expulsat.
Però és clar, jo no era ni Síndic ni Cònsol Major.

Un altre fet similar és que, aleshores, quant varen decidir la meva expulsió, també quan varen signar la resolució d’expulsió definitiva, s’apropaven unes eleccions. Per aquest motiu es va “tapar” tot momentàniament i no es va fer públic, fins tot just passades les eleccions, és clar.
Passarà ara el mateix ?
Fins i tot mentrestant, sabent ja que estava expulsat, vaig poder assistir a un Congrés del Partit i a la entrega del carnet d’afiliat. No els sembla un tant curiós ?

Ara ens diuen des del PS, tant el cap de Govern, com el seu primer Secretari, que ambdós casos són opinions personals expressades lliurement, intentant donar una imatge de democràcia, que ni tenen, ni en tot cas varen tenir amb la meva persona.

El que si m’agradaria aclarir a tots els militants del PS, que no tenen ni idea sobre la meva expulsió, doncs tant sols coneixen els escrits i comentaris que vaig fer durant la campanya electoral en les comunals de desembre del 2007 es que : la meva expulsió ja em va ser comunicada abans de l’estiu del 2007 i que la resolució expulsant-me definitivament ve datada de l’octubre del 2007.
Més que res ho explico per si ara passa quelcom de similar.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PANORAMA POLÍTIC

COM ESTA EL PANORAMA POLÍTIC.

Una cosa esta clara : no es pot continuar tal com estem ara mateix, ni amb un pressupost de mínims, ni amb una reforma fiscal aprovada ja sigui en quinze dies, ja sigui en tres mesos. Després de tot el que hem viscut, no pot continuar el mateix Consell General, condemnat a no entendres mai.
Les eleccions són doncs l’única via possible, però a qui votar ?
Resulta evident que ningú vol veure les mateixes “cares” al Consell, però a veure qui és el “guapo” que es presenta ?

El PS, en principi hauria de ser el que millor ho tindria. Però a mida que van passant els dies, va perdent vots. A pesar de que volen donar la sensació de unitat, el cert és que estan més dividits que mai. La manca de diàleg és evident, les discrepàncies massa fortes, però qui farà front al líder màxim ?

CR, PRA, PLA... Ni tant sols es posen d’acord en el nom. Tal com va dir l’anterior cap de Govern : és una “multinuclear”, massa grups, massa personalismes, massa divisió... gairebé un grup diferent per parròquia o per “barri”. Sense tampoc una “figura” clara que encapçali el projecte.

Apc “vola” més sol que mai, separat de Segle21 i RD. Tots tres s’ho hauran de fer mirar de cara a unes noves eleccions. Els verds hi tornaran com sempre, però ja saben que la seva presència és testimonial.

Pot ser l’hora de que exploti la famosa tercera via ?
Si no és així, tant sols dues “forces” poden “disputar” la gran “prova”. I resulta evident que aquella que guanyi les parròquies pot fins i tot tenir una majoria absoluta. No tenen cabuda més grupets o Partits aïllats.

Evidentment l’Alternativa no variarà gaire el seu concepte, salvat que acceptin dins del grup a RD (ja faria riure) i a Segle21 (ja fa riure).

Si l’altre “Grup” principal al qual encara no puc posar nom aconsegueix unir les parròquies hi tindria molt de guanyat. Pot fer-ho perfectament a Sant Julià, pot dissimular-ho perfectament a Andorra la Vella, a Escaldes ja saben amb qui han de parlar i també a Ordino, a Encamp tant sols han de unir-se i el PS ja els ha fet la feina “bruta”, i no tindrien massa problemes a La Massana i Canillo.
Així veig jo el panorama polític.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - EL CONSELL GENERAL

EL CONSELL S’HA DE DISSOLDRE JA.

Encara que només sigui per “vergonya”, el Consell General s’hauria de dissoldre ja. I també per respecte a la ciutadania andorrana. Un respecte que els nostres Consellers estan demostrant dia a dia no tenir present, des de el primer fins al darrer, siguin del color polític que siguin, si és que en tenen algun.
Qualsevol persona amb una mica de seny, vergonya o dignitat i que no mirés tant sols el color dels bitllets, o la comoditat de la cadireta ja hauria dimitit del Consell General.
Quan algú és escollit mitjançant votacions per anar al Consell a representar als que l’han elegit i no vol, o no pot treballar per a ells, ha de presentar la dimissió.

No es pot tolerar una altra sessió de Consell com la que varem “viure” fa poc :
Amb el Sr. Síndic (que diu que esta perdent el temps) abandonant la sala perquè no esta d’acord amb el seu cap, amb els seu Partit o amb la seva Ministra de torn. Al menys va servir per escoltar la veu del Sr. Subsíndic...
Amb Consellers que acusen de prevaricació, assignacions a dit, favoritismes i no son contestats adequadament, o directament ni tant sols son contestats. Potser si, que enlloc de posar re-preguntes el millor seria anar directament a la Batllia...
No es pot tolerar un Govern que no respon a les preguntes, que calla, atorgant doncs, que desvia l’atenció, que amaga fets i assumptes, que respon a les preguntes dels Consellers amb males maneres, amb acusacions, amb mala fe, amb desconsideracions, amb amenaces i “xuleria”.
No es pot tolerar Consellers que no sabem ni la veu que tenen, que van al Consell tant sols a passar l’estona i sobretot a cobrar a final de mes.
Ministres que renuncien a les seves idees i pretenen defendre allò en que no creuen, tant sols pel fet de poder ser, precisament Ministres.
Consellers que ja han anunciat la seva dimissió, altres que estan pensant fer-ho, altres que per sort ja no hi són...
Ja no es pot tolerar més aquesta vergonya de Consell que ha dut en tant sols un any i escàs al país de la ruïna a la misèria absoluta, que ens ha fet perdre a tots llastimosament més de un any, i no tant sols al Sr. Síndic. Un Consell que no genera cap confiança, més aviat tot el contrari.

És per tot això i moltes “coses” més, que s’ha de dissoldre ja el Consell General, convocar unes eleccions generals ja, i sobretot, que tots aquells que estan ara mateix al Consell marxin cap a casa seva i no tornin mai més. Això si, amb la cara mirant cap a terra, perquè dubto molt que puguin mirar directament als ulls dels seus votants i no sentir vergonya.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - EL DECRET

UN DECRET RIDÍCUL.

No sé de quina ment privilegiada va sortir la idea de decretar el tancament de deu diumenges a la tarda, però ho imagino. En tot cas si sé que va sortir d’un Govern encara més ridícul que el mateix decret. L’apanyi de rebaixar el “decretass” a vuit diumenges encara va ser més ridícul i el “pedàs” de la vila medieval amb el permís d’obertura tant sols a les “paradetes” autoritzades és ja va ser el súmmum del ridícul.

Rectificar és de savis, diuen. Govern no va tenir el valor de rectificar a temps, perquè ara mateix tant si val, i eliminar el decret de tancament, perquè un sol Senyor ha demostrat tenir el “cap quadrat”, a l’estil alemany. No va rectificar perquè segurament li feia encara més vergonya que mantenir-lo.

No entenc tampoc com una persona que ve de la PIME va poder acceptar la plaça de Ministre de Turisme i Comerç amb aquest decret en vigor. Es clar que ser Ministre és molt “guay” i tot s’hi val. Quant deixi de ser Ministre, que torni a la PIME, a veure si el deixen...

Dins del mateix Partit Socialdemòcrata sabien perfectament que estaven fent un ridícul espantós però tothom callava i segueix callant, fins i tot algú intentava justificar-ho tot dient que no era cap error. Tenia raó, no es tractava d’un error sinó d’una “ordre” absurdament ridícula que tothom havia d’obeir, fins i tot les grans superfícies lauredianes en plena festivitat medieval, a pesar de disfressar les seves dependentes, demanar l’acreditació de participant a la vila medieval, patrocinar-la, col·laborar-hi o posar bales de palla a l’aparcament...

Tampoc trobo encertades les declaracions del Conseller de Turisme lauredià afirmant que per a ell Sant Julià comença a la caseta de la duana i va fins al final del poble. Sembla oblidar, com sempre es fa, que l’anomena’t “Bronx” també forma part de la parròquia. Més ridícul afegit...

Com es pot entendre cap Govern de coalició, de consens, d’unitat, de concertació... o com es vulgui anomenar, si amb un decret tant ridícul com aquest ja tindríem “problemes”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIDENTS LABORALS

ACCIDENTS LABORALS.

Sempre han existit els accidents laborals, podem comprovar perfectament que encara existeixen i malauradament sempre existiran. El que hem de fer és posar tot el que es pugui necessari de la nostra part per tal de evitar-los.
No pretenc insinuar que no es prenguin les mesures necessàries ni que no es facin els deguts controls a les obres, tampoc que el material utilitzat no sigui l’adequat. No sóc cap expert en la matèria i per tant m’abstindré de fer cap comentari al respecte.

Però el que no trobo normal són els freqüents accidents que constatem, sobretot en l’obra pública. No és normal que caigui dues vegades un mateix pont i tampoc és normal que caigui una grua de dimensions considerables, això surt fora de tota lògica.

Aquests fets em donen de que pensar, em fan creure que els medis no són suficients per assegurar completament la seguretat. O si més no, que existeix “quelcom” que falla.

No recordo en temps passats que caiguessin ponts que estaven en plena construcció, ni que caigués mai cap grua en bon estat. El que em fa pensar que “abans” es treballava en millors condicions. Sense tantes normes de seguretat però millor.

Potser el motiu que explica aquests accidents impensables sigui que abans es treballava amb més tranquil·litat, sense tantes presses, sense tantes retallades i amb més seguretat laboral. De ben segur, la seguretat en el treball no era tant controlada ni amb tantes normatives, però la estabilitat laboral si era molt millor.

La situació actual fa que temptem massa la sort, esperant que mai passarà res.
Un clar exemple el tenim en les detonacions controlades al túnel de la desviació de Sant Julià. Les vibracions que produeixen fan que totes les cases de l’entorn rebin una sacsejada cada dia, com una mena de petit terratrèmol diari, que per molt controlat i segur que sigui no pot fer cap be a les estructures de les cases.
Espero i desitjo que no passi res, però penso que no estem fent bé les coses, si més no que estem temptant massa la nostra sort.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.