OBRA PÚBLICA

NO ES PODEN PAGAR LES OBRES.

Govern no pot pagar la quarta fase de les obres al túnel dels dos Valires, que son precisament les instal·lacions del mateix túnel, tal i com ha reconegut el nostre Cap de Govern. Per aquest motiu ha retardat el termini per a la presentació de les ofertes.
Si no s’obté formules per al finançament dels 21 milions de euros que costa, sembla que no es podrà continuar amb la seva construcció perquè de sota la màniga no traurem pas els diners ...

Difícilment veig igualment com es podran pagar els 85 milions necessaris, encara que sigui amb pagaments a l’ombra de 40 anys, per construir la famosa desviació de Sant julià de Lòria.

Si no es poden pagar aquestes obres s’aturaran i quedarà tot tal com esta, a mig fer ?

Si bé es va creure al seu moment que les dues grans obres eren molt necessàries actualment penso que ja no es així. El transit rodat ha decaigut molt i alguna de les infraestructures no seria actualment necessària. La de Sant Julià de Lòria de ben segur que no. Penso que simplement ampliant en un carril més l’avinguda Francesc Cairat ja en tindríem prou. Si més no, alguna de les fases d’aquesta obra no ho és gens de necessària.
Per exemple : perquè s’ha de fer un túnel en una zona que ja disposa actualment de quatre carrils i no causa cap problema circulatori que no sigui ocasionat precisament per les mateixes obres ?

El que és cert seria que l’aturada ens deixaria un paisatge d’allò més curiós. Igual aquesta seria l’única manera de parar el projecte de desviació de Sant Julià i encara podríem dissimular-ho d’alguna manera. Pel que fa al túnel dels Dos Valires ja no ho veig tant clar el seu aprofitament, com no sigui per fer-hi algun circuit de carreres penjat a l’aire.

D’altra banda, que passaria si s’aturés l’obra de la desviació laurediana ? Hi hauria alguna mena de penalitzacions ?
I si finalment s’aconsegueix el finançament d’algun banc espanyol tal i com ens diuen, com tornarem els diners ? Amb impostos directes, indirectes, taxes i fent pagar peatges ?

Quin futur més negre que es preveu ...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - QUE HEM DE FER ?

QUE HEM DE FER ?

Una empresa qualsevol del nostre país, ha facturat per tot l’any 2009 més de 100.000 euros però menys de 250.000 euros. Pràcticament ja podria tancar els comptes doncs la seva comptabilitat no és massa complicada i ja disposa de tots els documents.

Però no pot fer-ho.
Haurà de esperar com a mínim fins al mes de maig per saber si el llindar de facturació per a poder dur una comptabilitat simplificada ha canviat. Degut a que el projecte de llei de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, que va entrar a tràmit el 27/10/2009 i que va rebre les darreres esmenes el 26/11/2009, té el termini de presentació previst per al 04/05/2010.
Aquesta “decisió” potser fins i tot que vagi més enllà del mes de maig i caure al mes de juny o juliol, quant s’acabarà el termini pel dipòsit de comptes (que per cert seguirà a 100.000 euros, si no es canvia el projecte de llei), potser fins i tot l’agafarà en plena temporada de vacances.

No es que pretengui donar presses al nostres Consellers que van tan atabalats de feina, però potser que s’ho fessin mirar una mica. Com es poden fer les coses tan malament ? Deu formar part també del bloqueig ?

Aquesta empresa qualsevol haurà d’esperar fins al darrer moment a omplir uns fulls que diuen que són senzills, concretament tres fulls. O bé si haurà de fer un balanç, un compte de pèrdues i guanys, una memòria i un estat de canvis del Patrimoni Net. O bé tenir preparats els dos models, el règim simplificat i el model abreujat.
Si aquesta modificació tal com diu el projecte de llei “es per permetre que més empresaris s’acullin al règim simplificat de comptabilitat” serà per al proper any perquè per aquest ja haurem fet tard.

L’empresa qualsevol en qüestió potser el que farà serà no fer res en absolut fins que s’aprovi el projecte de llei i aleshores a darrera hora posposar uns dies les vacances per a poder formular, signar i dipositar els seus comptes. O potser el que farà serà passar de tot i ja vindran a reclamar que tampoc sabran si ha facturat més de 100.000 euros i hauran de suposar que no ho ha fet. O senzillament ja amagarà la diferència.

Si el que pretenen és que no complim les lleis, entre tots plegats ho estan aconseguint.
Ara que, si ni tant sols llegim les lleis, segurament viurem més tranquils.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SOCIETATS I CASS.

LA CASS ENFONSARÀ MOLTES SOCIETATS.

Imaginin una societat integrada per un pare, una mare i un fill. Tots tres treballant en la mateixa, disposant el pare del 50% de les accions o més. (Val a dir, que n’existeixen moltes amb aquest “format” o amb formats molt similars).

Varen crear precisament el seu negoci com a societat degut a que volien figurar tots tres com a assalariats i no com a autònoms, per raons evidents tals com : l’acumulació de punts per la jubilació, poder gaudir de prestació en cas de baixa laboral i també per a cotitzar menys pagant menys diners (perquè no ?). Un cop superats els problemes inicials, amb passi per la Batllia o sense, ja que la CASS no ho permetia en un principi, varen poder treballar fins ara en la seva societat com a assalariats.

Ara mateix la nostra CASS, amb la seva nova llei els informa del següent :
L’accionista amb el 50% o més de les accions no pot figurar com a treballador (emparant-se però amb una altra llei, la del codi de relacions laborals, article 9), és per tant un treballador per compte propi.
El cònjuge també ha de ser treballador per compte propi (Llei de la CASS, article 19), doncs tot de cop ha passat a ser cònjuge d’una persona que exerceix una activitat per compte propi.
Tot plegant oblidant que son persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat de la qual son socis (Llei de la CASS, article 18).
El fill pot ser assalariat però el seu salari ha de ser com a mínim el salari mitjà (Llei de la CASS, article 98), ja que també és soci.

Ens trobem doncs (arrodonint) amb tres cotitzacions mensuals de 400 euros (20% del salari mitjà, que és aproximadament de 2.000 euros). Una despesa total anyal de 14.400 euros. Sort tenen encara que quant arribi la imposició directa ho podran deduir dels ingressos.
D’altra banda trobem dos salaris que no podran comptabilitzar ni deduir dels ingressos, ja que son treballadors per compte propi. Seguint el mateix càlcul, serien 48.000 euros que pagarien el 10 % d’impost directe, 4.800 euros doncs (si els cobressin és clar ...). Si més no, son sempre 48.000 euros que no deduïbles dels ingressos.

Amb aquestes xifres, quantes societats familiars podran “tirar” endavant ?

Val més donar de baixa la societat i donar d’alta una activitat comercial normal i corrent.
El titular estarà en les mateixes condicions, el cònjuge també, però el fill potser no haurà de cotitzar tant i podran deduir dels seus beneficis el mínim exempt personal de 30.000 euros.
Facin números ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

GIRAR LA TRUITA

POT GIRAR DE NOU LA TRUITA.

No ha estat fàcil, per al Partit Socialdemòcrata, arribar al poder. En un país tradicionalment de dretes, han hagut de succeir moltes “coses” per a fer el suposat gir cap a l’esquerra. El desencant de l’elector ha tingut que arribar a unes cotes molt elevades per votar PS, sobretot en alguna parròquia concreta que tradicionalment no és socialdemòcrata. Em refereixo a Ordino i també fins i tot a Escaldes (encara que pugui semblar estrany).

En els pocs mesos que du governant el grup socialdemòcrata, aquest desencant de l’elector ha anat canviant de bàndol i molts ara no estan massa contents amb el canvi, doncs no han vist satisfetes les seves expectatives.

La manca de consens actual entre les tres forces polítiques que varen obtenir plaça al Consell General pot dur a la celebració d’unes eleccions anticipades, ja sigui aquest proper any 2010 o al següent 2011. Això ho haurà de decidir el Cap de Govern, o possiblement ho ha fet ja (tal i com va assegurar : seran el 2011).

També es podria donar el cas, cosa que veig molt difícil, que finalment s’arribés a alguna mena d’acord i tinguéssim quatre anys de legislatura socialdemòcrata.

Sigui el que sigui, en unes properes eleccions, el més segur es que es tornés a girar la truita. Amb el sistema electoral que tenim, on les parròquies tenen tanta importància seria bastant normal.

A nivell nacional no hi haurà mai gaire diferència de vots (Conseller amunt o avall), però a nivell parroquial una sola parròquia pot girar la truita per si mateixa.

Deixant de banda Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, La Massana i Canillo, on difícilment canviaran mai els resultats.
Tenim la clau en Ordino (que ha fet girar la truita aquest any). Però veig moltes possibilitats de canvis a Escaldes (depenent pràcticament de una sola persona). I també veig moltes possibilitats de canvi, cada cop més, a Encamp.
Tot dependrà de si es fan bons pactes, però que no ho oblidi ningú, aquests pactes han de ser abans de les eleccions i no després.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CARTA ALS REIS

CARTA ALS REIS.

Estimats Reis Mags,

Recordo que l’any passat, per aquestes mateixes dates, us vaig demanar un sol regal, volia rebre un Partit de Centre de veritat.
Aquest regal me’l vareu intentar portar, però constato que de política no hi enteneu gaire. Moltes gràcies però us el podeu tornar a endur. No cal que us l’emboliqui, doncs ell mateix ja n’està prou de “embolicat”.

La resta de demandes que us feia ja no es tractava de regals, sinó que us enduguéssiu tot una sèrie de persones i coses. He de reconèixer que ho vareu intentar, però es clar com aquesta feina no es la vostra no puc exigir que la féssiu ben feta.

Vareu efectivament fer una “neteja” de assessors nomenats a dit que no ens servien absolutament de res, també de càrrecs de confiança en els que ningú confiava. No sabíeu però que en vindrien d’altres i que en aquests tant sols hi confiaria una sola persona.
Vareu fer també una mica de “neteja” en els grups parlamentaris que havien dut el nostre país fins a un forat econòmic històric, però no la suficient, us vareu descuidar molta gent i ara ens heu deixat unes barreges difícils de entendre. He de reconèixer que no és culpa vostra, us vaig complicar massa la vida, la política no és lo vostre. No insistiré doncs en demandes polítiques.

El que no vareu concedir-me en absolut varen ser les meves demandes materials d’endur-vos tot allò que teníem al país i que ens feia més nosa que falta. Tampoc us culparé de res ni us guardaré cap rancor doncs aquesta tampoc és la vostra feina.

Aquest any us demanaré un regal molt especial que no es per a mi sinó per a tota una sèrie de persones que poden fer que totes les altres demandes que us feia es converteixin en realitat. Per a aquestes persones, tant sols heu de dur-los “seny i cordura”.

Aquest seny i cordura permetria que projectes faraònics no es duguessin a terme, obres innecessàries quedessin en l’oblit, i que les lleis fossin més justes i tothom les complís.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.