FÒRUM - MASSA FUNCIONARIS ?

QUANTS FUNCIONARIS TENIM REALMENT ?

Aquesta pregunta no ens la poden contestar ni des de Govern.
Si mirem al Departament D’estadística de Govern, veiem el següent :
A Administració Pública i Seguretat Social trobem al Setembre 2008, 4.821 persones, al mateix mes de 2009, 4.773 persones i al mateix mes de 2010, 4.621 persones.
Magnífica gestió... Podríem pensar, s’ha reduït el nombre d’assalariats (les dades diuen que són de la CASS) en 48 el primer any, en 152 el segon any, un total de 200 persones.
La “sorpresa” la trobem quan verifiquem les dades directament a la CASS.
L’any 2008, a Administració Pública i Seguretat Social (fins i tot afegeix “defensa”), teníem un total de 4.474 assalariats. Al 2009, 54 assalariats més, 4.538 en total. Al 2010, 91 assalariats més, 4.565 en total. 145 persones més doncs en 2 anys.
Pel que fa al nombre total d’assalariats al mes de setembre 2010, 38.710 per la CASS, 38.529 pel departament d’Estadística.
A qui hem de creure ? Al que dona unes dades i diu que provenen de la CASS o les xifres de la CASS, directament ? O a ningú ?
Com és possible que per Govern el nombre de funcionaris vagi “a la baixa” i per la CASS continuí “a l’alça” ?

A mitjans del mes d’Octubre, en un article al Periòdic d’Andorra apareixien les següents dades referents al mes de Juliol : ens deien que el total d’assalariats era de 37.592 persones, mentrestant el Departament d’Estadística deia que n’eren 37.864 i la CASS 39.427.

Aquestes dades, si surten dels fitxers de la CASS i aquesta les distribueix a Govern i a la premsa, no haurien de ser les mateixes a tot arreu ?

En qualsevol dels casos, el percentatge de funcionaris representa gairebé sempre entre el 12 i el 13 % del total d’assalariats (o superior al 13%, si afegim Educació).Més d’un 10% del total dels assalariats són funcionaris, per dir-ho d’una altra manera.

Podem estar contents però, ja que a Espanya, el percentatge encara és més elevat, un 20 %.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - UNA REFLEXIÓ

TANT SOLS ÉS UNA REFLEXIÓ.

Degut a que ja no “funciona” el blog de Tamarrolandia, els comentaris dels internautes s’han traslladat a altres llocs, com per exemple aquesta pàgina, la de fòrum o la del diari d’Andorra, no tant a la del periòdic d’Andorra.
Ja fa temps que vinc observant, o millor dit llegint gairebé tots aquests comentaris i veig una sèrie de fets “curiosos” :

En primer lloc, tots els comentaris solen produir-se de dimarts a dijous, a l’estiu aquest interval de temps es nota molt més. Els divendres baixa el volum de comentaris, passen a ser gairebé nuls els caps de setmana i els dilluns solen costar bastant en entrar.

Si observem l’hora de publicació dels comentaris, la immensa majoria dels mateixos sol ser en horari laboral i després en menor mesura, ben entrada la nit.

Quan el tema a comentar afecta la Funció Pública, els funcionaris, l’administració, bombers, policies, agents de circulació... es dispara el nombre de comentaris.

Els articles d’opinió, segons qui exposi evidentment l’opinió i segons el tema que tractin són els articles que solen atraure la major part dels comentaris.

Gairebé tots aquests comentaris són, com no, anònims, sobretot quan entren a criticar, per no dir menysprear, o directament insultar, a fer “mofa” o a “denunciar” alguna dada o per posar algun nom propi en el comentari.

No sol haver-hi un veritable diàleg entre els comentaristes, que no sigui alguna que altra rèplica.

Entre gent de tots costats, socialdemòcrates, liberals, reformistes, andorrano-canvistes, independents, etc...

Pels noms ficticis que signen alguns dels comentaris, solen ser gairebé sempre les mateixes persones les que entren majoritàriament a tot arreu.

Al que s’atreveix a signar el comentari amb nom i cognom, o cognoms, es sol criticar-lo ràpidament, com si identificar-se no fos el correcte, no fos normal.

Aquestes webs venen gairebé a convertir-se en una versió moderada del Tamarrolandia, que per cert va desaparèixer amb l’entrada a Govern del Grup socialdemòcrata. Perquè serà ?

Aquestes quatre ratlles tant sols son una breu reflexió, que cadascú hi posi la resposta o el comentari que vulgui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

XVI JORNADES SAC - FÒRUM

XVI JORNADES DE LA SAC

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA.

En principi sembla un bon tema, no ? En tot cas, si que és un tema d’actualitat, que hauria d’interessar a tots els funcionaris del país, a tots els residents al país, i sobretot a totes les “autoritats” del país.

Doncs, no va ser així.

Dissabte 11 de desembre de 2010. Aquest era el títol de les XVI jornades de la SAC : “L’administració Pública andorrana”. Amb aquest tema ens varem presentar al Centre Cultural la Llacuna, a les 9 hores 30 minuts del matí una vintena de ponents “presencials” per fer la nostra ponència i debatre sobre aquest tema.

La jornada va ser molt interessant i cordial, no exempta de discrepàncies, però sempre amb ganes d’aclarir conceptes i millorar el nostre país.
L’administració Pública és un tema feixuc, complicat de “tocar”, però sempre cabdal pel futur del nostre país.

No entraré avui a debatre la meva ponència ni la dels altres invitats, tampoc expressaré cap opinió al respecte. Per això quedarà sempre present per la història, tant als fitxers de la SAC, com al llibre que editarà la SAC. Així com el debat posterior a les ponències.

El que vull comentar avui és quelcom de molt diferent.
Amb un tema tant a l’ordre del dia, tant important... ningú del nostre actual Govern, ningú del nostre actual Consell General, ningú dels nostres Comuns, ningú de les nostres para-públiques, cap funcionari tampoc... era present a la jornada, que no fos un ponent a la mateixa o un familiar, és clar.

Sorprenent ?
Per a mi si, evidentment.

Ja sé que en cap de setmana fa molta mandra sortir de casa, que a l’hivern fa fred i a caseta s’hi esta molt bé, que ja hi seran els periodistes per informar l’endemà, que per això cobren...

Però aquest “m’enfotisme” generalitzat que constato al país no deixa de sorprendrem. El puc entendre per part d’una societat que viu el dia a dia a la “seva”, però no el puc entendre de cap de les maneres de les persones que actualment tenen la obligació, ja sigui per vots dels electors o per encàrrec directe dels seus superiors (amb assignacions a “dit”, merescudes o no), ni tampoc el puc entendre de tots aquells que treballen i cobren pel país i del país. En el cas dels càrrecs electes ho tinc molt clar : si no surten a la foto, no els interessa. En el cas dels treballadors, no ho tinc massa clar.

Tampoc entendré mai que uns dirigents sindicals abandonin la sala tot just abans de que es debatin les ponències. Però aquest ja és un altre tema, es tracta d’una qüestió de covardia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIONS DE NATURLÀNDIA

ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

S’amplia el termini per comprar accions de Naturlàndia fins a final d’any.
El Cònsol Major de Sant Julià ens diu que:
1. “Respon a la demanda de les empreses que necessiten més temps per optar a l’adjudicació”.
2. “Als negocis als que se’ls adjudiqui l’obra hauran d’adquirir una proporció d’accions perquè es puguin valorar les ofertes”.
3. “Les accions han evolucionat correctament”.

Respecte al primer punt, res tindria a veure una cosa amb l’altra : la necessitat de més temps, amb la compra d’accions. Si no fos per la “amenaça” del segon punt : qui no compri accions no podrà optar a les adjudicacions. Aquest punt fa que no em cregui el tercer, la bona evolució de la venda d’accions.

La veritat és que no s’han venut ni la meitat de les accions que es varen posar al mercat i que per tant no es pot tirar endavant el projecte. Això ens ho va assegurar el mateix Cònsol Major, com també va fer-ho el Cònsol Menor. No entenc aquesta obsessió en que el projecte no es pugui aturar, reflexionar i fer quelcom de més útil, assequible, rendible, natural, coherent.
Com per exemple : millores al camp de neu, ampliacions al mateix, aprofitar el camp de tir per fer alguna”cosa” Però mai un Parc temàtic, que serà una “ruïna”.

El que no ens diu però el mateix Cònsol Major és que també s’ha “amenaçat” a tots els proveïdors actuals de Naturlàndia amb una subtil carta o mail, que més que una demanda de comprar accions sembla un “xantatge”. No ho diu clarament, però si insinua que aquell proveïdor que no compri accions pot deixar de ser proveïdor.

Això si, l’escrit no el signa ell sinó el Director del projecte de Naturlàndia, que no és el mateix Director del Parc... Com si anéssim “mancats” de Directors, que en hem de pagar dos a preu de vint. L’augment de Capital tant sols serveix per pagar salaris excessius.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.