FÒRUM - DIRIGIT A ...

DIRIGIT A : “GENT” DE SANT JULIÀ.

A les primeres de canvi ja hem vist el “caràcter” de la senyora montserrat gil (sense majúscules) : “Demòcrates per Andorra a Sant Julià no ens ha ajudat gens”, “ qui va decidir que fóssim una única llista va ser finalment el cap de Govern”.

A la primera frase li diré que Demòcrates per Andorra va fer la seva feina, també per Sant Julià, inclòs en les darreres generals, aleshores jo també hi era i vaig demanar tant el vot per DA com per UL, a les comunals ja no. Calculo que aquest fet haurà costat a UL uns 30 o 40 vots de menys, que no han passat al PS. Però Demòcrates per Andorra, els ha ajudat i molt no fent la seva pròpia llista, tal com jo volia.

A la segona frase li diré que, ja pot donar les gràcies al Senyor Toni Martí (amb majúscules, encara que estigui enfadat amb ell).

Ja s’ha començat a veure doncs el tarannà de la persona que va ser elegida cònsol major de la parròquia (sense majúscules també). I afegiria que encara queda molt per veure. Poc a poc anirà “agraint” que no hi hagués una tercera llista, encara que des de UL se’n “enfotien” completament, això tant sols hagués canviat l’oposició, però hagués deixat un Grup Parlamentari bastant “difícil”.

No diuen vostès que dins dels 10 primers (els elegits) n’hi ha tres de DA (un 30%), o ara reconeix que això era tant “inexacte” com les seves paraules abans de confeccionar la llista ? Encara en recordo “alguna”... Com també recordo, que “indirectament” ja es “mofava” dels possibles candidats de DA.

A tots aquells que van votar UL (que no DA), tant sols recordar-los que han votat un projecte, Naturlàndia (amb accions o sense) que l’any passat va perdre 700.000 euros (no en va guanyar 100.000 com asseguren des de UL, els 800.000 euros per “ingressos no recurrents” pertanyen a un abocador de terra d’una obra que quedarà a mitges). Recordar-los també que han votat la “carpa” (les promeses actuals son les mateixes que feia el Sr Pintat)...
No cal recordar més “bestieses”... tant sols mirin com esta Sant Julià de Lòria i ho traslladen quatre anys més endavant (amb Naturlàndia inclòs, però res més), o potser gràcies a DA la desviació estarà enllestida del tot ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PROFESSIONS DE FE

LES PROFESSIONS DE FE.

Que contundent que sona i que ridícules que són.

Ja les he rebut... Encara no he rebut, evidentment, el programa dels diferents partits que concorren a les eleccions comunals a Sant Julià de Lòria, però ja puc opinar.

Per una banda, UL (que no, DA) i de l’altra PS. Més independents, que diuen les dues. Ara mateix, els independents es veu que es troben a tot arreu... Això si, si no t’obliguen a militar en algun lloc, com de fet ja ha passat.

Ambdues professions de fe no diuen gran cosa, o diuen exactament el mateix : “No podem prometre res”.
Bona senyal.
No parlen explícitament de res... Doncs, davant l’actual situació econòmica general, val més no parlar, i molt menys prometre res en absolut.

No comentaré avui doncs massa, el contingut d’aquestes professions de fe (que no existeix), tampoc comentaré el programa electoral (que encara desconec), sinó comentaré el que volen ensenyar, les mateixes professions de fe.

D’una banda, UL (que no, DA) amb independents, ens ensenya una professió de fe buida de contingut, amb paraules que tant sols parlen de continuar i consolidar. I jo em pregunto : continuar i consolidar, el que ? Una professió de fe que parla de fer país (no de fer “peís”) i que diu quelcom semblant a : “Sant Julià ens uneix”, i que jo em demano : A qui, uneix ? (tot repassant els membres de la llista).
Aquesta llista de UL (que no DA), “amanida” amb la fotografia de tots els integrants de la mateixa, porta a engany en les posicions dels components (al igual que els cartells publicitaris).
A banda d’això, una llista molt “fluixeta” que tinc els meu dubtes que algú pugui votar si no és per compromís.

D’altra banda, PS (evidentment, tampoc DA) aquesta, també amb independents, (si no fos així no la podrien omplir), una professió de fe més complerta que l’anterior, “tocant” molts punts sense aprofundir en el “tema” (s’haurà d’esperar a veure el programa), però bastant buida també de contingut. Amb algun que altre “toc” insinuant males “arts” de banda dels actuals mandataris.
Curiosament, aquesta llista sense fotos de la resta de components. Total, com que tampoc entraran mai al Comú...
Una altra llista molt “fluixeta”, a la que perdono : “d’on no n’hi ha, no se’n pot treure”.

Dues professions de fe, val a dir bastant “penoses” de dos Partits que mai podré votar.

Al final, potser preferia més les dues opcions “antigues” de la parròquia : votar “reig-olins” o votar “pintaíllos”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LES CONDICIONS

LES CONDICIONS DEL SR. PINTAT.

El Consol Major de Sant Julià de Lòria, Sr. Josep Pintat ens deia, fa poc a la nostra emissora de ràdio, la nacional, que no importa el “lloc” on estiguin col·locats els representants de DA o de UL en la llista conjunta a la parròquia.

Mentida, i de les grosses...

Va importar i molt, el la confecció de l’esmentada llista ...
Va ser molt important dins de la mateixa Unió Laurediana, per “descavalcar” algunes persones (com per exemple el Sr. Joan Albert Farré, o el Sr. Pere Aché), va ser molt important també per no admetre cap persona procedent de Segle21, va ser molt important també, per vetar altres persones que no interessaven, vinguessin d’eon vinguessin...
Mentida aquí de tots plegats : Sr. Martí, Sr. Pintat, Sr. Saboya, Sr. Baró, Sr Altimir ...
Va importar tant, que el nostre cap de Govern va acceptar un pacte amb una única representació de DA, en el lloc núm. 10, i prou...
Com tal de “tenir” una llista guanyadora a Sant julià, ja en tenia prou...

Ens diu també el Consol Major de Sant Julià, en la mateixa entrevista, que les condicions que ell va posar per fer una llista conjunta eren : l’acabament de la desviació de Sant Julià, la remodelació de la plaça Major amb l’ampliació de la universitat i la propera construcció de les escoles al Prat del riu.

Quines condicions va posar el cap de Govern, Toni Martí ?
Cap ni una...
I de Naturlàndia ni tant sols se’n va parlar, a banda del suport de Govern al “nefast” projecte en una taula de turisme ?

Anem a pams amb les principals condicions del Sr. Pintat :

Acabament de la desviació esmentada :
Amb quins diners ?
Acabament necessari de totes, totes... però que ja ens va anunciar el nostre Govern que de moment, era impossible per la manca de diners.

Remodelació de la Plaça Major:
Amb quins diners ?
No diré que no sigui necessària, ja que la plaça Major actualment fa pena. Però la Universitat, ni cal, ni es pot dur a terme amb les condicions econòmiques actuals.

Les noves escoles al Prat del riu:
Amb quins diners, també ?
Ni les necessitem, ni tampoc són viables econòmicament.

Els tres cavalls de batalla de la campanya electoral no es duran a terme perquè són impossibles de realitzar, però seran objecte de discussió en aquesta campanya, enganyant a tot el “personal”.

No sé si seran objecte de discussió Naturlàndia i la famosa “carpa”.
Espero que si... Doncs aquests dos projectes si que es poden realitzar o ja s’estan duent a terme d’alguna manera.
Es pot millorar, tant Naturlàndia com eliminar la carpa i fer quelcom de més útil sense grans inversions.
O potser el Sr. Pintat vol que no se’n parli i que quedi tot tal com esta ?

Les tres condicions imposades per a fer una llista conjunta, són doncs unes “condicions” que dins de 4 anys el Sr. Josep Pintat podrà tornar a dur al programa si es vol tornar a presentar com a Consol, ja que encara no estaran “caducades”. Potser també fins i tot podrà dur al seu programa les possibles inversions estrangeres a Camprabassa (societat que explota Naturlàndia), o a un probable edifici emblemàtic al lloc on ara mateix hi ha la carpa (al bell mig de la parròquia laurediana).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - TOBOTRONC

ACCIDENT AL TOBOTRONC.

Posem el cas de que alguna persona ve a casa meva, cau per l’escala i es fa mal al peu. L’escala esta en perfectes condicions, els esglaons i la barana són segurs i no esta ni bruta ni mullada, per tant no rellisca.
Jo no reconeixeré mai cap responsabilitat ni tampoc indemnitzaré a la persona que ha caigut a la meva escala. La duré a l’hospital, m’interessaré pel seu estat, però mai la compensaré amb diners.

El Comú de Sant julià no fa el mateix amb el Tobotronc, no reconeix responsabilitats, considera que la instal·lació lúdica funciona adequadament, compleix tota la normativa, però indemnitza la persona accidentada, tot afirmant que compensar ferits seria constituir “un precedent molt perillós”.
Quanta incoherència...

No serà que ja s’ha indemnitzat amb anterioritat ?
No serà que ja s’ha “pactat” solucions alternatives altres vegades ?
Que va passar amb un atac dels gossos que roden solts per l’esplanada de Naturlàndia ? Perdó, de moment encara no es pot parlar de Naturlàndia, sinó del Tobotronc i la destrossa que s’està duent a terme a la Rabassa.

No deixa de ser curiós l’article del diari d’Andorra del dia 27 d’octubre de 2011, que sempre “parla” de “fonts properes a”, no hi ha cap declaració “oficial” a banda de dir sempre que la instal·lació és segura, que la culpa és dels visitants que fan el “ruc”, que la seguretat és total, que no hi va haver cap responsabilitat de la infraestructura en l’accident ?

No es perdin els comentaris que apareixen reiteradament als articles que es refereixen a Naturlàndia, al tobotronc o a la llista de UL per les properes comunals (en la web del diari d’Andorra). No es perdin tampoc els comentaris en “foros” de Internet sobre el personal de Naturlàndia (a tripadvisor.es, posant “críticas a Naturlandia”)...
Bona publicitat no en fan, com tampoc seria bona publicitat una possible querella criminal contra l’equipament, com tampoc ens varen fer bona publicitat a TV3, al Canal 33 i 3/24.

Malgrat tot Naturlàndia “tira” endavant per “nassos”, ara amb una possible inversió estrangera. Que passarà quan els accionistes estiguin farts de perdre diners ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - DISCURS

EL DISCURS.

Veient els comentaris que ha generat el discurs del cap de Govern del passat 19 de setembre, llegint i escoltant també el mencionat discurs, constato amb certa “sorpresa” que no ha “caigut” gens be entre el funcionariat i sobretot entre els sindicats de funcionaris.

Ja ho vaig advertir fa temps i també vaig ser molt criticat, els funcionaris, l’administració general, les parapúbliques, o millor dit els seus treballadors han de baixar del núvol on estaven pujats i viure la realitat. I aquesta ens diu que el sector públic no pot ser diferent del sector privat. Aquí ens hem de “rascar” tots la butxaca.

Va ser un discurs clar i contundent que pot comportar una pèrdua de vots de cara a les comunals. Encara que, no hauria de ser així si tots pensessin amb intel·ligència i no tant sols en clau “personal”.
La “cosa” esta molt “xunga” i tots aquells que reben cada mes el seu salari sense pensar en les dificultats que hi ha per pagar-los, haurien de reflexionar.

Penso que el cap de Govern va deixar les coses molt clares...
Aquí hem de contribuir tots, privats i públics (també els comuns i les parapúbliques). I com no, també la Banca que ha de entendre que no es pot augmentar els beneficis constantment i que ara mateix són dels pocs que poden contribuir.
I no oblido, també les grans fortunes, els grans salaris, els que tenen grans beneficis... i que val a dir, la immensa majoria, de moment no ho estan fent.

També hi han de contribuir els petits salaris, tots els treballadors, cadascú en mesura a les seves possibilitats...

I sobretot també hi han de contribuir tots aquells que ara mateix estan aprofitant d’ajudes, baixes, compensacions... Molts d’ells sense motius suficients. I a aquests, si no ho fan ja, se’ls ha de perseguir. Com s’ha de perseguir també a tots aquells que no paguen o no declaren perquè no volen.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - AUTÒNOMS

AUTÒNOMS, “FARTS”.

Llegeixo amb “sorpresa” les declaracions el passat dia 26 d’agost del PS en roda de premsa : proposa modificar la Llei de la CASS per revisar les cotitzacions dels autònoms.
Quina cara més dura... No deixa de ser curiós, en dos anys de mandat han estat incapaços de fer-ho, a pesar de la promesa del seu líder suprem en plena sessió del Consell General i sent cap de Govern.
Jo d’això en dic, mentir.

DA ho duia al programa, el dia 26 de març, en una visita a la CASS, l’aleshores candidata de DA per Andorra la Vella, ara Consellera General ho deia : “el nostre programa inclou la sistematització de diferents barems per tal que la cotització dels autònoms s’ajusti a les seves possibilitats reals”.
Jo d’això en dic, incompliment de programa.
Però això ja sol ser habitual...

Més actualment, i ja amb un nou Govern, un Ministre ens deia que Govern reclamaria rebaixar la cotització dels autònoms a la CASS.
El nou cap de Govern proposava la reducció de la cotització dels autònoms, enviant l’endemà mateix una Ministra de visita a la CASS.
Jo d’això en dic, propostes que no arriben enlloc.

Entre tots plegats, aviat hauran passat ja tres anys des de l’aplicació de la “nefasta” nova Llei de la CASS i tot segueix igual.

Tothom s’ha omplert la “boca” demanant la modificació de la cotització dels autònoms, caps de Govern, Ministres, Consellers, Presidents del Consell d’administració... Però ningú ha fet res.
Per cert, l’anterior President de la CASS, surt més ara a la premsa que quan estava en “actiu”. Ara val més callar... És lo mateix que el PS donant ara consells...

Mentrestant els autònoms haurem pagat ja uns 30 milions de euros en cotitzacions sense ser “atesos” degudament.

Potser algun dia aquest país no serà tant diferent als altres i algú que ja n’estarà “fart” sortirà al “carrer” indignat i farà “quelcom”...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - BAIXES I PRESIDENTS

LES BAIXES I ELS PRESIDENTS DE LA CASS.

Fent un càlcul aproximatiu amb les dades estadístiques publicades per la Cass (les darreres corresponen al mes de maig) i el salari mitjà, que tant perjudica encara als treballadors per compte propi (entre uns i altres encara esta tot per arreglar), es pot deduir el següent :

Actualment al país hi ha unes 2.000 persones de baixa laboral (d’un total de 37.498 assalariats), xifra que representa més de un 5% del total.
Aquestes baixes ens costen aproximadament uns 3 milions de euros cada mes (uns 36 milions de euros l’any).

Al llegir les declaracions de l’actual president del Consell d’administració de la Cass : “Tot és totalment gratis i no es racionalitza, s’ha acabat”.
En un primer moment vaig sentir indignació, doncs personalment no tinc res gratis de la Cass, però fent el simple càlcul exposat anteriorment constato que per a “molts” si que és gratis.

Resulta evident doncs que s’ha de fer “quelcom” per racionalitzar la situació.
Controlar les despeses ? Segur. Utilitzar medicaments genèrics ? També... Revisar les baixes ? Evident.

Els autònoms ja hem “perdut” molt de temps amb la famosa promesa de la revisió de les nostres cotitzacions i penso que encara en perdrem molt més abans de que aquestes rebin una modificació.
El que no podem consentir és perdre els nostres diners perquè la nostra cotització cobreixi les baixes del 5 % dels assalariats.
En canvi, tant sols sentim parlar de retardar la edat de jubilació i de augmentar les cotitzacions.

Per completar, ja només em faltava llegir les continuades declaracions de l’ex president del Consell d’administració de la Cass, ara que ja no hi és, (val a dir que ha passat per allà sense pena ni glòria) donant ara lliçons i consells tals com “Aquell que es pugui plantejar un pla de jubilació, jo li ho aconsellaria”.

Menys “consells” o “amenaces” i més “fets”. O és que un president d’un Consell d’administració no serveix per a res ? (a banda de cobrar, és clar).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

`FÒRUM - ELS COMPTES.

ELS NOSTRES COMPTES.

Segons el departament d’estadística d’Andorra, el nostre país disposava l’any 2.010 de 7.340 establiments comercials.
Quants d’aquests establiments són autònoms i quants són societats ? Quants d’aquests autònoms facturen una xifra superior als 100.000 euros ? Quants empresaris tanquen els seus comptes a 31 de desembre ?
No tenim cap resposta a aquestes preguntes, per tant no tenim ni idea de quants comptes s’han de dipositar al registre de dipòsit de comptes o al registre de Societats.
Dades “fiables”, ens diuen però que són unes 6.000 empreses les que tenen la obligació de dipositar els seus comptes.
Finalment, amb un “sprint” inesperat del darrer dia, varem arribar gairebé als 3700 dipòsits. No està malament, però encara en manquen molts. Aquests seran doncs sancionats i el seu nom comercial serà publicat al Bopa. Això si, no serà fins passat el mes de desembre. Segurament hauran de fer un numero especial del Bopa al mes de gener del proper any. Butlletí que serà molt “curiós” de llegir...

No entenc la satisfacció del departament de Economia del nostre Govern amb aquestes dades, per molt que siguin molt més bones que les de l’any passat. Moltes de les nostres empreses continuen incomplint la Llei i és de suposar que per molt que publiquin els seus noms, tampoc pagaran les sancions corresponents.
Passaran doncs a “engreixar” els deutes per impagats de ISI, IMI, IPI, IAC, taxes d’activitat comercial, taxes de tinença de vehicles, foc i lloc i altres... juntament amb totes les sancions impagades.
Però tothom tranquil... Totes prescriuen als tres anys.
Passaran segurament també a amuntegar-se a les taules de la Batllia.
Però tothom tranquil... Els Batlles ja s’esperaran a que prescriguin.

I mentrestant els “quatre” “gilipolles” de torn, continuarem fent les nostres declaracions, els nostres dipòsits i pagant sense “protestar”.
Quin seria l’endeutament total si s’haguessin “preocupat” per cobrar els deutes ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES

DIPÒSIT DE COMPTES. (RE-BIS).

Potser semblaré repetitiu en el tema, però hi ha encara molta gent que no s’ha informat adequadament (per no dir, que ha passat “olímpicament” de tot) i ara es “desperta” i pretén que algú li faci els comptes per dipositar-los a Govern i evitar així la sanció.
Les coses no funcionen “així”...
No es poden tancar i dipositar uns comptes que no s’han elaborat adequadament al llarg de tot l’any. La feina no es pot fer tota ara de cop, el tancament de comptes, la seva aprovació i el seu posterior dipòsit al Registre de dipòsit de comptes o al Registre de Societats és el “resum” d’una feina que s’ha fet en el transcurs de tot l’exercici.

Personalment, tots els meus clients habituals ja disposaven del seu corresponent tancament oficial abans de començar les meves vacances. La meva sorpresa va ser que trobant-me en “plenes” vacances, rebre trucades demanant tancaments de comptes.

No serà per manca de informació, de comunicats, de articles de premsa... Aquells que no han fet els deures en el transcurs de l’exercici 2.010 no els poden fer ara a darrera hora, a “corre-cuita”... A no ser que s’inventin les xifres.
Fer un tancament de comptes al darrer moment, inventant imports, no és dur una comptabilitat ordenada, tal i com especifica la Llei. Dipositar uns comptes “inventats” potser podrà evitar una sanció, però no es deixa amb “això” d’incomplir la Llei. Aquesta és molt clara : tothom esta obligat a dur una comptabilitat, no tant sols a dipositar uns comptes. No em demanin doncs que faci ara, en “quatre dies” uns comptes que durant tot un any no s’han fet. Pensin que la Llei, no tant sols obliga a dipositar uns comptes, sinó que aquests han de poder ser verificats. El que vol dir, que un dipòsit de comptes comporta sense “excuses” una “comptabilitat”.

Un altre tema molt diferent seria simplificar la “feina”, mitjançant modificacions de les lleis, als petits empresaris i comerciants. Fet que ja s’ha “promés” molts cops, però que jo encara no he vist que s’hagi fet efectiu.
Que passarà doncs aquest any amb tots aquells que no dipositaran els seus comptes ?
Com sabran qui té la obligació de dipositar-los i qui no ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CONGRÉS

CONGRÉS VS. CONGRÉS.

Dissabte dia 18 de juny es va celebrar el Congrés extraordinari , jo diria que “existencial” del PS, amb l’assistència de més d’un centenar de persones. No esta gens malament, ja que estem parlant d’aproximadament un 40% dels militants o afiliats al Partit, tenint en compte la davallada electoral “patida” i que feia bastant bo a les portes de l’estiu i la platja...
Pel que sembla, la línia “oficialista” es va endur la victòria, davant de cap altre línia no “oficialista”. Perquè no s’ha presentat cap altra candidatura ? Aquest tema seria objecte d’un altre article, si sabés exactament el sentiment, les ganes, o els “cataplins” necessaris per enfrontar-se al líder “suprem”...
Això pot ser el principi de la fi del PS, que al meu entendre s’anirà esmicolant poc a poc.
Un Congrés, el del PS, que ha estat marcat abans de començar per les crítiques dures, molt normals per cert, de dos sectors clarament diferenciats amb el sector anomenat “oficialista”, però que no han sabut aglutinar prou gent per destronar-lo. Una divisió massa forta dins del Partit que causarà segurament moltes baixes.

Dimarts dia 21 tindrà lloc el Congrés fundacional de DA, l’assistència al mateix, imagino que serà més nombrosa, l’onada taronja encara no ha parat de créixer... I aquesta és la gran diferència : Un Partit que va a la baixa, el PS, i un altre que va a l’alça, DA.
Un Congrés que ha de servir per unir distints sectors, tot al contrari del que passa al PS. Ha de servir per encarar unes eleccions comunals amb unitat a les set parròquies i guanyar-les totes.
Tant se val si a alguna parròquia ha de dur dos noms a la seva llista : ACO-DA, UP-DA i també UL-DA... La qüestió és que quedi ben clar que DA esta present a tot el país.

Majoria absoluta al Consell General i majoria total als Comuns, aquest és el fi i aquesta serà la realitat.

I mentrestant, a l’altra banda (PS) que s’ho facin mirar per un expert... Que ja hi estan bastant acostumats...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - HORARIS COMERCIALS

DE TANCAR 10 DIUMENGES A LA TARDA A PODER OBRIR FINS A LES 10 DE LA NIT.

El Partit Socialdemòcrata no va perdre les eleccions generals pel ja famós i anul·lat decret de tancament dels comerços 10 diumenges a la tarda. Si que és veritat que aquest decret va ajudar una mica més a la davallada socialdemòcrata. Però hi ha moltes més “coses” que hi van influir.

Ara es pretén fer un símil amb la proposta de DA d’horaris comercials, de set del matí a deu de la nit i que aquest fet “pesi” de cara al futur (eleccions comunals a la vista) sobre les esquenes de DA.

En vista dels comentaris llegits (a la web del diari d’Andorra, per exemple), sembla que DA pretengui esclavitzar als treballadors. Res més lluny de la realitat.

Que jo sàpiga, ningú treballarà de 7 del matí a 10 de la nit ininterrompudament, com diuen “alguns”... Tothom treballarà com a màxim 8 hores cada dia, tal i com ho estan fent actualment. I aquell que vulgui fer hores extres, podrà fer-ho fins al màxim permès per la Llei. I tothom disposarà dels dies de descans obligatoris.
O sigui que, tant sols pot canviar l’horari laboral d’uns quants treballadors, que no seran molts i fins i tot m’atreveixo a dir que poden sortir-ne beneficiats.

Una altra cosa és la campanya orquestrada que s’està fent des de el PS, també a través dels sindicats, val a dir que propers al PS i curiosament també des de la PIME (això no ho acabo de entendre).

Una altra cosa molt diferent es que algú pugui abusar dels treballadors (res te a veure amb la modificació d’horaris), que es puguin ampliar els horaris del transport públic i de les escoles bressol (seria bo estudiar-ho) ...

Personalment sóc partidari no ja d’ampliar les hores d’obertura, no ja de permetre traslladar dies festius d’obligat tancament quan aquests “cauen” en dissabte o diumenge, sinó de permetre a tothom la total llibertat d`horaris. Que cadascú faci el que cregui convenient per al seu negoci. Sempre respectant el codi de relacions laborals, evidentment.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - Champions

“ PORQUÉ, PORQUÉ, PORQUÉ ?”

Existeix un senyor que no entén perquè el Barça guanya, que vol disculpar el seu fracàs amb unes “suposades” ajudes arbitrals, que vol explicar el seu “anti-futbol” per intentar guanyar al veritable futbol. De fet ho va aconseguir en la Copa del Rei, ho va aconseguir també en una passada semifinal de Champions... Però la lògica, normalment s’imposa.
I la lògica diu que majoritàriament guanya aquell que millor juga...

A vegades no n’hi ha prou amb disposar de moltes “figures”, amb fitxar tot el que es posa a “tiro”, amb intentar crear un equip a base de “talonari”, amb intentar “condicionar” àrbitres, premsa, seguidors, afició , etc..
A vegades, no sempre, la lògica “s’imposa”, i aquell que ha treballat, treballa i treballarà per fer un autèntic EQUIP, acaba guanyant.

Per tot això jo li diria a aquest senyor que no ho entén :

Perquè el Barça és un equip de veritat.
Perquè són els millors.
Perquè es dediquen a jugar al futbol.
Perquè no “especulen” amb “xorrades”.
Perquè fan la seva feina.
Perquè, tot i guanyar molts diners, ho senten, ho creuen.
Perquè són una “pinya”.
Perquè són molt bons.
Perquè treballen.
Perquè estan ben dirigits.
Perquè estan ben aconsellats.
Perquè tenen una veritable afició.
Perquè són diferents.
Etc...

Senyor, Mou-RES, no es demani més “perquè”, millor que es demani “com”.

Aprofito també aquestes quatre ratlles per donar les gràcies a l’equip del Manchester United per jugar a futbol.

Visca el Barça.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LA COTITZACIÓ DE L'AUTÒNOM

LA COTITZACIÓ DE L’AUTÒNOM.

Per fi una bona notícia : es revisarà la cotització de l’autònom (ara anomenat, treballador per compte propi).
Val a dir que l’anterior cap de Govern, en dos anys de mandat va ser incapaç de fer-ho. Per negligència ? Per error ? Perquè si ? De fet, va incomplir una promesa a la que es va comprometre en sessió de Consell. Va mentir ? Això crec, doncs el recurs que vaig posar davant el Ministeri de Salut perquè es revisés el càlcul del salari mitjà, ni tant sols em va ser contestat ( en diuen, silenci administratiu ).
Val a dir també que el nou cap de Govern no ha necessitat ni una setmana per tractar el tema de la cotització dels treballadors per compte propi. Renoi, quina diferència de “caps”.

Aquesta és doncs, en principi, una bona notícia.

Dic “en principi” perquè tinc els meus dubtes respecte al tractament que es farà de la cotització del treballador per compte propi, doncs he escoltat que es vol regular per “sectors” i això em fa molta por.
El problema el veig en que els sectors publicats al Departament d’Estadística (segons fonts de la CASS) són massa amplis i no reflecteixen tampoc la realitat, al igual que no ho reflecteix el salari mitjà (ja he comentat en repetides ocasions que s’hauria de tindre en compte la mitjana enlloc de la mitja, perquè no és el mateix).

Posaré alguns exemples del salari mitjà per sectors :
Construcció, 1.991 euros/al mes de Febrer.
Hoteleria, 1.479.
Sistema Financer, 4.224.
Administració Pública, 2.403.
Serveis personals, 1.600.
Serveis empresarials, 1.833.
Comerç, 1.662.

Veient aquests exemples, si a mi m’han de considerar en el sector Financer, val més que ho deixin tot tal i com esta actualment.

Penso que el millor seria que cada treballador per compte propi es cotitzés ell mateix cada mes el seu salari real, com qualsevol altre assalariat on la seva empresa cotitza el que cobra realment.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES

QUAN COSTA NO DIPOSITAR ELS COMPTES ?

Que dur una comptabilitat és obligatori ja ho hauria de saber tothom.
Que s’han de dipositar els comptes, també ho hauria de saber tothom.
La Llei ho diu ben clar : “Tots els empresaris estan obligats a dipositar els comptes”.
Que el fet de no dipositar-los, és motiu de sanció, també ho hauria de saber tothom.

Des de l’ Associació de Comptables del Principat no demanem sancions, tal i com s’ha interpretat en algun mitjà de comunicació. No és aquesta la nostra feina. La nostra feina consisteix en explicar les lleis, fer els comptes, entregar-los al propietari o gerent i aquest que faci el que vulgui amb el seu dipòsit. Considero que nosaltres no som “ningú” per reclamar o exigir sancions. Per això ja tenim el Govern, el Ministeri de Finances, el Registre de Dipòsit de comptes, el Registre de Societats, el Departament de Tributs...

El que si reclamem és que aquestes sancions no caiguin en un sac buit que prescriu al cap de un, dos o tres anys. Les sancions s’han d’anar a cobrar, ho he demanat en moltes ocasions, sinó la “gent” passa olímpicament del tema en qüestió.
El que també demanem és igualtat entre aquells que si “declaren” i aquells que passen de fer-ho. La Llei és la mateixa per tots i s’ha de complir, però no és feina nostra la seva aplicació.

Tant sols volem advertir als empresaris el cost que pot suposar el fet de no dipositar els comptes.

Es tracta d’una infracció greu castigada entre 601 i 2000 euros el primer anys (segons el nombre de empleats). Al segon any, suposa una infracció molt greu castigada entre 2001 euros i 6000 euros. El tercer any la sanció pot passar a ser de 4002 a 12000 euros, a més de la prohibició de contractar amb la Administració Pública durant tres anys i la inadmissibilitat de cursar qualsevol sol·licitud al registre de Societats.

Un altre tema molt diferent és el buit legal existent en el règim sancionador, el qual tant sols parla de l’incompliment del dipòsit de comptes al Registre de Societats, sense tenir en compte que totes aquelles empreses que no són Societats, no dipositen en aquest Registre.

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - 2012

UN 2012 MOLT COMPLICAT.

Si com és previsible s’aprova properament la Llei de l’IVA ( o TVA, que més dona...), auguro un futur any (el 2012) molt complicat, sobretot per al petit comerciant o empresari.

Amb aquesta llei entraran en vigor les ja aprovades sobre la renda de les societats i sobre la renda de les activitats econòmiques ( No abans del 2012, tal com volen fer creure alguns economistes mal informats ). Ja es troba en vigor la Llei sobre la renda dels no residents.

Trobem d’una banda, que haurem de fer una declaració per l’impost sobre el valor afegit els mesos de juliol i gener ( o bé abril, juliol, octubre i gener si la nostra facturació esta entre 250.000 euros i 3.600.000 de euros, cada mes si és superior ). Haurem de fer un pagament a compte per l’impost sobre la renda els mesos de juny i desembre, amb una declaració final (el primer any, el 2012, un pagament a compte al mes de juny del 75% sobre el resultat de l’exercici anterior ), amb una reducció del 50% aquest primer exercici.
Si pertoca haurem de fer també una declaració cada trimestre de les quantitats retingudes en concepte de la renda dels no-residents fiscals.
Totes aquestes declaracions ens obliguen a dur una comptabilitat ordenada ja aquest any, val a dir que la Llei de comptabilitat ja ens obliga actualment, com ens obliga també a dipositar els nostres comptes abans del 31 de juliol ( a totes les societats i les persones físiques que facturin més de 250.000 euros).

Si a tot això afegim les obligacions de la Llei de Seguretat i salut en el treball fa que el proper any 2012 sigui molt complicat per als petits empresaris i comerciants.

Per aquest motiu demano que es simplifiqui la feina a aquests petits empresaris, que puguin dur tots una comptabilitat més senzilla ( no la simplificada actual ), fins i tot que aquesta no sigui obligatòria per tots els empresaris, demano unes liquidacions d’impostos més senzilles, no tant freqüents, fins i tot la possibilitat de no haver de liquidar impostos.
Tot recordant que a Espanya, per exemple, la comptabilitat no és obligatòria si no es disposa d’una Societat, el comerç minorista ( o detallista ) no liquida IVA i aquell que ha de liquidar-lo, amb un simple gestor per fer les declaracions en té prou, sense la necessitat de dur una comptabilitat o de contractar un comptable.

Per favor, simplifiquem les “coses” al petit empresari.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - INTERPRETAR RESULTATS ELECTORALS

INTERPRETAR EL RESULTAT D’UNES ELECCIONS.

Sempre es poden fer interpretacions diferents dels resultats electorals, segons des de on es mirin, les valoracions sempre solen ser diferents i diverses, sempre a conveniència de cadascú.
Però quant la “patacada” és tant forta com la del passat 3 d’abril, només es pot fer una sola interpretació :
El poble andorrà va dir majoritàriament que hi ha una persona a la que no volen, i no parlo d’un Partit. Però aquesta persona sembla no voler-ho reconèixer. De lògica se n’hauria d’anar cap a casa i deixar tant la Presidència del Partit com el Consell General, no pretendre ser el President d’un Grup Parlamentari que ha quedat molt “tocat”.
No n’hi ha prou en presentar la dimissió de l’Executiva i anunciar un Congrés per al mes de juny.

Aquest Congrés potser servirà per canviar moltes persones, per a fer una mica de “neteja”, però el Partit Socialdemòcrata continuarà “tocat”.
I les properes eleccions comunals que semblen molt llunyanes, no ho són tant i poden acabar de “matar” el Partit, si com sembla lògic aquest perd les dues places de les que actualment disposa, Andorra la Vella i Encamp.
Encara que unes eleccions comunals siguin molt diferents a unes eleccions generals, si no hi ha un canvi dràstic el sentiment de l’elector serà el mateix que a hores d’ara i tornarà a “castigar” al Partit.

Ja ha “sortit” alguna veu discordant, alguns ja han demanat un canvi de líder, altres ja estan preparant un nou liderat... La crisi interna del Partit Socialdemòcrata és evident, però algú encara no ho acaba de veure.

Per regla general, un Cap de Govern que, convocant unes eleccions anticipades, venint de guanyar (encara que sense majoria absoluta) fa tant sols dos anys, rep com he dit anteriorment tal “patacada” se’n ha d’anar cap a casa i deixar pas a d’altra gent que si podrien intentar capgirar la situació. Hauria de saber interpretar el resultat d’aquestes eleccions, però de moment no és així.
I això pot fer mal, molt mal a un Partit que pot quedar en tant sols sis Consellers i res més en tot el país.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - 28.000 CAUSES PENDENTS

28.000 CAUSES PENDENTS.

Aquesta és la xifra de causes pendents de cobrar que hi ha actualment a la justícia. Totes són corresponents a taxes, tributs i sancions impagades de comuns, policia i Govern.
Se’m fa molt difícil calcular la suma total en euros de tots aquests expedients, però la “xifra” deu de ser molt important. Si s’haguessin pogut “executar” la majoria d’aquestes causes els ingressos extraordinaris de l’exercici 2010 haguessin tingut un augment considerable, a banda dels 16 milions que es van recuperar provinents de comisos de la Justícia en comptes bloquejats.
Totes aquestes causes prescriuran i no es cobraran mai... una “pena”...

Podem trobar gairebé tots aquests “deutors” al Bopa, en les diverses llistes publicades pels comuns per taxes impagades. També publicades pel Govern, per impostos indirectes no pagats, per taxes impagades i altres... No sé si apareixen publicades també les sancions de la Policia i de circulació, al menys jo no les he trobat.

Repassant aquestes llistes trobo varis fets sorprenents :
En primer lloc, si els deutors són identificables, locals comercials amb nom i adreça, perquè no passa ningú a cobrar ?
En segon lloc, si els deutors no són identificables, adreces desconegudes, persones que ja no estan al país, empreses que ja no existeixen... perquè no s’actualitzen ?

Trobo doncs que el que s’hauria de fer en primer lloc és actualitzar el cens (els comuns ja ho estan fent), actualitzar el Registre de Comerç i Industria, actualitzar el Registre de Societats...
En segon lloc, enviar alguna persona o persones a cobrar els deutes pendents, o almenys intentar-ho.
En tercer lloc, si no es pot identificar al deutor, o no es pot trobar, o no paga el seu deute, senzillament s’hauria de donar de baixa automàticament. Penso que aleshores la “gent” s’espavilaria una mica més a l’hora de pagar o si més no, deixaria de “constar” d’una vegada per totes en aquestes llistes.

No estaria de més la “figura” d’una mena de “cobrador del frac”, o un departament dedicat a perseguir i cobrar els deutes abans de que prescriguin. No serà perquè no disposem de gent per fer-ho...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - PORRA

“PORRA” ENCERTADA.

De “rebot”, ho he de reconèixer, però vaig encertar la “porra” electoral. Encara no havia tant sols encetat la campanya electoral, tot just es coneixien els candidats, quant em varen demanar en una tertúlia radiofònica, quantes parròquies donava guanyadores, i a qui.
Vaig donar sis parròquies per DA.
I vaig guanyar la “porra”. Val a dir, que aquesta no tenia cap premi.
També havia encertat anteriorment una altra porra : Quantes llistes nacionals hi haurien ? La meva resposta va ser : quatre.

En ambdós casos, el meu encert va ser de “xiripa”, com se sol dir.

Per les quatre llistes, contava amb DA, PS, ApC i UNP. Tenia molt clar DA i PS, m’havien comentat des de UNP que volien fer llista, veia molt clara la participació en solitari de ApC, però creia que Verds anirien amb PS.
Varen canviar les “tornes” però no el nombre, quatre. “Porra” guanyada, sense premi.

L’altra “porra”, la de les sis parròquies per DA : comptava amb que UL aniria conjuntament amb DA, com espero que així sigui en endavant i donava totes les parròquies per DA, salvat Andorra la Vella, a la que considerava feu “Sociata”. Era tot plegat un càlcul matemàtic, traslladant les eleccions anteriors a l’actualitat.
Finalment, UL va anar pel seu “compte” i DA va vèncer a Andorra la Vella.
Un altre “xurro” de encert, com se sol dir, però encert al cap i a la fi.

Recordo també, en la campanya 2005 en la qual era candidat pel PS a Sant Julià de Lòria. Se’m va demanar quants Consellers obtindria el PS, vaig contestar que, dotze. Encert total, aquí sense “xiripes”.

No m’agrada el joc, no m’ha agradat mai, però potser m’hi hauria de dedicar... A vegades l’encert no ve degut ni a càlculs matemàtics, ni a estratègies determinades, ni a bons assessoraments, ni a un bon treball, ni a res que sigui “normal”.

A vegades, l’encert ve degut a una feina ben feta, a una conducta clara, natural, propera i sincera. A explicar les coses, parlar i escoltar a tothom, dialogar, no entrar en la crispació i el mal “joc”, no buscar-li tres peus al gat, ser natural (no artificial)... I poc a poc anar guanyant la confiança de tots... Mentre el rival fa el contrari i et va afavorint i fent “gran”.
Aquest cop, “porra” encertada amb el guanyador d’unes eleccions i no precisament de “xiripa” sinó de convicció, sentiment, lògica, naturalitat i NORMALITAT.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CAMPANYA ERRÒNIA

UNA CAMPANYA ERRÒNIA.

En aquesta campanya electoral penso que el PS ha equivocat la estratègia, o bé que va perdre els “papers” només començar-la i encara no els ha trobat.
Crec que és un greu error basar la campanya en els retrets i la crispació, en intentar solsament veure defectes en el rival.
A ningú interessa els comentaris del passat, ni tampoc si t’han deixat o no fer alguna cosa en 20 mesos, ni tant sols interessa si has pogut fer quelcom.
El que veritablement interessa és el present i sobretot el futur. I el lema “Ara Futur”, els socialdemòcrates l’han oblidat de bon principi. De les seves boques tant sols surten excuses, retrets, recordatoris al passat, victimisme i mal “joc”. A vegades ni tant sols recorden que han d’explicar el seu programa.

Sobren frases dels socialdemòcrates tals com :
“L’únic argument que li veig a DA és desbancar al PS”
“Du sis persones a la seva llista que no es varen entendre amb mi”
“El Sr. Martí és un titella dels poders fàctics”
“DA ha agafat gent que de tota la vida havia tingut discrepàncies i s’ha unit en una llista”
“No tenen programa”
“Li falta conèixer molt l’actualitat política del país”
“A DA fan demagògia electoralista”
“Conglomerat caòtic d’interessos particulars”
“Collonades”
“DA no té equip per fer el porta a porta perquè l’onada taronja s’està desinflant”
etc...
Els candidats del PS semblen més aviat “la voz de su amo”.

Tota una sèrie de desqualificatius contra DA que el que fan és “engrandir-lo” encara més. Sobren també els comentaris als “pals a les rodes” i el “no ens han deixat fer res”... Per algun motiu serà... Si és que realment sempre han estat els “altres” els que no han deixat fer res.

Espero sincerament que tot aquest joc brut del PS els passi “factura” en forma de derrota. Encara no han entès on es troben, si al Govern o a la oposició.

Una clara campanya electoral amb dues formes ben oposades de fer-la : Crispació (per al PS), contra Serenitat (per DA), mentrestant els Verds i l’Apc van fent el seu paper.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PRESSUPOST

PRESSUPOST DE CAMPANYA.

El Partit Socialdemòcrata disposa d’un pressupost de 130.000 euros per la seva campanya electoral. Això és molt ? és poc ? No ho sé, ni m’importa.
El que si sé es que aquest pressupost hauria d’estar repartit per a totes les parròquies. No cal que aquest repartiment fos a parts iguals, podria ser en funció dels electors de cada parròquia, però un cop més no serà així.

Veient el diumenge dia 20, inici de la campanya electoral, als membres del comitè lauredià del PS penjant un cop més els cartells electorals, m’ha fet en primer lloc una mica de pena i en segon lloc molta gràcia.

Pena, perquè una vegada més es veu la importància que dona el Partit a la parròquia de Sant Julià de Lòria, no tant sols en la confecció de la llista Nacional, sinó també en el repartiment pressupostari. Encara, menys mal que aquesta vegada si han atorgat un local de campanya, encara que segurament tant sols serà temporal i no definitiu, tal i com demanava el comitè local quan jo en formava part, ja fa uns quants anys d’això.

Gràcia, perquè un cop més els membres del comitè local lauredià demostren la seva ineptitud, la seva vergonya i la seva incapacitat. Amb aquesta actitud no aconseguiran mai ser respectats dins el Partit. Sinó s’atreveixen mai a “plantar cara” no seran mai res en el Partit Socialdemòcrata.

O si ho mirem d’una altra manera, voldria veure als candidats de les altres parròquies penjant ells mateixos els cartells. No tant sols el primer cartell, el de la foto per la premsa i la televisió.

A banda de que :

Que pot costar encomanar la penjada de cartells ? Que costa encomanar el repartiment dels programes ? No hi cap, dins el pressupost de 130.000 euros ? O és Sant Julià el que no hi cap dins el pressupost ?

Fins que no hi hagi un canvi en la cúpula del Partit, fins que no desapareguin els “dinosaures”, Sant Julià no existirà al PS.
Potser una derrota propiciarà aquests canvis ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - 2012

COM ENCARAR EL 2012.

Un exemple qualsevol:

És andorrà, té una petita empresa de serveis, treballa sol i no disposa de cap comptable, ni tant sols té empleats en la seva empresa.
Fins a la data ha pagat religiosament tots els impostos, ha omplert tots els fulls que havia d’omplir i ha acatat rigorosament totes les lleis. Ho ha fet tot sol, com ha pogut. Fins i tot ha après com funciona l’ISI.
El proper any ja no podrà fer-ho tot sol, necessitarà ajuda i no podrà pagar a ningú perquè l’assessori, es “menjaria” els seus beneficis, si és que en té.

A banda de l’obligació de dur una comptabilitat ordenada i clara haurà de dipositar els seus comptes seguint un model “oficial” que no sap omplir perquè no l’entén, haurà de pagar primer els impostos comunals per descomptar-los després en la declaració tributària que tampoc sabrà com fer i de la que haurà efectuat quatre pagaments a compte. Tindrà que portar un estricte control de factures emeses i rebudes i de bens d’inversió per declarar i liquidar el corresponent IVA, dos cops l’any com a mínim, i no tindrà cap “eina” per realitzar aquesta tasca. Ni tant sols podrà comprar un ordinador que li faciliti la feina. Tampoc podrà contractar un advocat perquè li expliqui totes les lleis (comptabilitat, societats, impost sobre la renda, impost sobre el valor afegit, CASS ...), ni se les podrà descarregar per “Internet”, ni tindrà temps de estudiar-les ell sol ...

Com pot encarar l’any 2012 en el que si no disposa d’un comptable o assessor, estarà “perdut” ?
Senzillament, he trobat la solució :

Donarà de baixa la seva empresa, es donarà de baixa del cens, de les “associacions” a les que paga unes quotes, de la Seguretat Social, retornarà totes les taxes i tributs, aparcarà el seu vehicle on li doni la gana sense pagar... Deixarà de “existir” legalment... Treballarà de “estranquis” i cobrarà en “negre”...
Publicaran el seu nom en nombroses llistes del Bopa, potser el vindran a “buscar” al seu domicili inexistent, però no el “trobaran” mai. I ja poden publicar les citacions que els vingui de gust al Bopa, no n’atendrà mai ni una, tampoc les haurà rebut ni llegit.

Però segurament viurà amb més diners, fins i tot potser més “tranquil”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - DECLARACIONS

DECLARACIONS.

Ens trobem ja al mes de març, el dia 31 s’esgota el termini per dipositar les declaracions de ISI (aquells que hagin de fer-ho), espero que les empreses andorranes no es facin el “longuis” com fins ara ho han fet.
S’apropa també la data límit per aprovar els comptes (30 de Juny) i amb ella la data límit per dipositar-los (30 de Juliol) i existeixen moltes empreses que encara estan “encantades”.
El proper any haurem, possiblement, també de dipositar les declaracions de IVA, conjuntament a les declaracions del resultat (per la imposició directa).

Perquè explico tot això?

Doncs perquè d’una vegada per totes les empreses andorranes es posin les piles i compleixin la Llei i tot aquell que no ho vulgui fer així, tanqui la seva empresa, comerç, societat o negoci.

La mancança de complir amb aquests dipòsits, contrària a la Llei és motiu de sanció. Així ho diuen les mateixes lleis i els Reglaments posteriors.
Tant sols queda esperar que realment es cobrin (paguin) aquestes sancions, o en la seva manca de pagament (cobrament), s’efectuï la corresponent persecució i captura de l’infractor. I si més no, un cop comprovat l’impagament se’ls tanqui als infractors la seva empresa.

Explico tot això perquè aquesta setmana passada jo vaig fer la meva declaració de ISI, perquè el proper mes em carreguin l’import corresponent, però al sortir de l’edifici administratiu se’m va quedar la cara de “gilipolles” pensant en que molta gent no pagarà i no serà mai perseguit, tant sols publicaran el seu nom al Bopa i potser duran el seu deute a la Batllia, però els batlles esperaran els tres anys corresponents a la prescripció de la sanció.

M’indigna quan sento parlar de lleis, reglaments, prohibicions, obligacions i veure com la gran majoria de residents ni paga ni és perseguit i viu tan tranquil i feliç i amb més diners a la butxaca. Mentre que quatre “gilipolles” honrats paguem tot el que s’ha de pagar.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - VOT ÚTIL.

EL VOT ÚTIL.

S’anomena vot útil a la modalitat de decidir el vot ciutadà en funció eventual de les eleccions. El vot útil concedeix la màxima importància a guanyar les eleccions concentrant el vot, a la vegada que busca evitar la dispersió del vot en múltiples alternatives.

El dia 3 d’abril he d’anar i vull anar a votar, concretament a la parròquia de Sant Julià de Lòria i em trobo amb el següent dilema : 2 llistes territorials ben diferenciades i 4 llistes nacionals. D’aquestes 4 llistes, dues corresponen teòricament a les mateixes territorials i les altres dues donen teòric suport cadascuna d’elles a cadascuna de llistes territorials, però van per diversos motius pel seu compte a la nacional.

Que passaria doncs si jo votés en la territorial una llista i en la nacional la que li dona suport ? Estaria, d’una banda donant 1 vot per a obtenir 2 Consellers i de l’altra donant 1 vot per a perdre 1 Conseller.
Absurd, no ?

No entraré a valorar el perquè d’aquestes dues llistes alternatives a les altres dues majoritàries, ni tampoc entraré a valorar si una de les llistes territorials a la meva parròquia és exactament el mateix o no que la llista Nacional a la que teòricament dona suport. Vull fer una valoració del tema en qüestió, més generalitzada.

Al meu entendre, votar doncs a la Nacional alguna d’aquestes llistes alternatives, tot i el seu suport a les llistes majoritàries, es llençar el vot a la paperera, perjudicant greument la llista majoritària.

També se’m fa molt difícil entendre que pot votar una persona que per exemple es troba de candidat a les territorials en una llista i en canvi a la Nacional pertany a una altra llista.
Curiós, no ?

No fem doncs més el “pallasso” i votem en conseqüència, sense perjudicar la opció que realment volem que guanyi.
Apel·lo a tothom a utilitzar realment el vot útil i deixar de banda el vot inútil que tant sols pot comportar males solucions com alguna “cadireta” insuficient, ridícul i inútil o bé la pèrdua d’algun vot necessari.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MOVIMENTS PREELECTORALS

MOVIMENTS PRE ELECTORALS.

El pressupost no va ser aprovat com era d’esperar, a pesar d’algunes amenaces amb poc fonament i un tant incomprensibles, de deixar-lo “passar”. Encararem doncs unes eleccions anticipades, ara si ja anunciades (encara que sigui via twitter), un cop aprovada la modificació de les taxes que graven el tabac (que pel que es veu era més urgent que cap altra cosa).

Hem “patit” ja els típics “viatgets” de fi de curs, típics també de passats equips governamentals, que espero hagin acabat. Es que a tots, quan estan esgotant la legislatura, sigui anticipadament o no, els agafen unes ganes de viatjar...

La data de les eleccions ja ha estat anunciada doncs (i publicada definitivament al Bopa), però ja van començar els moviments pre-electorals amb anterioritat... i renoi, déu no do quins moviments...
Ara tothom es vol ajuntar, tothom vol consens, tothom busca tothom, encara que sigui en dos bàndols clarament diferenciats.

Si analitzem la situació veurem que és del tot normal, la manca de consens existent actualment posa en evidència que de cara a unes noves eleccions el guanyador ha d’obtenir la majoria absoluta. Si no és així, no hi ha res a fer, l’entesa seria impossible.
El que falta saber es si aquesta entesa continuarà després dels actuals pactes.

Personalment se’m fa molt estrany veure algunes persones o grups junts, se’m farà estrany veure on es col·loca Segle21, on es col·loca RD, no tant la col·locació dels verds, però bastant on s’ha col·locat ja l’Apc i alguns grups territorials. Certament, l’estratègia territorial serà fonamental en la confecció del Consell general.

Però és clar, la consigna és clara : majoria absoluta o no arreglarem res de res.

Penso per tant que això serà bo pel país, guanyi qui guanyi, que tregui la majoria absoluta i que faci el que li vingui en gana, si es que en són capaços, perquè d’un costat amb tants galls es fa difícil de controlar el galliner i de l’altre amb un sol gall tampoc es controla el galliner.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - HIPOCRITES AMB EL TABAC

NO SIGUEM TANT HIPÒCRITES.

Analitzant les dades de les importacions corresponents a l’any 2.010, trobem que de un total de 1.142 milions d’euros en importacions hem recaptat uns 144 milions d’euros en concepte d’ingressos per taxes sobre les importacions.
Els 117 milions importats en concepte de combustibles han reportat uns 51 milions.
Els 60 milions importats en concepte de begudes i líquids alcohòlics han reportat uns 6 milions.
Els 31,5 milions importats en concepte de tabacs han reportat 38,5 milions.

No siguem doncs tant hipòcrites amb el consum del tabac, ja veiem percentualment el que reporta el tabac.
D’una banda volem muntar una “creuada” contra el tabac i contra els fumadors, a l’estil dels països veïns i d’altra banda ens venen molt bé aquests diners que ingressem.

Jo estic totalment d’acord en que hi hagi espais per a no fumadors, en que en els establiments públics estigui prohibit fumar. Però en el que no estic massa d’acord és en que es considerin com a establiments públics els bars i restaurants. Al meu entendre aquests establiments són privats i hauria de ser el seu propietari el que decidís el dret a deixar fumar o no. Reivindico doncs l’espai també per a fumadors. I aquell al que li molesti té la llibertat de no entrar-hi. Es poden adaptar perfectament espais per a fumadors i per a no fumadors en locals grans i els petits que decideixin ells mateixos... Tal i com funcionava a Espanya anteriorment i tothom convivia sense problemes, fumadors i no fumadors.

Personalment em sembla més lleig i fins i tot brut els “rondos” al carrer per fumar, les trobades a les portes dels locals, la “fugida” per fer el cigarret.

A mi em molesten molt els gossos i els gats, no per això demanaré que els prohibeixin. Em molesten molt les colònies i els perfums, tampoc demanaré que els prohibeixin. Em molesta molt la gent hipòcrita, falsa... i no demano que els “tanquin”. Em molesten molt els anònims i tampoc demano que els “refusin”. Em molesten moltes coses, les critico, però no demano la seva prohibició.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CARRIL BUS.

ES REALMENT NECESSARI EL CARRIL BUS ?

Un dia qualsevol sense aglomeracions :
El carril bus, si es troba en funcionament, és de us exclusiu de les motos i algun bus que hi circula de tant en tant.
Un dia qualsevol amb aglomeracions :
El carril bus és directament anul·lat per donar pas a tots els vehicles i alleugerir les cues.
De que serveix doncs disposar de carril bus ?
Quina necessitat tenim de mantenir un carril bus, o dos en algunes ocasions si quant aquest hauria de ser realment útil l’eliminem ?

Farem ara un breu recorregut sortint des de Sant Julià de Lòria i pujant cap a Andorra la Vella :

En el primer tram ja queda anul·lat per obres, perdem fins i tot un carril de circulació. Aquestes obres s’allargaran fins a finals d’any.
Passada la rotonda d’Aixovall, disposem ara de quatre carrils innecessaris (sense carril bus permanentment) fins arribar a la rotonda de la Margineda (altrament dita del cacahuet).
Agafem la desviació de l’obac, trobem un carril bus de pujada permanent (salvat aglomeracions) i un altre de baixada a estones ( no he entès mai amb quin criteri), fins arribar a l’alçada de la caserna de bombers.
Seguim per la carretera de l’obac, on sol funcionar el carril bus gairebé sempre (salvat aglomeracions) fins al pont de Tobira.
A partir d’aquí i fins arribar a Escaldes, els dos carrils bus de l’avinguda Tarragona fa molt de temps que pràcticament han deixat d’existir. Això si, les ratlles de colors a la carretera i els senyals lluminosos encara hi són.
Si el recorregut el fem de baixada, tot igual, amb la diferència de que a Sant Julià, passada la rotonda de les Arades, hi ha uns 100 metres més de carril bus, perquè ? (Potser per multar algun turista francès ?).

En la totalitat del recorregut sempre, quant ens visiten molts turistes, desapareix constantment el carril bus. Aquest fet ens obliga a la majoria de residents a agafar els nostres vehicles particulars. Per fer cua, estem més be dins del nostre vehicle que dins d’un bus.

L’ampliació de carreteres va servir de molt per facilitar el trànsit de vehicles entre Sant Julià i Andorra la Vella, però el carril bus no serveix absolutament per res. Sobretot si quant hauria de ser útil desapareix.

No creuen com jo que no ens cal cap carril bus i que haguéssim pogut estalviar molts diners ? (No confondre amb el bus exprés, que si funciona).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACORD MONETARI

L’ACORD MONETARI.

A pesar de que el “secretisme” en aquest tema continua sent bastant evident, ara al menys començo a entendre una mica les coses. S’ha portat tot des del principi sense explicar res a ningú : ni el que comportava signar l’acord, ni el que comportava no signar-lo. Tampoc ens han explicat mai que es signava ni perquè.
Tant sols es notava, per les presses, la evidència de que existia una “pressió” forana de que s’havia de signar, si o si.

Però no entenia de cap de les maneres que un expert ens digués “que el cabal comunitari que s’ha d’adoptar amb l’acord monetari amb la Unió Europea comporta una pèrdua de sobirania legislativa i financera del Principat d’Andorra”. I la banca, amb cara de pomes agres, ho negués. Mentre el cap de Govern afirmava que “la falta d’acord amb la UE afectaria el sector financer”.
Preveia, com així serà, la desaparició total del secret bancari. Però la banca, després de la reunió amb el cap de Govern assegurava que : “Confiem que la negociació de l’acord monetari s’estigui fent pel bé del sector, per mantenir el negoci i si és possible, millorar-lo”. Això, tampoc ho entenia, al igual que la afirmació : “l’executiu fa el que ha de fer”, això em sonava més aviat a una obligació.

Ara mateix, tot i desconèixer encara els punts que es signaran, si no ho estant ja de signats... si veig quelcom de més clar : la norma principal que no s’assumirà, la llibertat d’establiment d’entitats financeres. Tots tranquils... Ara entenc doncs, la aparent tranquil·litat de la banca després de la reunió.
Reunió que per cert el cap de Govern ha mantingut també amb la Cambra de Comerç, amb el bisbe Vives, amb el representant del Copríncep francès i amb la CEA, però que no ha mantingut amb els grups parlamentaris ( ni el seu propi grup), ni amb la premsa per informar sobre la situació.

Per aquest motiu, encara veig massa obscuritat en aquest tema, fet que encara em porta a desconfiar més del nostre Govern del que ja desconfiava anteriorment.

Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MOROSOS DEL COMÚ.

LA TAULA DE DEUTORS DEL COMÚ.

El Comú de Sant Julià de Lòria ha publicat recentment al Bopa una taula amb 1500 deutors de taxes comunals (Foc i lloc, higiene i enllumenat) dels tres darrers anys (2007, 2008 i 2009).
En principi, em sembla molt bé, així aquells que complim amb el deure de pagar els impostos podem saber qui no ho fa.
Però també em fa una mica de ràbia, pels següents motius :

En primer lloc, perquè tant sols els darrers tres anys ? Segurament, degut a que els deutes prescriuen als tres anys i aviat desapareixerà de la “llista” l’any 2007 i serà substituït pel 2010.
En segon lloc, perquè per molt que ens diguin que es durà la llista a la Batllia, això no és del tot cert ja que mai s’ha perseguit a ningú per aquests impagats. I si és veritat que els “dossiers” arriben a la Batllia, el Batlle deu segurament, deixar que els “cassos” prescriguin.
En tercer lloc, perquè constato que tots aquells que hem pagat els impostos quedem com uns “gilipolles”.

No seria més normal, primer de tot, actualitzar d’una vegada per totes el cens, doncs la majoria de les persones que figuren en aquesta taula es troben avui mateix en parador desconegut. Tot seguit enviar algú a cobrar les taxes, no serà per manca de “personal”. De ben segur que alguna en cobrarien. I finalment, si realment no s’ha pogut cobrar, donar de baixa automàticament al deutor com a resident a la parròquia, o donar de baixa automàticament el Comerç del registre d’activitats comercials.
I sobretot, fer tot el possible, amb els mitjans que siguin necessaris perquè els Batlles puguin veritablement reclamar els deutes. O posant els mecanismes adequats, encara que no sigui a través de Batlles.

Val a dir el mateix per tots els Comuns, parapúbliques i per Govern, amb totes les llistes d’impagats per taxes, sancions, impostos indirectes, etc ...
De ben segur, el deute acumulat en la Funció Pública no seria tant elevat i als que si paguem els nostres impostos i taxes no ens quedaria aquest regust amarg d’estar continuadament fent el “gilipolles”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LES QUEIXES DE LA CASS

I ARA ES QUEIXEN.

El Consell d’administració de la CASS es queixa ara afirmant que : “La nova Llei de la CASS té llacunes, que molts empresaris que abans figuraven com assalariats ara cotitzen com a treballadors per compte propi, que s’han acollit a la possibilitat d’assegurar-se com autònoms, i que es pot afiliar per aquest règim qualsevol administrador de societat”.

Discrepo totalment, aquí ningú ha escollit lliurement. Son vostès, i no precisament amb la nova Llei de la CASS els que han obligat a cotitzar molta gent com a treballadors per compte propi.
S’han basat en el codi de relacions laborals que, en el seu article 9, diu que un soci que presta un servei per compte de la societat no es considera treballador si la seva participació és igual o supera el 50%.

Són vostès, ara si amb la nova Llei, que obliguen al cònjuge a ser un treballador per compte propi, que obliguen a tothom a fer la inscripció a la CASS, que permeten als socis ser assalariats, això si cotitzant com a mínim el salari global mensual.
Una Llei que es contradiu amb la flamant Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, on es consideren deduïbles les retribucions als cònjuges, quant vagin acompanyats de contracte laboral i “afiliació”.

És amb aquesta Llei de la CASS que tots els que ja cotitzàvem voluntàriament com a autònoms varem passar de cop a pagar el doble.
La nova Llei de la CASS ha perjudicat a moltes més persones que no ha beneficiat, com insinuen des de el Consell d’administració.

Algú creu que aquelles persones que sent accionistes de la societat, que cotitzaven voluntàriament el seu salari real, quant no tenien cap obligació de fer-ho, ara ho “amaguen” i s’han fet treballadors per compte propi per cotitzar menys ? No és així.

Aquesta Llei ha perjudicat tant els que no cotitzaven, com els autònoms, com els que volien cotitzar més com assalariats per acumular més punts i no ha beneficiat ningú, tal com insinuen des del Consell d’administració de la CASS. Una altra cosa molt diferent és que no els “surtin” els números.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - FALSEDATS

DIR FALSEDATS ÉS MENTIR ?

Abans de Festes : Govern anuncia un increment del preu del paquet de tabac de 83 cèntims, amb el que modificant la Llei d’impostos especials, comportaria un increment de 67 milions en la recaptació total.
FALS.
En un primer moment aquest “increment” em va passar per alt, fins i tot creia que es tractava de la recaptació total, pel que no hi vaig parar massa atenció.

Després de Festes : Govern anuncia que l’increment per paquet serà tant sols de 29 cèntims, amb un increment dels ingressos que passarà a ser “tant sols” de 27 milions.
FALS, encara que proporcionalment pugui semblar correcte.

Justificava Govern, aquesta “retallada” amb les converses mantingudes amb els comerciants, els colliters i els fabricants de tabac.
Suposadament, FALS. Més que converses, penso que han estat pressions de persones molt poderoses, persones que fins i tot potser manen ?

Aleshores és quant m’adono de que no estan parlant del total dels ingressos (ho sento, error meu), sinó d’un increment dels ingressos. I aquí és on veig la falsedat de les previsions.

Si fem uns simples càlculs matemàtics i tenim en compte les xifres publicades veiem que partint d’una base d’ingressos per impostos especials de 60 milions d’euros (aquesta és la única xifra verdadera que ens han donat), mai es pot anunciar una futura recaptació de més del doble, uns 130 milions, simplement passant d’un impost per paquet de tabac de 1,43 a 2,26 euros.
FALS, sobretot si tenim en compte que el total recaptat l’any 2010 pel tabac ha estat de 38,5 milions i no ens han anunciat cap més altre augment dels impostos especials, que han ascendit en total el 2010 a 64 milions d’euros.
FALS, també que passant la pressió fiscal de 1,43 euros a 1,72 euros per paquet obtindrem un increment de recaptació de 27 milions.
Ni tant sols cal fer regles de tres, ni cap mena d’operacions matemàtiques per comprovar que aquests augments són impossibles, son FALSOS.

I a casa meva, dir falsedats és MENTIR. Una altra cosa és saber amb quina finalitat ens diuen aquestes mentides. I una altra ben diferent, seria traslladar aquestes previsions a un pressupost que després pretens que t’aprovin ?


Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LLEIS FISCALS

LES LLEIS FISCALS.

Finalment s’han aprovat les tres famoses lleis Fiscals directes (la de la renda de les societats, les activitats econòmiques i la renda dels no residents), sense tractar però la llei de l’IVA, que de moment ha quedat en suspens...
Tampoc tenia massa importància aprovar-les ara, doncs no es preveu la seva entrada en vigor fins l’any 2.012, a pesar de que al projecte de llei la data prevista era al gener del 2.011. Hi havia temps doncs, tampoc passava res. Una altra “cosa” serà quan no s’aprovi el pressupost, ja veurem aleshores si la legislatura no és “morta” i ben “morta”, si no va “morir” al moment de néixer...

Amb eleccions anticipades o no, aquestes lleis han passat, però ho han fet “coixes”, primer per la manca de la Llei de l’IVA, amb la substitució d’una vegada per totes de l’absurd ISI, IPI, fins i tot l’IMI i l’IAC... I sobretot amb la mancança més important : l’IRPF.

No oblidem que el Partit Socialdemòcrata duia l’IRPF al seu programa, però en tot aquest temps de “nefasta” legislatura ni tant sols se n’ha parlat. Alguns pensaran : “només faltava aquesta, per embolicar encara més la troca”.

Però no és just.

Resulta que hauran de pagar totes les societats, els empresaris, els comerciants, els arrendadors ... Això en teoria, és clar, doncs sempre existeix aquell que no paga res, o existiran aquells que estaran exempts de pagar.

Però mancarà el pagament d’impostos d’una part important de la població, tots aquells que essent assalariats, guanyen una “pasterada”, siguin polítics o no, siguin funcionaris o no, pertanyin a la Administració Pública o no.

No és normal que molts empresaris, tot i no podent descomptar-se el seu salari hagin de pagar un 10% del seu benefici (després ja veurem el que queda per sobreviure), i en canvi molts assalariats “privilegiats” no paguin absolutament res.

L’IRPF no pot quedar exclòs de les Lleis Fiscals, no és just.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.