FÒRUM - INTERPRETAR RESULTATS ELECTORALS

INTERPRETAR EL RESULTAT D’UNES ELECCIONS.

Sempre es poden fer interpretacions diferents dels resultats electorals, segons des de on es mirin, les valoracions sempre solen ser diferents i diverses, sempre a conveniència de cadascú.
Però quant la “patacada” és tant forta com la del passat 3 d’abril, només es pot fer una sola interpretació :
El poble andorrà va dir majoritàriament que hi ha una persona a la que no volen, i no parlo d’un Partit. Però aquesta persona sembla no voler-ho reconèixer. De lògica se n’hauria d’anar cap a casa i deixar tant la Presidència del Partit com el Consell General, no pretendre ser el President d’un Grup Parlamentari que ha quedat molt “tocat”.
No n’hi ha prou en presentar la dimissió de l’Executiva i anunciar un Congrés per al mes de juny.

Aquest Congrés potser servirà per canviar moltes persones, per a fer una mica de “neteja”, però el Partit Socialdemòcrata continuarà “tocat”.
I les properes eleccions comunals que semblen molt llunyanes, no ho són tant i poden acabar de “matar” el Partit, si com sembla lògic aquest perd les dues places de les que actualment disposa, Andorra la Vella i Encamp.
Encara que unes eleccions comunals siguin molt diferents a unes eleccions generals, si no hi ha un canvi dràstic el sentiment de l’elector serà el mateix que a hores d’ara i tornarà a “castigar” al Partit.

Ja ha “sortit” alguna veu discordant, alguns ja han demanat un canvi de líder, altres ja estan preparant un nou liderat... La crisi interna del Partit Socialdemòcrata és evident, però algú encara no ho acaba de veure.

Per regla general, un Cap de Govern que, convocant unes eleccions anticipades, venint de guanyar (encara que sense majoria absoluta) fa tant sols dos anys, rep com he dit anteriorment tal “patacada” se’n ha d’anar cap a casa i deixar pas a d’altra gent que si podrien intentar capgirar la situació. Hauria de saber interpretar el resultat d’aquestes eleccions, però de moment no és així.
I això pot fer mal, molt mal a un Partit que pot quedar en tant sols sis Consellers i res més en tot el país.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - 28.000 CAUSES PENDENTS

28.000 CAUSES PENDENTS.

Aquesta és la xifra de causes pendents de cobrar que hi ha actualment a la justícia. Totes són corresponents a taxes, tributs i sancions impagades de comuns, policia i Govern.
Se’m fa molt difícil calcular la suma total en euros de tots aquests expedients, però la “xifra” deu de ser molt important. Si s’haguessin pogut “executar” la majoria d’aquestes causes els ingressos extraordinaris de l’exercici 2010 haguessin tingut un augment considerable, a banda dels 16 milions que es van recuperar provinents de comisos de la Justícia en comptes bloquejats.
Totes aquestes causes prescriuran i no es cobraran mai... una “pena”...

Podem trobar gairebé tots aquests “deutors” al Bopa, en les diverses llistes publicades pels comuns per taxes impagades. També publicades pel Govern, per impostos indirectes no pagats, per taxes impagades i altres... No sé si apareixen publicades també les sancions de la Policia i de circulació, al menys jo no les he trobat.

Repassant aquestes llistes trobo varis fets sorprenents :
En primer lloc, si els deutors són identificables, locals comercials amb nom i adreça, perquè no passa ningú a cobrar ?
En segon lloc, si els deutors no són identificables, adreces desconegudes, persones que ja no estan al país, empreses que ja no existeixen... perquè no s’actualitzen ?

Trobo doncs que el que s’hauria de fer en primer lloc és actualitzar el cens (els comuns ja ho estan fent), actualitzar el Registre de Comerç i Industria, actualitzar el Registre de Societats...
En segon lloc, enviar alguna persona o persones a cobrar els deutes pendents, o almenys intentar-ho.
En tercer lloc, si no es pot identificar al deutor, o no es pot trobar, o no paga el seu deute, senzillament s’hauria de donar de baixa automàticament. Penso que aleshores la “gent” s’espavilaria una mica més a l’hora de pagar o si més no, deixaria de “constar” d’una vegada per totes en aquestes llistes.

No estaria de més la “figura” d’una mena de “cobrador del frac”, o un departament dedicat a perseguir i cobrar els deutes abans de que prescriguin. No serà perquè no disposem de gent per fer-ho...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - PORRA

“PORRA” ENCERTADA.

De “rebot”, ho he de reconèixer, però vaig encertar la “porra” electoral. Encara no havia tant sols encetat la campanya electoral, tot just es coneixien els candidats, quant em varen demanar en una tertúlia radiofònica, quantes parròquies donava guanyadores, i a qui.
Vaig donar sis parròquies per DA.
I vaig guanyar la “porra”. Val a dir, que aquesta no tenia cap premi.
També havia encertat anteriorment una altra porra : Quantes llistes nacionals hi haurien ? La meva resposta va ser : quatre.

En ambdós casos, el meu encert va ser de “xiripa”, com se sol dir.

Per les quatre llistes, contava amb DA, PS, ApC i UNP. Tenia molt clar DA i PS, m’havien comentat des de UNP que volien fer llista, veia molt clara la participació en solitari de ApC, però creia que Verds anirien amb PS.
Varen canviar les “tornes” però no el nombre, quatre. “Porra” guanyada, sense premi.

L’altra “porra”, la de les sis parròquies per DA : comptava amb que UL aniria conjuntament amb DA, com espero que així sigui en endavant i donava totes les parròquies per DA, salvat Andorra la Vella, a la que considerava feu “Sociata”. Era tot plegat un càlcul matemàtic, traslladant les eleccions anteriors a l’actualitat.
Finalment, UL va anar pel seu “compte” i DA va vèncer a Andorra la Vella.
Un altre “xurro” de encert, com se sol dir, però encert al cap i a la fi.

Recordo també, en la campanya 2005 en la qual era candidat pel PS a Sant Julià de Lòria. Se’m va demanar quants Consellers obtindria el PS, vaig contestar que, dotze. Encert total, aquí sense “xiripes”.

No m’agrada el joc, no m’ha agradat mai, però potser m’hi hauria de dedicar... A vegades l’encert no ve degut ni a càlculs matemàtics, ni a estratègies determinades, ni a bons assessoraments, ni a un bon treball, ni a res que sigui “normal”.

A vegades, l’encert ve degut a una feina ben feta, a una conducta clara, natural, propera i sincera. A explicar les coses, parlar i escoltar a tothom, dialogar, no entrar en la crispació i el mal “joc”, no buscar-li tres peus al gat, ser natural (no artificial)... I poc a poc anar guanyant la confiança de tots... Mentre el rival fa el contrari i et va afavorint i fent “gran”.
Aquest cop, “porra” encertada amb el guanyador d’unes eleccions i no precisament de “xiripa” sinó de convicció, sentiment, lògica, naturalitat i NORMALITAT.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CAMPANYA ERRÒNIA

UNA CAMPANYA ERRÒNIA.

En aquesta campanya electoral penso que el PS ha equivocat la estratègia, o bé que va perdre els “papers” només començar-la i encara no els ha trobat.
Crec que és un greu error basar la campanya en els retrets i la crispació, en intentar solsament veure defectes en el rival.
A ningú interessa els comentaris del passat, ni tampoc si t’han deixat o no fer alguna cosa en 20 mesos, ni tant sols interessa si has pogut fer quelcom.
El que veritablement interessa és el present i sobretot el futur. I el lema “Ara Futur”, els socialdemòcrates l’han oblidat de bon principi. De les seves boques tant sols surten excuses, retrets, recordatoris al passat, victimisme i mal “joc”. A vegades ni tant sols recorden que han d’explicar el seu programa.

Sobren frases dels socialdemòcrates tals com :
“L’únic argument que li veig a DA és desbancar al PS”
“Du sis persones a la seva llista que no es varen entendre amb mi”
“El Sr. Martí és un titella dels poders fàctics”
“DA ha agafat gent que de tota la vida havia tingut discrepàncies i s’ha unit en una llista”
“No tenen programa”
“Li falta conèixer molt l’actualitat política del país”
“A DA fan demagògia electoralista”
“Conglomerat caòtic d’interessos particulars”
“Collonades”
“DA no té equip per fer el porta a porta perquè l’onada taronja s’està desinflant”
etc...
Els candidats del PS semblen més aviat “la voz de su amo”.

Tota una sèrie de desqualificatius contra DA que el que fan és “engrandir-lo” encara més. Sobren també els comentaris als “pals a les rodes” i el “no ens han deixat fer res”... Per algun motiu serà... Si és que realment sempre han estat els “altres” els que no han deixat fer res.

Espero sincerament que tot aquest joc brut del PS els passi “factura” en forma de derrota. Encara no han entès on es troben, si al Govern o a la oposició.

Una clara campanya electoral amb dues formes ben oposades de fer-la : Crispació (per al PS), contra Serenitat (per DA), mentrestant els Verds i l’Apc van fent el seu paper.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.