miércoles, 26 de enero de 2011

FÒRUM - MOROSOS DEL COMÚ.


LA TAULA DE DEUTORS DEL COMÚ.

El Comú de Sant Julià de Lòria ha publicat recentment al Bopa una taula amb 1500 deutors de taxes comunals (Foc i lloc, higiene i enllumenat) dels tres darrers anys (2007, 2008 i 2009).
En principi, em sembla molt bé, així aquells que complim amb el deure de pagar els impostos podem saber qui no ho fa.
Però també em fa una mica de ràbia, pels següents motius :

En primer lloc, perquè tant sols els darrers tres anys ? Segurament, degut a que els deutes prescriuen als tres anys i aviat desapareixerà de la “llista” l’any 2007 i serà substituït pel 2010.
En segon lloc, perquè per molt que ens diguin que es durà la llista a la Batllia, això no és del tot cert ja que mai s’ha perseguit a ningú per aquests impagats. I si és veritat que els “dossiers” arriben a la Batllia, el Batlle deu segurament, deixar que els “cassos” prescriguin.
En tercer lloc, perquè constato que tots aquells que hem pagat els impostos quedem com uns “gilipolles”.

No seria més normal, primer de tot, actualitzar d’una vegada per totes el cens, doncs la majoria de les persones que figuren en aquesta taula es troben avui mateix en parador desconegut. Tot seguit enviar algú a cobrar les taxes, no serà per manca de “personal”. De ben segur que alguna en cobrarien. I finalment, si realment no s’ha pogut cobrar, donar de baixa automàticament al deutor com a resident a la parròquia, o donar de baixa automàticament el Comerç del registre d’activitats comercials.
I sobretot, fer tot el possible, amb els mitjans que siguin necessaris perquè els Batlles puguin veritablement reclamar els deutes. O posant els mecanismes adequats, encara que no sigui a través de Batlles.

Val a dir el mateix per tots els Comuns, parapúbliques i per Govern, amb totes les llistes d’impagats per taxes, sancions, impostos indirectes, etc ...
De ben segur, el deute acumulat en la Funció Pública no seria tant elevat i als que si paguem els nostres impostos i taxes no ens quedaria aquest regust amarg d’estar continuadament fent el “gilipolles”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 19 de enero de 2011

FÒRUM - LES QUEIXES DE LA CASS


I ARA ES QUEIXEN.

El Consell d’administració de la CASS es queixa ara afirmant que : “La nova Llei de la CASS té llacunes, que molts empresaris que abans figuraven com assalariats ara cotitzen com a treballadors per compte propi, que s’han acollit a la possibilitat d’assegurar-se com autònoms, i que es pot afiliar per aquest règim qualsevol administrador de societat”.

Discrepo totalment, aquí ningú ha escollit lliurement. Son vostès, i no precisament amb la nova Llei de la CASS els que han obligat a cotitzar molta gent com a treballadors per compte propi.
S’han basat en el codi de relacions laborals que, en el seu article 9, diu que un soci que presta un servei per compte de la societat no es considera treballador si la seva participació és igual o supera el 50%.

Són vostès, ara si amb la nova Llei, que obliguen al cònjuge a ser un treballador per compte propi, que obliguen a tothom a fer la inscripció a la CASS, que permeten als socis ser assalariats, això si cotitzant com a mínim el salari global mensual.
Una Llei que es contradiu amb la flamant Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, on es consideren deduïbles les retribucions als cònjuges, quant vagin acompanyats de contracte laboral i “afiliació”.

És amb aquesta Llei de la CASS que tots els que ja cotitzàvem voluntàriament com a autònoms varem passar de cop a pagar el doble.
La nova Llei de la CASS ha perjudicat a moltes més persones que no ha beneficiat, com insinuen des de el Consell d’administració.

Algú creu que aquelles persones que sent accionistes de la societat, que cotitzaven voluntàriament el seu salari real, quant no tenien cap obligació de fer-ho, ara ho “amaguen” i s’han fet treballadors per compte propi per cotitzar menys ? No és així.

Aquesta Llei ha perjudicat tant els que no cotitzaven, com els autònoms, com els que volien cotitzar més com assalariats per acumular més punts i no ha beneficiat ningú, tal com insinuen des del Consell d’administració de la CASS. Una altra cosa molt diferent és que no els “surtin” els números.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

martes, 11 de enero de 2011

FÒRUM - FALSEDATS


DIR FALSEDATS ÉS MENTIR ?

Abans de Festes : Govern anuncia un increment del preu del paquet de tabac de 83 cèntims, amb el que modificant la Llei d’impostos especials, comportaria un increment de 67 milions en la recaptació total.
FALS.
En un primer moment aquest “increment” em va passar per alt, fins i tot creia que es tractava de la recaptació total, pel que no hi vaig parar massa atenció.

Després de Festes : Govern anuncia que l’increment per paquet serà tant sols de 29 cèntims, amb un increment dels ingressos que passarà a ser “tant sols” de 27 milions.
FALS, encara que proporcionalment pugui semblar correcte.

Justificava Govern, aquesta “retallada” amb les converses mantingudes amb els comerciants, els colliters i els fabricants de tabac.
Suposadament, FALS. Més que converses, penso que han estat pressions de persones molt poderoses, persones que fins i tot potser manen ?

Aleshores és quant m’adono de que no estan parlant del total dels ingressos (ho sento, error meu), sinó d’un increment dels ingressos. I aquí és on veig la falsedat de les previsions.

Si fem uns simples càlculs matemàtics i tenim en compte les xifres publicades veiem que partint d’una base d’ingressos per impostos especials de 60 milions d’euros (aquesta és la única xifra verdadera que ens han donat), mai es pot anunciar una futura recaptació de més del doble, uns 130 milions, simplement passant d’un impost per paquet de tabac de 1,43 a 2,26 euros.
FALS, sobretot si tenim en compte que el total recaptat l’any 2010 pel tabac ha estat de 38,5 milions i no ens han anunciat cap més altre augment dels impostos especials, que han ascendit en total el 2010 a 64 milions d’euros.
FALS, també que passant la pressió fiscal de 1,43 euros a 1,72 euros per paquet obtindrem un increment de recaptació de 27 milions.
Ni tant sols cal fer regles de tres, ni cap mena d’operacions matemàtiques per comprovar que aquests augments són impossibles, son FALSOS.

I a casa meva, dir falsedats és MENTIR. Una altra cosa és saber amb quina finalitat ens diuen aquestes mentides. I una altra ben diferent, seria traslladar aquestes previsions a un pressupost que després pretens que t’aprovin ?


Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LLEIS FISCALS


LES LLEIS FISCALS.

Finalment s’han aprovat les tres famoses lleis Fiscals directes (la de la renda de les societats, les activitats econòmiques i la renda dels no residents), sense tractar però la llei de l’IVA, que de moment ha quedat en suspens...
Tampoc tenia massa importància aprovar-les ara, doncs no es preveu la seva entrada en vigor fins l’any 2.012, a pesar de que al projecte de llei la data prevista era al gener del 2.011. Hi havia temps doncs, tampoc passava res. Una altra “cosa” serà quan no s’aprovi el pressupost, ja veurem aleshores si la legislatura no és “morta” i ben “morta”, si no va “morir” al moment de néixer...

Amb eleccions anticipades o no, aquestes lleis han passat, però ho han fet “coixes”, primer per la manca de la Llei de l’IVA, amb la substitució d’una vegada per totes de l’absurd ISI, IPI, fins i tot l’IMI i l’IAC... I sobretot amb la mancança més important : l’IRPF.

No oblidem que el Partit Socialdemòcrata duia l’IRPF al seu programa, però en tot aquest temps de “nefasta” legislatura ni tant sols se n’ha parlat. Alguns pensaran : “només faltava aquesta, per embolicar encara més la troca”.

Però no és just.

Resulta que hauran de pagar totes les societats, els empresaris, els comerciants, els arrendadors ... Això en teoria, és clar, doncs sempre existeix aquell que no paga res, o existiran aquells que estaran exempts de pagar.

Però mancarà el pagament d’impostos d’una part important de la població, tots aquells que essent assalariats, guanyen una “pasterada”, siguin polítics o no, siguin funcionaris o no, pertanyin a la Administració Pública o no.

No és normal que molts empresaris, tot i no podent descomptar-se el seu salari hagin de pagar un 10% del seu benefici (després ja veurem el que queda per sobreviure), i en canvi molts assalariats “privilegiats” no paguin absolutament res.

L’IRPF no pot quedar exclòs de les Lleis Fiscals, no és just.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.