miércoles, 23 de febrero de 2011

FÒRUM - MOVIMENTS PREELECTORALS


MOVIMENTS PRE ELECTORALS.

El pressupost no va ser aprovat com era d’esperar, a pesar d’algunes amenaces amb poc fonament i un tant incomprensibles, de deixar-lo “passar”. Encararem doncs unes eleccions anticipades, ara si ja anunciades (encara que sigui via twitter), un cop aprovada la modificació de les taxes que graven el tabac (que pel que es veu era més urgent que cap altra cosa).

Hem “patit” ja els típics “viatgets” de fi de curs, típics també de passats equips governamentals, que espero hagin acabat. Es que a tots, quan estan esgotant la legislatura, sigui anticipadament o no, els agafen unes ganes de viatjar...

La data de les eleccions ja ha estat anunciada doncs (i publicada definitivament al Bopa), però ja van començar els moviments pre-electorals amb anterioritat... i renoi, déu no do quins moviments...
Ara tothom es vol ajuntar, tothom vol consens, tothom busca tothom, encara que sigui en dos bàndols clarament diferenciats.

Si analitzem la situació veurem que és del tot normal, la manca de consens existent actualment posa en evidència que de cara a unes noves eleccions el guanyador ha d’obtenir la majoria absoluta. Si no és així, no hi ha res a fer, l’entesa seria impossible.
El que falta saber es si aquesta entesa continuarà després dels actuals pactes.

Personalment se’m fa molt estrany veure algunes persones o grups junts, se’m farà estrany veure on es col·loca Segle21, on es col·loca RD, no tant la col·locació dels verds, però bastant on s’ha col·locat ja l’Apc i alguns grups territorials. Certament, l’estratègia territorial serà fonamental en la confecció del Consell general.

Però és clar, la consigna és clara : majoria absoluta o no arreglarem res de res.

Penso per tant que això serà bo pel país, guanyi qui guanyi, que tregui la majoria absoluta i que faci el que li vingui en gana, si es que en són capaços, perquè d’un costat amb tants galls es fa difícil de controlar el galliner i de l’altre amb un sol gall tampoc es controla el galliner.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - HIPOCRITES AMB EL TABAC


NO SIGUEM TANT HIPÒCRITES.

Analitzant les dades de les importacions corresponents a l’any 2.010, trobem que de un total de 1.142 milions d’euros en importacions hem recaptat uns 144 milions d’euros en concepte d’ingressos per taxes sobre les importacions.
Els 117 milions importats en concepte de combustibles han reportat uns 51 milions.
Els 60 milions importats en concepte de begudes i líquids alcohòlics han reportat uns 6 milions.
Els 31,5 milions importats en concepte de tabacs han reportat 38,5 milions.

No siguem doncs tant hipòcrites amb el consum del tabac, ja veiem percentualment el que reporta el tabac.
D’una banda volem muntar una “creuada” contra el tabac i contra els fumadors, a l’estil dels països veïns i d’altra banda ens venen molt bé aquests diners que ingressem.

Jo estic totalment d’acord en que hi hagi espais per a no fumadors, en que en els establiments públics estigui prohibit fumar. Però en el que no estic massa d’acord és en que es considerin com a establiments públics els bars i restaurants. Al meu entendre aquests establiments són privats i hauria de ser el seu propietari el que decidís el dret a deixar fumar o no. Reivindico doncs l’espai també per a fumadors. I aquell al que li molesti té la llibertat de no entrar-hi. Es poden adaptar perfectament espais per a fumadors i per a no fumadors en locals grans i els petits que decideixin ells mateixos... Tal i com funcionava a Espanya anteriorment i tothom convivia sense problemes, fumadors i no fumadors.

Personalment em sembla més lleig i fins i tot brut els “rondos” al carrer per fumar, les trobades a les portes dels locals, la “fugida” per fer el cigarret.

A mi em molesten molt els gossos i els gats, no per això demanaré que els prohibeixin. Em molesten molt les colònies i els perfums, tampoc demanaré que els prohibeixin. Em molesta molt la gent hipòcrita, falsa... i no demano que els “tanquin”. Em molesten molt els anònims i tampoc demano que els “refusin”. Em molesten moltes coses, les critico, però no demano la seva prohibició.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 8 de febrero de 2011

FÒRUM - CARRIL BUS.


ES REALMENT NECESSARI EL CARRIL BUS ?

Un dia qualsevol sense aglomeracions :
El carril bus, si es troba en funcionament, és de us exclusiu de les motos i algun bus que hi circula de tant en tant.
Un dia qualsevol amb aglomeracions :
El carril bus és directament anul·lat per donar pas a tots els vehicles i alleugerir les cues.
De que serveix doncs disposar de carril bus ?
Quina necessitat tenim de mantenir un carril bus, o dos en algunes ocasions si quant aquest hauria de ser realment útil l’eliminem ?

Farem ara un breu recorregut sortint des de Sant Julià de Lòria i pujant cap a Andorra la Vella :

En el primer tram ja queda anul·lat per obres, perdem fins i tot un carril de circulació. Aquestes obres s’allargaran fins a finals d’any.
Passada la rotonda d’Aixovall, disposem ara de quatre carrils innecessaris (sense carril bus permanentment) fins arribar a la rotonda de la Margineda (altrament dita del cacahuet).
Agafem la desviació de l’obac, trobem un carril bus de pujada permanent (salvat aglomeracions) i un altre de baixada a estones ( no he entès mai amb quin criteri), fins arribar a l’alçada de la caserna de bombers.
Seguim per la carretera de l’obac, on sol funcionar el carril bus gairebé sempre (salvat aglomeracions) fins al pont de Tobira.
A partir d’aquí i fins arribar a Escaldes, els dos carrils bus de l’avinguda Tarragona fa molt de temps que pràcticament han deixat d’existir. Això si, les ratlles de colors a la carretera i els senyals lluminosos encara hi són.
Si el recorregut el fem de baixada, tot igual, amb la diferència de que a Sant Julià, passada la rotonda de les Arades, hi ha uns 100 metres més de carril bus, perquè ? (Potser per multar algun turista francès ?).

En la totalitat del recorregut sempre, quant ens visiten molts turistes, desapareix constantment el carril bus. Aquest fet ens obliga a la majoria de residents a agafar els nostres vehicles particulars. Per fer cua, estem més be dins del nostre vehicle que dins d’un bus.

L’ampliació de carreteres va servir de molt per facilitar el trànsit de vehicles entre Sant Julià i Andorra la Vella, però el carril bus no serveix absolutament per res. Sobretot si quant hauria de ser útil desapareix.

No creuen com jo que no ens cal cap carril bus i que haguéssim pogut estalviar molts diners ? (No confondre amb el bus exprés, que si funciona).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 1 de febrero de 2011

FÒRUM - ACORD MONETARI


L’ACORD MONETARI.

A pesar de que el “secretisme” en aquest tema continua sent bastant evident, ara al menys començo a entendre una mica les coses. S’ha portat tot des del principi sense explicar res a ningú : ni el que comportava signar l’acord, ni el que comportava no signar-lo. Tampoc ens han explicat mai que es signava ni perquè.
Tant sols es notava, per les presses, la evidència de que existia una “pressió” forana de que s’havia de signar, si o si.

Però no entenia de cap de les maneres que un expert ens digués “que el cabal comunitari que s’ha d’adoptar amb l’acord monetari amb la Unió Europea comporta una pèrdua de sobirania legislativa i financera del Principat d’Andorra”. I la banca, amb cara de pomes agres, ho negués. Mentre el cap de Govern afirmava que “la falta d’acord amb la UE afectaria el sector financer”.
Preveia, com així serà, la desaparició total del secret bancari. Però la banca, després de la reunió amb el cap de Govern assegurava que : “Confiem que la negociació de l’acord monetari s’estigui fent pel bé del sector, per mantenir el negoci i si és possible, millorar-lo”. Això, tampoc ho entenia, al igual que la afirmació : “l’executiu fa el que ha de fer”, això em sonava més aviat a una obligació.

Ara mateix, tot i desconèixer encara els punts que es signaran, si no ho estant ja de signats... si veig quelcom de més clar : la norma principal que no s’assumirà, la llibertat d’establiment d’entitats financeres. Tots tranquils... Ara entenc doncs, la aparent tranquil·litat de la banca després de la reunió.
Reunió que per cert el cap de Govern ha mantingut també amb la Cambra de Comerç, amb el bisbe Vives, amb el representant del Copríncep francès i amb la CEA, però que no ha mantingut amb els grups parlamentaris ( ni el seu propi grup), ni amb la premsa per informar sobre la situació.

Per aquest motiu, encara veig massa obscuritat en aquest tema, fet que encara em porta a desconfiar més del nostre Govern del que ja desconfiava anteriorment.

Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.