FÒRUM - CIRCULACIÓ DE DINERS

QUE CIRCULIN ELS DINERS.

Aquest “acudit” no és meu, però és la crua realitat:

“Un turista (rus) arriba a un hotel d’un poble, deixa un bitllet de 100 euros damunt el mostrador i demana inspeccionar les habitacions, perquè no sap si es quedarà...
Quan el propietari de l’hotel el perd de vista, agafa el bitllet i corre a pagar el seu deute amb el comerç de queviures de la cantonada.
El propietari del comerç de queviures, es dona pressa per saldar el deute que tenia amb el seu pastisser.
El pastisser paga immediatament, el que li deu al seu barber.
El barber paga el deute que tenia amb el propietari del seu local.
L’arrendador d’aquest local paga tot seguit al mecànic del seu cotxe.
Aquest, que li devia els diners a la puta del poble, salda el seu deute.
(Amb tots els meus respectes als mecànics, tant sols és un exemple).
Tot seguit, la puta salda el seu deute amb l’hotel.
El rus de “torn”, al que no l’hi han agradat les habitacions, recupera el seu bitllet de cent euros i marxa del poble.”

Ningú ha produït ni invertit en res, però el poble ha “sanejat” els deutes.

Tant sols cal que el diner circuli per superar la crisi...

Ja he dit que l’acudit no em pertany, però és la crua realitat.

No em serveixen de res les emissions de deute públic de Govern, més aviat em fan molta por. Això es pot convertir en un “corralito”, al més pur estil Argentí.

Fer “córrer” els diners és la millor i penso que única solució a la crisi actual.
No invertir, genera encara més crisi, no dona feina ni “mou” diners.
Tot això, sense obviar la manca de circulació “interior” de diners de la banca andorrana.

Hi ha encara molta gent a Andorra que disposa de “caixa” suficient.
Val més invertir en el “mercat” intern, donarà “vida” al país, que no en comprar emissions de deute públic que ens van “ofegant” cada cop més.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PRESSES

PERQUÈ HEM D’ANAR AMB PRESSES ?

El 29 de febrer és el darrer dia de marge perquè aquelles “petites” empreses, societats o no, que desitgin acollir-se al règim especial “simplificat” de determinació objectiva sobre la base de tributació de l’impost directe puguin fer-ho.

Ho sap tothom ?
Ho sap aquell que no entra a la web de Govern ?
Ho sap aquell que no entra a la web del diari d’Andorra ?
Ho sap algú ?
Estic escrivint en Xinès ???

Ja tenim en vigor els impostos directes...
No cal recordar que aquests són per a tothom : societats, comerços, empresaris, professionals liberals, arrendadors, administradors de societats...
En una sola descripció : “totes les activitats econòmiques”.

Aquest escrit va dirigit a tots aquells que no duen una comptabilitat “ordenada”, que per cert són molts :

Els impostos directes s’han de declarar a partir “d’aquesta” comptabilitat, val a dir que obligatòria per a tothom. No obstant això, existeix un “sistema” objectiu per calcular la base de tributació mitjançant un sistema “especial simplificat” de percentatges estimatius.
Dit d’una altra manera, aquells que no puguin o no desitgin fer una comptabilitat (obligatòria), poden deduir un percentatge de despeses segons els seus ingressos (això si que tothom ho pot teòricament calcular).

Aquest règim especial consisteix en deduir directament un percentatge de despeses segons una facturació màxima :
- Un 80% deduïble per les activitats comercials fins a una facturació de 300.000 euros.
- Un 40% deduïble per la resta (activitats professionals) fins a una facturació de 150.000 euros
- Un 2% deduïbles per als administradors fins a 150.000 euros.

Resumint, és una forma de declaració dels impostos directes, objectiva, per percentatges i sense comptabilitat. Es tractaria d’una mena de mòdul per facilitar les declaracions dels petits empresaris que no disposen d’un comptable.

Fins aquí tot sembla molt correcte, necessari i just. El problema resideix en que aquesta opció a escollir té una data límit i aquesta és el 29 de febrer.
Tots aquells que no hagin llegit el Bopa, hagin entrat a la web de Govern, hagin consultat la web del diari d’Andorra ( i no sé si alguna més...) faran tard i ja no podran acollir-se a aquest règim “simplificat”. Hauran doncs de contractar un comptable... Llàstima que tanta gent “passi” completament de “tot”... sinó, no donaria abast a tanta feina.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.