martes, 22 de mayo de 2012

FÒRUM - RETALLADES

RETALLADES. Certament, sabem tots que la caixa esta buida, sabem que l’endeutament global de l’estat supera els 1.000 milions de euros, que no podem invertir pràcticament en res. La solució és doncs retallar en tot ? En tot ??? Això tampoc és del tot cert, doncs el nostre Govern no para de contractar assessors externs, de fer campanyes publicitàries, de concedir premis varis... Però no inverteix en el país, el diner no circula... Ja vaig explicar en un anterior article que lo important és que el diner circuli, encara que no es produeixi , però que circuli, i ara mateix no ho fa. Retallant, encara circularà molt menys. Fa poc em varen passar un “link” a un programa de la televisió catalana on entrevistaven dos economistes, Eduard Hugh i Jonathan Teper, ambdós amb curioses teories i possibles solucions a la crisi. Al principi he de reconèixer que m’ho vaig agafar una mica en “conya”, però poc a poc vaig anar pensant : perquè no ? I al final vaig concretar : Doncs, igual si... La solució seria (per Espanya i evidentment per Andorra) : Preàmbul : Que ningú tregui els diners dels bancs i si els treuen que sigui per consumir. 1. Sortir de l’euro, recuperant la pesseta (encara que sigui amb un altre nom). 2. Reestructurar el deute, reduint el percentatge a pagar o allargant els terminis. 3. Devaluar la pesseta ( o el nom que tingui la moneda) un 35%. La meva conclusió, que passaria fent això ? Evidentment, nosaltres no podríem anar a l’estranger, però des de l’estranger vindria molta gent a casa nostra. Nosaltres tindríem el mateix poder adquisitiu (a casa nostra) i el turisme produiria feina, diners i a la llarga estabilitat. L’altra teoria que varen explicar els economistes, sense sortir de l’euro seria la de rebaixar tots els salaris un 40 %, però també tots els preus un 40%. Produiria el mateix efecte que he explicat : no podríem anar enlloc però rebríem molts més visitants. No ens podem quedar un temps a “caseta”, consumint tant sols productes nacionals i recuperar-nos així de la crisi ? Evidentment això funciona per la “classe” mitja i la baixa, els rics mengen i menjaran sempre a banda, però la majoria no són aquests. Que en penseu ? Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 11 de mayo de 2012

FÒRUM - INTERPRETAR LLEIS

LLEIS QUE ES PRESTEN A DIVERSES INTERPRETACIONS. Aquest cop no posaré cap exemple, ni cap fragment de Llei, tampoc pretenc discutir amb ningú, ni intentar explicar cap incongruència entre les diverses lleis que ens afecten en el tema comptable i fiscal. Darrerament, he comentat molts aspectes de les lleis, n’he parlat amb comptables, amb economistes, amb tècnics de Govern... He enviat i creuat “mails” amb experts, intentant trobar la “resposta” correcta als dubtes generats per lleis que, al menys a manca de Reglaments (altres amb Reglament inclòs), no queden gens clars. Res a fer, no ens posem d’acord. Cadascú interpreta les lleis a la seva manera, al seu propi interès o simplement, al seu “entendre”. Al final, arribes a una sola i única conclusió : Tot depèn de qui “mani” i en el moment en que aquest estigui “manant”. No valen “recursos”, no serveixen per a res. En primer lloc has de fer les “coses” com tu creus que s’han de fer i “presentar-les”. Si aleshores et diuen que no s’han de fer d’aquesta manera sinó d’una altra, les refàs. Evidentment si pots, i sinó t’aguantes i assumeixes les possibles conseqüències. La resta, és perdre el temps, la paciència i els nervis... Fins i tot a vegades, els diners. Anar a fer una visita a Tràmits, al Registre de Societats, al Registre de dipòsit de comptes, a la CASS, al Departament de Duana, als Comuns... s’ha convertit en un : “A veure que em mancarà ara ? O, a veure que estarà mal fet ? Desgraciadament la “burrocràcia” s’ha convertit en un : “tothom ha de saber i conèixer el Bopa de memòria, ha de conèixer totes les lleis”... O sinó, pagar les conseqüències. Normalment aquests problemes, a Espanya per exemple, es resolen pagant un gestor. A Andorra, al menys en el tema comptable i tributari, els gestors hem de ser els comptables, i ara mateix tenim moltes dificultats en interpretar la “normativa”. I no per culpa nostra. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.