sábado, 23 de marzo de 2013

FÒRUM - FUTUR INCERT

UN FUTUR INCERT. Feia molt de temps que no em posava en política. A les preguntes que em feien sobre la qüestió, sempre responia : és que tinc massa feina... Així solucionava ràpidament el tema. Una veritat a mitges, no he deixat mai d’observar la política des de la distància. Distància que jo no vaig posar, va ser en primer lloc el PS qui la va posar i en segon lloc DA, amb la col·laboració de UL. I, aquí ja se’m varen passar les “ganes” de continuar fent política, fins a l’extrem de ni tant sols, votar. Fruit d’aquesta observació de la nostra política actual, cada cop tinc menys ganes d’entrar-hi vista la “panoràmica” oferta pels nostres Partits polítics. Havia comentat molts cops que realment, de Partit polític tant sols en coneixia un : el PS. Un grup estructurat i amb una maquinària en funcionament. Oblidava els “personalismes”. No considerava, ni considero DA com a Partit polític, sinó com a un “conglomerat” de persones contra una mateixa persona. No podia considerar als Verds com a Partit polític, doncs es com si no existissin. Sobretot després de la seva “barreja” amb DA. Tampoc puc considerar Segle21, PLA, UNP, APC, IC... doncs o bé estan inactius o bé no poden actuar. Si considero UL, però no com a Partit polític, sinó com a una mena de “merienda de negros” que domina la situació mani qui mani. Però vet aquí que l’únic Partit polític, al meu entendre, existent s’ha trencat. Es veia venir ? Segurament, la resposta es : SI. Qui l’ha trencat ? És igual si ha estat el “personalisme” o altres casuístiques, però la realitat és que s’ha trencat i difícilment tornarà a renéixer. Davant aquest “panorama”, veig un futur molt incert electoralment al nostre País. A qui votar ? En qui confiar ? Al meu entendre : a NINGÚ. Fet aquest incís polític, tornaré a la meva feina comptable, que prou maldecaps em dona, degut també als polítics, als Partits i les pressions externes. M’agradaria trobar un Partit realment del poble, que tant sols treballés pel poble, sense idearis, amb un programa popular (del poble), però això no existeix ni existirà mai. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 11 de marzo de 2013

FÒRUM - MODIFICACIONS IGI

MODIFICACIONS A LA LLEI DE L’IGI. Quan ens varen imposar l’ISI (IPI, IAC) vaig comentar que no era un impost just, argumentant que el que s’havia d’implementar era un IVA (IGI, per nosaltres), doncs aquest seria un impost neutre i just. Es tractava (amb l’ISI) d’un sistema fiscal indirecte “modular” que comportava pèrdues fiscals per a uns i beneficis fiscals per a altres (no entraré ara a valorar en quina proporció), que va dur alguns “problemes” inicials (increment de preus inclòs), però al que ja estàvem tots adaptats i acostumats. Tot d’un cop, des del primer dia del present any ja tenim el nostre IGI, substituint els anteriors impostos indirectes. I contràriament al que pensava, aquest canvi ha empitjorat la “situació”. D’una banda, trobem més increments de preus que no haurien d’existir, d’altra banda trobem molts problemes d’adaptació, trobem també molts “casos” en els que realment no saben (ni tampoc els poden assessorar adequadament) com s’ha d’aplicar adequadament l’IGI. El problema és degut a que l’IGI és un impost molt complex que “nosaltres” hem volgut simplificar massa i ara mateix no ens aclarim i no ens en sortim. Per explicar-ho d’una altra manera, nosaltres tenim un impost indirecte de 57 pàgines, mentre que a Espanya disposen d’un impost indirecte que fa més se un pam de ample i que ha “patit” infinites modificacions (per dir-ho d’una forma molt planera). Estava equivocat en la meva apreciació i potser millor que ens haguéssim quedat amb l’ISI que ja teníem assumit, però ja no podem fer marxa enrere i hem de “viure” amb el que tenim. I el que tenim, l’IGI, patirà moltes modificacions, patirà un procés molt llarg d’adaptació fins que arribem a la “normalitat”. Paciència doncs, per a tots els empresaris, paciència també per l’Administració i paciència també per a tots el usuaris o consumidors finals, que són els que han (hem) de pagar l’impost indirecte. Mentrestant però, els que estan pagant les conseqüències són els empresaris... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.