miércoles, 24 de abril de 2013

FÒRUM - MALA MAROR

MALA MAROR A SANT JULIÀ. Això és el que diuen que existeix a les sessions de Consell de Comú a Sant Julià de Lòria. Jo penso que no. Realment el que existeix en aquestes sessions és d’una banda la prepotència, “mala llet”, intolerància, supèrbia... I no parlo tant sols d’una única persona de la majoria actual (present, passat i futur en la parròquia), sinó de tot un grup que guanya les eleccions posi qui posi al capdavant, fins i tot col·locant suplents que després entren al Consell General com a “invisibles i muts”. Parlo també d’una oposició que ara mateix fa “riure” amb el seu trencament per temes de “personalismes”, que va entrar al Comú perquè “altres” varen ser incapaços de fer una nova llista, o de fer una autèntica llista del “Partit ?” que ara mateix esta governant. I parlo també d’aquest Partit que Governa però que no existeix a Sant Julià de Lòria. I, al que li poso un “interrogant”, perquè de Partit polític, no en té res de res. Jo no sé si l’actual Consol Major de Sant Julià, cobra o no “sobresous” per presidir Consells d’Administració, desconec també si cotitza a la CASS com a membre dels Consells d’administració, o si ha col·locat o no “personal” a dit en societats participades... Si conec però nòmines “duplicades” de l’actual Consol Menor per “treballar” mitges jornades o potser, encara menys. Però, tot plegat, he de confessar que actualment em “provoca” una total indiferència, un “passotisme” que mai hagués arribat a imaginar... Si no fos perquè constantment em trobo i parlo amb persones de UL, que diuen estar indignats amb els actuals Consols de Sant Julià... I jo penso : “Doncs, us els mengeu amb patatetes”, perquè es tracta de les persones que “vosaltres” mateixos heu col·locat i votat i que seguireu col·locant i votant. Allà “vosaltres”... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

jueves, 11 de abril de 2013

FÒRUM - DECLARACIÓ IGI

LA DECLARACIÓ D’IGI. Ens trobem davant d’un formulari (el número 900, encara que al descarregar-lo ens digui que es tracta del H5003) que en principi no sembla massa complicat d’omplir, ja sigui cada mes, cada tres mesos, o cada sis, segons el volum de facturació. Primer problema. En quin volum de facturació ens hem de basar ? Suposadament amb el del 2.012, que serà el que dipositarem al juliol. La Llei no ho especifica i existeixen empreses que el darrer any varen facturar més de 250.000 euros (que suposa una declaració trimestral i aquest any no hi arribaran ni de bon tros). Segon problema. En declarar l’impost repercutit hem de separar els diferents tipus : 4,5%, 0%, 1% i 9,5% amb la seva corresponent base de tributació i la quota. Encara que amb repercutits al 9,5% tant sols existeixen 5 empreses al país. Si no ho hem anat separant comptablement, ho tindrem complicat. Tercer problema. I aquí ve una gran contradicció : ja no s’han de separar els diferents tipus en declarar els impostos suportats, perquè ? tant sols les quotes suportades en operacions interiors (barrejades) i les importacions (que si no hem tingut la cura de comptabilitzar per separat, tocarà agafar la calculadora i “puntejar”). Quart problema. Calcular la diferència, amb el règim transitori d’inventaris i més endavant amb les quotes a compensar... Tot un galimaties. La primera declaració sembla bastant clara tot i aquests “problemes”, però la segona declaració pot ser una caos (per com haurem de declarar les diferències). Tot això obviant altres “problemes” tals com declaracions negatives que no sabem com ens retornaran, inventaris de material en estoc abans del 31/12/12, que no sabrem quan els podrem realment descomptar... Sembla fàcil però no ho és en absolut. I sinó agafin el “cas” de les declaracions de farmàcies, que per cert, si han de repercutir generalment el 0%, perquè diantre els hi cobren el 4,5% a l’entrada de les mercaderies ? sempre tindran una declaració negativa, amb el que difícilment podran descomptar mai els estocs anteriors a 31/12/12. Necessitem ja, tot una sèrie de modificacions de la Llei de l’IGI. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DESCONTROL

DESCONTROL. Unes 6.000 empreses varen dipositar els comptes del 2.011 (entre societats, autònoms i altres...). I el nostre Govern estava satisfet. En principi no sembla una xifra dolenta, amb un augment considerable, però no en tenim prou. No disposo de dades oficials, no han estat mai publicades, però si tenim en compte que a Andorra existeixen unes 8.000 societats, uns 2.000 autònoms i “posem” que uns 2.000 arrendataris, pagesos i agricultors, trobem que ens manca la meitat de les comptabilitats. Teòricament doncs, disposem d’unes 6.000 activitats econòmiques que no duen cap mena de comptabilitat, que per molt que ara mateix “obliguessin” d’alguna manera possible a fer-ho, no veig com seria possible. Sobretot si els demanen, tal com estan fent actualment, a “declarar” els anys comptables anteriors, a partir del 2.009. No veig cap altra solució que fer “borrón y cuenta nueva”, en cas contrari no ens en sortirem mai. D’altra banda, m’estic adonant que darrerament molts “suposats” comptables estan abandonant la seva feina complementària degut a que, precisament no són comptables (són majoritàriament funcionaris, empleats de banca, administratius... que aprofitaven l’avinentesa per a treure un sobresou, sense els deguts coneixements necessaris, però que ara mateix no són capaços de fer la feina “com déu mana”, no en saben el suficient). Els empresaris que ara mateix es veuen abandonats busquen desesperadament un veritable comptable, penedint-se del seu error anterior en haver confiat la seva empresa a un fals comptable. Amb tot això, els veritables comptables rebem “trucades” per reconduir la situació, però amb el problema afegit a una comptabilitat mal portada, que hauríem de partir de zero per fer correctament la nostra feina. I això, Govern no ens ho permet. Demanaria doncs, una mica de comprensió ( un fer la “vista grossa”) i deixar que els empresaris que tinguin la intenció de complir les lleis puguin fer-ho. Total, tots els expedients que es troben ara mateix a Batllia (uns 60.000) prescriuran... Un altre tema, molt distint, són aquells empresaris que encara “passen de tot”. Amb aquests, ma dura. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.