NO S’HAN DE TALLAR CARRERS PRIORITARIS A SANT JULIÀ.
Penso que tallar els dos carrers principals a Sant Julià de Lòria (Avinguda Francesc Cairat + Avinguda Rocafort i Avinguda Verge de Canòlich) contínuament, no és la millor manera de revitalitzar el comerç de la parròquia, sinó tot el contrari. Això suposa posar entrebancs al mateix comerç, que no pot treballar adequadament i també als possibles visitants, que al veure el caos circulatori que s’organitza, tant sols volen marxar el més ràpid possible a altres llocs on puguin aparcar i circular sense problemes.
No em semblen malament les fires i firetes que s’organitzen cada dos per tres a Sant Julià, tampoc les festes i festetes, tampoc els diversos campionats o proves esportives...
El que no trobo lògic, en una població de pas obligatori pels turistes, on ens han deixat una desviació a mitges, on disposem de poques places d’aparcament, mal senyalitzades, amb accessos “amagats” difícils de trobar (sobretot si són aquests els que es tallen continuadament), fins i tot ocupant els mateixos aparcaments per les firetes de torn... és tallar precisament aquests accessos. I sobretot tallar sempre una de les dues úniques vies d’entrada al país per la seva zona sud.
“Àfrica comença als Pirineus”, diuen “alguns”. Per a d’altres comença una mica més avall de Santa Coloma.
Crec que existeixen llocs més “normals” que l’Avinguda Rocafort per muntar un escenari a les set de la tarda, obligant comerços a tancar abans de l’hora habitual, obligant vehicles a passar per direccions prohibides per poder accedir als seus garatges, obligant vehicles a fer la volta fins a la rotonda d’Aixovall i baixar pel flamant túnel per anar a casa seva, obligant altres vehicles (curiosament sempre provinents de la carretera de Nagol) a fer tot el tomb al poble per poder agafar la direcció cap a Espanya...
Tot això, com sempre sense consultar ningú.
En fi, aquest és el nefast estil “made in UL”.
Sempre, això si, amb la continua baixada de pantalons de DA i el seu “mutisme”.
Un altre dia parlaré també de Naturlàndia i DA...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
