crunch

FÒRUM - AUDITORIES

2012-01-16T21:36:00.002+01:00

VIGILEU, SI US FAN UNA AUDITORIA.

Que la “cosa” està molt malament, ho sabem tots. Que la feina va escassa, també ho veiem al dia a dia. Que “tot s’hi val” per trobar feina, no puc compartir-ho, sobretot quant amb aquest “tot s’hi val” serveix per, aprofitant una situació de “superioritat” treure la feina a una altra persona.

Això és precisament el que estan fent alguns economistes auditant empreses i prenent la feina al comptable de l’empresa. Feina que val a dir, ells no estan autoritzats a fer però que mitjançant “subcontractats”, fan.

És molt fàcil fer un informe desfavorable al comptable de torn sense tenir en compte les seves condicions de treball. Sempre trobaran “coses” mal fetes, encara que la comptabilitat sigui correcta. És molt fàcil doncs, des de la posició de l’auditoria trobar “defectes” i dir que ells ho faran millor, per tot seguit agafar la feina en qüestió i encomanar-li a un subordinat (assalariat) la tasca. Resulta evident que a partir d’aquí ja no hi hauran més errades, doncs ells mateixos supervisaran la feina a preu “fixat” i l’auditoria, que ja no existirà, sempre serà favorable.

Els comptables andorrans tenim, segons el Registre de Comerç i Industria assignat el Codi d’activitat econòmica : 741410, Activitats d’assessorament en direcció i gestió empresarial. La majoria amb el subtítol : Gestoria administrativa i realització de treballs de comptabilitat.
Els economistes tenen assignat, segons el mateix Registre el Codi d’Activitat Econòmica : 741210, Activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal, amb la especificitat següent : “Aquesta activitat no comprèn: L’assessorament a empreses en matèria comptable (vegeu 74.14.10).

Si els comptables fem assessorament en matèria fiscal, ens trobem que som denunciats, encara que al final la denúncia no arribi enlloc, doncs el tema és d’un absurd espectacular.
Si els economistes es “salten” les seves atribucions i es dediquen a fer la nostra feina, que són precisament els treballs de comptabilitat, no passa res.

Tant sols passa, potser, que surt més a compte dur comptabilitats que fer auditories.

Aquest és un exemple més d’intrusisme, realitzat directament dins del país i amb total impunitat. Només falta ja obrir totalment el mercat i que vinguin empreses de fora a fer la feina dels comptables andorrans o residents.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DIRIGIT A ...

2011-12-14T17:33:00.001+01:00

DIRIGIT A : “GENT” DE SANT JULIÀ.

A les primeres de canvi ja hem vist el “caràcter” de la senyora montserrat gil (sense majúscules) : “Demòcrates per Andorra a Sant Julià no ens ha ajudat gens”, “ qui va decidir que fóssim una única llista va ser finalment el cap de Govern”.

A la primera frase li diré que Demòcrates per Andorra va fer la seva feina, també per Sant Julià, inclòs en les darreres generals, aleshores jo també hi era i vaig demanar tant el vot per DA com per UL, a les comunals ja no. Calculo que aquest fet haurà costat a UL uns 30 o 40 vots de menys, que no han passat al PS. Però Demòcrates per Andorra, els ha ajudat i molt no fent la seva pròpia llista, tal com jo volia.

A la segona frase li diré que, ja pot donar les gràcies al Senyor Toni Martí (amb majúscules, encara que estigui enfadat amb ell).

Ja s’ha començat a veure doncs el tarannà de la persona que va ser elegida cònsol major de la parròquia (sense majúscules també). I afegiria que encara queda molt per veure. Poc a poc anirà “agraint” que no hi hagués una tercera llista, encara que des de UL se’n “enfotien” completament, això tant sols hagués canviat l’oposició, però hagués deixat un Grup Parlamentari bastant “difícil”.

No diuen vostès que dins dels 10 primers (els elegits) n’hi ha tres de DA (un 30%), o ara reconeix que això era tant “inexacte” com les seves paraules abans de confeccionar la llista ? Encara en recordo “alguna”... Com també recordo, que “indirectament” ja es “mofava” dels possibles candidats de DA.

A tots aquells que van votar UL (que no DA), tant sols recordar-los que han votat un projecte, Naturlàndia (amb accions o sense) que l’any passat va perdre 700.000 euros (no en va guanyar 100.000 com asseguren des de UL, els 800.000 euros per “ingressos no recurrents” pertanyen a un abocador de terra d’una obra que quedarà a mitges). Recordar-los també que han votat la “carpa” (les promeses actuals son les mateixes que feia el Sr Pintat)...
No cal recordar més “bestieses”... tant sols mirin com esta Sant Julià de Lòria i ho traslladen quatre anys més endavant (amb Naturlàndia inclòs, però res més), o potser gràcies a DA la desviació estarà enllestida del tot ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PROFESSIONS DE FE

2011-11-22T16:46:00.004+01:00

LES PROFESSIONS DE FE.

Que contundent que sona i que ridícules que són.

Ja les he rebut... Encara no he rebut, evidentment, el programa dels diferents partits que concorren a les eleccions comunals a Sant Julià de Lòria, però ja puc opinar.

Per una banda, UL (que no, DA) i de l’altra PS. Més independents, que diuen les dues. Ara mateix, els independents es veu que es troben a tot arreu... Això si, si no t’obliguen a militar en algun lloc, com de fet ja ha passat.

Ambdues professions de fe no diuen gran cosa, o diuen exactament el mateix : “No podem prometre res”.
Bona senyal.
No parlen explícitament de res... Doncs, davant l’actual situació econòmica general, val més no parlar, i molt menys prometre res en absolut.

No comentaré avui doncs massa, el contingut d’aquestes professions de fe (que no existeix), tampoc comentaré el programa electoral (que encara desconec), sinó comentaré el que volen ensenyar, les mateixes professions de fe.

D’una banda, UL (que no, DA) amb independents, ens ensenya una professió de fe buida de contingut, amb paraules que tant sols parlen de continuar i consolidar. I jo em pregunto : continuar i consolidar, el que ? Una professió de fe que parla de fer país (no de fer “peís”) i que diu quelcom semblant a : “Sant Julià ens uneix”, i que jo em demano : A qui, uneix ? (tot repassant els membres de la llista).
Aquesta llista de UL (que no DA), “amanida” amb la fotografia de tots els integrants de la mateixa, porta a engany en les posicions dels components (al igual que els cartells publicitaris).
A banda d’això, una llista molt “fluixeta” que tinc els meu dubtes que algú pugui votar si no és per compromís.

D’altra banda, PS (evidentment, tampoc DA) aquesta, també amb independents, (si no fos així no la podrien omplir), una professió de fe més complerta que l’anterior, “tocant” molts punts sense aprofundir en el “tema” (s’haurà d’esperar a veure el programa), però bastant buida també de contingut. Amb algun que altre “toc” insinuant males “arts” de banda dels actuals mandataris.
Curiosament, aquesta llista sense fotos de la resta de components. Total, com que tampoc entraran mai al Comú...
Una altra llista molt “fluixeta”, a la que perdono : “d’on no n’hi ha, no se’n pot treure”.

Dues professions de fe, val a dir bastant “penoses” de dos Partits que mai podré votar.

Al final, potser preferia més les dues opcions “antigues” de la parròquia : votar “reig-olins” o votar “pintaíllos”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LES CONDICIONS

2011-11-07T18:30:00.002+01:00

LES CONDICIONS DEL SR. PINTAT.

El Consol Major de Sant Julià de Lòria, Sr. Josep Pintat ens deia, fa poc a la nostra emissora de ràdio, la nacional, que no importa el “lloc” on estiguin col·locats els representants de DA o de UL en la llista conjunta a la parròquia.

Mentida, i de les grosses...

Va importar i molt, el la confecció de l’esmentada llista ...
Va ser molt important dins de la mateixa Unió Laurediana, per “descavalcar” algunes persones (com per exemple el Sr. Joan Albert Farré, o el Sr. Pere Aché), va ser molt important també per no admetre cap persona procedent de Segle21, va ser molt important també, per vetar altres persones que no interessaven, vinguessin d’eon vinguessin...
Mentida aquí de tots plegats : Sr. Martí, Sr. Pintat, Sr. Saboya, Sr. Baró, Sr Altimir ...
Va importar tant, que el nostre cap de Govern va acceptar un pacte amb una única representació de DA, en el lloc núm. 10, i prou...
Com tal de “tenir” una llista guanyadora a Sant julià, ja en tenia prou...

Ens diu també el Consol Major de Sant Julià, en la mateixa entrevista, que les condicions que ell va posar per fer una llista conjunta eren : l’acabament de la desviació de Sant Julià, la remodelació de la plaça Major amb l’ampliació de la universitat i la propera construcció de les escoles al Prat del riu.

Quines condicions va posar el cap de Govern, Toni Martí ?
Cap ni una...
I de Naturlàndia ni tant sols se’n va parlar, a banda del suport de Govern al “nefast” projecte en una taula de turisme ?

Anem a pams amb les principals condicions del Sr. Pintat :

Acabament de la desviació esmentada :
Amb quins diners ?
Acabament necessari de totes, totes... però que ja ens va anunciar el nostre Govern que de moment, era impossible per la manca de diners.

Remodelació de la Plaça Major:
Amb quins diners ?
No diré que no sigui necessària, ja que la plaça Major actualment fa pena. Però la Universitat, ni cal, ni es pot dur a terme amb les condicions econòmiques actuals.

Les noves escoles al Prat del riu:
Amb quins diners, també ?
Ni les necessitem, ni tampoc són viables econòmicament.

Els tres cavalls de batalla de la campanya electoral no es duran a terme perquè són impossibles de realitzar, però seran objecte de discussió en aquesta campanya, enganyant a tot el “personal”.

No sé si seran objecte de discussió Naturlàndia i la famosa “carpa”.
Espero que si... Doncs aquests dos projectes si que es poden realitzar o ja s’estan duent a terme d’alguna manera.
Es pot millorar, tant Naturlàndia com eliminar la carpa i fer quelcom de més útil sense grans inversions.
O potser el Sr. Pintat vol que no se’n parli i que quedi tot tal com esta ?

Les tres condicions imposades per a fer una llista conjunta, són doncs unes “condicions” que dins de 4 anys el Sr. Josep Pintat podrà tornar a dur al programa si es vol tornar a presentar com a Consol, ja que encara no estaran “caducades”. Potser també fins i tot podrà dur al seu programa les possibles inversions estrangeres a Camprabassa (societat que explota Naturlàndia), o a un probable edifici emblemàtic al lloc on ara mateix hi ha la carpa (al bell mig de la parròquia laurediana).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - TOBOTRONC

2011-11-02T18:35:00.003+01:00

ACCIDENT AL TOBOTRONC.

Posem el cas de que alguna persona ve a casa meva, cau per l’escala i es fa mal al peu. L’escala esta en perfectes condicions, els esglaons i la barana són segurs i no esta ni bruta ni mullada, per tant no rellisca.
Jo no reconeixeré mai cap responsabilitat ni tampoc indemnitzaré a la persona que ha caigut a la meva escala. La duré a l’hospital, m’interessaré pel seu estat, però mai la compensaré amb diners.

El Comú de Sant julià no fa el mateix amb el Tobotronc, no reconeix responsabilitats, considera que la instal·lació lúdica funciona adequadament, compleix tota la normativa, però indemnitza la persona accidentada, tot afirmant que compensar ferits seria constituir “un precedent molt perillós”.
Quanta incoherència...

No serà que ja s’ha indemnitzat amb anterioritat ?
No serà que ja s’ha “pactat” solucions alternatives altres vegades ?
Que va passar amb un atac dels gossos que roden solts per l’esplanada de Naturlàndia ? Perdó, de moment encara no es pot parlar de Naturlàndia, sinó del Tobotronc i la destrossa que s’està duent a terme a la Rabassa.

No deixa de ser curiós l’article del diari d’Andorra del dia 27 d’octubre de 2011, que sempre “parla” de “fonts properes a”, no hi ha cap declaració “oficial” a banda de dir sempre que la instal·lació és segura, que la culpa és dels visitants que fan el “ruc”, que la seguretat és total, que no hi va haver cap responsabilitat de la infraestructura en l’accident ?

No es perdin els comentaris que apareixen reiteradament als articles que es refereixen a Naturlàndia, al tobotronc o a la llista de UL per les properes comunals (en la web del diari d’Andorra). No es perdin tampoc els comentaris en “foros” de Internet sobre el personal de Naturlàndia (a tripadvisor.es, posant “críticas a Naturlandia”)...
Bona publicitat no en fan, com tampoc seria bona publicitat una possible querella criminal contra l’equipament, com tampoc ens varen fer bona publicitat a TV3, al Canal 33 i 3/24.

Malgrat tot Naturlàndia “tira” endavant per “nassos”, ara amb una possible inversió estrangera. Que passarà quan els accionistes estiguin farts de perdre diners ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - DISCURS

2011-09-27T16:39:00.002+02:00

EL DISCURS.

Veient els comentaris que ha generat el discurs del cap de Govern del passat 19 de setembre, llegint i escoltant també el mencionat discurs, constato amb certa “sorpresa” que no ha “caigut” gens be entre el funcionariat i sobretot entre els sindicats de funcionaris.

Ja ho vaig advertir fa temps i també vaig ser molt criticat, els funcionaris, l’administració general, les parapúbliques, o millor dit els seus treballadors han de baixar del núvol on estaven pujats i viure la realitat. I aquesta ens diu que el sector públic no pot ser diferent del sector privat. Aquí ens hem de “rascar” tots la butxaca.

Va ser un discurs clar i contundent que pot comportar una pèrdua de vots de cara a les comunals. Encara que, no hauria de ser així si tots pensessin amb intel·ligència i no tant sols en clau “personal”.
La “cosa” esta molt “xunga” i tots aquells que reben cada mes el seu salari sense pensar en les dificultats que hi ha per pagar-los, haurien de reflexionar.

Penso que el cap de Govern va deixar les coses molt clares...
Aquí hem de contribuir tots, privats i públics (també els comuns i les parapúbliques). I com no, també la Banca que ha de entendre que no es pot augmentar els beneficis constantment i que ara mateix són dels pocs que poden contribuir.
I no oblido, també les grans fortunes, els grans salaris, els que tenen grans beneficis... i que val a dir, la immensa majoria, de moment no ho estan fent.

També hi han de contribuir els petits salaris, tots els treballadors, cadascú en mesura a les seves possibilitats...

I sobretot també hi han de contribuir tots aquells que ara mateix estan aprofitant d’ajudes, baixes, compensacions... Molts d’ells sense motius suficients. I a aquests, si no ho fan ja, se’ls ha de perseguir. Com s’ha de perseguir també a tots aquells que no paguen o no declaren perquè no volen.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - AUTÒNOMS

2011-09-01T17:37:00.001+02:00

AUTÒNOMS, “FARTS”.

Llegeixo amb “sorpresa” les declaracions el passat dia 26 d’agost del PS en roda de premsa : proposa modificar la Llei de la CASS per revisar les cotitzacions dels autònoms.
Quina cara més dura... No deixa de ser curiós, en dos anys de mandat han estat incapaços de fer-ho, a pesar de la promesa del seu líder suprem en plena sessió del Consell General i sent cap de Govern.
Jo d’això en dic, mentir.

DA ho duia al programa, el dia 26 de març, en una visita a la CASS, l’aleshores candidata de DA per Andorra la Vella, ara Consellera General ho deia : “el nostre programa inclou la sistematització de diferents barems per tal que la cotització dels autònoms s’ajusti a les seves possibilitats reals”.
Jo d’això en dic, incompliment de programa.
Però això ja sol ser habitual...

Més actualment, i ja amb un nou Govern, un Ministre ens deia que Govern reclamaria rebaixar la cotització dels autònoms a la CASS.
El nou cap de Govern proposava la reducció de la cotització dels autònoms, enviant l’endemà mateix una Ministra de visita a la CASS.
Jo d’això en dic, propostes que no arriben enlloc.

Entre tots plegats, aviat hauran passat ja tres anys des de l’aplicació de la “nefasta” nova Llei de la CASS i tot segueix igual.

Tothom s’ha omplert la “boca” demanant la modificació de la cotització dels autònoms, caps de Govern, Ministres, Consellers, Presidents del Consell d’administració... Però ningú ha fet res.
Per cert, l’anterior President de la CASS, surt més ara a la premsa que quan estava en “actiu”. Ara val més callar... És lo mateix que el PS donant ara consells...

Mentrestant els autònoms haurem pagat ja uns 30 milions de euros en cotitzacions sense ser “atesos” degudament.

Potser algun dia aquest país no serà tant diferent als altres i algú que ja n’estarà “fart” sortirà al “carrer” indignat i farà “quelcom”...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - BAIXES I PRESIDENTS

2011-08-24T17:22:00.002+02:00

LES BAIXES I ELS PRESIDENTS DE LA CASS.

Fent un càlcul aproximatiu amb les dades estadístiques publicades per la Cass (les darreres corresponen al mes de maig) i el salari mitjà, que tant perjudica encara als treballadors per compte propi (entre uns i altres encara esta tot per arreglar), es pot deduir el següent :

Actualment al país hi ha unes 2.000 persones de baixa laboral (d’un total de 37.498 assalariats), xifra que representa més de un 5% del total.
Aquestes baixes ens costen aproximadament uns 3 milions de euros cada mes (uns 36 milions de euros l’any).

Al llegir les declaracions de l’actual president del Consell d’administració de la Cass : “Tot és totalment gratis i no es racionalitza, s’ha acabat”.
En un primer moment vaig sentir indignació, doncs personalment no tinc res gratis de la Cass, però fent el simple càlcul exposat anteriorment constato que per a “molts” si que és gratis.

Resulta evident doncs que s’ha de fer “quelcom” per racionalitzar la situació.
Controlar les despeses ? Segur. Utilitzar medicaments genèrics ? També... Revisar les baixes ? Evident.

Els autònoms ja hem “perdut” molt de temps amb la famosa promesa de la revisió de les nostres cotitzacions i penso que encara en perdrem molt més abans de que aquestes rebin una modificació.
El que no podem consentir és perdre els nostres diners perquè la nostra cotització cobreixi les baixes del 5 % dels assalariats.
En canvi, tant sols sentim parlar de retardar la edat de jubilació i de augmentar les cotitzacions.

Per completar, ja només em faltava llegir les continuades declaracions de l’ex president del Consell d’administració de la Cass, ara que ja no hi és, (val a dir que ha passat per allà sense pena ni glòria) donant ara lliçons i consells tals com “Aquell que es pugui plantejar un pla de jubilació, jo li ho aconsellaria”.

Menys “consells” o “amenaces” i més “fets”. O és que un president d’un Consell d’administració no serveix per a res ? (a banda de cobrar, és clar).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

`FÒRUM - ELS COMPTES.

2011-08-02T16:33:00.002+02:00

ELS NOSTRES COMPTES.

Segons el departament d’estadística d’Andorra, el nostre país disposava l’any 2.010 de 7.340 establiments comercials.
Quants d’aquests establiments són autònoms i quants són societats ? Quants d’aquests autònoms facturen una xifra superior als 100.000 euros ? Quants empresaris tanquen els seus comptes a 31 de desembre ?
No tenim cap resposta a aquestes preguntes, per tant no tenim ni idea de quants comptes s’han de dipositar al registre de dipòsit de comptes o al registre de Societats.
Dades “fiables”, ens diuen però que són unes 6.000 empreses les que tenen la obligació de dipositar els seus comptes.
Finalment, amb un “sprint” inesperat del darrer dia, varem arribar gairebé als 3700 dipòsits. No està malament, però encara en manquen molts. Aquests seran doncs sancionats i el seu nom comercial serà publicat al Bopa. Això si, no serà fins passat el mes de desembre. Segurament hauran de fer un numero especial del Bopa al mes de gener del proper any. Butlletí que serà molt “curiós” de llegir...

No entenc la satisfacció del departament de Economia del nostre Govern amb aquestes dades, per molt que siguin molt més bones que les de l’any passat. Moltes de les nostres empreses continuen incomplint la Llei i és de suposar que per molt que publiquin els seus noms, tampoc pagaran les sancions corresponents.
Passaran doncs a “engreixar” els deutes per impagats de ISI, IMI, IPI, IAC, taxes d’activitat comercial, taxes de tinença de vehicles, foc i lloc i altres... juntament amb totes les sancions impagades.
Però tothom tranquil... Totes prescriuen als tres anys.
Passaran segurament també a amuntegar-se a les taules de la Batllia.
Però tothom tranquil... Els Batlles ja s’esperaran a que prescriguin.

I mentrestant els “quatre” “gilipolles” de torn, continuarem fent les nostres declaracions, els nostres dipòsits i pagant sense “protestar”.
Quin seria l’endeutament total si s’haguessin “preocupat” per cobrar els deutes ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES

2011-07-25T17:08:00.003+02:00

DIPÒSIT DE COMPTES. (RE-BIS).

Potser semblaré repetitiu en el tema, però hi ha encara molta gent que no s’ha informat adequadament (per no dir, que ha passat “olímpicament” de tot) i ara es “desperta” i pretén que algú li faci els comptes per dipositar-los a Govern i evitar així la sanció.
Les coses no funcionen “així”...
No es poden tancar i dipositar uns comptes que no s’han elaborat adequadament al llarg de tot l’any. La feina no es pot fer tota ara de cop, el tancament de comptes, la seva aprovació i el seu posterior dipòsit al Registre de dipòsit de comptes o al Registre de Societats és el “resum” d’una feina que s’ha fet en el transcurs de tot l’exercici.

Personalment, tots els meus clients habituals ja disposaven del seu corresponent tancament oficial abans de començar les meves vacances. La meva sorpresa va ser que trobant-me en “plenes” vacances, rebre trucades demanant tancaments de comptes.

No serà per manca de informació, de comunicats, de articles de premsa... Aquells que no han fet els deures en el transcurs de l’exercici 2.010 no els poden fer ara a darrera hora, a “corre-cuita”... A no ser que s’inventin les xifres.
Fer un tancament de comptes al darrer moment, inventant imports, no és dur una comptabilitat ordenada, tal i com especifica la Llei. Dipositar uns comptes “inventats” potser podrà evitar una sanció, però no es deixa amb “això” d’incomplir la Llei. Aquesta és molt clara : tothom esta obligat a dur una comptabilitat, no tant sols a dipositar uns comptes. No em demanin doncs que faci ara, en “quatre dies” uns comptes que durant tot un any no s’han fet. Pensin que la Llei, no tant sols obliga a dipositar uns comptes, sinó que aquests han de poder ser verificats. El que vol dir, que un dipòsit de comptes comporta sense “excuses” una “comptabilitat”.

Un altre tema molt diferent seria simplificar la “feina”, mitjançant modificacions de les lleis, als petits empresaris i comerciants. Fet que ja s’ha “promés” molts cops, però que jo encara no he vist que s’hagi fet efectiu.
Que passarà doncs aquest any amb tots aquells que no dipositaran els seus comptes ?
Com sabran qui té la obligació de dipositar-los i qui no ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CONGRÉS

2011-06-20T16:49:00.003+02:00

CONGRÉS VS. CONGRÉS.

Dissabte dia 18 de juny es va celebrar el Congrés extraordinari , jo diria que “existencial” del PS, amb l’assistència de més d’un centenar de persones. No esta gens malament, ja que estem parlant d’aproximadament un 40% dels militants o afiliats al Partit, tenint en compte la davallada electoral “patida” i que feia bastant bo a les portes de l’estiu i la platja...
Pel que sembla, la línia “oficialista” es va endur la victòria, davant de cap altre línia no “oficialista”. Perquè no s’ha presentat cap altra candidatura ? Aquest tema seria objecte d’un altre article, si sabés exactament el sentiment, les ganes, o els “cataplins” necessaris per enfrontar-se al líder “suprem”...
Això pot ser el principi de la fi del PS, que al meu entendre s’anirà esmicolant poc a poc.
Un Congrés, el del PS, que ha estat marcat abans de començar per les crítiques dures, molt normals per cert, de dos sectors clarament diferenciats amb el sector anomenat “oficialista”, però que no han sabut aglutinar prou gent per destronar-lo. Una divisió massa forta dins del Partit que causarà segurament moltes baixes.

Dimarts dia 21 tindrà lloc el Congrés fundacional de DA, l’assistència al mateix, imagino que serà més nombrosa, l’onada taronja encara no ha parat de créixer... I aquesta és la gran diferència : Un Partit que va a la baixa, el PS, i un altre que va a l’alça, DA.
Un Congrés que ha de servir per unir distints sectors, tot al contrari del que passa al PS. Ha de servir per encarar unes eleccions comunals amb unitat a les set parròquies i guanyar-les totes.
Tant se val si a alguna parròquia ha de dur dos noms a la seva llista : ACO-DA, UP-DA i també UL-DA... La qüestió és que quedi ben clar que DA esta present a tot el país.

Majoria absoluta al Consell General i majoria total als Comuns, aquest és el fi i aquesta serà la realitat.

I mentrestant, a l’altra banda (PS) que s’ho facin mirar per un expert... Que ja hi estan bastant acostumats...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - HORARIS COMERCIALS

2011-06-15T19:27:00.004+02:00

DE TANCAR 10 DIUMENGES A LA TARDA A PODER OBRIR FINS A LES 10 DE LA NIT.

El Partit Socialdemòcrata no va perdre les eleccions generals pel ja famós i anul·lat decret de tancament dels comerços 10 diumenges a la tarda. Si que és veritat que aquest decret va ajudar una mica més a la davallada socialdemòcrata. Però hi ha moltes més “coses” que hi van influir.

Ara es pretén fer un símil amb la proposta de DA d’horaris comercials, de set del matí a deu de la nit i que aquest fet “pesi” de cara al futur (eleccions comunals a la vista) sobre les esquenes de DA.

En vista dels comentaris llegits (a la web del diari d’Andorra, per exemple), sembla que DA pretengui esclavitzar als treballadors. Res més lluny de la realitat.

Que jo sàpiga, ningú treballarà de 7 del matí a 10 de la nit ininterrompudament, com diuen “alguns”... Tothom treballarà com a màxim 8 hores cada dia, tal i com ho estan fent actualment. I aquell que vulgui fer hores extres, podrà fer-ho fins al màxim permès per la Llei. I tothom disposarà dels dies de descans obligatoris.
O sigui que, tant sols pot canviar l’horari laboral d’uns quants treballadors, que no seran molts i fins i tot m’atreveixo a dir que poden sortir-ne beneficiats.

Una altra cosa és la campanya orquestrada que s’està fent des de el PS, també a través dels sindicats, val a dir que propers al PS i curiosament també des de la PIME (això no ho acabo de entendre).

Una altra cosa molt diferent es que algú pugui abusar dels treballadors (res te a veure amb la modificació d’horaris), que es puguin ampliar els horaris del transport públic i de les escoles bressol (seria bo estudiar-ho) ...

Personalment sóc partidari no ja d’ampliar les hores d’obertura, no ja de permetre traslladar dies festius d’obligat tancament quan aquests “cauen” en dissabte o diumenge, sinó de permetre a tothom la total llibertat d`horaris. Que cadascú faci el que cregui convenient per al seu negoci. Sempre respectant el codi de relacions laborals, evidentment.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - Champions

2011-05-30T18:38:00.002+02:00

“ PORQUÉ, PORQUÉ, PORQUÉ ?”

Existeix un senyor que no entén perquè el Barça guanya, que vol disculpar el seu fracàs amb unes “suposades” ajudes arbitrals, que vol explicar el seu “anti-futbol” per intentar guanyar al veritable futbol. De fet ho va aconseguir en la Copa del Rei, ho va aconseguir també en una passada semifinal de Champions... Però la lògica, normalment s’imposa.
I la lògica diu que majoritàriament guanya aquell que millor juga...

A vegades no n’hi ha prou amb disposar de moltes “figures”, amb fitxar tot el que es posa a “tiro”, amb intentar crear un equip a base de “talonari”, amb intentar “condicionar” àrbitres, premsa, seguidors, afició , etc..
A vegades, no sempre, la lògica “s’imposa”, i aquell que ha treballat, treballa i treballarà per fer un autèntic EQUIP, acaba guanyant.

Per tot això jo li diria a aquest senyor que no ho entén :

Perquè el Barça és un equip de veritat.
Perquè són els millors.
Perquè es dediquen a jugar al futbol.
Perquè no “especulen” amb “xorrades”.
Perquè fan la seva feina.
Perquè, tot i guanyar molts diners, ho senten, ho creuen.
Perquè són una “pinya”.
Perquè són molt bons.
Perquè treballen.
Perquè estan ben dirigits.
Perquè estan ben aconsellats.
Perquè tenen una veritable afició.
Perquè són diferents.
Etc...

Senyor, Mou-RES, no es demani més “perquè”, millor que es demani “com”.

Aprofito també aquestes quatre ratlles per donar les gràcies a l’equip del Manchester United per jugar a futbol.

Visca el Barça.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LA COTITZACIÓ DE L'AUTÒNOM

2011-05-23T16:27:00.002+02:00

LA COTITZACIÓ DE L’AUTÒNOM.

Per fi una bona notícia : es revisarà la cotització de l’autònom (ara anomenat, treballador per compte propi).
Val a dir que l’anterior cap de Govern, en dos anys de mandat va ser incapaç de fer-ho. Per negligència ? Per error ? Perquè si ? De fet, va incomplir una promesa a la que es va comprometre en sessió de Consell. Va mentir ? Això crec, doncs el recurs que vaig posar davant el Ministeri de Salut perquè es revisés el càlcul del salari mitjà, ni tant sols em va ser contestat ( en diuen, silenci administratiu ).
Val a dir també que el nou cap de Govern no ha necessitat ni una setmana per tractar el tema de la cotització dels treballadors per compte propi. Renoi, quina diferència de “caps”.

Aquesta és doncs, en principi, una bona notícia.

Dic “en principi” perquè tinc els meus dubtes respecte al tractament que es farà de la cotització del treballador per compte propi, doncs he escoltat que es vol regular per “sectors” i això em fa molta por.
El problema el veig en que els sectors publicats al Departament d’Estadística (segons fonts de la CASS) són massa amplis i no reflecteixen tampoc la realitat, al igual que no ho reflecteix el salari mitjà (ja he comentat en repetides ocasions que s’hauria de tindre en compte la mitjana enlloc de la mitja, perquè no és el mateix).

Posaré alguns exemples del salari mitjà per sectors :
Construcció, 1.991 euros/al mes de Febrer.
Hoteleria, 1.479.
Sistema Financer, 4.224.
Administració Pública, 2.403.
Serveis personals, 1.600.
Serveis empresarials, 1.833.
Comerç, 1.662.

Veient aquests exemples, si a mi m’han de considerar en el sector Financer, val més que ho deixin tot tal i com esta actualment.

Penso que el millor seria que cada treballador per compte propi es cotitzés ell mateix cada mes el seu salari real, com qualsevol altre assalariat on la seva empresa cotitza el que cobra realment.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES

2011-05-17T19:26:00.002+02:00

QUAN COSTA NO DIPOSITAR ELS COMPTES ?

Que dur una comptabilitat és obligatori ja ho hauria de saber tothom.
Que s’han de dipositar els comptes, també ho hauria de saber tothom.
La Llei ho diu ben clar : “Tots els empresaris estan obligats a dipositar els comptes”.
Que el fet de no dipositar-los, és motiu de sanció, també ho hauria de saber tothom.

Des de l’ Associació de Comptables del Principat no demanem sancions, tal i com s’ha interpretat en algun mitjà de comunicació. No és aquesta la nostra feina. La nostra feina consisteix en explicar les lleis, fer els comptes, entregar-los al propietari o gerent i aquest que faci el que vulgui amb el seu dipòsit. Considero que nosaltres no som “ningú” per reclamar o exigir sancions. Per això ja tenim el Govern, el Ministeri de Finances, el Registre de Dipòsit de comptes, el Registre de Societats, el Departament de Tributs...

El que si reclamem és que aquestes sancions no caiguin en un sac buit que prescriu al cap de un, dos o tres anys. Les sancions s’han d’anar a cobrar, ho he demanat en moltes ocasions, sinó la “gent” passa olímpicament del tema en qüestió.
El que també demanem és igualtat entre aquells que si “declaren” i aquells que passen de fer-ho. La Llei és la mateixa per tots i s’ha de complir, però no és feina nostra la seva aplicació.

Tant sols volem advertir als empresaris el cost que pot suposar el fet de no dipositar els comptes.

Es tracta d’una infracció greu castigada entre 601 i 2000 euros el primer anys (segons el nombre de empleats). Al segon any, suposa una infracció molt greu castigada entre 2001 euros i 6000 euros. El tercer any la sanció pot passar a ser de 4002 a 12000 euros, a més de la prohibició de contractar amb la Administració Pública durant tres anys i la inadmissibilitat de cursar qualsevol sol·licitud al registre de Societats.

Un altre tema molt diferent és el buit legal existent en el règim sancionador, el qual tant sols parla de l’incompliment del dipòsit de comptes al Registre de Societats, sense tenir en compte que totes aquelles empreses que no són Societats, no dipositen en aquest Registre.

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - 2012

2011-05-02T16:31:00.002+02:00

UN 2012 MOLT COMPLICAT.

Si com és previsible s’aprova properament la Llei de l’IVA ( o TVA, que més dona...), auguro un futur any (el 2012) molt complicat, sobretot per al petit comerciant o empresari.

Amb aquesta llei entraran en vigor les ja aprovades sobre la renda de les societats i sobre la renda de les activitats econòmiques ( No abans del 2012, tal com volen fer creure alguns economistes mal informats ). Ja es troba en vigor la Llei sobre la renda dels no residents.

Trobem d’una banda, que haurem de fer una declaració per l’impost sobre el valor afegit els mesos de juliol i gener ( o bé abril, juliol, octubre i gener si la nostra facturació esta entre 250.000 euros i 3.600.000 de euros, cada mes si és superior ). Haurem de fer un pagament a compte per l’impost sobre la renda els mesos de juny i desembre, amb una declaració final (el primer any, el 2012, un pagament a compte al mes de juny del 75% sobre el resultat de l’exercici anterior ), amb una reducció del 50% aquest primer exercici.
Si pertoca haurem de fer també una declaració cada trimestre de les quantitats retingudes en concepte de la renda dels no-residents fiscals.
Totes aquestes declaracions ens obliguen a dur una comptabilitat ordenada ja aquest any, val a dir que la Llei de comptabilitat ja ens obliga actualment, com ens obliga també a dipositar els nostres comptes abans del 31 de juliol ( a totes les societats i les persones físiques que facturin més de 250.000 euros).

Si a tot això afegim les obligacions de la Llei de Seguretat i salut en el treball fa que el proper any 2012 sigui molt complicat per als petits empresaris i comerciants.

Per aquest motiu demano que es simplifiqui la feina a aquests petits empresaris, que puguin dur tots una comptabilitat més senzilla ( no la simplificada actual ), fins i tot que aquesta no sigui obligatòria per tots els empresaris, demano unes liquidacions d’impostos més senzilles, no tant freqüents, fins i tot la possibilitat de no haver de liquidar impostos.
Tot recordant que a Espanya, per exemple, la comptabilitat no és obligatòria si no es disposa d’una Societat, el comerç minorista ( o detallista ) no liquida IVA i aquell que ha de liquidar-lo, amb un simple gestor per fer les declaracions en té prou, sense la necessitat de dur una comptabilitat o de contractar un comptable.

Per favor, simplifiquem les “coses” al petit empresari.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - INTERPRETAR RESULTATS ELECTORALS

2011-04-18T16:11:00.001+02:00

INTERPRETAR EL RESULTAT D’UNES ELECCIONS.

Sempre es poden fer interpretacions diferents dels resultats electorals, segons des de on es mirin, les valoracions sempre solen ser diferents i diverses, sempre a conveniència de cadascú.
Però quant la “patacada” és tant forta com la del passat 3 d’abril, només es pot fer una sola interpretació :
El poble andorrà va dir majoritàriament que hi ha una persona a la que no volen, i no parlo d’un Partit. Però aquesta persona sembla no voler-ho reconèixer. De lògica se n’hauria d’anar cap a casa i deixar tant la Presidència del Partit com el Consell General, no pretendre ser el President d’un Grup Parlamentari que ha quedat molt “tocat”.
No n’hi ha prou en presentar la dimissió de l’Executiva i anunciar un Congrés per al mes de juny.

Aquest Congrés potser servirà per canviar moltes persones, per a fer una mica de “neteja”, però el Partit Socialdemòcrata continuarà “tocat”.
I les properes eleccions comunals que semblen molt llunyanes, no ho són tant i poden acabar de “matar” el Partit, si com sembla lògic aquest perd les dues places de les que actualment disposa, Andorra la Vella i Encamp.
Encara que unes eleccions comunals siguin molt diferents a unes eleccions generals, si no hi ha un canvi dràstic el sentiment de l’elector serà el mateix que a hores d’ara i tornarà a “castigar” al Partit.

Ja ha “sortit” alguna veu discordant, alguns ja han demanat un canvi de líder, altres ja estan preparant un nou liderat... La crisi interna del Partit Socialdemòcrata és evident, però algú encara no ho acaba de veure.

Per regla general, un Cap de Govern que, convocant unes eleccions anticipades, venint de guanyar (encara que sense majoria absoluta) fa tant sols dos anys, rep com he dit anteriorment tal “patacada” se’n ha d’anar cap a casa i deixar pas a d’altra gent que si podrien intentar capgirar la situació. Hauria de saber interpretar el resultat d’aquestes eleccions, però de moment no és així.
I això pot fer mal, molt mal a un Partit que pot quedar en tant sols sis Consellers i res més en tot el país.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - 28.000 CAUSES PENDENTS

2011-04-11T17:05:00.002+02:00

28.000 CAUSES PENDENTS.

Aquesta és la xifra de causes pendents de cobrar que hi ha actualment a la justícia. Totes són corresponents a taxes, tributs i sancions impagades de comuns, policia i Govern.
Se’m fa molt difícil calcular la suma total en euros de tots aquests expedients, però la “xifra” deu de ser molt important. Si s’haguessin pogut “executar” la majoria d’aquestes causes els ingressos extraordinaris de l’exercici 2010 haguessin tingut un augment considerable, a banda dels 16 milions que es van recuperar provinents de comisos de la Justícia en comptes bloquejats.
Totes aquestes causes prescriuran i no es cobraran mai... una “pena”...

Podem trobar gairebé tots aquests “deutors” al Bopa, en les diverses llistes publicades pels comuns per taxes impagades. També publicades pel Govern, per impostos indirectes no pagats, per taxes impagades i altres... No sé si apareixen publicades també les sancions de la Policia i de circulació, al menys jo no les he trobat.

Repassant aquestes llistes trobo varis fets sorprenents :
En primer lloc, si els deutors són identificables, locals comercials amb nom i adreça, perquè no passa ningú a cobrar ?
En segon lloc, si els deutors no són identificables, adreces desconegudes, persones que ja no estan al país, empreses que ja no existeixen... perquè no s’actualitzen ?

Trobo doncs que el que s’hauria de fer en primer lloc és actualitzar el cens (els comuns ja ho estan fent), actualitzar el Registre de Comerç i Industria, actualitzar el Registre de Societats...
En segon lloc, enviar alguna persona o persones a cobrar els deutes pendents, o almenys intentar-ho.
En tercer lloc, si no es pot identificar al deutor, o no es pot trobar, o no paga el seu deute, senzillament s’hauria de donar de baixa automàticament. Penso que aleshores la “gent” s’espavilaria una mica més a l’hora de pagar o si més no, deixaria de “constar” d’una vegada per totes en aquestes llistes.

No estaria de més la “figura” d’una mena de “cobrador del frac”, o un departament dedicat a perseguir i cobrar els deutes abans de que prescriguin. No serà perquè no disposem de gent per fer-ho...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - PORRA

2011-04-05T16:53:00.001+02:00

“PORRA” ENCERTADA.

De “rebot”, ho he de reconèixer, però vaig encertar la “porra” electoral. Encara no havia tant sols encetat la campanya electoral, tot just es coneixien els candidats, quant em varen demanar en una tertúlia radiofònica, quantes parròquies donava guanyadores, i a qui.
Vaig donar sis parròquies per DA.
I vaig guanyar la “porra”. Val a dir, que aquesta no tenia cap premi.
També havia encertat anteriorment una altra porra : Quantes llistes nacionals hi haurien ? La meva resposta va ser : quatre.

En ambdós casos, el meu encert va ser de “xiripa”, com se sol dir.

Per les quatre llistes, contava amb DA, PS, ApC i UNP. Tenia molt clar DA i PS, m’havien comentat des de UNP que volien fer llista, veia molt clara la participació en solitari de ApC, però creia que Verds anirien amb PS.
Varen canviar les “tornes” però no el nombre, quatre. “Porra” guanyada, sense premi.

L’altra “porra”, la de les sis parròquies per DA : comptava amb que UL aniria conjuntament amb DA, com espero que així sigui en endavant i donava totes les parròquies per DA, salvat Andorra la Vella, a la que considerava feu “Sociata”. Era tot plegat un càlcul matemàtic, traslladant les eleccions anteriors a l’actualitat.
Finalment, UL va anar pel seu “compte” i DA va vèncer a Andorra la Vella.
Un altre “xurro” de encert, com se sol dir, però encert al cap i a la fi.

Recordo també, en la campanya 2005 en la qual era candidat pel PS a Sant Julià de Lòria. Se’m va demanar quants Consellers obtindria el PS, vaig contestar que, dotze. Encert total, aquí sense “xiripes”.

No m’agrada el joc, no m’ha agradat mai, però potser m’hi hauria de dedicar... A vegades l’encert no ve degut ni a càlculs matemàtics, ni a estratègies determinades, ni a bons assessoraments, ni a un bon treball, ni a res que sigui “normal”.

A vegades, l’encert ve degut a una feina ben feta, a una conducta clara, natural, propera i sincera. A explicar les coses, parlar i escoltar a tothom, dialogar, no entrar en la crispació i el mal “joc”, no buscar-li tres peus al gat, ser natural (no artificial)... I poc a poc anar guanyant la confiança de tots... Mentre el rival fa el contrari i et va afavorint i fent “gran”.
Aquest cop, “porra” encertada amb el guanyador d’unes eleccions i no precisament de “xiripa” sinó de convicció, sentiment, lògica, naturalitat i NORMALITAT.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CAMPANYA ERRÒNIA

2011-04-02T18:21:00.001+02:00

UNA CAMPANYA ERRÒNIA.

En aquesta campanya electoral penso que el PS ha equivocat la estratègia, o bé que va perdre els “papers” només començar-la i encara no els ha trobat.
Crec que és un greu error basar la campanya en els retrets i la crispació, en intentar solsament veure defectes en el rival.
A ningú interessa els comentaris del passat, ni tampoc si t’han deixat o no fer alguna cosa en 20 mesos, ni tant sols interessa si has pogut fer quelcom.
El que veritablement interessa és el present i sobretot el futur. I el lema “Ara Futur”, els socialdemòcrates l’han oblidat de bon principi. De les seves boques tant sols surten excuses, retrets, recordatoris al passat, victimisme i mal “joc”. A vegades ni tant sols recorden que han d’explicar el seu programa.

Sobren frases dels socialdemòcrates tals com :
“L’únic argument que li veig a DA és desbancar al PS”
“Du sis persones a la seva llista que no es varen entendre amb mi”
“El Sr. Martí és un titella dels poders fàctics”
“DA ha agafat gent que de tota la vida havia tingut discrepàncies i s’ha unit en una llista”
“No tenen programa”
“Li falta conèixer molt l’actualitat política del país”
“A DA fan demagògia electoralista”
“Conglomerat caòtic d’interessos particulars”
“Collonades”
“DA no té equip per fer el porta a porta perquè l’onada taronja s’està desinflant”
etc...
Els candidats del PS semblen més aviat “la voz de su amo”.

Tota una sèrie de desqualificatius contra DA que el que fan és “engrandir-lo” encara més. Sobren també els comentaris als “pals a les rodes” i el “no ens han deixat fer res”... Per algun motiu serà... Si és que realment sempre han estat els “altres” els que no han deixat fer res.

Espero sincerament que tot aquest joc brut del PS els passi “factura” en forma de derrota. Encara no han entès on es troben, si al Govern o a la oposició.

Una clara campanya electoral amb dues formes ben oposades de fer-la : Crispació (per al PS), contra Serenitat (per DA), mentrestant els Verds i l’Apc van fent el seu paper.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PRESSUPOST

2011-03-23T20:11:00.002+01:00

PRESSUPOST DE CAMPANYA.

El Partit Socialdemòcrata disposa d’un pressupost de 130.000 euros per la seva campanya electoral. Això és molt ? és poc ? No ho sé, ni m’importa.
El que si sé es que aquest pressupost hauria d’estar repartit per a totes les parròquies. No cal que aquest repartiment fos a parts iguals, podria ser en funció dels electors de cada parròquia, però un cop més no serà així.

Veient el diumenge dia 20, inici de la campanya electoral, als membres del comitè lauredià del PS penjant un cop més els cartells electorals, m’ha fet en primer lloc una mica de pena i en segon lloc molta gràcia.

Pena, perquè una vegada més es veu la importància que dona el Partit a la parròquia de Sant Julià de Lòria, no tant sols en la confecció de la llista Nacional, sinó també en el repartiment pressupostari. Encara, menys mal que aquesta vegada si han atorgat un local de campanya, encara que segurament tant sols serà temporal i no definitiu, tal i com demanava el comitè local quan jo en formava part, ja fa uns quants anys d’això.

Gràcia, perquè un cop més els membres del comitè local lauredià demostren la seva ineptitud, la seva vergonya i la seva incapacitat. Amb aquesta actitud no aconseguiran mai ser respectats dins el Partit. Sinó s’atreveixen mai a “plantar cara” no seran mai res en el Partit Socialdemòcrata.

O si ho mirem d’una altra manera, voldria veure als candidats de les altres parròquies penjant ells mateixos els cartells. No tant sols el primer cartell, el de la foto per la premsa i la televisió.

A banda de que :

Que pot costar encomanar la penjada de cartells ? Que costa encomanar el repartiment dels programes ? No hi cap, dins el pressupost de 130.000 euros ? O és Sant Julià el que no hi cap dins el pressupost ?

Fins que no hi hagi un canvi en la cúpula del Partit, fins que no desapareguin els “dinosaures”, Sant Julià no existirà al PS.
Potser una derrota propiciarà aquests canvis ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - 2012

2011-03-15T22:35:00.001+01:00

COM ENCARAR EL 2012.

Un exemple qualsevol:

És andorrà, té una petita empresa de serveis, treballa sol i no disposa de cap comptable, ni tant sols té empleats en la seva empresa.
Fins a la data ha pagat religiosament tots els impostos, ha omplert tots els fulls que havia d’omplir i ha acatat rigorosament totes les lleis. Ho ha fet tot sol, com ha pogut. Fins i tot ha après com funciona l’ISI.
El proper any ja no podrà fer-ho tot sol, necessitarà ajuda i no podrà pagar a ningú perquè l’assessori, es “menjaria” els seus beneficis, si és que en té.

A banda de l’obligació de dur una comptabilitat ordenada i clara haurà de dipositar els seus comptes seguint un model “oficial” que no sap omplir perquè no l’entén, haurà de pagar primer els impostos comunals per descomptar-los després en la declaració tributària que tampoc sabrà com fer i de la que haurà efectuat quatre pagaments a compte. Tindrà que portar un estricte control de factures emeses i rebudes i de bens d’inversió per declarar i liquidar el corresponent IVA, dos cops l’any com a mínim, i no tindrà cap “eina” per realitzar aquesta tasca. Ni tant sols podrà comprar un ordinador que li faciliti la feina. Tampoc podrà contractar un advocat perquè li expliqui totes les lleis (comptabilitat, societats, impost sobre la renda, impost sobre el valor afegit, CASS ...), ni se les podrà descarregar per “Internet”, ni tindrà temps de estudiar-les ell sol ...

Com pot encarar l’any 2012 en el que si no disposa d’un comptable o assessor, estarà “perdut” ?
Senzillament, he trobat la solució :

Donarà de baixa la seva empresa, es donarà de baixa del cens, de les “associacions” a les que paga unes quotes, de la Seguretat Social, retornarà totes les taxes i tributs, aparcarà el seu vehicle on li doni la gana sense pagar... Deixarà de “existir” legalment... Treballarà de “estranquis” i cobrarà en “negre”...
Publicaran el seu nom en nombroses llistes del Bopa, potser el vindran a “buscar” al seu domicili inexistent, però no el “trobaran” mai. I ja poden publicar les citacions que els vingui de gust al Bopa, no n’atendrà mai ni una, tampoc les haurà rebut ni llegit.

Però segurament viurà amb més diners, fins i tot potser més “tranquil”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - DECLARACIONS

2011-03-08T19:12:00.003+01:00

DECLARACIONS.

Ens trobem ja al mes de març, el dia 31 s’esgota el termini per dipositar les declaracions de ISI (aquells que hagin de fer-ho), espero que les empreses andorranes no es facin el “longuis” com fins ara ho han fet.
S’apropa també la data límit per aprovar els comptes (30 de Juny) i amb ella la data límit per dipositar-los (30 de Juliol) i existeixen moltes empreses que encara estan “encantades”.
El proper any haurem, possiblement, també de dipositar les declaracions de IVA, conjuntament a les declaracions del resultat (per la imposició directa).

Perquè explico tot això?

Doncs perquè d’una vegada per totes les empreses andorranes es posin les piles i compleixin la Llei i tot aquell que no ho vulgui fer així, tanqui la seva empresa, comerç, societat o negoci.

La mancança de complir amb aquests dipòsits, contrària a la Llei és motiu de sanció. Així ho diuen les mateixes lleis i els Reglaments posteriors.
Tant sols queda esperar que realment es cobrin (paguin) aquestes sancions, o en la seva manca de pagament (cobrament), s’efectuï la corresponent persecució i captura de l’infractor. I si més no, un cop comprovat l’impagament se’ls tanqui als infractors la seva empresa.

Explico tot això perquè aquesta setmana passada jo vaig fer la meva declaració de ISI, perquè el proper mes em carreguin l’import corresponent, però al sortir de l’edifici administratiu se’m va quedar la cara de “gilipolles” pensant en que molta gent no pagarà i no serà mai perseguit, tant sols publicaran el seu nom al Bopa i potser duran el seu deute a la Batllia, però els batlles esperaran els tres anys corresponents a la prescripció de la sanció.

M’indigna quan sento parlar de lleis, reglaments, prohibicions, obligacions i veure com la gran majoria de residents ni paga ni és perseguit i viu tan tranquil i feliç i amb més diners a la butxaca. Mentre que quatre “gilipolles” honrats paguem tot el que s’ha de pagar.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - VOT ÚTIL.

2011-03-03T15:44:00.002+01:00

EL VOT ÚTIL.

S’anomena vot útil a la modalitat de decidir el vot ciutadà en funció eventual de les eleccions. El vot útil concedeix la màxima importància a guanyar les eleccions concentrant el vot, a la vegada que busca evitar la dispersió del vot en múltiples alternatives.

El dia 3 d’abril he d’anar i vull anar a votar, concretament a la parròquia de Sant Julià de Lòria i em trobo amb el següent dilema : 2 llistes territorials ben diferenciades i 4 llistes nacionals. D’aquestes 4 llistes, dues corresponen teòricament a les mateixes territorials i les altres dues donen teòric suport cadascuna d’elles a cadascuna de llistes territorials, però van per diversos motius pel seu compte a la nacional.

Que passaria doncs si jo votés en la territorial una llista i en la nacional la que li dona suport ? Estaria, d’una banda donant 1 vot per a obtenir 2 Consellers i de l’altra donant 1 vot per a perdre 1 Conseller.
Absurd, no ?

No entraré a valorar el perquè d’aquestes dues llistes alternatives a les altres dues majoritàries, ni tampoc entraré a valorar si una de les llistes territorials a la meva parròquia és exactament el mateix o no que la llista Nacional a la que teòricament dona suport. Vull fer una valoració del tema en qüestió, més generalitzada.

Al meu entendre, votar doncs a la Nacional alguna d’aquestes llistes alternatives, tot i el seu suport a les llistes majoritàries, es llençar el vot a la paperera, perjudicant greument la llista majoritària.

També se’m fa molt difícil entendre que pot votar una persona que per exemple es troba de candidat a les territorials en una llista i en canvi a la Nacional pertany a una altra llista.
Curiós, no ?

No fem doncs més el “pallasso” i votem en conseqüència, sense perjudicar la opció que realment volem que guanyi.
Apel·lo a tothom a utilitzar realment el vot útil i deixar de banda el vot inútil que tant sols pot comportar males solucions com alguna “cadireta” insuficient, ridícul i inútil o bé la pèrdua d’algun vot necessari.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MOVIMENTS PREELECTORALS

2011-02-23T18:21:00.001+01:00

MOVIMENTS PRE ELECTORALS.

El pressupost no va ser aprovat com era d’esperar, a pesar d’algunes amenaces amb poc fonament i un tant incomprensibles, de deixar-lo “passar”. Encararem doncs unes eleccions anticipades, ara si ja anunciades (encara que sigui via twitter), un cop aprovada la modificació de les taxes que graven el tabac (que pel que es veu era més urgent que cap altra cosa).

Hem “patit” ja els típics “viatgets” de fi de curs, típics també de passats equips governamentals, que espero hagin acabat. Es que a tots, quan estan esgotant la legislatura, sigui anticipadament o no, els agafen unes ganes de viatjar...

La data de les eleccions ja ha estat anunciada doncs (i publicada definitivament al Bopa), però ja van començar els moviments pre-electorals amb anterioritat... i renoi, déu no do quins moviments...
Ara tothom es vol ajuntar, tothom vol consens, tothom busca tothom, encara que sigui en dos bàndols clarament diferenciats.

Si analitzem la situació veurem que és del tot normal, la manca de consens existent actualment posa en evidència que de cara a unes noves eleccions el guanyador ha d’obtenir la majoria absoluta. Si no és així, no hi ha res a fer, l’entesa seria impossible.
El que falta saber es si aquesta entesa continuarà després dels actuals pactes.

Personalment se’m fa molt estrany veure algunes persones o grups junts, se’m farà estrany veure on es col·loca Segle21, on es col·loca RD, no tant la col·locació dels verds, però bastant on s’ha col·locat ja l’Apc i alguns grups territorials. Certament, l’estratègia territorial serà fonamental en la confecció del Consell general.

Però és clar, la consigna és clara : majoria absoluta o no arreglarem res de res.

Penso per tant que això serà bo pel país, guanyi qui guanyi, que tregui la majoria absoluta i que faci el que li vingui en gana, si es que en són capaços, perquè d’un costat amb tants galls es fa difícil de controlar el galliner i de l’altre amb un sol gall tampoc es controla el galliner.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - HIPOCRITES AMB EL TABAC

2011-02-23T18:17:00.002+01:00

NO SIGUEM TANT HIPÒCRITES.

Analitzant les dades de les importacions corresponents a l’any 2.010, trobem que de un total de 1.142 milions d’euros en importacions hem recaptat uns 144 milions d’euros en concepte d’ingressos per taxes sobre les importacions.
Els 117 milions importats en concepte de combustibles han reportat uns 51 milions.
Els 60 milions importats en concepte de begudes i líquids alcohòlics han reportat uns 6 milions.
Els 31,5 milions importats en concepte de tabacs han reportat 38,5 milions.

No siguem doncs tant hipòcrites amb el consum del tabac, ja veiem percentualment el que reporta el tabac.
D’una banda volem muntar una “creuada” contra el tabac i contra els fumadors, a l’estil dels països veïns i d’altra banda ens venen molt bé aquests diners que ingressem.

Jo estic totalment d’acord en que hi hagi espais per a no fumadors, en que en els establiments públics estigui prohibit fumar. Però en el que no estic massa d’acord és en que es considerin com a establiments públics els bars i restaurants. Al meu entendre aquests establiments són privats i hauria de ser el seu propietari el que decidís el dret a deixar fumar o no. Reivindico doncs l’espai també per a fumadors. I aquell al que li molesti té la llibertat de no entrar-hi. Es poden adaptar perfectament espais per a fumadors i per a no fumadors en locals grans i els petits que decideixin ells mateixos... Tal i com funcionava a Espanya anteriorment i tothom convivia sense problemes, fumadors i no fumadors.

Personalment em sembla més lleig i fins i tot brut els “rondos” al carrer per fumar, les trobades a les portes dels locals, la “fugida” per fer el cigarret.

A mi em molesten molt els gossos i els gats, no per això demanaré que els prohibeixin. Em molesten molt les colònies i els perfums, tampoc demanaré que els prohibeixin. Em molesta molt la gent hipòcrita, falsa... i no demano que els “tanquin”. Em molesten molt els anònims i tampoc demano que els “refusin”. Em molesten moltes coses, les critico, però no demano la seva prohibició.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CARRIL BUS.

2011-02-08T17:44:00.002+01:00

ES REALMENT NECESSARI EL CARRIL BUS ?

Un dia qualsevol sense aglomeracions :
El carril bus, si es troba en funcionament, és de us exclusiu de les motos i algun bus que hi circula de tant en tant.
Un dia qualsevol amb aglomeracions :
El carril bus és directament anul·lat per donar pas a tots els vehicles i alleugerir les cues.
De que serveix doncs disposar de carril bus ?
Quina necessitat tenim de mantenir un carril bus, o dos en algunes ocasions si quant aquest hauria de ser realment útil l’eliminem ?

Farem ara un breu recorregut sortint des de Sant Julià de Lòria i pujant cap a Andorra la Vella :

En el primer tram ja queda anul·lat per obres, perdem fins i tot un carril de circulació. Aquestes obres s’allargaran fins a finals d’any.
Passada la rotonda d’Aixovall, disposem ara de quatre carrils innecessaris (sense carril bus permanentment) fins arribar a la rotonda de la Margineda (altrament dita del cacahuet).
Agafem la desviació de l’obac, trobem un carril bus de pujada permanent (salvat aglomeracions) i un altre de baixada a estones ( no he entès mai amb quin criteri), fins arribar a l’alçada de la caserna de bombers.
Seguim per la carretera de l’obac, on sol funcionar el carril bus gairebé sempre (salvat aglomeracions) fins al pont de Tobira.
A partir d’aquí i fins arribar a Escaldes, els dos carrils bus de l’avinguda Tarragona fa molt de temps que pràcticament han deixat d’existir. Això si, les ratlles de colors a la carretera i els senyals lluminosos encara hi són.
Si el recorregut el fem de baixada, tot igual, amb la diferència de que a Sant Julià, passada la rotonda de les Arades, hi ha uns 100 metres més de carril bus, perquè ? (Potser per multar algun turista francès ?).

En la totalitat del recorregut sempre, quant ens visiten molts turistes, desapareix constantment el carril bus. Aquest fet ens obliga a la majoria de residents a agafar els nostres vehicles particulars. Per fer cua, estem més be dins del nostre vehicle que dins d’un bus.

L’ampliació de carreteres va servir de molt per facilitar el trànsit de vehicles entre Sant Julià i Andorra la Vella, però el carril bus no serveix absolutament per res. Sobretot si quant hauria de ser útil desapareix.

No creuen com jo que no ens cal cap carril bus i que haguéssim pogut estalviar molts diners ? (No confondre amb el bus exprés, que si funciona).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACORD MONETARI

2011-02-01T19:22:00.002+01:00

L’ACORD MONETARI.

A pesar de que el “secretisme” en aquest tema continua sent bastant evident, ara al menys començo a entendre una mica les coses. S’ha portat tot des del principi sense explicar res a ningú : ni el que comportava signar l’acord, ni el que comportava no signar-lo. Tampoc ens han explicat mai que es signava ni perquè.
Tant sols es notava, per les presses, la evidència de que existia una “pressió” forana de que s’havia de signar, si o si.

Però no entenia de cap de les maneres que un expert ens digués “que el cabal comunitari que s’ha d’adoptar amb l’acord monetari amb la Unió Europea comporta una pèrdua de sobirania legislativa i financera del Principat d’Andorra”. I la banca, amb cara de pomes agres, ho negués. Mentre el cap de Govern afirmava que “la falta d’acord amb la UE afectaria el sector financer”.
Preveia, com així serà, la desaparició total del secret bancari. Però la banca, després de la reunió amb el cap de Govern assegurava que : “Confiem que la negociació de l’acord monetari s’estigui fent pel bé del sector, per mantenir el negoci i si és possible, millorar-lo”. Això, tampoc ho entenia, al igual que la afirmació : “l’executiu fa el que ha de fer”, això em sonava més aviat a una obligació.

Ara mateix, tot i desconèixer encara els punts que es signaran, si no ho estant ja de signats... si veig quelcom de més clar : la norma principal que no s’assumirà, la llibertat d’establiment d’entitats financeres. Tots tranquils... Ara entenc doncs, la aparent tranquil·litat de la banca després de la reunió.
Reunió que per cert el cap de Govern ha mantingut també amb la Cambra de Comerç, amb el bisbe Vives, amb el representant del Copríncep francès i amb la CEA, però que no ha mantingut amb els grups parlamentaris ( ni el seu propi grup), ni amb la premsa per informar sobre la situació.

Per aquest motiu, encara veig massa obscuritat en aquest tema, fet que encara em porta a desconfiar més del nostre Govern del que ja desconfiava anteriorment.

Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MOROSOS DEL COMÚ.

2011-01-26T19:23:00.002+01:00

LA TAULA DE DEUTORS DEL COMÚ.

El Comú de Sant Julià de Lòria ha publicat recentment al Bopa una taula amb 1500 deutors de taxes comunals (Foc i lloc, higiene i enllumenat) dels tres darrers anys (2007, 2008 i 2009).
En principi, em sembla molt bé, així aquells que complim amb el deure de pagar els impostos podem saber qui no ho fa.
Però també em fa una mica de ràbia, pels següents motius :

En primer lloc, perquè tant sols els darrers tres anys ? Segurament, degut a que els deutes prescriuen als tres anys i aviat desapareixerà de la “llista” l’any 2007 i serà substituït pel 2010.
En segon lloc, perquè per molt que ens diguin que es durà la llista a la Batllia, això no és del tot cert ja que mai s’ha perseguit a ningú per aquests impagats. I si és veritat que els “dossiers” arriben a la Batllia, el Batlle deu segurament, deixar que els “cassos” prescriguin.
En tercer lloc, perquè constato que tots aquells que hem pagat els impostos quedem com uns “gilipolles”.

No seria més normal, primer de tot, actualitzar d’una vegada per totes el cens, doncs la majoria de les persones que figuren en aquesta taula es troben avui mateix en parador desconegut. Tot seguit enviar algú a cobrar les taxes, no serà per manca de “personal”. De ben segur que alguna en cobrarien. I finalment, si realment no s’ha pogut cobrar, donar de baixa automàticament al deutor com a resident a la parròquia, o donar de baixa automàticament el Comerç del registre d’activitats comercials.
I sobretot, fer tot el possible, amb els mitjans que siguin necessaris perquè els Batlles puguin veritablement reclamar els deutes. O posant els mecanismes adequats, encara que no sigui a través de Batlles.

Val a dir el mateix per tots els Comuns, parapúbliques i per Govern, amb totes les llistes d’impagats per taxes, sancions, impostos indirectes, etc ...
De ben segur, el deute acumulat en la Funció Pública no seria tant elevat i als que si paguem els nostres impostos i taxes no ens quedaria aquest regust amarg d’estar continuadament fent el “gilipolles”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LES QUEIXES DE LA CASS

2011-01-19T15:56:00.001+01:00

I ARA ES QUEIXEN.

El Consell d’administració de la CASS es queixa ara afirmant que : “La nova Llei de la CASS té llacunes, que molts empresaris que abans figuraven com assalariats ara cotitzen com a treballadors per compte propi, que s’han acollit a la possibilitat d’assegurar-se com autònoms, i que es pot afiliar per aquest règim qualsevol administrador de societat”.

Discrepo totalment, aquí ningú ha escollit lliurement. Son vostès, i no precisament amb la nova Llei de la CASS els que han obligat a cotitzar molta gent com a treballadors per compte propi.
S’han basat en el codi de relacions laborals que, en el seu article 9, diu que un soci que presta un servei per compte de la societat no es considera treballador si la seva participació és igual o supera el 50%.

Són vostès, ara si amb la nova Llei, que obliguen al cònjuge a ser un treballador per compte propi, que obliguen a tothom a fer la inscripció a la CASS, que permeten als socis ser assalariats, això si cotitzant com a mínim el salari global mensual.
Una Llei que es contradiu amb la flamant Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, on es consideren deduïbles les retribucions als cònjuges, quant vagin acompanyats de contracte laboral i “afiliació”.

És amb aquesta Llei de la CASS que tots els que ja cotitzàvem voluntàriament com a autònoms varem passar de cop a pagar el doble.
La nova Llei de la CASS ha perjudicat a moltes més persones que no ha beneficiat, com insinuen des de el Consell d’administració.

Algú creu que aquelles persones que sent accionistes de la societat, que cotitzaven voluntàriament el seu salari real, quant no tenien cap obligació de fer-ho, ara ho “amaguen” i s’han fet treballadors per compte propi per cotitzar menys ? No és així.

Aquesta Llei ha perjudicat tant els que no cotitzaven, com els autònoms, com els que volien cotitzar més com assalariats per acumular més punts i no ha beneficiat ningú, tal com insinuen des del Consell d’administració de la CASS. Una altra cosa molt diferent és que no els “surtin” els números.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - FALSEDATS

2011-01-11T20:27:00.002+01:00

DIR FALSEDATS ÉS MENTIR ?

Abans de Festes : Govern anuncia un increment del preu del paquet de tabac de 83 cèntims, amb el que modificant la Llei d’impostos especials, comportaria un increment de 67 milions en la recaptació total.
FALS.
En un primer moment aquest “increment” em va passar per alt, fins i tot creia que es tractava de la recaptació total, pel que no hi vaig parar massa atenció.

Després de Festes : Govern anuncia que l’increment per paquet serà tant sols de 29 cèntims, amb un increment dels ingressos que passarà a ser “tant sols” de 27 milions.
FALS, encara que proporcionalment pugui semblar correcte.

Justificava Govern, aquesta “retallada” amb les converses mantingudes amb els comerciants, els colliters i els fabricants de tabac.
Suposadament, FALS. Més que converses, penso que han estat pressions de persones molt poderoses, persones que fins i tot potser manen ?

Aleshores és quant m’adono de que no estan parlant del total dels ingressos (ho sento, error meu), sinó d’un increment dels ingressos. I aquí és on veig la falsedat de les previsions.

Si fem uns simples càlculs matemàtics i tenim en compte les xifres publicades veiem que partint d’una base d’ingressos per impostos especials de 60 milions d’euros (aquesta és la única xifra verdadera que ens han donat), mai es pot anunciar una futura recaptació de més del doble, uns 130 milions, simplement passant d’un impost per paquet de tabac de 1,43 a 2,26 euros.
FALS, sobretot si tenim en compte que el total recaptat l’any 2010 pel tabac ha estat de 38,5 milions i no ens han anunciat cap més altre augment dels impostos especials, que han ascendit en total el 2010 a 64 milions d’euros.
FALS, també que passant la pressió fiscal de 1,43 euros a 1,72 euros per paquet obtindrem un increment de recaptació de 27 milions.
Ni tant sols cal fer regles de tres, ni cap mena d’operacions matemàtiques per comprovar que aquests augments són impossibles, son FALSOS.

I a casa meva, dir falsedats és MENTIR. Una altra cosa és saber amb quina finalitat ens diuen aquestes mentides. I una altra ben diferent, seria traslladar aquestes previsions a un pressupost que després pretens que t’aprovin ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LLEIS FISCALS

2011-01-11T20:24:00.003+01:00

LES LLEIS FISCALS.

Finalment s’han aprovat les tres famoses lleis Fiscals directes (la de la renda de les societats, les activitats econòmiques i la renda dels no residents), sense tractar però la llei de l’IVA, que de moment ha quedat en suspens...
Tampoc tenia massa importància aprovar-les ara, doncs no es preveu la seva entrada en vigor fins l’any 2.012, a pesar de que al projecte de llei la data prevista era al gener del 2.011. Hi havia temps doncs, tampoc passava res. Una altra “cosa” serà quan no s’aprovi el pressupost, ja veurem aleshores si la legislatura no és “morta” i ben “morta”, si no va “morir” al moment de néixer...

Amb eleccions anticipades o no, aquestes lleis han passat, però ho han fet “coixes”, primer per la manca de la Llei de l’IVA, amb la substitució d’una vegada per totes de l’absurd ISI, IPI, fins i tot l’IMI i l’IAC... I sobretot amb la mancança més important : l’IRPF.

No oblidem que el Partit Socialdemòcrata duia l’IRPF al seu programa, però en tot aquest temps de “nefasta” legislatura ni tant sols se n’ha parlat. Alguns pensaran : “només faltava aquesta, per embolicar encara més la troca”.

Però no és just.

Resulta que hauran de pagar totes les societats, els empresaris, els comerciants, els arrendadors ... Això en teoria, és clar, doncs sempre existeix aquell que no paga res, o existiran aquells que estaran exempts de pagar.

Però mancarà el pagament d’impostos d’una part important de la població, tots aquells que essent assalariats, guanyen una “pasterada”, siguin polítics o no, siguin funcionaris o no, pertanyin a la Administració Pública o no.

No és normal que molts empresaris, tot i no podent descomptar-se el seu salari hagin de pagar un 10% del seu benefici (després ja veurem el que queda per sobreviure), i en canvi molts assalariats “privilegiats” no paguin absolutament res.

L’IRPF no pot quedar exclòs de les Lleis Fiscals, no és just.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MASSA FUNCIONARIS ?

2010-12-28T17:57:00.001+01:00

QUANTS FUNCIONARIS TENIM REALMENT ?

Aquesta pregunta no ens la poden contestar ni des de Govern.
Si mirem al Departament D’estadística de Govern, veiem el següent :
A Administració Pública i Seguretat Social trobem al Setembre 2008, 4.821 persones, al mateix mes de 2009, 4.773 persones i al mateix mes de 2010, 4.621 persones.
Magnífica gestió... Podríem pensar, s’ha reduït el nombre d’assalariats (les dades diuen que són de la CASS) en 48 el primer any, en 152 el segon any, un total de 200 persones.
La “sorpresa” la trobem quan verifiquem les dades directament a la CASS.
L’any 2008, a Administració Pública i Seguretat Social (fins i tot afegeix “defensa”), teníem un total de 4.474 assalariats. Al 2009, 54 assalariats més, 4.538 en total. Al 2010, 91 assalariats més, 4.565 en total. 145 persones més doncs en 2 anys.
Pel que fa al nombre total d’assalariats al mes de setembre 2010, 38.710 per la CASS, 38.529 pel departament d’Estadística.
A qui hem de creure ? Al que dona unes dades i diu que provenen de la CASS o les xifres de la CASS, directament ? O a ningú ?
Com és possible que per Govern el nombre de funcionaris vagi “a la baixa” i per la CASS continuí “a l’alça” ?

A mitjans del mes d’Octubre, en un article al Periòdic d’Andorra apareixien les següents dades referents al mes de Juliol : ens deien que el total d’assalariats era de 37.592 persones, mentrestant el Departament d’Estadística deia que n’eren 37.864 i la CASS 39.427.

Aquestes dades, si surten dels fitxers de la CASS i aquesta les distribueix a Govern i a la premsa, no haurien de ser les mateixes a tot arreu ?

En qualsevol dels casos, el percentatge de funcionaris representa gairebé sempre entre el 12 i el 13 % del total d’assalariats (o superior al 13%, si afegim Educació).Més d’un 10% del total dels assalariats són funcionaris, per dir-ho d’una altra manera.

Podem estar contents però, ja que a Espanya, el percentatge encara és més elevat, un 20 %.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - UNA REFLEXIÓ

2010-12-21T17:17:00.001+01:00

TANT SOLS ÉS UNA REFLEXIÓ.

Degut a que ja no “funciona” el blog de Tamarrolandia, els comentaris dels internautes s’han traslladat a altres llocs, com per exemple aquesta pàgina, la de fòrum o la del diari d’Andorra, no tant a la del periòdic d’Andorra.
Ja fa temps que vinc observant, o millor dit llegint gairebé tots aquests comentaris i veig una sèrie de fets “curiosos” :

En primer lloc, tots els comentaris solen produir-se de dimarts a dijous, a l’estiu aquest interval de temps es nota molt més. Els divendres baixa el volum de comentaris, passen a ser gairebé nuls els caps de setmana i els dilluns solen costar bastant en entrar.

Si observem l’hora de publicació dels comentaris, la immensa majoria dels mateixos sol ser en horari laboral i després en menor mesura, ben entrada la nit.

Quan el tema a comentar afecta la Funció Pública, els funcionaris, l’administració, bombers, policies, agents de circulació... es dispara el nombre de comentaris.

Els articles d’opinió, segons qui exposi evidentment l’opinió i segons el tema que tractin són els articles que solen atraure la major part dels comentaris.

Gairebé tots aquests comentaris són, com no, anònims, sobretot quan entren a criticar, per no dir menysprear, o directament insultar, a fer “mofa” o a “denunciar” alguna dada o per posar algun nom propi en el comentari.

No sol haver-hi un veritable diàleg entre els comentaristes, que no sigui alguna que altra rèplica.

Entre gent de tots costats, socialdemòcrates, liberals, reformistes, andorrano-canvistes, independents, etc...

Pels noms ficticis que signen alguns dels comentaris, solen ser gairebé sempre les mateixes persones les que entren majoritàriament a tot arreu.

Al que s’atreveix a signar el comentari amb nom i cognom, o cognoms, es sol criticar-lo ràpidament, com si identificar-se no fos el correcte, no fos normal.

Aquestes webs venen gairebé a convertir-se en una versió moderada del Tamarrolandia, que per cert va desaparèixer amb l’entrada a Govern del Grup socialdemòcrata. Perquè serà ?

Aquestes quatre ratlles tant sols son una breu reflexió, que cadascú hi posi la resposta o el comentari que vulgui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

XVI JORNADES SAC - FÒRUM

2010-12-17T15:36:00.003+01:00

XVI JORNADES DE LA SAC

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA.

En principi sembla un bon tema, no ? En tot cas, si que és un tema d’actualitat, que hauria d’interessar a tots els funcionaris del país, a tots els residents al país, i sobretot a totes les “autoritats” del país.

Doncs, no va ser així.

Dissabte 11 de desembre de 2010. Aquest era el títol de les XVI jornades de la SAC : “L’administració Pública andorrana”. Amb aquest tema ens varem presentar al Centre Cultural la Llacuna, a les 9 hores 30 minuts del matí una vintena de ponents “presencials” per fer la nostra ponència i debatre sobre aquest tema.

La jornada va ser molt interessant i cordial, no exempta de discrepàncies, però sempre amb ganes d’aclarir conceptes i millorar el nostre país.
L’administració Pública és un tema feixuc, complicat de “tocar”, però sempre cabdal pel futur del nostre país.

No entraré avui a debatre la meva ponència ni la dels altres invitats, tampoc expressaré cap opinió al respecte. Per això quedarà sempre present per la història, tant als fitxers de la SAC, com al llibre que editarà la SAC. Així com el debat posterior a les ponències.

El que vull comentar avui és quelcom de molt diferent.
Amb un tema tant a l’ordre del dia, tant important... ningú del nostre actual Govern, ningú del nostre actual Consell General, ningú dels nostres Comuns, ningú de les nostres para-públiques, cap funcionari tampoc... era present a la jornada, que no fos un ponent a la mateixa o un familiar, és clar.

Sorprenent ?
Per a mi si, evidentment.

Ja sé que en cap de setmana fa molta mandra sortir de casa, que a l’hivern fa fred i a caseta s’hi esta molt bé, que ja hi seran els periodistes per informar l’endemà, que per això cobren...

Però aquest “m’enfotisme” generalitzat que constato al país no deixa de sorprendrem. El puc entendre per part d’una societat que viu el dia a dia a la “seva”, però no el puc entendre de cap de les maneres de les persones que actualment tenen la obligació, ja sigui per vots dels electors o per encàrrec directe dels seus superiors (amb assignacions a “dit”, merescudes o no), ni tampoc el puc entendre de tots aquells que treballen i cobren pel país i del país. En el cas dels càrrecs electes ho tinc molt clar : si no surten a la foto, no els interessa. En el cas dels treballadors, no ho tinc massa clar.

Tampoc entendré mai que uns dirigents sindicals abandonin la sala tot just abans de que es debatin les ponències. Però aquest ja és un altre tema, es tracta d’una qüestió de covardia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIONS DE NATURLÀNDIA

2010-12-10T19:15:00.003+01:00

ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

S’amplia el termini per comprar accions de Naturlàndia fins a final d’any.
El Cònsol Major de Sant Julià ens diu que:
1. “Respon a la demanda de les empreses que necessiten més temps per optar a l’adjudicació”.
2. “Als negocis als que se’ls adjudiqui l’obra hauran d’adquirir una proporció d’accions perquè es puguin valorar les ofertes”.
3. “Les accions han evolucionat correctament”.

Respecte al primer punt, res tindria a veure una cosa amb l’altra : la necessitat de més temps, amb la compra d’accions. Si no fos per la “amenaça” del segon punt : qui no compri accions no podrà optar a les adjudicacions. Aquest punt fa que no em cregui el tercer, la bona evolució de la venda d’accions.

La veritat és que no s’han venut ni la meitat de les accions que es varen posar al mercat i que per tant no es pot tirar endavant el projecte. Això ens ho va assegurar el mateix Cònsol Major, com també va fer-ho el Cònsol Menor. No entenc aquesta obsessió en que el projecte no es pugui aturar, reflexionar i fer quelcom de més útil, assequible, rendible, natural, coherent.
Com per exemple : millores al camp de neu, ampliacions al mateix, aprofitar el camp de tir per fer alguna”cosa” Però mai un Parc temàtic, que serà una “ruïna”.

El que no ens diu però el mateix Cònsol Major és que també s’ha “amenaçat” a tots els proveïdors actuals de Naturlàndia amb una subtil carta o mail, que més que una demanda de comprar accions sembla un “xantatge”. No ho diu clarament, però si insinua que aquell proveïdor que no compri accions pot deixar de ser proveïdor.

Això si, l’escrit no el signa ell sinó el Director del projecte de Naturlàndia, que no és el mateix Director del Parc... Com si anéssim “mancats” de Directors, que en hem de pagar dos a preu de vint. L’augment de Capital tant sols serveix per pagar salaris excessius.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CONTENCIÓ DESPESA

2010-11-30T18:17:00.002+01:00

LA CONTENCIÓ DE LA DESPESA.

Finalment s’ha disparat l’alarma de les despeses públiques, sobretot de les despeses del personal “públic”, i tots els comuns s’han posat d’acord en que això no pot continuar i s’ha de “retallar” per al proper any.

Des de el Comú d’Ordino, ja han assegurat la congelació dels salaris dels funcionaris pel damunt dels 1200 euros i la reducció de treballadors eventuals i fixes.
A Canillo es preveu reduir la gestió de l’acompliment.
A la capital, Andorra la Vella, no es substituiran les jubilacions, incrementaran la base salarial tant sols als que cobren menys i no deixaran allargar la data de jubilació en més de 1 any.
A Escaldes, la reducció en despeses de personal serà del 1,49%, l’IPC tant sols es tindrà en compte pels salaris base i no per als càrrecs de confiança, directors i polítics.
A La Massana, congelaran els salaris dels Cònsols i Consellers i del personal de relació especial, no substituiran les baixes i reduiran la gestió de l’acompliment en un 50%
A Encamp, la rebaixa de les despeses de personal serà del 9,7%, no contractaran personal eventual, optimitzant la plantilla.
A Sant Julià de Lòria, no han dit encara que faran, tant sols he sentit parlar de mancomunar serveis, però ja veuran com no trigaran massa a afegir-se a la “retallada”.
Des de Govern, tant sols han considerat necessari congelar l’IPC pels salaris superiors als 2000 euros, però amb aquesta mesura no n’hi ha prou.

El senyor Oscar Ribas demanava fa ben poc “un Govern d’unitat abans de saber els noms de les llistes electorals”.
Una unitat com la que sembla haver-hi entre els comuns. Aquesta seria l’única manera d’estendre la contenció de la despesa a tota la administració.
Però de moment ningú es “mulla”, davant la por a la pèrdua de vots de cara a unes properes eleccions. Tant sols amb consens, tots amb el mateix “missatge”, es pot produir aquesta contenció també en l’administració governamental.
Aquesta contenció és imprescindible, per moltes emissions de deute públic que es facin, per molt èxit que tinguin o per molts crèdits que es demanin, tant a dins del país com a fora.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - GIR A L'ESQUERRA

2010-11-26T16:01:00.001+01:00

ELS GIRS A L’ESQUERRA.

No, no parlaré avui de cap gir polític, i molt menys cap a l’esquerra doncs aquest és un país on, “d’esquerra” n’hi ha ben poca, per no dir gens. A més com que darrerament m’estan titllant d’ultra dretà, m’ho hauria de fer “mirar” per un expert en la matèria, d’un altre país és clar.
Vull parlar de les eliminacions de tots els girs a l’esquerra en la carretera General, amb la conseqüent construcció de rotondes, algunes d’elles més perilloses que el mateix gir a l’esquerra.
Perdó, he dit eliminació de tots els girs ? M’he equivocat.
El curt trajecte de Sant Julià que va des de el Sant Eloi fins a l’estació Esso, és tot un festival de girs a l’esquerra i vies de sortida a l’esquerra. Tot esperant la “famosa” rotonda del River (que per cert, l’ha de fer Govern i no els propietaris de l’establiment).

Al Sant Eloi (estació Total) trobem, a escassos 50 metres de la rotonda una via de entrada i una altra de sortida amb gir a l’esquerra. Al River (estació Meroil) en trobem dues més. En front del River en trobem dues més que no van enlloc perquè no hi ha res, dues més a l’estació BP i dues més a l’estació Total (de que em sona el nom?), amb una entrada que pràcticament no du enlloc, doncs accedeix directament a la cafeteria i te la pots “menjar” si utilitzes aquesta via.
Però el que resulta més sorprenent de tot és que la darrera estació, la de la Esso no disposa de cap entrada amb gir a l’esquerra ni cap sortida amb el mateix gir. Una altra cosa seria discutir si es pot girar, doncs la primera ratlla de la carretera és discontinua, però tal com em va dir un agent de circulació és perillós i no s’ha de fer. Com també em va dir molt encertadament que aquest no és un problema que pugui resoldre el Comú de Sant Julià, sinó que és competència de Govern.
A partir d’aquesta estació es normalitza una mica la “cosa” fins arribar al Punt de Trobada o trobem dos girs més a l’esquerra.

Mentrestant anem fent mitges desviacions a la mateixa vila que no serveixen per res i resulten molt més cares i deixem any rere any un tram provisional que deu “marejar” més d’un turista. I si tots vostès s’hi fixen una mica quant passin directes també es marejaran.
Fins i tot els convido a aturar una estona el seu vehicle, degudament estacionat i observar el “festival” existent de girs i vies de entrada o sortida, no té “desperdici”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIDENTS AL TOBOTRONC

2010-11-21T11:26:00.001+01:00

ACCIDENTS IRRISORIS ?

Ja fa bastant temps, un turista va perdre la vida en una atracció de Port Aventura, si no recordo malament va ser a l’atracció anomenada “estampida”. Es veu que era massa corpulent per les mesures de seguretat de l’atracció i va sortir “projectat” de la mateixa, fet que li va ocasionar la mort.
Però ningú va considerar aquest fet, irrisori. No recordo ara mateix cap més accident mortal al mateix parc temàtic, fet que dona un percentatge molt baix, però en cap cas irrisori.
De ben segur que a Port Aventura, ja no parlaré ara de l’accident al Tibidabo, doncs aquest si va ser causat per defectes en la instal·lació, hi ha cada dia accidents, de ben segur que la majoria, per no dir tots són provocats pel mal ús de les atraccions, per bretolades, per culpa de l’usuari... De ben segur que el percentatge d’accidents en comparació amb el nombre de visitants és molt baix, però mai irrisori ni insignificant.

A Sant Julià de Lòria, el nostre Cònsol Menor no és de la mateixa opinió, ell si considera irrisoris 50 accidents amb una afluència de 300.000 visitants. Un percentatge molt baix efectivament, el 0,02 % , la majoria dels quals (o tots) potser deguts al mal ús de les instal·lacions, no ho sé. Però mai, en cap cas irrisoris.

Seria també irrisori si la senyora, treballadora del Tobotronc, que va sortir també projectada de l’atracció, que no va ser trobada fins dues hores després, hagués patit quelcom més que ferides ?

Senyor Sangrà,
Un accident mai és irrisori. Un accident amb “un sol” mort, com s’acostuma a dir, és ja un mort de massa.
Una atracció, tobogan alpí o no, on les vagonetes poden xocar, tal com ens diu la Llei de Murphy, de ben segur tard o d’hora xocaran. El que s’ha de fer doncs és prendre el màxim de precaucions, controlar al màxim tots els detalls, tenir molta cura en el manteniment de l’instal·lació, disposar dels recanvis adequats (per no haver de tancar-la tres mesos), formar adequadament al personal i aquest efectuar tots els controls pertinents als usuaris i donar-los la informació necessària ...
El que no es pot fer es deixar anar les vagonetes, una darrera l’altra, sense l’espai de temps suficient perquè no xoquin, encara que pugui provocar més cues.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MENTIDERS

2010-11-09T19:18:00.003+01:00

VAJA COLLA DE MENTIDERS ?

Que passaria si jo en aquest escrit digués que el cap de Govern és un mentider ?
Que passaria si jo digués que el President del Grup Parlamentari d’Andorra pel canvi és un mentider ?
Que passaria si jo digués mentider a qualsevol persona, encara que no fossin Consellers o membres de Govern ?

Doncs, segurament em posarien “ipso facto” una denúncia.

Això és exactament el que va passar en la darrera sessió de preguntes a Govern, al nostre tant “divertit” Consell General. Que si no el poden veure en directe, tenen la repetició per RTVASA a la nit, per riure una estona, tot fent la sobretaula, abans d’anar a dormir. O potser per plorar, degut al trist espectacle. Cadascú veu les “coses” a la seva manera.

Que hem de entendre d’aquestes acusacions sense resposta immediata ?
Hem de entendre que qui calla, atorga ? O que ja n’hi ha prou amb dirigir-se al Sr. Síndic demanant protecció ? Protecció contra que ? Val a dir que el cap de Govern ja disposa de la seva pròpia protecció, que l’acompanya fins i tot als Estats Units.

Quant un Conseller General diu a Govern que menteix, quan Govern diu a un Conseller General que menteix i tots es queden tant “amples”... Hem de pensar els que estem escoltant aquestes paraules que tots tenen raó ? Hem de pensar que tots són uns mentiders ?

Jo no m’atreviré a afirmar-ho. Però si diré que de “confiança”, gens ni mica. Si tots ja havíem perdut fa temps la nostra confiança amb els nostres Consellers i amb el nostre Govern, ara mateix tant sols podem demanar “cares noves” JA.
Persones noves en les que puguem dipositar la nostra confiança, mitjançant el nostre vot, al menys durant un temps, fins que ens la facin tornar a perdre, o no.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - EL PRÉSTEC

2010-11-03T16:59:00.001+01:00

PERQUÈ VOLEM UN PRÉSTEC DE 150 MILIONS ?

Si tal com diuen són per tapar una mica el deute que ja tenim amb la banca andorrana, a un tipus d’interès més elevat, al menys això és el que fa suposar un augment del 24% en despeses financeres (segons el pressupost 2011), seria un tant absurd. Tant sols tindria una explicació, que la banca andorrana ens està apretant les “clavilles”.

Si tenim en compte que les despeses de personal (en el mateix pressupost) augmenten d’un 4% i les despeses de bens corrents i serveis d’un 3%, vol dir que d’apretar-se el cinturó, res de res. I més si veiem les exagerades despeses en viatges i “altres”... Encara que no sé jo ara mateix, si es comptabilitzen com a despeses de personal, al igual que tot el “personal” de confiança col·locat a dit.

Jo més aviat penso que aquest crèdit que es pensa demanar a un banc francés és precisament per poder continuar pagant al personal i tancar la legislatura amb unes eleccions anticipades “maquillant” el resultat.

Encarar unes eleccions anticipades amb salaris pendents de pagar evidentment faria perdre dites eleccions.

Una cosa em sembla evident, si la banca andorrana ens deixés aquests 150 milions, no els aniríem a demanar a fora de les nostres fronteres, no creuen ? Si no necessitéssim imperativament aquests 150 milions, no els aniríem a demanar.

Tot això em fa pensar que la nostra banca ens ha tancat l’aixeta i que no podem ara mateix fer front ni tant sols a les despeses de personal, que no es poden aplaçar ni a vint anys, com les inversions, ni tant sols a 20 dies, encara que a vegades es retardin 5 dies o més.
Si a aquestes despeses de personal, que no paren d’augmentar, hi afegim que “alguns” no s’estan de res ( en viatges, per exemple), és molt normal que la banca andorrana digui : “Ja n’hi ha prou”.
I aquest “ja n’hi ha prou” fa que ara mateix estem molt “fotuts”. Amb les infraestructures innecessàries que ja estan en marxa, amb el degoteig constant de petició de crèdits extraordinaris i amb els aplaçaments permanents a les lleis fiscals, només mancaven les despeses en viatges del nostre cap de Govern, pròpies d’un sultà o un emir àrab amb tot el seu sèquit.

Prou ja de prendre el pel a la gent.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - EXPULSSIÓ

2010-10-27T18:42:00.001+02:00

S’HA D’EXPULSAR ALGÚ MÉS ?

La meva expulsió del Partit Socialdemòcrata, ara ja fa uns quants anys, venia justificada segons la resolució de la Comissió de Garanties per l’article 11 dels estatuts, que diu el següent : “Es considerarà falta i podrà donar lloc a les sancions corresponents : incomplir els acords del Partit; tenir una conducta contrària als principis del Partit; fer declaracions que puguin deteriorar-ne la imatge pública; fer acusacions greus i injustificades contra un altre afiliat, i, en general, no complir els deures de militància detallats a l’article 10 o tenir una conducta contrària al contingut d’aquests estatuts”.

No valoraré ara mateix, ja no val la pena, si hi havien motius o no per expulsar-me, tant sols pretenc fer una comparativa entre el meu cas, les declaracions efectuades per el Síndic General en un programa de ràdio i l’article d’opinió o tribuna enviada a un diari del país, per la Cònsol Major d’Andorra la Vella.
Valorin vostès mateixos si aquests dos fets vulneren o no l’esmenta’t article 11 dels estatuts.
En ambdós casos, crec que deterioren la imatge pública del Partit, entre altres coses, però cap dels dos ha estat expulsat.
Però és clar, jo no era ni Síndic ni Cònsol Major.

Un altre fet similar és que, aleshores, quant varen decidir la meva expulsió, també quan varen signar la resolució d’expulsió definitiva, s’apropaven unes eleccions. Per aquest motiu es va “tapar” tot momentàniament i no es va fer públic, fins tot just passades les eleccions, és clar.
Passarà ara el mateix ?
Fins i tot mentrestant, sabent ja que estava expulsat, vaig poder assistir a un Congrés del Partit i a la entrega del carnet d’afiliat. No els sembla un tant curiós ?

Ara ens diuen des del PS, tant el cap de Govern, com el seu primer Secretari, que ambdós casos són opinions personals expressades lliurement, intentant donar una imatge de democràcia, que ni tenen, ni en tot cas varen tenir amb la meva persona.

El que si m’agradaria aclarir a tots els militants del PS, que no tenen ni idea sobre la meva expulsió, doncs tant sols coneixen els escrits i comentaris que vaig fer durant la campanya electoral en les comunals de desembre del 2007 es que : la meva expulsió ja em va ser comunicada abans de l’estiu del 2007 i que la resolució expulsant-me definitivament ve datada de l’octubre del 2007.
Més que res ho explico per si ara passa quelcom de similar.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PANORAMA POLÍTIC

2010-10-23T16:55:00.001+02:00

COM ESTA EL PANORAMA POLÍTIC.

Una cosa esta clara : no es pot continuar tal com estem ara mateix, ni amb un pressupost de mínims, ni amb una reforma fiscal aprovada ja sigui en quinze dies, ja sigui en tres mesos. Després de tot el que hem viscut, no pot continuar el mateix Consell General, condemnat a no entendres mai.
Les eleccions són doncs l’única via possible, però a qui votar ?
Resulta evident que ningú vol veure les mateixes “cares” al Consell, però a veure qui és el “guapo” que es presenta ?

El PS, en principi hauria de ser el que millor ho tindria. Però a mida que van passant els dies, va perdent vots. A pesar de que volen donar la sensació de unitat, el cert és que estan més dividits que mai. La manca de diàleg és evident, les discrepàncies massa fortes, però qui farà front al líder màxim ?

CR, PRA, PLA... Ni tant sols es posen d’acord en el nom. Tal com va dir l’anterior cap de Govern : és una “multinuclear”, massa grups, massa personalismes, massa divisió... gairebé un grup diferent per parròquia o per “barri”. Sense tampoc una “figura” clara que encapçali el projecte.

Apc “vola” més sol que mai, separat de Segle21 i RD. Tots tres s’ho hauran de fer mirar de cara a unes noves eleccions. Els verds hi tornaran com sempre, però ja saben que la seva presència és testimonial.

Pot ser l’hora de que exploti la famosa tercera via ?
Si no és així, tant sols dues “forces” poden “disputar” la gran “prova”. I resulta evident que aquella que guanyi les parròquies pot fins i tot tenir una majoria absoluta. No tenen cabuda més grupets o Partits aïllats.

Evidentment l’Alternativa no variarà gaire el seu concepte, salvat que acceptin dins del grup a RD (ja faria riure) i a Segle21 (ja fa riure).

Si l’altre “Grup” principal al qual encara no puc posar nom aconsegueix unir les parròquies hi tindria molt de guanyat. Pot fer-ho perfectament a Sant Julià, pot dissimular-ho perfectament a Andorra la Vella, a Escaldes ja saben amb qui han de parlar i també a Ordino, a Encamp tant sols han de unir-se i el PS ja els ha fet la feina “bruta”, i no tindrien massa problemes a La Massana i Canillo.
Així veig jo el panorama polític.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - EL CONSELL GENERAL

2010-10-17T11:31:00.002+02:00

EL CONSELL S’HA DE DISSOLDRE JA.

Encara que només sigui per “vergonya”, el Consell General s’hauria de dissoldre ja. I també per respecte a la ciutadania andorrana. Un respecte que els nostres Consellers estan demostrant dia a dia no tenir present, des de el primer fins al darrer, siguin del color polític que siguin, si és que en tenen algun.
Qualsevol persona amb una mica de seny, vergonya o dignitat i que no mirés tant sols el color dels bitllets, o la comoditat de la cadireta ja hauria dimitit del Consell General.
Quan algú és escollit mitjançant votacions per anar al Consell a representar als que l’han elegit i no vol, o no pot treballar per a ells, ha de presentar la dimissió.

No es pot tolerar una altra sessió de Consell com la que varem “viure” fa poc :
Amb el Sr. Síndic (que diu que esta perdent el temps) abandonant la sala perquè no esta d’acord amb el seu cap, amb els seu Partit o amb la seva Ministra de torn. Al menys va servir per escoltar la veu del Sr. Subsíndic...
Amb Consellers que acusen de prevaricació, assignacions a dit, favoritismes i no son contestats adequadament, o directament ni tant sols son contestats. Potser si, que enlloc de posar re-preguntes el millor seria anar directament a la Batllia...
No es pot tolerar un Govern que no respon a les preguntes, que calla, atorgant doncs, que desvia l’atenció, que amaga fets i assumptes, que respon a les preguntes dels Consellers amb males maneres, amb acusacions, amb mala fe, amb desconsideracions, amb amenaces i “xuleria”.
No es pot tolerar Consellers que no sabem ni la veu que tenen, que van al Consell tant sols a passar l’estona i sobretot a cobrar a final de mes.
Ministres que renuncien a les seves idees i pretenen defendre allò en que no creuen, tant sols pel fet de poder ser, precisament Ministres.
Consellers que ja han anunciat la seva dimissió, altres que estan pensant fer-ho, altres que per sort ja no hi són...
Ja no es pot tolerar més aquesta vergonya de Consell que ha dut en tant sols un any i escàs al país de la ruïna a la misèria absoluta, que ens ha fet perdre a tots llastimosament més de un any, i no tant sols al Sr. Síndic. Un Consell que no genera cap confiança, més aviat tot el contrari.

És per tot això i moltes “coses” més, que s’ha de dissoldre ja el Consell General, convocar unes eleccions generals ja, i sobretot, que tots aquells que estan ara mateix al Consell marxin cap a casa seva i no tornin mai més. Això si, amb la cara mirant cap a terra, perquè dubto molt que puguin mirar directament als ulls dels seus votants i no sentir vergonya.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - EL DECRET

2010-10-10T11:18:00.002+02:00

UN DECRET RIDÍCUL.

No sé de quina ment privilegiada va sortir la idea de decretar el tancament de deu diumenges a la tarda, però ho imagino. En tot cas si sé que va sortir d’un Govern encara més ridícul que el mateix decret. L’apanyi de rebaixar el “decretass” a vuit diumenges encara va ser més ridícul i el “pedàs” de la vila medieval amb el permís d’obertura tant sols a les “paradetes” autoritzades és ja va ser el súmmum del ridícul.

Rectificar és de savis, diuen. Govern no va tenir el valor de rectificar a temps, perquè ara mateix tant si val, i eliminar el decret de tancament, perquè un sol Senyor ha demostrat tenir el “cap quadrat”, a l’estil alemany. No va rectificar perquè segurament li feia encara més vergonya que mantenir-lo.

No entenc tampoc com una persona que ve de la PIME va poder acceptar la plaça de Ministre de Turisme i Comerç amb aquest decret en vigor. Es clar que ser Ministre és molt “guay” i tot s’hi val. Quant deixi de ser Ministre, que torni a la PIME, a veure si el deixen...

Dins del mateix Partit Socialdemòcrata sabien perfectament que estaven fent un ridícul espantós però tothom callava i segueix callant, fins i tot algú intentava justificar-ho tot dient que no era cap error. Tenia raó, no es tractava d’un error sinó d’una “ordre” absurdament ridícula que tothom havia d’obeir, fins i tot les grans superfícies lauredianes en plena festivitat medieval, a pesar de disfressar les seves dependentes, demanar l’acreditació de participant a la vila medieval, patrocinar-la, col·laborar-hi o posar bales de palla a l’aparcament...

Tampoc trobo encertades les declaracions del Conseller de Turisme lauredià afirmant que per a ell Sant Julià comença a la caseta de la duana i va fins al final del poble. Sembla oblidar, com sempre es fa, que l’anomena’t “Bronx” també forma part de la parròquia. Més ridícul afegit...

Com es pot entendre cap Govern de coalició, de consens, d’unitat, de concertació... o com es vulgui anomenar, si amb un decret tant ridícul com aquest ja tindríem “problemes”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIDENTS LABORALS

2010-10-04T18:05:00.002+02:00

ACCIDENTS LABORALS.

Sempre han existit els accidents laborals, podem comprovar perfectament que encara existeixen i malauradament sempre existiran. El que hem de fer és posar tot el que es pugui necessari de la nostra part per tal de evitar-los.
No pretenc insinuar que no es prenguin les mesures necessàries ni que no es facin els deguts controls a les obres, tampoc que el material utilitzat no sigui l’adequat. No sóc cap expert en la matèria i per tant m’abstindré de fer cap comentari al respecte.

Però el que no trobo normal són els freqüents accidents que constatem, sobretot en l’obra pública. No és normal que caigui dues vegades un mateix pont i tampoc és normal que caigui una grua de dimensions considerables, això surt fora de tota lògica.

Aquests fets em donen de que pensar, em fan creure que els medis no són suficients per assegurar completament la seguretat. O si més no, que existeix “quelcom” que falla.

No recordo en temps passats que caiguessin ponts que estaven en plena construcció, ni que caigués mai cap grua en bon estat. El que em fa pensar que “abans” es treballava en millors condicions. Sense tantes normes de seguretat però millor.

Potser el motiu que explica aquests accidents impensables sigui que abans es treballava amb més tranquil·litat, sense tantes presses, sense tantes retallades i amb més seguretat laboral. De ben segur, la seguretat en el treball no era tant controlada ni amb tantes normatives, però la estabilitat laboral si era molt millor.

La situació actual fa que temptem massa la sort, esperant que mai passarà res.
Un clar exemple el tenim en les detonacions controlades al túnel de la desviació de Sant Julià. Les vibracions que produeixen fan que totes les cases de l’entorn rebin una sacsejada cada dia, com una mena de petit terratrèmol diari, que per molt controlat i segur que sigui no pot fer cap be a les estructures de les cases.
Espero i desitjo que no passi res, però penso que no estem fent bé les coses, si més no que estem temptant massa la nostra sort.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PRESSUPOST

2010-09-26T10:55:00.002+02:00

NO ES POT APROVAR AQUEST PRESSUPOST.

Voldria en primer lloc desvincular completament aquest títol d’unes possibles eleccions anticipades, deixant completament de banda a qui podrien interessar en aquests moments. Deixar de banda també totes les possibles estratègies per a que aquestes eleccions es produeixin o no. M’agradaria centrar-me tant sols en el pressupost.

Un pressupost que preveu uns ingressos de 299 milions de euros, unes despeses de 404, que equivalen a un dèficit de 105 milions, en espera de la reforma fiscal, la reforma de l’administració i l’emissió de deute públic. Tres escenaris que han de permetre l’equilibri pressupostari en 3 anys.

Ni “fart” de vi, m’ho crec.

La reforma fiscal no entrarà mai en vigor tal i com esta plantejada, a menys que les diverses esmenes li canviïn bastant la cara.
La reforma de l’administració ja no la creu ningú, com ningú creu en la contractació zero ni en la reducció del 5% en les despeses de funcionament.
L’emissió de deute públic és encara menys creïble en la situació actual.

Amb aquesta perspectiva no es pot aprovar un endeutament de 100 milions de euros més. S’ha de buscar ja l’equilibri pressupostari i si aquest no es pot aconseguir encara amb un nou marc fiscal, doncs tot es troba com el primer dia, si aquest no es pot aconseguir amb una possible emissió de deute públic que ningú creu, tant sols queda la “retallada” administrativa.
Sempre parlant dels 3 escenaris previstos.

Però existeix un quart escenari, les inversions. I sobretot les inversions en obra pública. Penso que si no es pot fer una obra, doncs no es fa i punt.

Algun “particular” a casa seva fa obres que no pot pagar ?
Algú fa una finestra que no necessita ?
Algú fa una porta que no serveix per res ?
Algú fa una desviació al passadís de casa seva ?
Algú contracta estudis que pot fer ell mateix ?
Algú compra material que no és indispensable ?

Perquè doncs Govern ha de fer infraestructures que no pot pagar ?
Perquè ha de fer túnels innecessaris ?
Perquè ha de fer ponts absurds ?
Perquè ha de fer desviacions ?
Perquè segueix contractant estudis que pot fer el seu personal ?
Perquè compra material no indispensable ?

Comencem doncs per tot això i oblidem pressupostos que ens endeuten encara més fent que l’equilibri pressupostari quedi cada cop més lluny.
Ja no es tracta d’estrènyer el cinturó sinó d’oblidar tot allò que no podem pagar i sobretot que no és indispensable.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MERITXELL I LA VUELTA

2010-09-19T11:42:00.003+02:00

A “VOLTES” AMB MERITXELL.

Ja han passat uns quants dies de la diada de Meritxell i de l’arribada a Andorra de la “Vuelta”, segurament ningú ho recorda ja. Potser jo tampoc ho recordi, doncs des de que escric aquestes ratlles fins a que siguin publicades haurà passat ja un temps. Invitaria però als lectors a fer unes quantes reflexions :

Quant ens ha costat aquesta etapa de la “Vuelta” i que ens ha aportat ?

Per als residents, m’atreviria a dir que ben poc. No vaig assistir a la arribada de etapa i no sé doncs si varen ser molts els residents que fan fer-ho, però si vaig poder comprovar que de gent del país, pocs en varen quedar per la “diada”. A banda de les autoritats, els agents de circulació, els policies ... Com cada any, vaja. Tampoc penso que molts aprofitessin de la diada per assistir a la etapa de la “vuelta”, en canvi si la varen aprofitar molts per baixar a la Seu.

Passejant al matí per la Capital, vaig poder comprovar que tampoc massa turistes circulaven pels carrers. A banda de que tampoc podien comprar res en absolut. Algun “despistat” encara demanava que passava a Andorra, però poquets.
Alguns dels pocs sectors que no tenien la obligació de tancar : bars i restaurants, tampoc és que esperessin gaire de la diada o de la “vuelta” doncs també es trobaven tancats, com passa cada any.
Trobo que la diada de Meritxell és un “luxe” de dia si vols tranquil·litat, si no pretens anar enlloc, si tant sols vols passejar i descansar.

En el sector de l’hoteleria quelcom els haurà aportat, doncs uns 1.500 visitants, entre ciclistes, tècnics, directors, mecànics i altres acompanyants ocuparen algunes habitacions de hotels i taules de menjador. No sé però si varen tenir gaire temps l’endemà per a comprar alguna cosa. Encara que imagino que en el sector del comerç de la bicicleta ja es devien “espavilar” per a poder fer alguna venda.

A nivell publicitari, en un principi vaig pensar que la “vuelta” si podia aportar algun benefici. Però quant vaig veure l’interès que mostraven les cadenes de televisió per l’esdeveniment en qüestió, vaig quedar molt sorprès. Les cadenes espanyoles, ni cas. Tant sols “Teledeporte” i “Eurosport” seguien la carrera en directe. O sigui que, de interès “mediàtic” i de comunicació, pràcticament res de res.
Bé, alguns potser pensaran que amb els telenotícies i els diaris ja n’hi ha prou.

No tinc ni idea de quant ens haurà costat l’arribada de la “vuelta” a les nostres arques estatals. Però si puc calcular el que ha aportat al nostre país en una diada festiva, a banda de mal de caps i problemes : res en absolut. I ja no parlo del caos circulatori “organitzat” en la sortida de l’endemà, desviant en una rotonda els vehicles que baixaven de Escaldes, un altre cop cap a Escaldes (gran solució).

Per la propera arribada de etapa ciclista aconsellaria trobar una data més adequada. Però és clar que si aquest Govern és incapaç de “reconsiderar” la postura respecte al tancament dels 8 diumenges a la tarda, difícilment serà capaç de buscar millors dates per als esdeveniments esportius. Tampoc és que els residents a Andorra estiguem massa interessats per aquests esdeveniments ni per aquestes diades.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - BROCRÀCIA

2010-09-15T21:10:00.002+02:00

BUROCRÀCIA.

Resulta sorprenent que la burocràcia faci que els que ens hem de preocupar per pagar som nosaltres i no l’administració. O sigui que a més de pagar, tenim maldecaps per pagar. I ja ni parlo d’altres temes que no comportin el fet d’un pagament.

Uns quants exemples com a mostra :

A partir del mes de novembre haurem de recollir nosaltres el full de cotització mensual de la Caixa Andorrana de seguretat Social, ja no ens l’enviaran més (es veu que el correu, ara s’ha de pagar).

Quant ens sancionen i no estem presents en el moment de la sanció ens hem de desplaçar nosaltres al servei, per exemple de circulació a pagar la sanció. Quant el nunci de torn ens porta un constat de sanció o un avís de impagament, som nosaltres els que hem d’anar al lloc corresponent a pagar.

Hem de sol·licitar nosaltres el número de registre tributari NRT i desplaçar-nos a recollir-lo per a poder complir les nostres obligacions tributàries. Al igual que hem d’acudir a tràmits per qualsevol modificació o per la mateixa declaració dels impostos indirectes.

Per passar la ITV del nostre vehicle hem de demanar dia i hora, desplaçar-nos, pagar primer i després esperar a que ens atenguin.

Quant entri en vigor la imposició directa haurem de dur cada tres mesos la nostra declaració a la administració tributària, al igual que hem de entregar les nostres comptabilitats, un altre desplaçament anyal. Amb les declaracions de IVA, passarà el mateix...

Sort encara que alguns pagaments ja es troben domiciliats, sinó ens tornaríem bojos o no disposaríem de temps per a fer res més que anar a pagar. (Per exemple : el foc i lloc, les taxes d’activitat comercial, de vehicles, etc ...).

De moment no es poden fer molts d’aquests tràmits en format electrònic o per Internet, sinó que ens hem de personar a cada lloc determinat. Si a Espanya, per posar un exemple, funcionés de la mateixa manera, les cues per pagar impostos serien interminables (comparables a les de estrangeria, per sol·licitar un document).

Que passaria si les empreses normals i corrents, que no siguin de la administració esperessin a que els seus clients vinguin a pagar les factures ? Doncs que pràcticament ningú les cobraria.

Penso que ja que som nosaltres els que hem de pagar i ells els que han de cobrar, alguna feina hi podrien posar de la seva part. O no ?

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

LA MÚTUA I NATURLÀNDIA

2010-09-09T09:09:00.000+02:00

En principi tenia intencions de comprar alguna acció de Naturlàndia, no perquè cregui en el projecte, que serà un fracàs estrepitós i aleshores els responsables d’aquest desgavell estaran tranquil•lament a casa seva. Més que res pretenia comprar accions per assistir a les assemblees i poder fer una mica la punyeta, a banda d’assabentar-me d’algunes coses.

A 35 euros tampoc era massa pèrdua econòmica, però vaig desistir al saber que les accions anaven en packs de 10, i 350 euros no els volia tirar a la brossa. Ara la mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria resulta que les ha comprat per mi, amb els diners que no es guanyen en tot un any, que segurament no es tenen en efectiu (no he rebut encara el balanç) i que són de tots els accionistes de la Mútua.

Segurament no podré assistir a cap assemblea ni a cap reunió de Naturlàndia ja que no formo part de la banda de UL que remena els trastes a la Mútua elèctrica, al Comú i a tot el que es belluga per la parròquia laurediana. No em podré queixar tampoc, ja que no vaig assistir a l’assemblea ordinària de la Mútua el dia que es va decidir la compra de les 11.000 accions de Naturlàndia. Allà era on havia de queixar-me, a pesar que aquestes assemblees sempre es fan al juliol o a l’agost, aprofitant que tothom es troba de vacances i no hi pot assistir.

Val a dir que en aquesta assemblea es varen aprovar també els comptes de l’exercici 2009, fora del límit que marca la Llei i que és fins al 30 de juny. Penso per tant que fàcilment es podria demanar la nul•litat de la dita assemblea, encara que dubto molt que s’acceptés i encara dubto molt més que es tirés enrere la compra de les accions.

De totes maneres, no m’estaré de dir que trobo del tot inacceptable que una empresa que s’ha de dedicar al subministrament elèctric i al seu manteniment tiri d’aquesta manera els diners, primer en pirateries televisives i ara en parcs temàtics d’animalons. Sobretot tenint en compte les inversions que s’haurien de fer a la xarxa elèctrica, com per exemple soterrant-la i evitar així els talls de llum en dies de vent o tempesta. De pirates passem a ser col•laboradors de Naturlàndia.

FÒRUM - MÉS IVA

2010-07-25T17:34:00.002+02:00

A “VOLTES” AMB L’IVA.

Finalment, sembla ser que l’IVA quedarà al 4,50%. A que ha estat degut aquest canvi de darrera hora ? Segurament és un “efecte” electoralista, o potser un voler “quedar” bé finalment amb la Cambra de Comerç, a qui Govern ha “obviat” reiterades vegades darrerament. En tot cas, no es tracta de cap mala notícia. Espero doncs no veure augments de preu en les factures que no siguin per causa de l’IPC o per causa d’un augment de preu en els productes.

El que no acabo d’entendre és aquest règim de franquícia en el que les empreses que presten serveis per un valor inferior als 100.000 euros no estaran obligades a realitzar les gestions que comporta l’IVA ni a repercutir-lo i que si l’hauran de suportar, liquidant també l’impost a la duana per les importacions que realitzin.
Personalment, no em sembla malament abstenir-me de la obligació de liquidar IVA, no entenc però que no hagin de repercutir l’IVA suportat.
Els clients de tots aquests empresaris no entendran que no rebaixin el preu dels seus rebuts o factures, doncs creuran que ja no poden repercutir l’IVA suportat, creuran que els estan enganyant. Ells no podran comptabilitzar cap IVA suportat pels seus rebuts i creuran que els seus creditors no paguen mai IVA ? O bé podran demanar la factura detallada i comptabilitzar un IVA a deduir ? O també podria ser que tots aquests empresaris en règim de franquícia cobressin efectivament un IVA i no el paguessin ?
En tot cas, més mals de cap a afegir a l’enrenou...

No entenc tampoc com fins ara tots els empresaris (aquells que estem legals, evidentment) hem hagut de pagar l’ISI facturéssim el que facturéssim i amb l’IVA deixarem de fer-ho. I alguns han hagut de pagar uns imports molt elevats que no es corresponien a la seva facturació.
Seguint aquest “criteri”, ja fa molt de temps que a tots els empresaris que facturen menys de 100.000 euros, els podien haver deixat exempts de pagar ISI, com els han deixat exempts de dipositar els seus comptes (evidentment, aquells que no són Societats).
Sens dubte serà una bona “ajuda” per a tots aquests empresaris (que ja fa molt de temps que s’havia d’haver aplicat). Llàstima que amb la entrada de les lleis de imposició directa estaran tots igualment obligats a dur una comptabilitat a fi de poder “declarar” cada tres mesos.

No seria més fàcil també eliminar la obligació de dur una comptabilitat per a tots aquests empresaris (no societats) ?, eliminant també el pagament de impostos directes. És clar que aleshores hauríem de treure a corre-cuita l’I.R.P.F. i això de moment sembla que no “toca”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - TAXA COMUNAL

2010-07-25T17:30:00.003+02:00

TAXA COMUNAL.

El Comú d’Andorra la Vella ha posat un darrer recurs, aquest cop al Tribunal Constitucional, després de “perdre” tant a la Batllia com al tribunal Superior la seva “guerra” amb els bancs pel cobrament “indiscriminat” de les taxes en matèria de higiene i enllumenat per l’any 2009. De fet, el Comú ha de retornar als bancs 1,5 milions de euros recaptats en una mena de “impost revolucionari”.

L’explicació és molt senzilla : Segons la Llei de Finances Comunals no es pot cobrar per una taxa un import superior al servei prestat i resulta del tot evident que els bancs no han consumit 1,5 milions en concepte d’enllumenat i higiene pública.

La “batalla” per tant la guanyaran amb tota seguretat els bancs i el Comú haurà de retornar aquest 1,5 milions de euros. El problema és que ja s’encarregaran de que “algú altre” pagui per aquest concepte. Sens dubte els que pagaran seran un cop més els residents i els comerços de la parròquia. Sempre i quant no ho aturi Govern, com va passar per exemple amb els augments abusius dels preus dels aparcaments.
O bé el que farà el Comú d’Andorra la Vella serà com ja han comentat : “tornar a facturar les taxes amb un nou mètode de càlcul que si estaria del tot justificat”.
Què vol dir això?
Canviar les taxes per un impost especial ?, o “nosaltres fem el que ens dona la gana ?
Quant les “coses” es fan malament el que s’ha de fer es : pagar i callar o demanar disculpes, però també pagant. Es a dir, retornar els diners “robats”.

A tot això, em resulta molt sorprenent que tant sols s’hagi “queixat” la banca, quant la mateixa “il·legalitat” del Comú d’Andorra la Vella ha estat per a tots els empresaris i comerciants de la Capital.

El que han de fer doncs és retornar els diners a tothom i de “passada” demanar “responsabilitats” a qui va fer efectiu aquest “robatori” en forma de taxa comunal.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM -IVA

2010-06-28T18:00:00.001+02:00

ACLARIMENTS SOBRE L’IVA.

Vist que un anterior article, “efectes de l’IVA”, va generar dubtes i preguntes, voldria aclarir el significat d’algunes qüestions sobre l’IVA, concretament el règim d’equivalència i l’IVA dels detallistes o minoristes.

Amb caràcter general els comerciants detallistes, si reuneixen els requisits necessaris, tributen obligatòriament en el règim del recàrrec d’equivalència. Règim que s’ha de sol·licitar i acreditar estar-hi sotmesos front als seus proveïdors.
Els comerciants minoristes, persones físiques, i que comercialitzen al detall estan en aquest règim d’equivalència.
Aquest règim s’aplica doncs tant sols als comerciants detallistes que compleixin els requisits que s’estableixin reglamentàriament, determinant els productes que queden exclosos d’aquest règim.
Són comerciants detallistes aquells que venen bens sense haver-los sotmès a processos de fabricació o manufactura. No importen cap producte, el compren al seu proveïdor i el venen al seu client.

En aquest règim el comerciant no esta obligat a efectuar cap ingrés per l’activitat. No té cap obligació de dur llibres per aquest impost, si no realitza altres activitats. En aquest règim no presenten declaracions de IVA. No efectuen cap liquidació

El règim del recàrrec d’equivalència consisteix en que els proveïdors repercuteixen al comerciants en la factura l’IVA corresponent més el recàrrec d’equivalència.
Amb aquest recàrrec d’equivalència els minoristes paguen l’IVA corresponent al comprar i no presenten cap liquidació de IVA.
Evidentment l’han de repercutir als seus clients, aplicant el tipus de gravamen a la base imposable, i desglossar-lo per separat si aquests els hi demanen. Però mai tornar-lo a carregar. Repercutirà per tant l’IVA corresponent, en cap cas podrà incrementar amb el percentatge del recàrrec.

Aquest recàrrec d’equivalència serveix per compensar la diferència entre el IVA que paga el minorista (sobre el preu de cost de la seva compra) i l’IVA que paga el client (que és sobre el preu de venda de l’article).

Evidentment no es pot confondre un minorista amb un bar, restaurant ... o qualsevol empresa que presti serveis, on si que han de declarar l’IVA corresponent.

Espero haver aclarit els dubtes que va generar el meu article sobre la repercussió de l’IVA.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIONS EN VENDA

2010-06-21T20:03:00.003+02:00

ES VENEN ACCIONS.

A primers del proper mes de juliol sortiran a la venda les accions de Naturlàndia. Suposo que ara ja si serà definitiu i no hi hauran nous aplaçaments, sinó no sé jo pas que en farem del “flamant” nou Director. Que amb el que cobra, almenys que es dediqui a buscar accionistes o no el podrem pagar.
També havien de treure la carpa aquest mateix mes de juny i encara no han començat. No sé doncs si creurem res...

Donat que tots els membre de UL compraran accions, donat que els membres de Segle21 també en compraran, donat que algun banc en comprarà, donat també que els constructors adjudicataris de l’obra també se’n quedaran, i donat que els membres de les plataformes que estant recollint signatures per “protegir” el parc natural de la Rabassa, també se’n quedaran (segons el Consol Menor, per entrar al Consell d’administració)... No hauríem de tindre massa problemes per vendre doncs totes les accions en un parell o tres de dies.
Fins i tot estic pensant jo mateix en comprar-ne alguna.

Aquesta “inversió” no serà per a treure’n beneficis, ja que aquests seran nuls i no tant sols els primers anys (com assegura el Consol Menor). Sinó que es tractarà de donar una ajuda al poble. Es tracta d’una petita ajuda, a raó de 35 euros l’acció per crear llocs de treball, per pagar els salaris dels que ja estan creats (Director inclòs) i per a poder “fardar” de parc temàtic.
Serem els més “xulos” del país...

A banda de les accions de Naturlàndia es podria crear també una altra “societat” que es dediqués a revitalitzar la parròquia : obrint comerços, bars restaurants, hotels... construint parcs, jardins i zones verdes... arreglant el que ja tenim : carrers, camins, voreres... trobant alguna solució definitiva a la desviació... arreglant la Plaça Major, l’església, la llar de jubilats, els aparcaments...
Tot això però, no tant amunt com Naturlàndia, sinó una mica més proper al centre, o sigui dins de la parròquia.
El problema seria : quin seria el cost de cada acció d’aquesta Societat ?
De ben segur però, per a la parròquia seria molt més “rentable”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - IVA

2010-06-14T16:27:00.002+02:00

EFECTES DE L’IVA.

Aviat entrarà al Consell General el projecte de llei de l’IVA, que hauria de ser aprovat per entrar en vigor l’any 2012, si tot va bé.
En principi no hauria de fer por a ningú doncs no hauria d’afectar massa en un increment de preus. Si es posa en marxa correctament, tant sols hauria de suposar, majoritàriament un increment de preus de 0,20 %. Actualment la majoria de productes que importem paga de IMI un 4%, més el 0,8 % de IAC, que evidentment es repercuteix al comprador o client.
En l’apartat de serveis aquest increment no hauria de suposar més de un 1%, ja que passarà del 4% actual d’ISI al 5% d’IVA.
Sempre fent referència al comprador o usuari final. Deixo de banda els famosos mòduls que estem pagant actualment i el possible benefici fiscal d’alguns empresaris o la probable pèrdua fiscal d’altres, actual.

Però no serà senzill d’aplicar, l’IVA no és tant fàcil com sembla de posar en marxa. D’una banda existirà tot el material o mercaderies que haurà entrat abans de la posada en vigor de l’IVA i que per tant ja haurà tributat per IMI i IAC. La seva deducció serà complicada de demostrar i de controlar, tant per als empresaris com per a Govern. No tothom haurà conservat o podrà localitzar tots els documents (factures de compra) o totes les declaracions de la duana.

D’altra banda existeixen els detallistes, són aquells que no importen res sinó que es proveeixen al país. Aquests no haurien de liquidar cap mena de IVA a Govern, tant sols suportar l’IVA dels seus proveïdors, més un recàrrec d’equivalència i traslladar-ho als seus clients.
Molt de compte però amb aquest trasllat, ja que molts podrien incórrer en el greu “error” de tornar a carregar un 5% de més al seu marge comercial. Amb el que es produiria un efecte en cadena que incrementaria excessivament el preu final.
Ull doncs a l’hora d’efectuar els càlculs.
A banda de que si s’hagués de retornar algun IVA a la duana, fins i tot el nostre Govern podria perdria diners en la operació.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES

2010-06-06T18:17:00.002+02:00

I SI NO DIPOSITO ELS COMPTES ?

Vejam que passa si la meva empresa no diposita els comptes de l’exercici 2009 :

Incorreré en una infracció comptable greu que no comportarà cap sanció doncs aquestes no són aplicables fins a l’exercici 2010.

El proper any, segons el Ministre de Finances, no em deixaran dipositar els comptes del 2010.
Al no haver dipositat els del 2009, segons l’article 6 del reglament de societats, “no puc inscriure cap assentament referent a S.L. o S.A. si en tinc de pendents de fer fins que regularitzi la meva situació” (ull, que no diu : mai més), amb el que incorreré en una infracció comptable molt greu al haver estat sancionat pel mateix tipus d’infracció. Fet castigat amb una sanció de 2001 euros. (No sé si ara si sumaran els 601 euros de la primera infracció greu).
Sancions que evidentment no pagaré, ja que aquest fet no comportaria cap solució al meu “problema” ja que no em deixen dipositar els meus comptes.

Un any després, com tampoc em deixaran dipositar els comptes, i al haver estat sancionat pel mateix tipus d’infracció anteriorment sumaré 4002 euros més de sanció, que evidentment tampoc pagaré ja que continuo sense poder solucionar el problema.

Aleshores em prohibiran durant tres anys contractar amb les administracions públiques.

Com el problema no tindrà mai solució, la prohibició de contractar amb les administracions públiques s’anirà renovant, ni hi podré treballar mai. Tampoc acumularé més sancions ja que aquestes prescriuen als tres anys. Tot quedarà estancat.

No passarà res més, ja que la Llei no preveu res més.

Que m’importa a mi tot plegat si jo no penso treballar mai amb l’administració pública ?
Encara que segons l’article 43 sé que no m’admetran cap sol·licitud adreçada al Registre de Societats, que m’importa a mi si no tinc pensat adreçar-ne cap.

I sobretot, que m’importa a mi tot plegat si la meva empresa no és cap societat ?

Tant sols és un exemple de que quant les coses es fan malament, per molts afanys que es facin de posar pegats i solucionar sobre la marxa, les coses segueixen igual de malament.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PIB

2010-05-30T19:48:00.003+02:00

CÀLCUL DEL PIB.

El Govern estima que els beneficis del conjunt d’empreses que operen al Principat ascendeix a 696 milions d’euros anuals. Segons la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei de l’impost de societats que s’ha tramitat al Consell General.
???

Jo em demano :
El nostre Govern és visionari, endeví, quimèric, utòpic, utopista, somiatruites, àugur, arúspex, endevinaire, endevinador o endeví ?

La llei de comptabilitat ja es troba en vigor, d’acord. El dipòsit de comptes per les societats és obligatori, d’acord. Aquest any s’han de dipositar els comptes del 2009, d’acord.
Però, ho han fet ja les societats i la resta de les empreses ?
NO.

Com es pot doncs calcular el benefici de les societats ? Els de la banca si que els sabem, doncs són públics. Però que jo sàpiga cap altra societat ha fet públics els seus comptes. Al menys no n’he trobat cap ni al Bopa ni al Google.

Govern defensa una estimació del PIB d’uns 2.900 milions d’euros, mentre que els empresaris i el Col·legi d’economistes ho consideren excessiu i el situen entre uns 2.300 i 2.500 milions d’euros.

Aquí ja entren en joc més visionaris, endevins ... etc.

Per calcular el PIB, existeixen tres mètodes :

a) Mètode de la despesa : suma per la compra de bens o serveis finals en una economia.
Hauríem de saber el que facturen les societats, els empresaris ...
b) Mètode del valor afegit : suma dels valors afegits en tots els sectors de la economia.
De moment, no tenim cap IVA.
c) Mètode del ingrés : suma dels ingressos dels assalariats + guanys de les empreses + impostos – subvencions.
Encara no disposem dels guanys de les empreses.

Potser que ens esperem doncs a disposar dels comptes de tots els empresaris per a fer aquests càlculs. Cosa que sembla ser haurà de fer tothom per “nassos” aquest any.
Es veu que qui no ho faci així, el proper any no podrà fer-ho. Que farà aleshores ? Tancar ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - OBLIDAR EL 2010

2010-05-25T16:57:00.004+02:00

OBLIDEM EL 2010 ?

No trobo del tot cert que la crisi es comenci a remuntar aquest any 2010 com alguns optimistes ens volen fer entendre. La meva visió de la “perspectiva” (o de la realitat) em dona a entendre que, desgraciadament encara no hem tocat fons. Potser sigui doncs per al 2011 l’any de la recuperació ?

A banda de la crisi, sembla que el nostre govern tingui previst solucionar tots els problemes, queixes, enfrontaments o pactes per al proper any, el 2011.

Per començar, l’1 de maig serà festiu. Sembla que es suprimiran també els 8 diumenges a la tarda d’obligat i absurd tancament. La reforma tributària ja estarà enllestida, fins i tot tindrem els impostos indirectes substituïts per una IVA més just. El règim sancionador ja es podrà aplicar per les comptabilitats...
I al igual, també s’aprovarà el pressupost, es modificarà la llei de la Cass, el codi de relacions laborals i les lleis socials ...
O ja és massa demanar ?

Carai, l’any 2011 es preveu un any fabulós.

Però mentrestant haurem oblidat el 2010 ? Quant encara queda més de la meitat per superar-lo.

Per al nostre Govern, aquest any 2010 sembla no existir. Obliden que varen entrar l’any anterior, el 2009. I que moltes “coses” ja haurien de estar solucionades. És clar, que sempre ens diran que no els han deixat governar.
Però mentrestant hauran elaborat decrets absurds, hauran nomenat càrrecs a dit sense to ni so, ens hauran fet perdre tot un any de la nostra vida.

D’aquí a poc, començarem a fer vacances. Tornarem de les vacances, molts potser no ho faran. Ens tornarem a posar a treballar, molts potser no podran fer-ho ... Seguirem discutint i donant-nos els uns la culpa als altres. I seguirem retardant totes les decisions perquè no esta res previst fins que arribi el 2011.

Aleshores ja no recordarem el 2010. Haurà estat un any de “traspàs” (com se sol dir).

Llàstima que durant aquest any molts hi hauran deixat l’empresa, la feina, la paciència ... I pràcticament tots hi hauran deixat també la confiança en els nostres polítics.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SOCIALISME ANDORRÀ

2010-05-16T13:09:00.002+02:00

EL SOCIALISME ANDORRÀ.

Sempre m’he demanat si al nostre país hi podien haver-hi socialistes i sobretot m’he demanat si al Partit socialdemòcrata podia existir algun socialista. Sempre he cregut que socialisme i Andorra no “lligava” massa. El que he fet ha estat buscar per la “xarxa” el significat de la paraula i mirar de trobar alguna similitud amb el “nostre” Partit socialdemòcrata.

Per a l’Enciclopèdia Catalana socialisme és “Un conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució”.
??? Oposició a l’individualisme ? Supressió de les classes socials ? ...
No, no, per aquí no va la “cosa”.

Segons Wikipèdia socialisme és “la teoria, doctrina o pràctica social que promou la possessió pública dels mitjans de producció i la seva administració també pública, en pro de l’interès general de la Societat”.
??? Interès general ? Tampoc em “quadra” gaire.

Pel Diccionari Català socialisme és “El sistema d’organització social segons el qual l’Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc.”
??? Repartiment equitatiu ? Doncs “va a ser que no”.

A tot això que oblidava que a Andorra no és un Partit Socialista sinó Socialdemòcrata. He de canviar doncs el mot de recerca a la xarxa.

Per l’Enciclopèdia Catalana socialdemocràcia és “El nom amb el que hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al Marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat”.
??? M’he “quedat” igual.

Per a Wikipèdia socialdemocràcia és “una ideologia política que va sorgir a finals del Segle XIX a partir del moviment socialista”.
??? Tant “ample” que m’he quedat”.

El diccionari català diu que socialdemocràcia és “El corrent ideològic adoptat pels partits polítics d’inspiració Marxista, sobretot a Alemanya, als països escandinaus i a Rússia, fins la primera Guerra Mundial.
??? Aquí Karl Marx, m’ha deixat “bocabadat”.

Pel que veig hauré de continuar buscant a la xarxa per mirar de trobar algun socialista al PS.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SABER GOVERNAR

2010-05-08T11:07:00.002+02:00

NO HA APRÈS A GOVERNAR.

Potser és normal, després de tant de temps fent oposició, que el nostre cap de Govern no ha sabut canviar el “xip” i posar-se el de “governar” en el lloc del de “opositar”.
Després de tant de temps llegint i escoltant crítiques al Govern anterior el nostre actual cap havia arribat a creure que tots aquells que criticaven eren socialdemòcrates. Es pensava que totes aquelles persones que no estaven d’acord amb els liberals eren socialdemòcrates. Creia que tots aquells que no estaven a les files del PLA eren afins al PS.

Ara s’ha adonat que també el critiquen a ell i al seu Govern de pa sucat amb oli, que critiquen els nombrosos càrrecs que ha regalat sense cap sentit. Fins i tot s’ha adonat que dins del seu propi Partit existeixen persones que no pensen igual que ell.
I això no pot o no sap acceptar-ho.

Per ell tots aquells que el critiquen són enemics, manipuladors, destructors... Que tant sols pretenen fer-lo fora, desprestigiar al seu Partit, posar pals a les rodes ... Pensa que existeix una ma negra que només el vol treure de la cadira, que totes les associacions empresarials estant contra ell, fan campanyes de extrema dreta i de desprestigi al Govern. Que tots els diaris, que no siguin el PSriòdic, és clar, fan orientació editorial destinada a tirar sorra al PS.

Governar es saber acceptar les crítiques i això no ho ha après ni ho farà mai. El que ha seguit fent en canvi és el mateix que sempre havia fet : maltractament verbal, trucades amenaçadores ... I als que no estant am ell, per tant segons ell, en contra, o els col·loca comprant-los amb algun que altre càrrec o els fa fora directament.

Governar no és fàcil, estar a la oposició si. I quant no s’entén que és una cosa i que és l’altra, governar es transforma en quelcom impossible. Governar, quant mai s’ha fet s’ha d’aprendre a fer. Però si un es pensa que és el centre del món, que sempre té la raó, que no s’equivoca mai, que el que diu va a “missa” ... No aprendrà mai a Governar. Val més doncs que ho deixi.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ÈTICA SOCIALDEMÒCRATA

2010-05-01T20:28:00.003+02:00

L’ÈTICA DELS SOCIALDEMÒCRATES.

De que val disposar d’un codi ètic si els “privilegiats” socialdemòcrates que ostenten un càrrec públic, es passen pel “folre” aquest codi ètic ?

“Els càrrec públics del Partit tenen l’obligació de contribuir a les finances del Partit en proporció als ingressos que rebin per l’exercici del càrrec”. Això és el que “mana” el codi ètic del Partit Socialdemòcrata.
“A mi plim”. Això és el que diuen molts militants electes del PS des de Encamp de fa molt de temps, d’Andorra la Vella de fa bastant temps i de Govern de fa poc temps.

De que val disposar d’uns estatuts si els “seleccionats” socialdemòcrates que ostenten un càrrec públic, es passen pel “folre” aquests estatuts ?

“Els recursos econòmics del Partit Socialdemòcrata provenen : Article 50, b) de les quotes especials abonades pels afiliats que tinguin un càrrec públic remunerat”. Això és el que “obliguen” els estatuts del Partit.
“Jo sóc sord, mut i cec”. Això és el que pensa la gran majoria de càrrecs públics socialdemòcrates.

Poden imaginar el que penso jo ara mateix, que quan era candidat per l’Alternativa-PS, sense ser ni militant ni afiliat del Partit se’m va comunicar que en cas de guanyar les eleccions havia de “passar” un 10% del meu salari al Partit : “Aneu a fer punyetes” ? Doncs si, això mateix és el que jo penso, i no tant sols ara mateix, sinó també en el moment en que m’ho varen comunicar.
Com em podien demanar un 10% del meu hipotètic salari (per no dir impossible, doncs guanyar a Sant Julià seria un miracle des de aquestes files...), quant jo sabia perfectament que des de Encamp no es pagava ni un sol euro ? Quant sabia perfectament que des de Andorra la Vella (atenció, parlo del mandat anterior...), tampoc s’aportava ni un sol euro al Partit ?

Que a Sant Julià no ens han tingut mai en compte ? Això ja ho sé. Però no per aquest motiu he de ser tonto, inferior, de poca importància... o en altres paraules “gilipolles”.

Cert és que existeixen alts càrrecs que sempre han aportat el 10% a la “causa”, sigui amb destinació a la mateixa causa o a catàstrofes naturals com la de Haití. Cert és també que “alguns” mai han acatat ni el Codi Ètic ni els estatuts del Partit. Molt cert és també que alguns tenen un morro que se’l trepitgen.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CONSIGNES POLÍTIQUES

2010-04-24T17:11:00.001+02:00

CONSIGNES POLÍTIQUES.

Resulta molt curiós que després de l’allau d’escrits socialdemòcrates, o de militants del Partit socialdemòcrata posterior a les eleccions, ara hagin pràcticament desaparegut com per art de màgia.
Recordo que jo mateix vaig criticar aquest enviament massiu d’articles d’opinió per part dels socialdemòcrates, intentant sempre justificar allò que era injustificable. Els escrits eren constants, per exemple del senyor Francesc Rodriguez, la senyora Montserrat Ronchera, el senyor Claude Benet, el senyor Ferran Goya, el senyor Delfí Roca, el senyor Alexis Estopinyan, el senyor Rossend Areny ... Fins i tot del mateix cap de Govern.
Això si, gairebé sempre tots sortien publicats al periòdic d’Andorra, que ja semblava més un “pamflet” del PS que un diari independent. Fins al punt de que ja li deien : El Psriòdic d’Andorra.
Tot d’un cop han desaparegut gairebé tots. El senyor Claude Benet, ja va ser “advertit” molt abans de ser Ministre, el senyor Roca va desaparèixer del Fòrum repentinament. Tant sols apareixen ja les col·laboracions puntuals del senyor Rodriguez, la senyora Ronchera i el senyor Estopinyan. Al Psriòdic, és clar.

No serà que ara la “consigna” del Partit és la de no escriure més enlloc, degut a que era pitjor el “remei” que la “infermetat”. S’hauran adonat al Partit Social-no-demòcrata que : com més escrivien, més empitjoraven els “detalls” ?

Ja ho vaig dir fa un temps : “calladets estaríeu millor”. I pel que sembla m’han fet cas.

El que no trobo gaire bé però, és que al PS continua existint la manca de democràcia, la manca de autocrítica. No ha canviat res en el Partit, salvat que ara hi ha molta gent “col·locada” que té molts motius per “callar” I no tant sols “col·locada” en càrrecs de confiança, ministeris, secretariats, etc... Sinó també “col·locada” en places eventuals, d’aquelles que no surten en cap Decret ni en cap Edicte i que pràcticament ningú, salvat els interessats i els molt propers als interessats, coneix.
I jo em pregunto : Que en farem després de tota aquesta gent, quant els “sociolistos” ja no governin ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SOBREN FUNCIONARIS

2010-04-18T18:17:00.002+02:00

ES PODEN “DESPATXAR” FUNCIONARIS ?.

La resposta és no. Tant sols es poden acomiadar els funcionaris per motius disciplinaris. I ni la crisi ni el sobre dimensionament ho són.
És ben cert, i queda demostrat en xifres, que Andorra pateix d’un nombre de funcionaris massa elevat en relació amb els habitants, tant a Govern com a les parapúbliques com als Comuns.
La causa pot ser, tal com apuntava un diari del país, les contractacions desmesurades en èpoques de prosperitat. Hauríem d’afegir a aquesta causa, les contractacions d’amiguisme, les contractacions electorals (pel vot) i les contractacions absurdes, que també n’hi ha.
El cert és que actualment la despesa generada en salaris de funcionaris i altres càrrecs dependents de la funció pública és massa elevada i no ens ho podem permetre.

Seria doncs convenient, d’una banda, suprimir alguns dels molts càrrecs de confiança, on no caldria aplicar cap article de cap tipus de Llei, tant sols prescindir dels serveis d’assessors i “altres”.
Seria també convenient rescindir contractes de molta gent que ni tant sols són funcionaris, però que paguem entre tots.
Seria convenient també, modificar la Llei de la funció pública, a fi i efecte de que es pogués acomiadar alguns funcionaris per causes econòmiques, per causes laborals o per motius de comiat “no causal”, al igual que qualsevol empresa, atenint-se al Codi de relacions laborals.

Per quin motiu els funcionaris han de ser “sagrats”.

Si sobren funcionaris o no els podem pagar, s’han de poder “despatxar” com en qualsevol empresa “normal i corrent”. No és lògic que els empresaris tinguin que pagar amb impostos les contractacions abusives dels polítics.

Trobo senzillament “aberrant” que actualment els funcionaris Comunals ens costin prop de 700 euros anyals a cada habitant (a Ordino en són més de 1.000). Si afegim a tot això el que ens costen tots els altres funcionaris, càrrecs de confiança, assessors, directors, secretaris, ministres, consellers i altres “indefinits”... Penso que la xifra ja és per desmaiar-se.

Ho sento molt per als funcionaris en general, que potser m’agafareu “mania”, si no me la teniu ja... Però sou massa gent.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIPÒSITAR ELS COMPTES, SI O NO ?

2010-04-11T10:27:00.003+02:00

DIPOSITEM ELS COMPTES ?

El projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat ja és a punt. Salvant la reserva d’esmena d’Apc, que no anirà enlloc (com totes les altres), s’aprovarà el règim sancionador.
El llindar per a dur el model de comptabilitat simplificada s’incrementarà fins als 250.000 euros.
Molt important però és, que el llindar per al dipòsit de comptes continuarà en els 100.000 euros i que les societats han de dipositar TOTES els seus comptes.
No entraré ara a detallar que molts empresaris no pensen fer-ho ni tampoc que molts altres empresaris i comerciants no saben o no poden fer-ho.

El que resultat molt greu és que els nostres polítics tampoc es posin d’acord en aquest projecte de llei pel que fa a la seva interpretació. Quant una llei deixa marge a la interpretació, ja neix “malforjada”.

S’hi s’aprova abans de finalitzar el termini per dipositar els comptes de l’exercici 2.009, al meu entendre, no existiria cap retroactivitat doncs el que es sancionaria seria actual (per exemple, incomplir l’obligació de dipositar), per molt que l’exercici sigui anterior. No oblidem que des de l’u de gener de 2.009 l’obligació comptable ja existeix. El projecte de llei deixa ben clar que : “entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Uns creuen com jo, que es pot aplicar el règim sancionador per a l’exercici 2.009, aplicant les sancions al 2.010.
Uns altres creuen que es pot aplicar per l’actual exercici 2.010, aplicant les sancions al 2.011.
Altres creuen que serà aplicable per a l’exercici 2.011, aplicant les sancions al 2.012.
I el nostre Govern “no sap, no contesta”.

I jo em demano :
Quant es va elaborar, esmenar, debatre... aquest projecte de llei, no es podia deixar ben clar ja aquest aspecte “interpretatiu” ?

I ja per acabar, jo recomano :
A tothom, siguin societats o no, que dipositin els comptes. Pensin que quant s’aprovin els projectes de llei de imposició sobre la renda, s’haurà de fer una declaració basada en aquests comptes. A qui no la faci, o li aniran a buscar o la sanció serà pitjor que la declaració. Aleshores de ben segur li demanaran el comparatiu amb l’anterior exercici.
Val més que disposin doncs, ja dels comptes de tothom. A banda de que d’una vegada per totes, potser que complim tots les lleis que per això estan fetes. O no ?

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - UN PAÍS DE PANDERETA

2010-04-05T19:39:00.001+02:00

UN PAÍS DE PANDERETA AMB UN GOVERN DE PA SUCAT AMB OLI.

Un país on majoritàriament la gent no vol cap canvi, on el Govern disposa de temps per elaborar lleis però és totalment incapaç de fer-les complir. Un Consell General, que si be és veritat que justifica el seu salari amb un munt de textos i reunions és totalment ineficient, ineficaç i solsament serveix “d’aparador”.

Normalment, en qualsevol país civilitzat les lleis es fan per regular, ordenar i moderar, són normes establertes perquè el seu compliment faci que no es visqui en una selva on tothom fa el que vol i domina el més poderós, o no sigui un “western” on el més ràpid en “desenfundar” sigui el que mana i disposa.

En un país “quartmundista” no es respecta cap llei, es publiquen “pamflets” que ningú respecta, cadascú fa el que li sembla i quant li sembla. Els “poderosos” manen al seu únic criteri i els “súbdits” han d’obeir i callar.
Això és el que més s’assembla actualment, Andorra.

No es respecten les lleis i no passa res. Quant pot passar quelcom en forma de sanció, que és l’únic que sembla entendre la gent, aquesta queda demorada, aplaçada, enrederida i prescrita.
De cara a la galeria queden molt bé les lleis, però només serveixen per omplir documents i donar feina a molta gent. Aquell que és poderós, amb dret a vot se les passa pel “folre” i no és sancionat. I aquell que no és poderós ni amb dret a vot també se les passa pel mateix lloc i no paga les sancions.

Però això no és el pitjor, sinó que tots plegats som incapaços o no volem ser controlats, revisats, manats o dirigits. I posem traves en forma d’aplaçaments per no haver de complir les lleis. O simplement anem enrederint la seva entrada en vigor per no haver de complir-les.
És el típic “qui dia passa, any empeny”, i l’any que bé ja en tornarem a parlar. O “l’ara no toca”.

La majoria, no vol canvis, tot ja els està bé tal com està. Bé, la majoria dels que poden votar, és clar. Els que no poden votar tampoc és que desitgin massa canvis, no vagi a ser que perdin la feina, el cotxe o la tranquil·litat.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

COMENTARIS ANÒNIMS

2010-03-28T12:32:00.002+02:00

ELS COMENTARIS ANÒNIMS.

Ja fa bastant de temps es va posar de moda un blog d’internet anomenat Tamarrolandia. Va aconseguir bastant d’èxit, sobretot entre les files socialdemòcrates, doncs aleshores es trobaven a la oposició on és molt fàcil criticar, i si es pot fer en l’anonimat, encara millor. Fins i tot actuals Ministres n’eren “usuaris” habituals.
Aquest blog va anar degenerant poc a poc, els comentaris es convertien en insults, però de tant en tant encara si podia trobar algun bon comentari.
Ara mateix, amb la victòria socialdemòcrata en les passades eleccions generals, aquest blog a banda de no rebre més posts per part del seu creador, segurament degut precisament a aquesta victòria, o potser perquè actualment ocupa un plaça en la administració, s’ha transformat en una crítica generalitzada contra l’actual Govern. I això em sembla molt normal, llàstima que el seu creador no s’atreveixi a actualitzar-lo, o potser serà que no el deixen ?
Va aparèixer entre mig, un altre bloc paral·lel, anomenat Andorralandia, però aquest ja va néixer amb molt mala “pinta”, doncs la pràctica més habitual des de el seu inici ja era l’insult.

Avui dia s’estila bastant fer els comentaris directament a les notícies internautiques, ja sigui del diari d’Andorra, el Fòrum, el Bondia ...
Però majoritàriament aquests comentaris sempre són anònims i això no m’agrada. Opinar, criticar des de l’anonimat és de covards, no serveix per a res. Potser es per aquest motiu que mai en contesto cap.
Ja se que si es posa el nom amb el comentari, de amics no es que se’n facin gaires precisament, però és la manera valenta i eficaç de donar a conèixer la opinió i que aquesta pugui ser contestada.

On sol funcionar bastant be la “cosa” és per exemple al facebook, no diré que no en tingui també de anònims, o amagats amb pseudònims, però la majoria de comentaris gairebé sempre se sap de qui són.

Des de aquest escrit voldria animar a la gent a fer comentaris, però no des de l’anonimat, guanyaríem tots segurament aprenent més coses i al mateix temps es podrien fins i tot crear foros de discussió que sempre solen ser molt interessants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - NO SE'N SORTIRAN

2010-03-20T13:15:00.001+01:00

NO SE’N SORTIRAN.

Al nostre Govern l’hi ha caigut a sobre massa canvis de cop en matèria econòmica i fiscal i no se’n poden sortir. Si endemés no paren de fer viatges, presentacions i recepcions encara se’n sortiran molt menys.
Ja no se’n va sortir amb les declaracions de ISI, val a dir que al igual que l’anterior Govern, limitant-se tant sols a publicar una llista de morosos al Bopa, entrar-la tard a la Batllia i deixar que prescrigués.
Aquest fet ha propiciat que molts empresaris tampoc compleixin la Llei de comptabilitat i ara no tinguin la intenció de dipositar els seus comptes, sobretot sabent que el projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat (el que comporta el règim sancionador), encara no esta aprovat. I el Registre de dipòsit de comptes, ni tant sols ha estat creat.
A aquest projecte de llei si sumen d’altres tals com els de la imposició directa, ajornats fins aquest mes de març.
Si a tot això afegim que és imprescindible un projecte de llei de IVA i un altre de IRPF, fa que sigui del tot impossible que aquest any es posi quelcom en clar.

Ja sabem que el nostre país no té una mentalitat impositiva, no té tampoc una mentalitat transparent i fins fa poc, a banda de paradís fiscal, era també un paradís comptable. Canviar tot d’un cop aquest “xip” era molt difícil i si a més hi afegim que no s’ha controlat res en absolut, els empresaris andorrans han “passat” olímpicament del “tema”.

Hem perdut tot un any entre eleccions, creació del nou Govern, atorgament de places i cadiretes, discussions sense cap sentit, propostes de pactes, aplaçaments... I no hem avançat gens ni en el control dels impostos indirectes, ni en el compliment de la Llei de comptabilitat, ni en la reforma tributària.
I pel que sembla, perdrem tot un altre any discutint.

Es del tot normal que els empresaris andorrans pensin doncs que no se’n sortiran amb cap de les lleis i molt menys amb els projectes de llei i moltíssim més amb les lleis que encara ni tenen projecte. Es lògic doncs que no es preocupin per complir-les i passar de tot.

Això si, com sempre, haurem estat “quatre innocents” que hem complert les lleis i hem pagat pels demés. Llàstima que no puguem “passar” també de la Llei de la CASS i, sobretot els autònoms estalviar molts “calerons”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SR. BARTUMEU

2010-03-13T16:52:00.002+01:00

SR. BARTUMEU,

A qui pretén enganyar fent-se la víctima ?
Potser ho ha aconseguit amb bona part de la població durant molt de temps, potser ho aconseguirà encara durant uns quants mesos més, però a mi no m’enganya, o al menys ja no m’enganya més. I molt aviat ja no enganyarà ningú.

El missatge que vol fer passar a l’elector andorrà de que vostè no té la culpa de res, de que el principal culpable del bloqueig és el senyor Nomen ja no “cola”. Tampoc “cola” acusar C.R. (per la desastrosa gestió del PLA).
El bloqueig no l’ha provocat l’APC amb tres vots, ni CR amb 11, l’ha provocat vostè amb 14.

I l’acabarà de provocar en els mesos vinents amb els impagaments que té previstos. Impagaments administratius és clar. Desconec totalment els seus comptes personals.

La seva estratègia de no pagar per culpa dels “altres” provocarà el veritable bloqueig al que s’aniran afegint en cadena les empreses andorranes.
“Govern no em paga a mi, jo no et pago a tu i tu no pagues l’altre”.
La seva “idea” de que no es pot pagar per culpa dels que no han aprovat el pressupost és falsa, il·legal, rocambolesca i fatídica (per al país).

Vostè es pensa que amb aquesta “jugada” guanyarà les properes eleccions, però al final ja no enganyarà ningú amb la seva estratègia.

Quan convoqui eleccions explicant lo “dolents” que són els altres, que varen paralitzar tot un país, la gent ja sabrà que va ser vostè el que va acabar provocant dita paràlisi.

Mentrestant però, molts no hauran cobrat les seves factures i potser fins i tot hauran tancat la seva empresa i possiblement ja no estaran al país. Però vostè estarà tranquil perquè l’atur no haurà augmentat, la població haurà disminuït i potser fins i tot es visqui millor a Andorra (els que quedin, és clar).

El poble no és tan ruc com vostè es pensa i sabrà identificar perfectament la diferència entre noves inversions que no es poden fer amb dotzenes parts i l’impagament de les despeses corrents.
Pari ja doncs de donar instruccions als seus funcionaris de que no es poden pagar les factures perquè els polítics no s’han posat d’acord.
Aquesta no és la veritat, tant sols una estratègia de cara a les properes eleccions generals que pensa guanyar amb aquest engany.
I sobretot pari ja, abans de “carregar-se” tot un munt de empreses i empresaris.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SALARI MITJÀ - FÒRUM

2010-03-06T19:29:00.002+01:00

COM ES CALCULA EL SALARI MITJÀ ?

Imaginin una empresa amb 10 empleats, amb els següents salaris:

1 persona a 10.000€.
4 persones a 2.000€.
2 persones a 1.500€.
3 persones a 1.000€.

En total, 10 persones amb un total de 24.000€, que dona un salari mitjà de 2.400€.
És just ? NO.
Ens hem de fixar que tant sols 1 persona supera el salari mitjà, tota la resta es troba per sota.

La Cass el calcula més o menys així. Govern, més concretament el departament d’estadística, també. I això es fa sumant tota la massa salarial (amb pagues, primes, extres, complements, hores extres, acomiadaments...) i dividint pel nombre total de assalariats i el temps efectiu treballat. I publicant el salari global mitjà, que és el que la Cass aplica per la cotització dels treballadors per compte propi.
NO ÉS JUST, ni real.

Hauríem de trobar doncs la mitjana, el salari mitjà real:
Fem una llista dels salaris de tots els empleats desglossats per ordre del més elevat al més baix.

1. 10.000
2. 2.000
3. 2.000
4. 2.000
5. 2.000
--------------------
6. 1.500
7. 1.500
8. 1.000
9. 1.000
10. 1.000

Allà on he posat les ratlletes es troba la meitat dels treballadors de l’empresa. Estaríem doncs entre 1.500 i 2.000 euros mensuals de salari. Posarem 1.750€. Amb aquesta mitjana si trobem la mateixa quantitat pel damunt i per sota de la mitjana.
Aquest seria el salari mitjà real i just d’aquesta empresa.

Per contra:
El decret de Govern del 16/10/2009 va situar el salari mitjà en 1.943,47€.
El decret de Govern del 04/02/2010 va situar el salari mitjà en 1.979,51€.

Esperem que el proper decret el situï a la seva justa mida.
Ja tenen feina per a uns quants, a calcular doncs la mitjana lògica, real i justa.
Evidentment, oblidant també tot el que son : primes, dietes, hores extres, pagues extres, acomiadaments, complements ...
Tot el que no forma part del salari d’un treballador per compte propi.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

VAJA GOVERN ... FÒRUM

2010-02-28T12:02:00.001+01:00

DEU MEU, QUIN GOVERN.

Que hem fet tots nosaltres per merèixer un Govern com el que tenim ?

La majoria relativa de andorrans amb dret de vot, evidentment : vota’l.
La minoria relativa dels mateixos, evidentment : ja no el volíem.
La majoria absoluta que no té dret a vot, segurament ara mateix ja no el vol, si és que abans el volia.
Però tots plegats l’estem “patint” i estem veient com acabat de néixer, ja esta morint, es troba en fase “terminal”.

Sense un sol euro a la caixa, sense cap mesura de reactivació econòmica, amb l’amenaça de la banca de no deixar-li ni un cèntim més, amb un munt de obres que no podem pagar en “marxa”. Sumit en un caos econòmic total i sense cap indici de “aixecar el cap”.

Amb un idealisme teòricament social que no es porta a la pràctica, per exemple no pagant les prestacions per desocupació, o decretant l’1 de Maig festiu però amb permís per treballar, o regalant festa 10 diumenges a la tarda com si fos caritat, o bé obligant als locals d’oci a tancar més hores, o bé permetent que la CASS “massacri” als autònoms ...

Amb un idealisme teòricament demòcrata que no s’ha dut a terme ni quant es trobaven a l’oposició, coartant la llibertat dels seus militants i tallant-los hi la comunicació. O bé repartint cadiretes als incondicionals. Signar un manifest, s’havia de pagar d’alguna manera (per posar un exemple) ...

Ara governant amb un “desgovern” total, fent les coses sobre la marxa i malament, buscant consens sense acceptar el mateix, pactant sense pactar i dialogant sense parlar.

Fins ara, un manava i els altres obeïen. Ara mateix ja ni això. Ells mateixos no es posen d’acord.

El líder suprem no vol ni sentir a parlar de eleccions anticipades, al menys no fins al 2011. Deu pensar : “al menys que hem deixin ser Cap de Govern un parell d’anys, amb el temps que feia que ho buscava i la il·lusió que hem fa”...
El Síndic General vol les eleccions anticipades al Juny d’aquest mateix any si hi ha bloqueig. Aquest no va amb la prepotència del seu líder i veu les coses més clares. Una cònsol del mateix Partit, diu el mateix ...
Un Conseller General, el de les camises de quadres al Consell, volia pactar amb Coalició Reformista, de la manera que fos. El que sigui com tal de no haver de “plegar”.
I la resta, fent escrits, cartes, tribunes i articles d’opinió a la premsa escrita per intentar justificar tot allò que fan i que es injustificable.
“CALLADETS” TOTS PLEGATS, ESTARIEU MILLOR.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

AUTONOMIA POLÍTICA - FÒRUM

2010-02-22T18:33:00.002+01:00

LA AUTONOMIA POLÍTICA.

Per confirmar la manca d’acord amb Coalició Reformista (CR), ens diu el cap de Govern, Jaume Bartumeu que constata que el seu interlocutor, el cap de l’oposició, Joan Gabriel, “no tenia el marge de autonomia suficient per mantenir la seva proposta”, o que, “quan es vol fer una negociació és millor fer-la amb aquell qui tingui capacitat de proposta i de decisió”.
Llàstima que tant sols puc transcriure les seves paraules escrites i no les “orals”, sobretot amb el to en que varen ser fetes. Bastant habitual per cert en ell.

Home ...
Jo penso que precisament de això es tracta. En qualsevol grup o Partit polític, una sola persona no pot tenir-ne cap de marge de autonomia. D’això se’n diu precisament democràcia.
Una sola persona no ha de tenir mai la capacitat de proposta i decisió de tot una força política.
Per això es va “inventar” la democràcia.

És clar que, això precisament no deu de ser el que passa al Partit socialdemòcrata, on una sola persona té tota la autonomia per decidir el que ell vulgui, per proposar el que a ell li vingui en gana i per prendre les decisions que ell cregui oportunes.

Ja ho vaig dir fa poc, moltes vegades val més “callar la boca”. Ara hi podríem afegir, “per la boca mor el peix”.

Ha quedat demostrat un cop més la autonomia política existent al Partit socialdemòcrata, on una sola persona “fa i desfà” i les demés assenteixen. Perquè si els demés parlen, intentant justificar aquesta autonomia, encara la “caguen” més. Només cal escoltar al seu Primer Secretari, donant lliçons del que no s’ha de dir mai.
I jo que em pensava que els temps de Franco ja havien passat a “millor vida”...

Benvinguda sigui doncs la manca de autonomia política d’una sola persona que si bé pot proposar pel seu compte, el que no pot fer és decidir ell sol.
El que hauria de desaparèixer és la autonomia política d’una sola persona per mantenir ferma la decisió de no dissoldre el Consell, a pesar de les opinions discordants, fins i tot dins del seu mateix partit.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

ACLARIMENTS COMPTABLES.

2010-02-14T12:21:00.002+01:00

UN ACLARIMENT COMPTABLE.

Intentaré avui no parlar de lleis, decrets ni citar articles perquè penso que poden avorrir una mica i resultar al final no gaire entenedors. Encara que em refereixi evidentment a lleis i projectes de llei, procuraré que el missatge a passar sigui el més planer i entenedor possible.
I crec que és MOLT IMPORTANT.

Són molts els que pensen i creuen que el topall per acollir-se al règim simplificat de comptabilitat es troba ja a 250.000 euros. Res més lluny de la realitat. Molta gent pensa que el topall per a l’obligació de dipositar els comptes es troba a 250.000 euros, encara més lluny de la realitat.

De moment, i fins a aproximament el mes de juny, tirant molt curt, no serà així. I pel fet de la obligació del dipòsit de comptes, tant sols ni serà així mai.

Ha de saber tothom que aquesta ampliació de 100.000 euros a 250.000 euros per a poder dur un sistema simplificat de comptabilitat no entrarà a tràmit parlamentari fins al mes de maig i no sabem ara mateix, com quedarà.
Però tothom ha de saber que el topall per a dipositar els comptes continuarà a 100.000 euros de facturació anyal (si no es canvia el projecte de llei de la modificació de la Llei de comptabilitat, que encara es pot fer). I sobretot, tothom ha de saber que per a les societats no existeix cap topall per al dipòsit de comptes, TOTES les societats han de efectuar dit dipòsit, TOTES.

Per tant, empresaris i comerciants en general, no “passin” de tot, doncs la obligació de dipositar els comptes la segueix tenint gairebé tothom. OK ???

Segons el projecte de llei, pendent encara de entrar a tràmit, de modificació de la llei de comptabilitat ens diu ben clar :
Comptabilitat simplificada, a partir de 250.000 euros, si resulta aprovat, és clar.
Dipòsit de comptes, a partir de 100.000 euros de facturació anyal. I les societats, repeteixo, TOTES.

No si val per tant a badar i passar de tot, el règim sancionador es troba encara ajornat dins el mateix projecte de llei, però penso que val més preveure i fer les “coses” ben fetes.
La comptabilitat és obligatòria i s’ha de dur. El dipòsit de comptes s’haurà de fer i si no es fa hi hauran d’haver “problemes”, amb règim sancionador o sense.
Altres cas és que Govern, com no disposa de temps material per a organitzar ni solucionar res, no se’n sortirà, degut a que ja ha perdut 9 mesos absurdament sense fer res en absolut. Això no exclou que les lleis ja aprovades no s’hagin de complir.

Per tant, empresaris en general : POSIN-SE LES PILES i compleixin les lleis, les actuals i les que puguin venir.

Resumint,

Probablement, el llindar per a dur una comptabilitat simplificada augmentarà, fins als mils de euros que sigui. Però si no es canvia el projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat, el dipòsit de comptes continuarà igual, a 100.000 euros. I el que no s’hagi “espavilat” ho té ja bastant CRU.

I no pretenc en cap cas, molestar a ningú. Tant sols, informar a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

EL PS ESTÀ "KO".

2010-02-08T17:22:00.003+01:00

EL PS ESTA KO.

El partit socialdemòcrata ja va començar la legislatura bastant “grogui”, doncs no disposava d’una clara superioritat per fer front als “rivals” que li havien tocat en “sort”, aquells que no havien quedat “eliminats” en la fase “classificatòria”.
Ara mateix es podria assegurar que el PS està bastant “Ko”. I no es tracta precisament d’un “Ko tècnic”, ja que les “pantuflades” que ha rebut en “tots els morros” l’han deixat en aquest estat. Val a dir que se les ha guanyada a pols per anar “mal preparat”.
El líder del Ps va pujar al “ring” ja bastant “tocat” pensant que guanyaria el combat als “punts” o si més no que el “matx nul” li assegurava conservar el “títol”.
No es va adonar que el “combat” no era de “boxa” sinó de “pressing catch” i que enfront tenia dos “rivals”. Ell va pujar al “cuadrilàter” pràcticament sol, tant sols l’acompanyava un “preparador” però no un “lluitador”. I és clar, així li va anar la “cosa”.
Al darrera seu hi havia tot un “equip” d’ajudants, però no un “conjunt”. La majoria estava integrada per una mena de “dinosaures” a l’estil de les “velles glòries” que si bé pintaven més que la resta de “sparrings”, no es posaven d’acord ni tampoc es tenia massa en compte les seves opinions.

Deixant ja els símils “boxistics” :
No es pot anar de prepotent per la vida, molt menys quant es busquen pactes a la desesperada.
No es pot ser tant “cap quadrat” i negar les evidencies.

Mantenir el càrrec amb dotzenes parts és dolent.
Aprovar el pressupost amb condicions és dolent.
Aplaçar les eleccions és dolent.
Fer-les ara també.
Retardar tant la reforma fiscal és molt dolent.
No tenir encara enllestit un projecte de llei de IVA és una mala gestió.
No disposar d’un projecte de llei d’I.R.P.F. és covard, injust i irracional.

Tenir molta gent dins del Partit que ja no veu clares moltes coses, que pensen molt diferent al seu líder, que no són consultats ni tinguts en compte, que han de manifestar les seves opinions a la premsa o a la ràdio ... és nefast.
I adjudicar contractes a Ministres és de : DIMISSIONS.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

OBRA PÚBLICA

2010-01-31T11:01:00.003+01:00

NO ES PODEN PAGAR LES OBRES.

Govern no pot pagar la quarta fase de les obres al túnel dels dos Valires, que son precisament les instal·lacions del mateix túnel, tal i com ha reconegut el nostre Cap de Govern. Per aquest motiu ha retardat el termini per a la presentació de les ofertes.
Si no s’obté formules per al finançament dels 21 milions de euros que costa, sembla que no es podrà continuar amb la seva construcció perquè de sota la màniga no traurem pas els diners ...

Difícilment veig igualment com es podran pagar els 85 milions necessaris, encara que sigui amb pagaments a l’ombra de 40 anys, per construir la famosa desviació de Sant julià de Lòria.

Si no es poden pagar aquestes obres s’aturaran i quedarà tot tal com esta, a mig fer ?

Si bé es va creure al seu moment que les dues grans obres eren molt necessàries actualment penso que ja no es així. El transit rodat ha decaigut molt i alguna de les infraestructures no seria actualment necessària. La de Sant Julià de Lòria de ben segur que no. Penso que simplement ampliant en un carril més l’avinguda Francesc Cairat ja en tindríem prou. Si més no, alguna de les fases d’aquesta obra no ho és gens de necessària.
Per exemple : perquè s’ha de fer un túnel en una zona que ja disposa actualment de quatre carrils i no causa cap problema circulatori que no sigui ocasionat precisament per les mateixes obres ?

El que és cert seria que l’aturada ens deixaria un paisatge d’allò més curiós. Igual aquesta seria l’única manera de parar el projecte de desviació de Sant Julià i encara podríem dissimular-ho d’alguna manera. Pel que fa al túnel dels Dos Valires ja no ho veig tant clar el seu aprofitament, com no sigui per fer-hi algun circuit de carreres penjat a l’aire.

D’altra banda, que passaria si s’aturés l’obra de la desviació laurediana ? Hi hauria alguna mena de penalitzacions ?
I si finalment s’aconsegueix el finançament d’algun banc espanyol tal i com ens diuen, com tornarem els diners ? Amb impostos directes, indirectes, taxes i fent pagar peatges ?

Quin futur més negre que es preveu ...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - QUE HEM DE FER ?

2010-01-25T22:28:00.001+01:00

QUE HEM DE FER ?

Una empresa qualsevol del nostre país, ha facturat per tot l’any 2009 més de 100.000 euros però menys de 250.000 euros. Pràcticament ja podria tancar els comptes doncs la seva comptabilitat no és massa complicada i ja disposa de tots els documents.

Però no pot fer-ho.
Haurà de esperar com a mínim fins al mes de maig per saber si el llindar de facturació per a poder dur una comptabilitat simplificada ha canviat. Degut a que el projecte de llei de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, que va entrar a tràmit el 27/10/2009 i que va rebre les darreres esmenes el 26/11/2009, té el termini de presentació previst per al 04/05/2010.
Aquesta “decisió” potser fins i tot que vagi més enllà del mes de maig i caure al mes de juny o juliol, quant s’acabarà el termini pel dipòsit de comptes (que per cert seguirà a 100.000 euros, si no es canvia el projecte de llei), potser fins i tot l’agafarà en plena temporada de vacances.

No es que pretengui donar presses al nostres Consellers que van tan atabalats de feina, però potser que s’ho fessin mirar una mica. Com es poden fer les coses tan malament ? Deu formar part també del bloqueig ?

Aquesta empresa qualsevol haurà d’esperar fins al darrer moment a omplir uns fulls que diuen que són senzills, concretament tres fulls. O bé si haurà de fer un balanç, un compte de pèrdues i guanys, una memòria i un estat de canvis del Patrimoni Net. O bé tenir preparats els dos models, el règim simplificat i el model abreujat.
Si aquesta modificació tal com diu el projecte de llei “es per permetre que més empresaris s’acullin al règim simplificat de comptabilitat” serà per al proper any perquè per aquest ja haurem fet tard.

L’empresa qualsevol en qüestió potser el que farà serà no fer res en absolut fins que s’aprovi el projecte de llei i aleshores a darrera hora posposar uns dies les vacances per a poder formular, signar i dipositar els seus comptes. O potser el que farà serà passar de tot i ja vindran a reclamar que tampoc sabran si ha facturat més de 100.000 euros i hauran de suposar que no ho ha fet. O senzillament ja amagarà la diferència.

Si el que pretenen és que no complim les lleis, entre tots plegats ho estan aconseguint.
Ara que, si ni tant sols llegim les lleis, segurament viurem més tranquils.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SOCIETATS I CASS.

2010-01-17T11:30:00.002+01:00

LA CASS ENFONSARÀ MOLTES SOCIETATS.

Imaginin una societat integrada per un pare, una mare i un fill. Tots tres treballant en la mateixa, disposant el pare del 50% de les accions o més. (Val a dir, que n’existeixen moltes amb aquest “format” o amb formats molt similars).

Varen crear precisament el seu negoci com a societat degut a que volien figurar tots tres com a assalariats i no com a autònoms, per raons evidents tals com : l’acumulació de punts per la jubilació, poder gaudir de prestació en cas de baixa laboral i també per a cotitzar menys pagant menys diners (perquè no ?). Un cop superats els problemes inicials, amb passi per la Batllia o sense, ja que la CASS no ho permetia en un principi, varen poder treballar fins ara en la seva societat com a assalariats.

Ara mateix la nostra CASS, amb la seva nova llei els informa del següent :
L’accionista amb el 50% o més de les accions no pot figurar com a treballador (emparant-se però amb una altra llei, la del codi de relacions laborals, article 9), és per tant un treballador per compte propi.
El cònjuge també ha de ser treballador per compte propi (Llei de la CASS, article 19), doncs tot de cop ha passat a ser cònjuge d’una persona que exerceix una activitat per compte propi.
Tot plegant oblidant que son persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat de la qual son socis (Llei de la CASS, article 18).
El fill pot ser assalariat però el seu salari ha de ser com a mínim el salari mitjà (Llei de la CASS, article 98), ja que també és soci.

Ens trobem doncs (arrodonint) amb tres cotitzacions mensuals de 400 euros (20% del salari mitjà, que és aproximadament de 2.000 euros). Una despesa total anyal de 14.400 euros. Sort tenen encara que quant arribi la imposició directa ho podran deduir dels ingressos.
D’altra banda trobem dos salaris que no podran comptabilitzar ni deduir dels ingressos, ja que son treballadors per compte propi. Seguint el mateix càlcul, serien 48.000 euros que pagarien el 10 % d’impost directe, 4.800 euros doncs (si els cobressin és clar ...). Si més no, son sempre 48.000 euros que no deduïbles dels ingressos.

Amb aquestes xifres, quantes societats familiars podran “tirar” endavant ?

Val més donar de baixa la societat i donar d’alta una activitat comercial normal i corrent.
El titular estarà en les mateixes condicions, el cònjuge també, però el fill potser no haurà de cotitzar tant i podran deduir dels seus beneficis el mínim exempt personal de 30.000 euros.
Facin números ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

GIRAR LA TRUITA

2010-01-10T11:23:00.001+01:00

POT GIRAR DE NOU LA TRUITA.

No ha estat fàcil, per al Partit Socialdemòcrata, arribar al poder. En un país tradicionalment de dretes, han hagut de succeir moltes “coses” per a fer el suposat gir cap a l’esquerra. El desencant de l’elector ha tingut que arribar a unes cotes molt elevades per votar PS, sobretot en alguna parròquia concreta que tradicionalment no és socialdemòcrata. Em refereixo a Ordino i també fins i tot a Escaldes (encara que pugui semblar estrany).

En els pocs mesos que du governant el grup socialdemòcrata, aquest desencant de l’elector ha anat canviant de bàndol i molts ara no estan massa contents amb el canvi, doncs no han vist satisfetes les seves expectatives.

La manca de consens actual entre les tres forces polítiques que varen obtenir plaça al Consell General pot dur a la celebració d’unes eleccions anticipades, ja sigui aquest proper any 2010 o al següent 2011. Això ho haurà de decidir el Cap de Govern, o possiblement ho ha fet ja (tal i com va assegurar : seran el 2011).

També es podria donar el cas, cosa que veig molt difícil, que finalment s’arribés a alguna mena d’acord i tinguéssim quatre anys de legislatura socialdemòcrata.

Sigui el que sigui, en unes properes eleccions, el més segur es que es tornés a girar la truita. Amb el sistema electoral que tenim, on les parròquies tenen tanta importància seria bastant normal.

A nivell nacional no hi haurà mai gaire diferència de vots (Conseller amunt o avall), però a nivell parroquial una sola parròquia pot girar la truita per si mateixa.

Deixant de banda Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, La Massana i Canillo, on difícilment canviaran mai els resultats.
Tenim la clau en Ordino (que ha fet girar la truita aquest any). Però veig moltes possibilitats de canvis a Escaldes (depenent pràcticament de una sola persona). I també veig moltes possibilitats de canvi, cada cop més, a Encamp.
Tot dependrà de si es fan bons pactes, però que no ho oblidi ningú, aquests pactes han de ser abans de les eleccions i no després.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CARTA ALS REIS

2010-01-04T17:22:00.001+01:00

CARTA ALS REIS.

Estimats Reis Mags,

Recordo que l’any passat, per aquestes mateixes dates, us vaig demanar un sol regal, volia rebre un Partit de Centre de veritat.
Aquest regal me’l vareu intentar portar, però constato que de política no hi enteneu gaire. Moltes gràcies però us el podeu tornar a endur. No cal que us l’emboliqui, doncs ell mateix ja n’està prou de “embolicat”.

La resta de demandes que us feia ja no es tractava de regals, sinó que us enduguéssiu tot una sèrie de persones i coses. He de reconèixer que ho vareu intentar, però es clar com aquesta feina no es la vostra no puc exigir que la féssiu ben feta.

Vareu efectivament fer una “neteja” de assessors nomenats a dit que no ens servien absolutament de res, també de càrrecs de confiança en els que ningú confiava. No sabíeu però que en vindrien d’altres i que en aquests tant sols hi confiaria una sola persona.
Vareu fer també una mica de “neteja” en els grups parlamentaris que havien dut el nostre país fins a un forat econòmic històric, però no la suficient, us vareu descuidar molta gent i ara ens heu deixat unes barreges difícils de entendre. He de reconèixer que no és culpa vostra, us vaig complicar massa la vida, la política no és lo vostre. No insistiré doncs en demandes polítiques.

El que no vareu concedir-me en absolut varen ser les meves demandes materials d’endur-vos tot allò que teníem al país i que ens feia més nosa que falta. Tampoc us culparé de res ni us guardaré cap rancor doncs aquesta tampoc és la vostra feina.

Aquest any us demanaré un regal molt especial que no es per a mi sinó per a tota una sèrie de persones que poden fer que totes les altres demandes que us feia es converteixin en realitat. Per a aquestes persones, tant sols heu de dur-los “seny i cordura”.

Aquest seny i cordura permetria que projectes faraònics no es duguessin a terme, obres innecessàries quedessin en l’oblit, i que les lleis fossin més justes i tothom les complís.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

MÉS SOBRE NATURLÀNDIA.

2009-12-27T13:04:00.002+01:00

NATURLÀNDIA I ELS HOTELS LAUREDIANS.

Les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç ho varen deixar ben clar : “ Sant Julià de Lòria és l’única parròquia que ha mantingut el fort ritme de caiguda del volum d’ocupació”.
No hem millorat ni amb Naturlàndia, ni amb el Tobotronc.
O, és a l’inrevés ? O ara, ja tant sols és el “Tontotronc” ?

“Aquí baix estem patint de valent”, declarava recentment el Director de l’hotel Sant Eloi. Segurament sense voler-ho, però ho va dir ben clar amb les seves paraules : “aquí baix”. Imagino que ja li hauran “tocat el clatell”, els seus “jefes”.
Però es que aquesta es la paraula “clau” : A “baix”, que es precisament on s’havia d’invertir, i no a “dalt”, com s’ha fet, s’està fent i es pensa fer. No oblidem que el Comú lauredià es manté ferm amb les accions de Naturlàndia.
Carai, semblo “Barri Sésamo” ( A ”dalt”, és a la muntanya, on de moment no hi ha comerç. A “baix”, és a la Vall, al poble, on de moment està ubicat el comerç).

Malgrat tot i a pesar de “l’ensopegada” inicial, el mateix senyor Director ens deia també : “El projecte de Naturlàndia ens donarà vida”. Vida, a qui ?
Potser es que tenen pensat traslladar l’hotel a “dalt” de tot ?
Si el Tobotronc no s’ha traduït en un augment de l’ocupació a Sant Julià de Lòria, que li fa pensar que Naturlàndia (en el cas de tirar endavant amb el projecte), si ? Potser una plaça de Director a l’hotel de luxe en alçada ?
Perdoni’m la “conya”... Però es que ara fins i tot es parla d’un hotel de luxe al centre de la vila amb concessions de 50 anys de la sala polivalent inclosa en el “paquet”.

Efectivament, senyor Director :
A Sant Julià, encara que vostè no ho hagi dit específicament, som el “cul” del país i “omplim els hotels tant sols quant els altres ja ho han fet”, tal i com vostè mateix comenta. El que no m’ha agradat es que digui : “que s’aconsegueix tenir ocupació, però amb ofertes molt interessants”.

Deixo ja en pau al senyor Director, al que no conec personalment i que penso que ha comentat realment el que pensa, però que no ha parat a imaginar el que pretenen els seus “jefes”, i que segurament tampoc ho sap. Em dirigiré doncs directament cap els seus “jefes”.

Senyors “jefes” del Director en qüestió:

Quina dèria els ha agafat amb el tema de Naturlàndia ? Vostès tenen més propietats a “baix” : el mateix hotel referit, el supermercat del costat, molts locals llogats, pisos ... No els interessa que funcionin ? Que estiguin ocupats ?
No poden reconèixer que Naturlàndia ha estat un fracàs que s’ha de deixar córrer ? Per cert, del camp de tir, què en farem ?

Resumint :

Penso que ja ha quedat demostrat que invertint a la Rabassa no omplim els hotels de Sant Julià, i no vull dir que no haguem d’invertir a la Rabassa, vull dir que a la part baixa, necessitem inversió també.
Els hotels de Sant Julià de Lòria n’estarien molt agraïts i les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç serien unes altres.
I les declaracions dels “seus” Directors, de ben segur també serien unes altres.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

NATURLÀNDIA

2009-12-20T11:10:00.001+01:00

LES ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

Ara si, ara no ... A la tardor, el proper mes, després de Nadal ... Ara amb socis lauredians, després andorrans, més tard estrangers ...
Les accions del parc temàtic naturlandés s’han convertit en un joc de despropòsits, d’excuses, de negacions, d’ afirmacions, de crítiques, de desmentiments ... Tot plegat, una autèntica presa de pèl.

La veritat es que no se’n surten, varen vendre una “moto” al poble de Sant julià que ara no poden assumir i no volen ni saben explicar.
Fins i tot el coordinador local del PS a Sant Julià, que fa uns anys era partidari de Naturlàndia, ell sabrà perquè, ara en critica la viabilitat.

Quant alguna persona pretén fer alguna inversió primer de tot estudiarà la rendibilitat d’aquesta inversió. Naturlàndia des del principi no ofereix cap garantia de rendibilitat, tot el contrari. No es de estranyar doncs que no es trobin accionistes, ni regalant les accions.

Ens han estat enganyant des del principi, a la mateixa presentació del projecte ja ens varen enganyar amb les projeccions econòmiques, ens varen continuar enganyant amb els accionistes andorrans que deien tenir, seguiren enganyant-nos amb les accions que es quedaria la banca, més tard amb els accionistes estrangers... I ara mateix ja ni tant sols saben com seguir enganyant. La qüestió és “anar tirant” un parell d’anys més i després que vinguin uns altres i es mengin ells el “marró”.
Però vet aquí que algú (fonts properes al Comú, segons deia un diari nacional) va filtrar la notícia de que s’aturava el projecte de Naturlàndia per la manca de inversors.

No crec que amb aquest projecte fantasma guanyessin les eleccions, no penso que els electors fossin tan innocents per creure’l, ni tampoc crec que perdin les properes, encara que Naturlàndia quedi en no res. Tampoc va passar gran cosa a Escaldes i Encamp per no trobar accionistes per un projecte similar. Però continuar enganyant al poble de Sant Julià amb la venda de les accions ja comença a fer riure.
I si tant bé funciona el Tobotronc, perquè no venen accions d’aquest giny, sense més pretensions de Parc temàtic ? Doncs perquè aviat anirà a la “baixa” i tampoc les vol ningú.

Dintre d’un parell d’anys, encara no tindrem accionistes, ni tant sols tindrem l’inversor per a un hotel 5 estrelles al Prat del Josa, però tornaran a guanyar els mateixos.
De fet, les “accions” (d’un altre tipus) que poden fer tant la oposició Segle19 (o Apc), com la no oposició Alternativa (o PS), tampoc interessen ningú.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ARTICLES D'OPINIÓ

2009-12-12T13:12:00.002+01:00

UTILITZAR ELS ARTICLES D’OPINIÓ.

Enviar actualment un article d’opinió a la premsa escrita pot arribar a ser quelcom de èpic, degut a que pot passar de moda abans de que surti publicat, a menys que no disposis d’un espai del tipus “tribuna” fix. Els diaris del país estant actualment saturats amb cartes i articles d’opinió.
S’ha posat de moda, sobretot en el Grup Socialdemòcrata, que els polítics utilitzin aquest mitjà per a fer passar els “missatges” a la població. Creuen que d’aquesta manera arribaran més al elector, doncs les sessions de Consell General no les segueix pràcticament ningú i de les diverses reunions, ja sigui dins dels mateixos grups parlamentaris o entre ells, no en transcendeix gairebé res. Utilitzen doncs els articles d’opinió, les tribunes, cartes al director ... I creuen que funciona.

Personalment penso però, que això esta totalment fora de lloc. Les columnes dels diaris han de ser per a aquells que poden expressar lliurement les seves opinions i no per a membres de executives o càrrecs electes dels partits, amb opinions “teledirigides”.
Personalment vaig ser molt durament criticat quant feia els meus escrits essent militant del Partit Socialdemòcrata, fins i tot expulsat del mateix. I ara tothom ho fa, especialment els càrrecs d’aquest Partit. Segurament s’han adonat de que això funciona.
Es podria acceptar si els escrits vinguessin de simples militants, doncs la informació que reben des de els seus mateixos grups és realment minsa. O no és així, senyors socialdemòcrates ?
Però quant els articles de opinió venen de membres de Comitès Executius o Directius, de Primers Secretaris, de Consellers Generals, de Directors de departaments ... Penso que aleshores estan fora de lloc, la seva feina l’han de efectuar al seu lloc de treball i no en tribunes als diaris. És converteix aleshores, com una mena de “intrusisme”.

No volem saber la opinió de tota aquesta gent en cartes als diaris sinó que la exposin al Consell general i a les diferents reunions de treball ja sigui de Comitès o Parlamentàries.

Facin la seva feina al lloc on toca. Alguns fins i tot la cobren.

Deixin doncs els articles de opinió per a veritables “opinadors”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

PACTE DE SILENCI

2009-12-06T12:54:00.001+01:00

PACTE DE SILENCI.

El possible pacte entre Apc i el PS, amb “cadireta” o sense, s’ha convertit realment en un pacte de silenci. Les nombroses, aplaçades i perllongades reunions, han estat sempre envoltades d’un mutisme total. Ara s’han convertit en reunions de treball, però amb el mateix silenci.

No conec la manera de treballar de l’Apc, doncs no hi he estat mai a dins. Si conec la manera de treballar del PS, doncs aquí si que vaig estar-hi breument a dins.
I aquesta manera de treballar ja era d’un secretisme absolut per als seus militants. Tot el que es parlava en un comitè executiu o directiu no transcendia mai als comitès locals. O això tant sols passava a Sant Julià ?

Aquest silenci en les conversacions ara no toca (com diria algú ben conegut). Les persones que varem dipositar el nostre vot ara ja fa uns quants mesos, sobretot les que varen votar a un d’aquests dos grups, no ens mereixem que parlin a les nostres esquenes.
Quant el fruit d’aquestes reunions és l’estabilitat del nostre país no ens poden deixar al marge de les converses. Fins i tot dins el grup Socialdemòcrata varen deixar al marge de les converses als seus propis militants. De l’altre bàndol no en puc opinar.

Aquest pacte de silenci és una manca de respecte a les persones que han fet possible que els membres assistents a aquestes reunions estiguessin precisament en les mateixes.
No mereixen doncs ser escollits mai més per ocupar el lloc que estan ocupant actualment. En altres paraules, la propera vegada us votarà la vostra família, si és que encara ho fa.

Els càrrecs electes ho són per representar a totes les persones que els han escollit, no per treballar a l’ombra de l’elector, si així fos ja els nominaríem a dit i de passada ens estalviaríem un munt de diners i de “pallisses” verbals en campanyes electorals.

Aquest és un país ( en altres passa exactament el mateix ) en el que les persones que han estat elegides per a ocupar un càrrec polític es creuen essers superiors, que poden fer el que ells creguin convenient i en el moment que desitgin, sense tenir en compte que sense la gent que els ha votat no són ningú.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SOCIALISTES DE PEGA.

2009-11-28T12:17:00.003+01:00

SOCIALISTES DE “PEGA”.

Andorra no és un país tradicionalment de esquerres ni ho serà mai. És un concepte que no s’adapta a la mentalitat dels seus habitants, al menys d’aquells que poden exercir el dret a vot.
Tot i així les darreres eleccions les va guanyar el Partit Socialdemòcrata.
Sens dubte les va guanyar no pas per mèrits propis sinó per demèrits dels “altres”.
Ja en el seu dia, quan es va “muntar” el Partit Socialdemòcrata, es deixava entreveure que aquella gent tenia de socialista el que jo de astronauta, però havien de ser diferents als altres i se’ls va ocórrer la idea de la socialdemocràcia. Però veient com vivien, com eren, d’eon venien i com volien ser, ja s’intuïa que tota aquella gent no era pas socialista.
Bé, alguns potser si, potser també per aquest motiu ara s’ha creat aquesta corrent esquerrana dins del mateix partit dit de esquerres.

Teòricament els partits socialistes, els partits de esquerra són els que estant sempre amb els sindicats i els sindicats amb aquests partits.
Això es volia demostrar des de el PS, per exemple en les manifestacions de l’1 de Maig, encapçalant les manifestacions amb els paraigües del PSOE.

Personalment no m’han agradat mai els sindicats, ja ho vaig dir obertament quan vaig entrar a formar part de l’Alternativa com a independent. I ho vaig seguir dient quant formava part com a militant del Partit Socialdemòcrata. I ara que n’estic a fora ho afirmo encara amb més rotunditat.
Però d’aquí a donar l’esquena als sindicats, a tots els treballadors del país amb el “lleig” de declarar festa obligatòria la diada del treball, dient al mateix temps que qui vulgui obrir el seu comerç pot fer-ho tranquil·lament hi va un llarg camí.

Sóc partidari de la llibertat d’horaris i de la llibertat de obrir els comerços sempre que vulguin i els dies que vulguin, inclosos Meritxell, Nadal, Cap d’any, la constitució, l’1 de Maig ... Sempre i quant es respectin les condicions laborals del treballador i les lleis laborals.
Sóc totalment contrari a que un Partit es faci passar per Socialista a conveniència.

Però el temps posarà a tothom al seu lloc i el Partit Socialdemòcrata tornarà aviat on ha de estar, a la oposició, a dir a tot que no i a intentar tornar a convèncer als funcionaris i als sindicats que ells son de esquerres i son la solució als seus mals. Aquest cop trigaran però encara molt més temps.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

INTRUSISME.

2009-11-23T17:59:00.001+01:00

L’INTRUSISME.

“Exercici d'una professió, d'un càrrec, etc, per una persona no qualificada oficialment.”
Aquesta és la definició que ens dona la Enciclopèdia Catalana del mot intrusisme.

Actualment està molt de “moda” la comptabilitat degut a que és obligatòria per a tots els empresaris. Aquells que no tenen els suficients coneixements comptables i volen complir la Llei han hagut de espavilar-se i contractar un contable.
El problema és que davant de l’allau de feina han sortit comptables de sota les pedres. No em podia ni imaginar que a Andorra hi haguessin tants “comptables”.
L’article 3 de la Llei de Comptabilitat dels empresaris estableix que la comptabilitat ha de ser portada directament per l’empresari o per les persones que aquest autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

Segons la llei qualsevol pot portar una comptabilitat. No em puc oposar doncs a que no tinguin la adequada formació. El problema serà de l’empresari.

Però si una persona es troba treballant en una empresa sense estar assalariada en la mateixa o es troba fent feines per una empresa com a autònom, professional liberal, freelance, assessor extern, ajudant ... ( o com ho vulguin anomenar), sense el degut permís de Govern (inscrit al Registre de Comerç i amb el degut número de Registre Tributari).
En altres paraules, si un treballador esta assalariat en un lloc (vegis empleats de banca, funcionaris, administratius...) o no esta assalariat, i es troba treballant en un altre lloc (vegis portant la comptabilitat d’una empresa), aleshores això es diu : intrusisme. I l’intrusisme està castigat i penalitzat.

Es clar que caldria que algun inspector passés a revisar qui es troba treballant en un lloc i amb quin permís i crec que actualment, tot i la quantitat exagerada de funcionaris que tenim, d’inspectors n’ hi ha ben pocs.
Però tard o d’hora hi arribarem i els intrusos rebran el seu càstig. I aquest hauria de ser la inhabilitació per la feina que estant duent a terme sense autorització.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - A PRINGAR

2009-11-14T12:10:00.002+01:00

A “PRINGAR” ELS AUTÒNOMS.

S’apropen temps difícils pels autònoms. Pel que sembla, hem de pagar tots els “plats trencats”, aquells que treballem per compte propi.

D’una banda tenim la nova Llei de la CASS, amb la obligació de cotitzar els empresaris per compte propi. Fins aquí no estaria malament la idea, si no fos per l’augment que patim els que ja cotitzàvem voluntàriament.
Els salaris excessivament elevats de molts assalariats fan augmentar el salari mitjà fins prop dels 2.000 euros. I aquest és precisament el “salari” que ens apliquen per la cotització dels autònoms, uns 400 euros mensuals (el 20%), gairebé el doble del que veníem pagant voluntàriament.
Aquest càlcul del salari mitjà equival a dir que : tots els autònoms guanyen 2.000 euros al mes ?
I a més a tots aquests assalariats privilegiats, la seva empresa els paga 14,5% de la seva cotització.
Les nombroses baixes, moltes en la funció pública (no ho oblidem), han fet que s’augmentin les cotitzacions i es rebaixin les prestacions. Quant els autònoms mai hem estat de baixa (tampoc podíem).

D’altra banda la imposició directa prevista a les activitats econòmiques, on els autònoms que no som una societat haurem de pagar també un 10% dels nostres beneficis, sense que ens puguem descomptar cap salari dels nostres ingressos. Quant en la immensa majoria de empresaris el seu benefici és precisament el seu salari.
Aquí una vegada més els assalariats privilegiats en surten mol ben parats doncs no han de pagar absolutament res en concepte de imposició directa.

Tornem a “pringar” doncs els autònoms o treballadors per compte propi.

NO ÉS JUST.

Si a tot això hi afegim els impostos indirectes que tots patim (alguns més que altres), les taxes comunals desorbitades (també alguns més que altres), sumant també a la obligació de dur una comptabilitat (amb la despesa que això comporta en la contractació de professionals), i sumant també els moments de “crisi” actuals (que no cal recordar a ningú)... Fan i faran que arribar a fi de mes sigui cada cop més complicat per als autònoms.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LA CADIRETA

2009-11-08T19:03:00.002+01:00

LA CADIRETA.

Resulta curiós com, una “cadira” pot fer trontollar un país, anticipar unes eleccions o donar estabilitat a un Govern. Encara que aquesta estabilitat no comporti “confiança”.

Encara no s’havien ni tant sols presentat les llistes electorals i un nou grup polític (que no Partit polític) ja pactava amb un altre grup (aquest si Partit polític), tot demanant una “cadireta” que sembla ser se’ls va prometre a canvi de “eliminar” uns quants “noms” de les llistes.

S’efectuaren les eleccions i aquest Partit polític les va guanyar sense majoria absoluta, però com que es creien els amos i senyors varen oblidar el pacte. La manca de cadira va fer perillar la investidura del Cap de Govern. Clar que aquest pacte tant sols era verbal i ni tant sols era conegut dins del Partit polític pels seus militants.

Es va substituir el pacte verbal per un pacte escrit (aquest si va ser redactat dins del Partit), però que no va arribar enlloc. En aquest pacte no hi havia cap cadira per al nou grup, que disposava de pocs “efectius” encara que fossin indispensables per sumar i tirar endavant la legislatura.

Aleshores va començar una mena de “guerra”. El nou grup deia a tot que NO, al estil del que havia fet sempre el Partit polític en qüestió mentre es trobava a l’oposició.
Curiosament, un altre grup que no havia guanyat les eleccions però que disposava de bastants efectius deia a tot que SI, momentàniament. Fins que va arribar un dia en que també varen demanar una cadira.

Aleshores el Partit que estava governant va pensar que tantes cadires no podia donar i va decidir tornar a fer un pacte amb el nou grup, aquesta vegada també escrit i una mica més ben definit.

Aquest nou pacte ja comportava la tant desitjada cadireta i faria que s’aprovés un pressupost que encara ens buidaria més la caixa ja buida i unes lleis fiscals que estaven bastant “coixes”.
Val a dir que aquesta cadira en comportava una altra, que ocuparia una persona que “penja” directament de qui mou els fils del nou grup polític.
TOT PER LA CADIRETA. Serà una realitat ? O tant sols és un cop més producte de la meva imaginació ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

Fòrum - Francesos a Naturlàndia

2009-10-31T11:15:00.001+01:00

ELS FRANCESOS NO VAN A NATURLÀNDIA.

Serà imprescindible domini de l’anglès, el castellà i el català. El francès serà valorat.

Aquest és l’anunci que apareix en un diari d’Andorra per la recerca d’un nou Director General pel complex lúdic i temàtic de muntanya a Sant Julià de Lòria, altrament dit : Naturlàndia.

En un país on el nombre de turistes espanyols per l’any 2009 ha estat de 2.888.539 i el de francesos de 1.979.428 per 131.707 d’altres països, es veu que el domini de l’anglès és més important que el domini del francès.
Potser és que dins d’aquests 131.707 turistes d’altres nacionalitats han pujat a Naturlàndia més turistes anglesos, que francesos dels 1.979.428 que ens han visitat aquest any. Els portuguesos tampoc deuen visitar Naturlàndia ...

Que hem de tractar bé al turisme anglès ? Evidentment que si, però obviar d’aquesta manera al turisme francès surt fora de tota lògica.

Cer és que tant sols un 6% dels residents a Andorra són de nacionalitat francesa, però quin percentatge hi ha de anglesos ?

Com pot permetre el Comú de Sant Julià de Lòria un anunci amb aquestes característiques ?
Ningú des de el Comú lauredià s’ha mirat l’anunci en qüestió i l’ha fet eliminar ? N’assumirà algú alguna responsabilitat ?
NO, COM SEMPRE.

S’ha encomanat la recerca d’un nou Director del parc naturlandés a una empresa anomenada “numacapital” que ni tant sols surt a la llista de noms comercials de la OMPA, o al menys jo no l’he sabuda trobar.

Com es poden fer tant malament les coses ?

De fet, a Sant Julià ja hauríem de estar-hi acostumats, potser per això és que “passem de tot” i no demanem mai dimissions al Comú.

No ha sortit encara cap responsable de totes les bestieses que s’han fet i s’han dit a/i sobre Naturlàndia. Es clar que tampoc ningú s’ha queixat mai.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

TRUCADES MINISTERIALS

2009-06-09T21:51:00.003+02:00

El Periòdic. Tèma del dia (09/06/09). M.R. Andorra la Vella :

Inicialment, va sonar com a ministre de Salut i Benestar, degut a la seva relació professional amb aquest àmbit. Tot i això, el candidat del PS a la Massana que va aconseguir retallar terreny davant CR a les últimes generals, era una de les figures que el nou Executiu havia de recompensar.

Bondia. Sento curiositat (09/06/09). Miquel Calsina Gordi.

Estem parlant de persones que han donat el que han pogut, cadascú segons les seves possibilitats, però que es veuran compensats amb no res ? Estem parlant de persones que han treballat i molt. I que al final veuran com altres persones, que tant sols han signat un “simple” manifest, els passen al davant ? O altres persones que han lluitat en un altre bàndol obtenen les places privilegiades ? O com es gratifica algun ex Conseller que s’ha quedat sense feina ? O com es gratifica als “incondicionals” de sempre ?

Curiosa la semblança...

Haurà trucat el “nou” Ministre també a M.R. del Periòdic ?

EL "CHOLLO" DE SER SOCI DEL BARÇA.

2009-05-11T23:13:00.002+02:00

QUIN “CHOLLO” ÉS SER SOCI DEL BARÇA.

Als socis del Barça ens han considerat sempre com a “elitistes”, als que residim a Andorra, és clar. Res més lluny de la realitat.
Penso que, a banda del plaer i la satisfacció de ser soci del Barça, més enllà dels resultats bons o dolents i de l’actual temporada, és un autèntic “chollo”.

Per la mòdica xifra de 155 euros anyals, disposem de :

Descomptes a les botigues del Barça.
La revista “Barça”, butlletins electrònics i SMS mòbils.
Activitats esportives gratuïtes : lliga de futbol de socis, torneig de basquet, lligues escolars ...
“Tour” guiat i entrada gratuïta al museu, descompte a la pista de gel ...
Ofertes de entitats col·laboradores : Descomptes en assegurances, en l’hospital Clínic de Sant Cugat, en el Palau de la Música, en les estàncies a N.H. hotels, en el lloguer de vehicles (Atesa), la Visa Barça ...
I un munt de ofertes especials i variades.

Descomptes en la compra de entrades, abonaments, entrada gratuïta al handbol, hoquei, futbol sala, mini estadi, entrenaments, partits amateurs, seccions ...

I EL SEIENT LLIURE.

Quin gran invent.
Si no podem assistir (o no volem) a un partit, els socis que endemés disposem de abonament podem fins i tot guanyar diners.
Tant sols hem de entrar a la web del Barça, posar el nostre “usuari” i la nostra “clau” i vendre legalment el nostre seient. Nosaltres hi guanyem, el club hi guanya i el camp esta ple.

Qui m’havia de dir que ser soci del barça i posseir un abonament, a banda de la satisfacció que això comporta m’havia de fer guanyar diners.

VISCA EL BARÇA.

LA RENDA DELS NO RESIDENTS

2009-05-07T18:17:00.001+02:00

NO US DEIXEU ENGANYAR AMB L’IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO RESIDENTS.

És cert que hem de pagar per ser propietaris d’un immoble a Espanya, encara que no el lloguem. La renda a Hisenda i l’IBI a l’Ajuntament.
És cert que hem de tenir un representant resident al país veí. A Espanya pot ser la mateixa gestoria que ens faci els tràmits i no ens ha de cobrar res.
És cert que hem de tramitar el NIF (o el NIE) a la Direcció General de la Policia, mai en una gestoria.
Tant sols hem de presentar els darrers rebuts de l’IBI. No és cert que haguem de presentar la escriptura.
És fals que disposem tant sols de termini fins al 30 de Juny. Si l’immoble no el tenim arrendat disposem de tot l’any.
Ull !!!, l’impost sobre el patrimoni va ser suprimit, amb efectes des de el període impositiu 2008. No ens el poden cobrar.
Els pagaments es fan directament a Hisenda i ens els carreguen en el compte espanyol, no pagueu a les gestories.
L’IBI ens el cobra directament l’ajuntament en el mateix compte bancari. No el pagueu tampoc a la gestoria.

UN CONSELL :

Oblideu les gestories andorranes i moltes de la Seu d’Urgell.
Passeu directament per una gestoria del lloc on tingueu l’immoble quant estigueu de vacances. Com a molt han de cobrar-vos 60 0 70 euros per la gestió. O bé la podeu fer vosaltres mateixos directament o telemàticament.
I PAGUEU...
Que ara ens estant vigilant i controlant amb “lupa”.
No oblideu :
Que encara no tenim convenis de doble imposició, no existeixen encara intercanvis de informació tributària, estem encara a la llista més fosca i seguim fent el “burro” amb el sucre i altres “coses”.

CAMPANYA ELECTORAL LAUREDIANA

2009-04-19T17:52:00.000+02:00

LA CAMPANYA ELECTORAL.

Diumenge 19 d’Abril de 2.009.
En plena campanya electoral, a la vila de Sant Julià de Lòria.

Al carrer, com sempre, ningú.

Els telèfons treuen fum. Es veu que ara el porta a porta es fa per aquest mitjà de comunicació. A banda de Internet, l’altre mitjà actual i més modern.

C.R. ja fa uns quants mesos que estant en campanya, trucant i visitant a tothom. Controlant els electors un per un. S’ aprecia perfectament que coneixen molt bé la feina a fer i que en saben molt més que els altres. Control total : no crec que s’equivoquin gaire en els seus càlculs.

ApC, volen fer el mateix però els manca la experiència. Uns quants ja fa molts anys que hi són, però no han arribat al nivell del liberals. No controlen tant, per moltes bases de dades que tinguin, per molta “seu social” a la seva disposició.

PS, perquè l’Alternativa ha desaparegut del “mapa”, encara no ha après com s’han de fer les “coses”. Sense cap seu social, un despatx d’arquitectes no ho és. Sense gent “coneguda”, als que destaquen els fan fora o els aparten. Muts i a la gàbia, no es faran mai conèixer. No n’hi ha prou amb fer la festa de fi de campanya a la “carpa”.

La campanya electoral s’ha de fer al carrer, a les botigues, als comerços, amb el contacte diari amb la gent... No n’hi ha prou amb el telèfon i Internet. I sortir al carrer tant sols en campanya electoral és molt lleig.

A Sant Julià guanyarà sempre U.L. a menys que s’ajuntin tot una sèrie de persones vingudes de dreta, esquerra i centre amb una sola finalitat : Sant Julià.
Però aquest grup de persones ha de “patejar-se” els carrers de Sant Julià tot l’any, no tant sols en campanya electoral.

A veure si en aprenem tots plegats...

EL BARTOLILLO VA DE STAR.

2009-04-08T18:52:00.001+02:00

EL QUE SURT A LA FOTO SÓN AUTÈNTICS BARTOLILLOS.

Sabut és que el cantant Julio Iglesias només accepta ser filmat o fotografiat per un perfil de la cara, l’altre no. Es veu que deu de ser molt lleig. No em demanin quin perfil, ni ho sé ni m’importa.

El candidat de l’Alternativa no accepta que l’enfoquin de dalt a baix, es veu que això el fa més petit.
Ara es veu que als petits no els votaran. O que l’alçada és molt important.
O potser es va equivocar d’alçada (la física per la política). I no vull dir amb això que d’alçada política no en tingui, ni molt menys.
I la seva alçada física no m’interessa en absolut. El que m’interessa és l’alçada humana, i aquesta cada cop li veig més minsa.

És un símil del que va passar amb un “pamflet” que va editar fa poc el Partit Socialdemòcrata :
Jo proposo ...
Em comprometo ...
Jo faré ...
Jo, jo ... Sempre jo.

El líder es creu la Star del “Grup”. I no em sembla malament. El que no m’agrada és que tots els membres de la “pandilla” callin i atorguin. O és que són tots “muts”.
És com “aquell” que volia fer unes primàries, va fer marxa enrere i ara va al final de la “llista”, però defenent a la seva Star per víes internautes. O com aquell que fa quatre anys li volia prendre la plaça i va acabar anant de número dos a la llista. I que aviat serà “defenestrat”.

La Star és la Star, i els demés no són res. I a la Star sempre l’han de defensar, encara que sigui amb mals modals : l’assessor de comunicació, els súbdits, els que ja es troben col·locats, els que es volen col·locar ...

A la nostra Star, el que no el “defensa” gaire és l’assessor de imatge, doncs aquesta imatge que dona sempre de mala “baba” no l’afavoreix gens ni mica de cara a unes eleccions.

El tarannà de Star és molt difícil de canviar.

QUI PUC VOTAR ?

2009-03-29T12:51:00.002+02:00

COLLONS, QUIN PANORAMA !!!

Personalment, em “sua la boina” la possible doble nacionalitat del Paella. Jo vaig renunciar a la nacionalitat espanyola perquè sóc andorrà, no la vaig tornar a demanar ni la vull per a res.
Un candidat a Cap de Govern, penso que ha de tenir uns quants “dies” més com a andorrà per aspirar a ser-ho. Els que voteu sou tots vosaltres, a vosaltres doncs de valorar-ho. Ara que... Tots aquells que donen suport a la seva candidatura, andorrans amb suposat “pedegree”, m’ho haurien de explicar molt bé, tant bé que no val la pena que hi perdin el temps. Fins i tot l’Oscar l’hi dóna suport. Com no, ell mateix el va “portar”.
No m’interessa doncs en absolut aquesta opció, un “matxambrat” de barreges innombrables...

Voto doncs el canvi ? Carai, si el canvi no és el Paella serà el Bartolo ?
Doncs tampoc. Canvi, quin canvi ? Votar la Socialdemocràcia ? En principi, si. Votar al Bartolo ? NOOOO... Quin canvi ens pot oferir ?
Si guanya, per poc que faci, estarà ben fet, és molt senzill : Com que no hi ha diners, faig el que puc i ja n’hi ha prou, tothom content... Això si, col·loco degudament “asseguts” els “ministrets” de torn, funcionaris o no, als que ja he fet la promesa de la “poltrona”...
Tampoc m’interessa l’etern perdedor. No m’interessa un Partit de “muts”. No m’interessa un Partit de “expulsadors” barrejat amb “comissionistes”.

Casum l’olla, que més hi ha ?
UNP i Verds.
Val, molt bé. I de que em serveixen ? No puc votar una opció que no té cap opció, valgui la redundància. No serveix per a res. A banda de que no hi crec massa... No hi crec, perquè els Verds, per començar amb un grup, no m’acaben de fer el pes. No sé, exactament les seves ideologies, no m’acaben de “quadrar”, em sonen a “kumbayas” i prou.
L’UNP, amb carinyo... No ho veig clar, no hi veig suport, no endevino una ideologia “clara”. Crec percebre bones intencions, però manca “quelcom”. Potser que tant sols els manqui : “temps”, o “tempus”.
Resumint : tampoc es la meva opció.

Només em queda C.R. o votar en blanc.
Egoistament, prefereixo votar CR. Val mes que continuïn els mateixos, espero que amb una mica mes de diàleg amb el poble. I penso que van per aquest camí, al menys aquesta és la impressió que tinc en aquests moments.

MESURES SOCIATES A ENCAMP.

2009-03-15T18:05:00.002+01:00

CAGADA SOCIALISTA.

El Comú d’Encamp esta a punt de fer la mateixa “cagada” que s’ha fet al país veí amb els rebut de la llum. Però en aquest cas amb l’aigua. Pretén cobrar més a qui consumeixi més aigua potable.
Pel que veig, els socialistes no n’aprenen dels errors dels altres i es pensen que tenen la “veritat absoluta”. Ells si que es creuen per sobre del bé i del mal. I no jo, com assegura el seu líder “sabelotodo- Bartolo”.
Un servei és un servei, un bé és un bé, un consum és un consum...
I ha de valdre el mateix per tothom.
No és legal fer pagar un preu més car a qui consumeix més. Es paga pel que es consumeix, al seu preu unitari, el mateix per tothom, multiplicat pel consum total.
Anunciar aquesta proposta com a mesura per pal·liar la crisi és un insult als ciutadans.
Es clar que, això els socialistes no saben que existeix. Ells es creuen que tot ho fan molt bé i que els “dolents” són els altres.

Sociates :
El vostre ex-assessor econòmic, ara candidat d’un altre grup, però amb pactes establerts, no us ha explicat com funcionen les coses ?
El vostre líder, també assessor, en aquest cas jurídic, en nòmina al Comú d’Encamp, no us ha dit que això no funciona d’aquesta manera ?

Enlloc de congelar la plantilla, una altra de les cinquanta accions internes i socials que vol impulsar el Comú d’Encamp. Perquè no “congeleu” uns quants que es fan dir socialistes ? O haurem de esperar a passar les eleccions per fer congelacions ?

Si no prospera el recurs a la impugnació de la llista CR-PLA de Canillo, dubto molt que els socialistes guanyin aquestes eleccions, tot i amb el suport que tenen de l’Apc.

Aleshores, penso que podrem fer una mica de neteja. Perquè tot sols no marxaran. Són com la cagada sociata en els rebuts del consum d’aigua, com més consumeixen, més s’hi volen quedar.

EL BARTOLILLO HA DIT QUE NO.

2009-03-09T22:39:00.001+01:00

HO SENTO, NO TINC MÉS AFOTOS DEL BARTOLO.
EL BARTOLILLO HA DIT QUE NO.

Tampoc posaré avui noms.

El submarí del Bartolillo, que deien que no ho era i jo fins i tot m’ho vaig creure, després de buscar candidats i suplents sota les pedres o a les barres dels bars, ha claudicat finalment a les exigències del Bartolillo.

A causa de pactes post-electorals o pre-electorals ?

Ha passat del :
A tu et vull i t’estimo molt i busca’m gent que m’he en manca ...
Al :
Ja no et vull, no m’interesses...

I tot això en un mateix dia.

Carai, com canvien les coses en un sol dia.

Que ha passat ?

Senzillament, que el Bartolillo ha dit que no “ja no vull pondre cap més ou” ...
Ui, perdó, m’estava equivocant de cançó...

Ha dit que no perquè la gent que ha plegat o l’han fet fora del PS no interessa, pot fer “pupa”. I per a fer “pupa” ja té als “cabdells” de torn, per lo dolents que són, i als funcionaris de torn, que s’han de tractar molt bé perquè n’hi ha molts.

En definitiva, el Bartolillo ha dit que no.

ELS AMICS DEL BARTOLILLO.

2009-03-04T21:49:00.002+01:00

ELS “AMICS” DEL BARTOLILLO.

No penso posar ni un sol nom propi. “ A buen entendedor pocas palabras bastan”.

Té realment amics el Bartolillo ?

De ben segur que si. Aquells que li fan la pilota i ell els concedeix el plaer de no ser “defenestrats”, són amics seus. Fins que la finestra es troba oberta i surten volant. Però de moment, són amics seus.

Passem a verificar-ne uns quants :

Un secretari de organització, que li és fidel en tota la campanya anti-Bartolo PS espai 2005, passa a l’oblit per canvi d’amistats, el nou amic passa a escalfar cadires. Fins quant ?

Al que li volia fer ombra en aquest espai el col·loca de nomber two a la llista Nacional. Una plaça segura de Conseller condueix a una nova amistat. Avui, la finestra s’ha obert i el pardalet ha “escapat” (a empentes) fins a una territorial on quedarà en el més trist dels oblits.

Un íntim amic, lleial, amb plaça fixa al Consell i salari “compensat” també passarà a l’oblit. També ha sortit per la finestra fins a una territorial on tampoc guanyarà.

Un altre amic, coordinador d’una parròquia baixa, va sortir directament per la finestra sense ni tant sols obrir-la. El partit va pagar els vidres trencats i va “apagar” les possibles “demandes” per vidres caiguts en algun edifici que encara no s’ha construït.

Una col·laboradora de tota la vida ja no és amiga. I això m’encanta. Perquè ja no ho és ? Motius polítics ? Motius laborals ? Lo important és que ja no és amiga.

I més, i més, i més ...

Ara entren en joc nous amics. Lo més important és que no siguin del Partit. Que al partit ni tant sols els coneguin. El que interessa és que siguin funcionaris. Es veu que tots els funcionaris votaran al Partit. I com que no n’hi ha pocs ...

La victòria està assegurada ? NI MOLT MENYS.

CAGARRO ELECTORAL

2009-02-26T22:23:00.002+01:00

ESTRATÈGIA ELECTORAL.

Anem a pams...

Tenim el país fet un nyap, els “gavatxos” ens estant tocant allò que no sona, els espanyols dissimulen però també ens piquen a la closca, la banca ens va ajudant però els seus beneficis van disminuint i potser ja no ens ajudaran, tenim un munt de gent “xuplant” de la mamella que ja no raja gaire, estem suportant un excés de població que nosaltres hem cridat... En definitiva i per no allargar les explicacions ... tot el país fet una merda.

Però es clar, al Bartolillo no el volem.

Volíem un canvi, gairebé tots, però aquest canvi era el Bartolo.
Collons, això si que no : varen dir els “importants”.

Muntem un Centre, van decidir.

Tot de cop varen sortir centres de sota de les pedres, submarins del Pla o del PS, o no...
Tot de cop tothom es volia “centrar”. Això és el que vol la gent del carrer. I total, com no se’n adonen de res muntarem el Partit, Plataforma o Grup de Centre, varen pensar uns quants (molts) il·luminats.

Però, aleshores varen entrar en el joc les “persones”...

Ja no es tractava de cap Partit, Plataforma o Grup, sinó de “noms”...

I va “petar” tot.

Davant d’aquest desgavell, s’han anat succeint tot una sèrie de aconteixements, sopars, dinars, berenars, reunions, trucades, mails ...

JA N’HI HA PROU.

Perquè no ens venem directament el país i deixem a la gent tranquil·la ?

POLÍTICS ANDORRANS :

Per a mi podeu anar tots a “fer punyetes”.

EL BARTOLILLO ES FREGA LES MANS.

2009-02-20T20:31:00.002+01:00

A LA FOTO : BARTOLO I ASSESSOR.

EL BARTOLILLO ES FREGA LES MANS.

Somriu, pràcticament no opina, tant sols es va reunint amb col·lectius, tot deixant que “els altres” es vagin destrossant tot sols.
Sens dubte, la tàctica és bona.

Al carrer es parla i jo escolto : La gent vol un canvi. La gent està farta dels liberals. Però la gent també està farta dels descontents liberals i dels aliats dels liberals.

Pràcticament tothom descarta una opció de descontents liderada per un desconegut, que fa quatre dies que és andorrà. Una opció amb ex-liberals que han fet molt de mal a la opinió pública i al país. Amb pseudo-centristes que estant més a la dreta que els mateixos liberals. Amb Res-definits que ja no saben on col·locar-se. Amb barons i cacics que no donen la cara ...

L’altra opció, dita centrista, ja s’ha descartat tot sola al comentar que pactaran amb el PLA. “Collons”, si son lo mateix... Sempre han estat pactant amb el PLA, son el mateix PLA.

Ningú parla de les dues altres opcions, ja no els tenen ni tant sols en compte. Ni l’opció dels “fumates” ni l’opció dels desapareguts abans de combat.

A nivell Nacional, efectivament el Bartolillo es pot fregar les mans.
Però ai ... Que les parròquies conten i molt.

De cop, el Bartolillo ja no es frega les mans i dubta : Només té una plaça segura a la Capital i una altra pràcticament assegurada pujant a la dreta. I amb algunes opcions molt dubtoses pujant a l’esquerra.
Però baixant cap avall la plaça està perduda, tot i la renúncia final del Pintat de Groc. Al damunt de la Capital, sap perfectament que el Tsunami no li donarà mai el seu suport, aquest sempre serà pels Platètics. Pujant a l’esquerra, però a dalt de tot, el suport també serà per als mateixos. I finalment pujant a la dreta, gairebé dalt de tot és de domini platètic.

Els comptes ja no li surten tant rodons al Bartolillo...

Ara que, als platètics, se’ls ha cremat la calculadora de tant fer números.

La millor opció :

Votar T.E.D.

FINS ALS OUS DELS GAVATXOS

2009-02-15T17:51:00.000+01:00

ELS GABATXOS TOQUEN ELS NASSOS.

A dos mesos vista de les eleccions Generals els francesos ens toquen la closca amb l’etern tema de que som un paradís fiscal.
Sincerament, no ho entenc.

Si que entenc que som un paradís fiscal. Per als forans es clar, això ho tinc claríssim. Perquè per als nacionals i residents, amb 17 impostos diferents a suportar per cap, dubto molt que Andorra sigui un paradís fiscal.

Que hem de sortir de la llista de paradisos fiscals, també ho tinc claríssim.

El que no entenc, es que ara els gavatxos tinguin pressa i ens donin quatre mesos per arreglar les “coses”. Tant sols dos mesos per a un possible nou Govern, que no probable.

Que faran si no complim amb el que demanen ? Ens tancaran la frontera ? Dimitirà el “xulanga” del Sarko ? Ens castigaran i no ens vendran res ? No vindran els francesos a comprar tabac i Ricard ?

Jo crec que es el moment adient per engegar-los a pastar fang. De passada també podríem engegar a “fer misses” al Bisbe, que tampoc el necessitem per res i ens estalviaríem moltes “pagues” per Nadal.

Proposaria :

En primer lloc, engegar “ben lluny” als dos Coprínceps.
En segon lloc, celebrar les eleccions Generals. Votant be.
En tercer lloc, definir la nostra política econòmica i impositiva. Amb cara i ulls. Imposició directa i I.R.P.F.
En quart lloc, assolir els convenis de doble imposició que ja vindran donats.
En cinquè lloc, mantenir el secret bancari (igual que altres països).
En sisè lloc, reduir el “personal” doncs sobra molta gent.
En setè lloc, treballar tothom.

NO VOLEM AL BARTOLILLO

2009-02-07T19:53:00.002+01:00

NO VOLEM AL BARTOLILLO.

Som molts els que volem un canvi a Andorra. Som molts els que pensem que aquest canvi es necessari. Aviat tindrem l’oportunitat de fer efectiu aquest canvi amb el nostre vot.
Però tenim un problema molt greu : les opcions per a fer efectiu aquest canvi son totalment nul·les.
Què podem votar ?
En teoria hauríem de votar l’opció contrària, com es fa a tot arreu, en el nostre cas seria votar PS.

A priori, si votem PS, estem votant un Partit estructurat, potent, treballat i treballador, amb un bon equip.

Realment, si votem PS, estem votant a una sola persona amb ànsia de poder. Una persona que ja ha deixat molts cadàvers polítics. Estem votant a Déu tot poderós. I per això ja tenim la església.

L’opció PS podria ser una bona opció, sense el Bartolillo. De moment, es una mala opció, amb el Bartolillo.

...

Quant dic que votaré al PLA, evidentment es tracta d’una “conya”, ni “fart de vi, o cava (que m’agrada més)”, votaria PLA. Encara que si es veritat que penso a vegades que el millor seria que “traguessin” ells mateixos quatre anys més amb tota la merda que han generat. El que farien però seria continuar quatre anys més “xuplant” de la mamella encara que ja no ragi.

...

El problema es que no hem queden opcions de vot:

CDA, ja ha deixat d’existir per molt que posin al Mateu al capdavant, amb el beneplàcit d’en Pintat.
RD, ja fa temps que va morir, al igual que Segle19, per molt que ara pretenguin entrar a UNC, o Andorra pel canvi, o qualsevol altre nom que li vulguin posar. El mateix va per UP, PRO i ja no sé que més.
Tant ACO, com Antoni Martí, o la mare que em va parir..., es posicionaran, potser amb UNC-APC, PLA, TED-TUO... o el que sigui.

Però no es la veritable opció ni de centre, ni de res.
Verds i UNP, els primers al meu entendre varen ser uns subvencionats anti-PS, i els segons, al meu entendre uns il·lusos (amb carinyo) que no hi tenen res a fer.

...

Una opció centrista, sense que la paraula centre signifiqués res en especial, ha estat sempre la meva idea, amb gent de tot arreu, però amb consens, amb un programa pràctic i amb el compromís de complir dit programa.
No ha estat possible per l’ànim de “cadireta” existent.

Votaria l’opció contrària, que es el que es fa normalment, però no votaré mai al BARTOLILLO.