martes, 17 de junio de 2008

COM ESTÀ EL PAÍS...


“NO ES EL CAS DEL NOSTRE GOVERN...”

Un exemple qualsevol :

Jo tinc una empresa, i li dec 60 milions d’euros a un proveïdor, però no li penso pagar... (pels motius que siguin, és igual...).

Com que sé perfectament que el proper any serà dolent, econòmicament parlant, em passo aquests 60 milions (pel forro) al pressupost del proper any, com a “ingressos extraordinaris”...

Arribat l’any en qüestió, em gasto els diners pressupostats, els “ingressos extraordinaris”, que evidentment no entraran mai en caixa, sobretot perquè no existeixen .
I a més, el “pesat” del proveïdor, m’ha reclamat el deute, i he de pagar els 60 milions...

Però no estic en situació de fallida tècnica... No, no...
ho solucionaré, reduint altres despeses...

Que redueixo ???

Al personal ? No el puc tocar...
No puc vendre més...
Les despeses corrents ? No les puc reduir...
L’immobilitzat ? No el puc vendre...
Els que no m’han pagat, tampoc hem pagaran ara...
Els bancs, ja no em deixen més diners...

En definitiva :

No tinc altra solució, que la suspensió de pagaments.

Però com que soc molt “espavilat”, no la faig judicialment, sinó que amb tot el “morro”, deixo de pagar les meves factures i equilibro d’aquesta manera la meva “caixa”.

Al principi, tot “funciona” de meravella. Inclòs, fins i tot, em recupero econòmicament.
Però, al cap d’un temps, em citen de la Batllia !!!.

Als batlles, els dono “l’excusa” : de que, si Govern ho fa, perquè no puc fer-ho jo mateix ?

Però :
No “cola”...

M’embarguen els bens i a mi, em fan passar una temporada a la “garjola”...

M’he equivocat...

El que havia de fer, era no pagar, “igualment”, però desaparèixer del mapa.

....................

Què us sembla ?

Controlem les fronteres ?

O continuem passant de tot ???????????????????????

UFFFFFFFFFF,

M’encantaria veure una manifestació, al davant mateix de Govern, o a la Casa de la Vall, o a la frontera... tant em dona, demanant :

FOTEU EL CAMP TOTS PLEGATS ...

lunes, 16 de junio de 2008

EL MINISTRE DE FINANCES ENS ENGANYA


Ara resulta que el problema de la fallida tècnica del nostre “desGovern” andorrà, son els ingressos extraordinaris que ens va col·locar el Sr. Mirapeix per equilibrar el pressupost de 2.008.

En realitat es tractava d’unes despeses comptabilitzades al 2.007, que com no es pensaven pagar fins d’aquí uns 30 o 40 anys. Pagaments diferits, en diuen... Ens col·locà com ingressos extraordinaris al pressupost 2.008.
“Virgueries” comptables, em pensava al seu moment.
Il·legalitat comptable, segons la llei de comptabilitat ja aprovada.

Un total de 60 milions de euros que, efectivament no “entraran” a la caixa perquè no existeixen.
Era tant sols un engany comptable, que ara el Sr. Mirapeix te el “morro” de dir que com no s’ingressaran, no es poden gastar.

Sr. Mirapeix :
Dormirà tranquil avui ?

Sr. Tarrado :
Vostè també dormirà ?
Doncs li recordo que va aprovar aquest pressupost.

Anirà algú a la presó, com per exemple, l’interventor del Comú de Sant Julià de Lòria, que per cert era Espanyol i del PP. Això és legal ?

Algú ho entén ??????????????????

Les màfies no estaven darrerament a Rússia ?

jueves, 12 de junio de 2008

DUBTES TRIBUTARIS


DUBTES NO ACLARITS.
Primer de tot voldria donar les gràcies al Sr. Caicedo, delegat de l’agència Tributària, per la seva segona visita informativa a Andorra, per explicar de nou la llei de la renda dels no residents a Espanya.

En la seva conferència va deixar molt clar que tots aquells que disposin d’una segona vivenda en territori espanyol estant obligats a declarar-la. I pagar una suposada renda encara que no la tinguin llogada. Val...

Sr. Caicedo,
I el francesos, alemanys, suissos, portuguesos etc. No estant també obligats a presentar la declaració ? Els perseguirà també vostè ?
Ja se que tots aquests països no son paradisos fiscals com ho es Andorra, i que per tant no estant obligats a nomenar representant, però suposo que si estant obligats a demanar el seu corresponent N.I.E. i a presentar la corresponent declaració sobre la renda dels no residents, doncs això si que ho són, o no ?
Es cert que si els estrangers no disposem de N.I.E. no existim realment a Espanya ? I per tant no ens reclamaran mai res...
El que si es cert, es a partir del moment en que disposem de N.I.E, ja l’hem cagat, ja estem fitxats...

Tornant al representant,
Si per aquest, segons la llei 36/2006, s’ha de comunicar la seva designació a la delegació de la Agència estatal d’administració tributària en la que s’hagi de presentar la declaració per aquest impost, com es que les Gestories andorranes ho comuniquen a la Seu d’Urgell ?

Si l’article 9, apartat 3, de la mateixa llei ens diu el següent : “les actuacions de l’administració tributària podran entendres directament amb el responsable, al que serà exigible el deute tributari”.
Com es que vostè ens diu que el representant tant sols es a efectes informatius ?

Finalment, si mai hem declarat la renda de no residents, mai hem pagat dit impost, ni tampoc l’impost de patrimoni, com es que en les vendes realitzades de particular a particular, fins a la data, hi figura sempre un certificat conforme no existeix cap deute tributari ?

lunes, 9 de junio de 2008

LA GEOMETRIA DEL SR. FERRAN GOYA


L’ ex company de Partit Ferran Goya s’ha tornat a equivocar.

No vull dir que no tingui raó en el seu escrit al Diari D’Andorra “Política geomètrica”, es veritat que tant el Sr. Marc Vila com el Sr. Miquel Armengol no es “mullen” gaire, ni deixen res clar en els seus escrits, però penso que el Sr. Ferran Goya es el menys indicat per criticar-ho.
Ell si que no va deixar clares les seves intencions...
La seva “parrafada cansina” en l’escrit d’avui tampoc diu absolutament res.

Ens parla de confusió en l’article de Marc Vila del 25 de Maig, ens parla d’escrit en arameu en l’article de Miquel Armengol... I ell fa un escrit que tampoc diu res en absolut.

Sr. Goya :

No ens maregi mes amb articles que no diuen res, amb candidatures que no arriben enlloc, amb frases que no les entén ni vostè mateix.

Tingui una mica de valentia, i digui les coses pel seu nom.

I no es preocupi si l’expulsen del PS... Cada cop queda menys gent en aquest grup. I potser es fins i tot millor...

Vostè sap tant bé com jo cap on van dirigits els “trets”. No volem ni el Sr. Pintat, ni el Sr. Bartumeu, ni tampoc volem Dinosaures, vinguin d’eon vinguin.

Al proper article, parli mes clar.
Es clar que presentant-se com a militant del PS... no pot fer-ho.

domingo, 8 de junio de 2008

R.D. RES DEFINIT.


RES DEFINIT.

Com molt be diu el Consol Menor Lauredià : R.D. significa Res Definit i no Renovació Democràtica.

El Partit Socialdemòcrata perd aliats, sembla que R.D. es retirarà de l’Alternativa, que cada dia es menys Alternativa. Al GUPI li va mancar ben poc per marxar també, però en dos dies varen canviar de parer.
Curiós...

El Grup Socialdemòcrata, enlloc de ser la força que creix, sembla que cada cop va decreixent.
Sembla que la gent ja està una mica farta de Dinosaures...

De totes maneres, el ridícul que esta fent R.D. es majúscul.

Què pretenen ?

Tornar a conèixer els vots que poden obtenir a Andorra ?
No en varen tenir prou amb la resposta electoral de fa tres anys ?

El cas Valera, o com es digui aquest Senyor que ha canviat de Partit i que personalment no havia vist en la meva vida, és el detonant de la marxa de R.D. de l’Alternativa ?

NO.

El cert es que entre tots regalarem un cop mes la victòria al PLA. Un PLA dividit, repartit en multinuclears parroquials, però victoriós al fi i al cap.
Perquè la tercera via política, dubto molt que tiri endavant sense estar plagada també de Dinosaures.

R.D.

Per a mi:

Ridícul Descomunal.

miércoles, 4 de junio de 2008

FUNCIONARIS


ACLARIMENT.

L’escrit publicat al Bondia el 03/06/08 sobre el Ministre i els funcionaris, no va en absolut en contra dels funcionaris. Qui així ho cregui el pot tornar a llegir al blog mcalsina.
Precisament, el que vull donar a entendre es que els funcionaris son exactament iguals que els que treballem en el sector privat. Encara que alguns ens mirin sovint des de dalt cap avall.
No m’agraden ni mai m’han agradat els sindicats, no pel que haurien de fer sinó pel que fan, la majoria viure del “cuento” i a costa del mateix treballador...
Però no es aquest el tema.
El que no em sembla be es que s’utilitzi mes la premsa que les reunions de treball:

No em val, sentir al Ministre dient que no ha entès el que li han dit en una reunió i que no sap que volen els sindicats... Això es demana en la mateixa reunió.
No em valen les “conyetes” del Sr. Ubach a la ràdio o a la tele o a la premsa... Que les faci a les reunions de treball.

Lluitar pels teus drets, per la teva feina es totalment lícit.
Fer-ho a traves de la premsa, també.

El que no em sembla lícit es que, quant tens l’oportunitat de parlar-ho personalment en una reunió de treball, directament amb el Ministre, exposant directament els problemes, i si no hi ha acord, trencant directament les negociacions... Passis directament a la publicitat gratuïta dels mitjans de comunicació.

Es clar, que sortir a la premsa, a la ràdio o a la tele es mes popular.

Sincerament,

El que mes em molesta es que la gran majoria de funcionaris ens veuen als demés com una colla de “pringats”, ens tracten de qualsevol manera, com si no fóssim ningú.
Sense anar gaire lluny, ahir mateix a les 10 del matí, a la Cass, varen deixar una sola persona atenent al públic, per anar a esmorzar, amb el paquet de tabac a la mà i en companyia... A quina hora van tornar ? No ho se, per sort no hi havia gaire gent esperant. Jo també surto a fer el cafè, però no deixo penjat a ningú esperant-me.
Es un exemple absurd, però real.

Resumint,
No estic en contra dels funcionaris, jo mateix vaig ser durant 3 anys un “pseudo-funcionari”.

Estic en contra de la forma d’actuar de molts funcionaris, als que el país els importa ben poc, la resta de treballadors encara menys i que cobrant a final de mes ja en tenen prou. Sense pensar que potser algun dia, a final de mes, potser no cobraran.

Treball digne, drets laborals...
SI, però per a TOTS.

La realitat :
Molta gent tant sols aspira a ser funcionari per viure tranquil, encara que reconec que la majoria, actualment, guanya ben poc. Però molts ja en tenen prou...