MÉS SOBRE NATURLÀNDIA.

NATURLÀNDIA I ELS HOTELS LAUREDIANS.

Les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç ho varen deixar ben clar : “ Sant Julià de Lòria és l’única parròquia que ha mantingut el fort ritme de caiguda del volum d’ocupació”.
No hem millorat ni amb Naturlàndia, ni amb el Tobotronc.
O, és a l’inrevés ? O ara, ja tant sols és el “Tontotronc” ?

“Aquí baix estem patint de valent”, declarava recentment el Director de l’hotel Sant Eloi. Segurament sense voler-ho, però ho va dir ben clar amb les seves paraules : “aquí baix”. Imagino que ja li hauran “tocat el clatell”, els seus “jefes”.
Però es que aquesta es la paraula “clau” : A “baix”, que es precisament on s’havia d’invertir, i no a “dalt”, com s’ha fet, s’està fent i es pensa fer. No oblidem que el Comú lauredià es manté ferm amb les accions de Naturlàndia.
Carai, semblo “Barri Sésamo” ( A ”dalt”, és a la muntanya, on de moment no hi ha comerç. A “baix”, és a la Vall, al poble, on de moment està ubicat el comerç).

Malgrat tot i a pesar de “l’ensopegada” inicial, el mateix senyor Director ens deia també : “El projecte de Naturlàndia ens donarà vida”. Vida, a qui ?
Potser es que tenen pensat traslladar l’hotel a “dalt” de tot ?
Si el Tobotronc no s’ha traduït en un augment de l’ocupació a Sant Julià de Lòria, que li fa pensar que Naturlàndia (en el cas de tirar endavant amb el projecte), si ? Potser una plaça de Director a l’hotel de luxe en alçada ?
Perdoni’m la “conya”... Però es que ara fins i tot es parla d’un hotel de luxe al centre de la vila amb concessions de 50 anys de la sala polivalent inclosa en el “paquet”.

Efectivament, senyor Director :
A Sant Julià, encara que vostè no ho hagi dit específicament, som el “cul” del país i “omplim els hotels tant sols quant els altres ja ho han fet”, tal i com vostè mateix comenta. El que no m’ha agradat es que digui : “que s’aconsegueix tenir ocupació, però amb ofertes molt interessants”.

Deixo ja en pau al senyor Director, al que no conec personalment i que penso que ha comentat realment el que pensa, però que no ha parat a imaginar el que pretenen els seus “jefes”, i que segurament tampoc ho sap. Em dirigiré doncs directament cap els seus “jefes”.

Senyors “jefes” del Director en qüestió:

Quina dèria els ha agafat amb el tema de Naturlàndia ? Vostès tenen més propietats a “baix” : el mateix hotel referit, el supermercat del costat, molts locals llogats, pisos ... No els interessa que funcionin ? Que estiguin ocupats ?
No poden reconèixer que Naturlàndia ha estat un fracàs que s’ha de deixar córrer ? Per cert, del camp de tir, què en farem ?

Resumint :

Penso que ja ha quedat demostrat que invertint a la Rabassa no omplim els hotels de Sant Julià, i no vull dir que no haguem d’invertir a la Rabassa, vull dir que a la part baixa, necessitem inversió també.
Els hotels de Sant Julià de Lòria n’estarien molt agraïts i les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç serien unes altres.
I les declaracions dels “seus” Directors, de ben segur també serien unes altres.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

NATURLÀNDIA

LES ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

Ara si, ara no ... A la tardor, el proper mes, després de Nadal ... Ara amb socis lauredians, després andorrans, més tard estrangers ...
Les accions del parc temàtic naturlandés s’han convertit en un joc de despropòsits, d’excuses, de negacions, d’ afirmacions, de crítiques, de desmentiments ... Tot plegat, una autèntica presa de pèl.

La veritat es que no se’n surten, varen vendre una “moto” al poble de Sant julià que ara no poden assumir i no volen ni saben explicar.
Fins i tot el coordinador local del PS a Sant Julià, que fa uns anys era partidari de Naturlàndia, ell sabrà perquè, ara en critica la viabilitat.

Quant alguna persona pretén fer alguna inversió primer de tot estudiarà la rendibilitat d’aquesta inversió. Naturlàndia des del principi no ofereix cap garantia de rendibilitat, tot el contrari. No es de estranyar doncs que no es trobin accionistes, ni regalant les accions.

Ens han estat enganyant des del principi, a la mateixa presentació del projecte ja ens varen enganyar amb les projeccions econòmiques, ens varen continuar enganyant amb els accionistes andorrans que deien tenir, seguiren enganyant-nos amb les accions que es quedaria la banca, més tard amb els accionistes estrangers... I ara mateix ja ni tant sols saben com seguir enganyant. La qüestió és “anar tirant” un parell d’anys més i després que vinguin uns altres i es mengin ells el “marró”.
Però vet aquí que algú (fonts properes al Comú, segons deia un diari nacional) va filtrar la notícia de que s’aturava el projecte de Naturlàndia per la manca de inversors.

No crec que amb aquest projecte fantasma guanyessin les eleccions, no penso que els electors fossin tan innocents per creure’l, ni tampoc crec que perdin les properes, encara que Naturlàndia quedi en no res. Tampoc va passar gran cosa a Escaldes i Encamp per no trobar accionistes per un projecte similar. Però continuar enganyant al poble de Sant Julià amb la venda de les accions ja comença a fer riure.
I si tant bé funciona el Tobotronc, perquè no venen accions d’aquest giny, sense més pretensions de Parc temàtic ? Doncs perquè aviat anirà a la “baixa” i tampoc les vol ningú.

Dintre d’un parell d’anys, encara no tindrem accionistes, ni tant sols tindrem l’inversor per a un hotel 5 estrelles al Prat del Josa, però tornaran a guanyar els mateixos.
De fet, les “accions” (d’un altre tipus) que poden fer tant la oposició Segle19 (o Apc), com la no oposició Alternativa (o PS), tampoc interessen ningú.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ARTICLES D'OPINIÓ

UTILITZAR ELS ARTICLES D’OPINIÓ.

Enviar actualment un article d’opinió a la premsa escrita pot arribar a ser quelcom de èpic, degut a que pot passar de moda abans de que surti publicat, a menys que no disposis d’un espai del tipus “tribuna” fix. Els diaris del país estant actualment saturats amb cartes i articles d’opinió.
S’ha posat de moda, sobretot en el Grup Socialdemòcrata, que els polítics utilitzin aquest mitjà per a fer passar els “missatges” a la població. Creuen que d’aquesta manera arribaran més al elector, doncs les sessions de Consell General no les segueix pràcticament ningú i de les diverses reunions, ja sigui dins dels mateixos grups parlamentaris o entre ells, no en transcendeix gairebé res. Utilitzen doncs els articles d’opinió, les tribunes, cartes al director ... I creuen que funciona.

Personalment penso però, que això esta totalment fora de lloc. Les columnes dels diaris han de ser per a aquells que poden expressar lliurement les seves opinions i no per a membres de executives o càrrecs electes dels partits, amb opinions “teledirigides”.
Personalment vaig ser molt durament criticat quant feia els meus escrits essent militant del Partit Socialdemòcrata, fins i tot expulsat del mateix. I ara tothom ho fa, especialment els càrrecs d’aquest Partit. Segurament s’han adonat de que això funciona.
Es podria acceptar si els escrits vinguessin de simples militants, doncs la informació que reben des de els seus mateixos grups és realment minsa. O no és així, senyors socialdemòcrates ?
Però quant els articles de opinió venen de membres de Comitès Executius o Directius, de Primers Secretaris, de Consellers Generals, de Directors de departaments ... Penso que aleshores estan fora de lloc, la seva feina l’han de efectuar al seu lloc de treball i no en tribunes als diaris. És converteix aleshores, com una mena de “intrusisme”.

No volem saber la opinió de tota aquesta gent en cartes als diaris sinó que la exposin al Consell general i a les diferents reunions de treball ja sigui de Comitès o Parlamentàries.

Facin la seva feina al lloc on toca. Alguns fins i tot la cobren.

Deixin doncs els articles de opinió per a veritables “opinadors”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

PACTE DE SILENCI

PACTE DE SILENCI.

El possible pacte entre Apc i el PS, amb “cadireta” o sense, s’ha convertit realment en un pacte de silenci. Les nombroses, aplaçades i perllongades reunions, han estat sempre envoltades d’un mutisme total. Ara s’han convertit en reunions de treball, però amb el mateix silenci.

No conec la manera de treballar de l’Apc, doncs no hi he estat mai a dins. Si conec la manera de treballar del PS, doncs aquí si que vaig estar-hi breument a dins.
I aquesta manera de treballar ja era d’un secretisme absolut per als seus militants. Tot el que es parlava en un comitè executiu o directiu no transcendia mai als comitès locals. O això tant sols passava a Sant Julià ?

Aquest silenci en les conversacions ara no toca (com diria algú ben conegut). Les persones que varem dipositar el nostre vot ara ja fa uns quants mesos, sobretot les que varen votar a un d’aquests dos grups, no ens mereixem que parlin a les nostres esquenes.
Quant el fruit d’aquestes reunions és l’estabilitat del nostre país no ens poden deixar al marge de les converses. Fins i tot dins el grup Socialdemòcrata varen deixar al marge de les converses als seus propis militants. De l’altre bàndol no en puc opinar.

Aquest pacte de silenci és una manca de respecte a les persones que han fet possible que els membres assistents a aquestes reunions estiguessin precisament en les mateixes.
No mereixen doncs ser escollits mai més per ocupar el lloc que estan ocupant actualment. En altres paraules, la propera vegada us votarà la vostra família, si és que encara ho fa.

Els càrrecs electes ho són per representar a totes les persones que els han escollit, no per treballar a l’ombra de l’elector, si així fos ja els nominaríem a dit i de passada ens estalviaríem un munt de diners i de “pallisses” verbals en campanyes electorals.

Aquest és un país ( en altres passa exactament el mateix ) en el que les persones que han estat elegides per a ocupar un càrrec polític es creuen essers superiors, que poden fer el que ells creguin convenient i en el moment que desitgin, sense tenir en compte que sense la gent que els ha votat no són ningú.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.