FÒRUM - IGI

NO AUGMENTIN ELS PREUS, PER FAVOR. A causa de la propera entrada en vigor de la Llei de l’IGI, estic sentint comentaris que no són correctes. O si més no, són mal interpretats. El desconeixement d’aquesta nova Llei és en molts casos massa elevat, pels motius que sigui i que no venen al cas. Aquests comentaris fan referència a un suposat augment de preus del 4,5%, per “culpa” de la nova Llei. Res més lluny de la realitat. No existeix cap raó o motiu perquè els preus hagin d’augmentar. M’explico : Pel que fa referència al sector comerç : En aquest sector estaven suportant fins ara, en la majoria dels casos, un 4% en concepte de IMI + un 0,8% en concepte de IAC, com a més cost de la seva compra. En altres casos, fins i tot uns percentatges superiors (vehicles, electrònica, joieria...). Aquest “més cost” (es comptabilitzés de la manera que es comptabilitzés), era directament repercutit al preu de venda (ja fos separadament o inclòs en el preu de venda). Per tant, el proper mes de gener, amb un IGI al 4,5%, res ha de patir un augment de preus. Tot al contrari, fins i tot alguns es podrien rebaixar. Val a dir que en determinats sectors, s’haurien, efectivament de rebaixar. Cosa que molt em temo, no es farà. En el cas de l’alimentació (i altres) al 1%, la repercussió és la mateixa. I en el cas de l’educació (i altres) al 0%, la repercussió també és el 0%. Pel que fa al sector serveis : Aquí la “cosa” pot variar una mica, depenent sobretot de si l’empresari s’havia acollit al sistema directe (declaració repercutit - suportat, o bé al sistema objectiu (mòduls), de l’ISI. Si l’empresari es trobava en el sistema directe, tant sols ha de canviar (generalment) el 4% per un 4,5%. I si em “permeten” ( o els “permeten”), augmentar (com a màxim) el repercutit, en un 0,5%. Si l’empresari es trobava en el sistema “mòduls”, aquí el canvi és efectivament dràstic, doncs podia tenir (segons els sectors), una pèrdua o un benefici fiscal (fet, totalment injust). En tot cas, la seva repercussió era sempre del 4%. Ara serà del 4,5%. Com a màxim doncs, l’augment hauria de ser del 0,5% . Aquest augment tampoc seria “preocupant”, doncs l’IGI és un impost totalment neutre, que paga el consumidor final, i que l’empresari tant sols fa l’acte de “transmetre” al seu client (mitjançant el repercutit). Comerciants, empresaris, professionals.... en general... Si us plau, no augmenteu els preus. La nova Llei no implica ni comporta l’augment. Moltes gràcies. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÔRUM - DESVIACIÓ

LA DESVIACIÓ DE SANT JULIÀ. Entrar a Sant Julià de Lòria baixant d’Andorra la Vella és actualment desesperant i en hores punta, patètic. Val, estan acabant les obres, ens han deixat un sol carril de baixada, han anul·lat el carril bus, ens han col·locat una mini rotonda “criminal” a l’alçada del Comú (una mica més avall) i una estrambòtica rotonda “caòtica” a la ex plaça Laurèdia. A banda d’un seguit de semàfors que quan entrin en acció convertiran el pas per Sant Julià en tota una “aventura”. Al desembre acabaran les obres dels trams 3 i 4 de la desviació. Més ben dit, mitja desviació que deixa la sortida de la via ràpida al bell mig del poble. Suposo que aleshores, amb una mica de sort, canviarà quelcom, ens retornaran el carril bus, eliminaran la mini rotonda i alguna cosa millorarà a l’entrada de Sant julià per la part nord. El problema el traslladarem a la part central de la vila, a la espècie de rotonda mal engiponada que ens han col·locat on teníem la plaça Laurèdia, amb unes entrades i sortides a la carretera de la Rabassa i a la Carretera de Nagol esperpèntiques, tant si funcionen els semàfors com si no, tant si hi ha un agent de circulació com si no, amb uns “cedir el pas” i “stops” mal indicats i mal ubicats, amb uns creuaments de vehicles extremadament perillosos i amb els turistes que, evidentment no saben mai el que han de fer. La solució per descongestionar la sortida del túnel al bell mig del poble s’havia estudiat i convingut en eliminar una banda dels aparcaments a l’avinguda Francesc Cairat ( no les dues, com es diu ara) i fer 3 carrils. Així es va acordar i tothom ho havia entès. Fins i tot es varen començar les obres a la sortida de la vila per la part sud. Tot d’un cop, es veu que ja no es faran aquests tres carrils de circulació, es deixaran les dues bandes d’aparcament, quatre comerciants estaran potser contents (no entenc massa si amb raó) i altres comerciants que ja han tancat les portes potser es recordaran de la “mare d’alguns”. I al Comú de Sant Julià, majoria i minoria diuen que estan contents ? Ara si que ja no hi entenc res, o s’han begut tots l’enteniment, o “aquí” hi ha alguna “cosa” més que no sabem. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - QUE FAREM

QUE FAREM, SENYORS ? Govern ja ha cobrat el pagament a compte de l’IS i de l’IAE. Ja hem pagat. Fins i tot aquells que no hem de pagar res... Veritablement, hem pagat tots ? Evidentment que no, la meitat dels obligats tributaris no ho ha fet. La gran majoria de pagesos, ramaders, agricultors... no ha pagat. La més gran majoria d’arrendadors , tampoc ha pagat. Pràcticament la totalitat d’administradors, tampoc ha pagat. Hem pagat els quatre “gilis” de torn. Molts, sense la “obligatorietat” de pagar (pels 40.000 euros exempts). Hem pagat uns diners que “presumiblement” ens seran retornats. Hauríem d’haver dipositat els diners a la Batllia, enlloc de prestar-los a Govern, sense cap tipus d’interès. El títol de l’article : “Que farem, senyors ?”, va “dedicat” al Govern dels “millors ?”. A qui “perseguiran” ? Als que hem “jugat” el seu joc, fent les corresponents declaracions, a fi i efecte de saber si són “correctes” ? O, a tots aquells que han passat un cop més de tot ? Molt em temo que, els que serem perseguits som aquells que em “jugat”. Per “jugar”, em refereixo a complir les lleis, ja sigui dient la veritat o amagant-la. Si fan això... Senyors “millors”... A banda de “recordar” a tota la seva família... acabarem als tribunals. Jo, com molts... no tots... (ni la meitat), he complert. Si em busquen a mi, enlloc de buscar als que no ha “jugat” el seu joc... allà ens trobarem. I no penso contractar cap advocat, tampoc el necessito. Vostès si que l’hauran de contractar i pagar. Mentrestant, ja he pagat... Allò que no tenia l’obligació de pagar. No tardin molt en retornar-m’ho... Sinó el que endegarà “accions” seré jo mateix. Només em mancava ja escoltar, per posar un “exemple”, estacions d’esquí queixant-se de que sortiran perjudicats amb L’IGI, quan porten uns anys, beneficiant-se de l’ISI. PEÍSSSSSSSSSSSS. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LA CASS FA EL QUE VOL

LA CASS FA EL QUE VOL. Extret de la pàgina web de la CASS i segons la seva pròpia Llei, i referent als volants de desplaçament: “3. Si és una persona assegurada indirecta i estudieu al país estranger s'ha de presentar un document que acrediti que curseu estudis en un establiment d’ensenyança reconegut i que no es treballa regularment. El formulari de conveni s’ha de renovar cada principi de curs. Les persones assegurades indirectes que estudien a l’estranger i consten a la seguretat social poden superar els 180 dies.” Mal redactat ? Doncs, si. Però no és aquest el problema... 180 dies = 6 mesos. Quedant molt clar que els estudiants a l’estranger, poden superar els sis mesos. Queda... valgui la “redundància”, molt clar. No és així ? Doncs bé... Per a la CASS, es veu que no... Tant sols admeten 6 mesos de volant de desplaçament per a “tothom”, estudiant o no... Vaig “patir” aquest problema amb la meva filla, l’any passat. Després de 6 mesos de sol·licitar el volant de desplaçament (ella cursa els seus estudis a Barcelona), em varen denegar, inicialment, un nou volant de desplaçament (val a dir que personant-me a les oficines em varen solucionar el “problema”, tot anul·lant els sis mesos que ja havia “complert” (sense utilitzar-los), vaig poder sol·licitar un nou volant de desplaçament. Però la solució, al meu entendre, no és aquesta. La veritable solució consisteix en fer el que la Llei diu. I la CASS no ho fa. Perquè ? Com a resposta al “problema”, et diuen que el beneficiari (en aquest cas, la meva filla), demani el “famós” pin de la CASS i sol·liciti els volants de desplaçament, a mida que els necessiti. O bé, que pagui l’assistència sanitària en primer lloc, passant a continuació la factura corresponent a la CASS. Doncs no... “Senyors” de la CASS, vostès han de complir les lleis com tots els demés, no aplicar-les a la seva conveniència, o a la dels seus programes informàtics, que no funcionen adequadament. No em costaria res fer els volants de desplaçament de la meva filla, seguint la “necessitat”, tampoc em costaria gaire que la meva filla, directament, amb el seu “pin”, ho fes. Però no em dona la gana, jo compleixo les lleis i exigeixo que la CASS també ho faci. Ja n’estic un “pel” fart de que la CASS interpreti les lleis a la seva conveniència, amb el beneplàcit de Govern. Les lleis les hem de complir tots, ja sigui particulars, empreses, públiques o parapúbliques... O potser és que finalment haurem d’acudir tots als edificis administratius acompanyats d’un advocat, a fi i efecte de que respectin també les lleis. PEÍSSSSSSSSSSSSS. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MORATÒRIA

LA MORATÒRIA. Que la Llei de la Seguretat Social estava mal feta ja ho sabíem l’any 2.008, quan es va publicar (normal, quan les lleis estan fetes per funcionaris), també ho sabíem l’any 2.009 quan va entrar en vigor, però no ha estat fins l’any 2.012 quan s’ha acabat el termini per “adaptar-se” a aquesta llei per a aquells que no eren assalariats, quan s’ha “destapat” la incongruència, l’injustícia... als treballadors per compte propi i la “tarifa plana” de la seva cotització a 400 euros. Ha estat precisament quan ha afectat als pagesos, als administradors, als cònjuges... que no han pagat mai res a la Cass i ara els han convertit en treballadors per compte propi. Val a dir, que la Llei no diu res dels Consellers de Societats, però sembla que la Cass també els vol convertir en treballadors per compte propi. Tres anys de queixes en el que han passat dos governs diferents que no han estat capaços de modificar aquesta llei mal feta. Tant sols uns petits “retocs” que no l’han arreglat. Ara, a darrera hora ens proposen una moratòria fins a finals de juny del 2013, a fi de poder mentrestant fer la modificació necessària. Jo em demano com es poden fer tant malament les coses ? I sobretot em demano perquè els que ja érem autònoms varem passar directament a ser treballadors per compte propi amb la “tarifa plana”, sense moratòria. També em demano perquè alguns assalariats si i altres no van passar a ser treballadors per compte propi (em refereixo a socis amb el 50% o més de les accions i als cònjuges)? Quin criteri va seguir la Cass per fer aquesta conversió a uns si i a altres no ? sense moratòria tampoc, evidentment. Potser, tant sols es varen “fixar” amb aquelles societats que tenien algun “incident” ? Aquest és el problema de deixar interpretar les lleis a conveniència i de fer lleis que es presten a diferents interpretacions. I de deixar a la Cass fer el que li dona la gana sempre. Espero aviat aquesta modificació de la Llei, que permeti no pagar “massa” a aquell que no hi arriba, que no obligui a pagar “poc” a aquell que pot i vol cotitzar més, que no obligui a cotitzar a aquell que no li servirà de res doncs no acumularà mai els punts suficients, que no generi dobles cotitzacions, que no afecti als pensionistes... Espero que aquesta vegada la Llei estigui feta per professionals, no per funcionaris en excedència, per “entesos”, no per Consellers Generals. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - POSAR-SE AL DIA

POSAR-SE AL DIA COMPTABLEMENT. Imaginem un comerciant, empresari, arrendador, pagès ... (qualsevol persona que realitza una activitat econòmica) que s’adona ara mateix de que ha d’efectuar aquest mes un pagament a compte “de la liquidació corresponent al període impositiu que estigués en curs l'1 de setembre” (tal i com en diuen a Tributs), pels obligats tributaris de l’IS (Impost de Societats) i l’IAE (Impost sobre la renda de les activitats econòmiques) i es vol “posar al dia” i pagar. Aquest pagament a compte s’efectua calculant el 2,5% del Resultat comptable de l’exercici anterior, o sigui el 2.011. Haurà doncs, a banda de dur tota la comptabilitat de l’any actual, fer la de l’any anterior, amb el degut dipòsit de comptes o la declaració jurada d’ingressos inferiors a 150.000 euros (que no exclou la comptabilitat simplificada). Aquesta comptabilitat, encara que sigui amb el model simplificat, comporta una comparativa amb l’any anterior el 2.010, amb el que haurà de fer també la comptabilitat d’aquest any. Sense oblidar que l’any 2.009 també tenia l’obligació de dur-la i que li poden demanar. De fet, encara que no existís cap sanció per al dipòsit de comptes del 2.009, aquell que es va posar al dia al 2.010 i 2.011 ja li varen demanar també els comptes del 2.009. Complicat ? Molt. Sobretot si tenim en compte que poca gent ha guardat la deguda documentació tot i ser-ne obligatori. Que farà Govern ? La vista “grossa” com fins ara ? Continuarà demanant els comptes, però sense imposar cap sanció ? Que passarà a partir d’ara ? Seran perseguits els obligats tributaris que no compleixen les lleis ? De totes maneres penso que és molt complicat per aquells que ara si volen posar-se al dia, complir amb els tràmits dels anys anteriors. Complicat serà també realitzar un pagament a compte amb unes xifres que no es disposen. Veurem a final de setembre quantes declaracions de pagament a compte manquen, quants obligats tributaris no disposen encara de l’obligatori número de Registre tributari... Veurem també si passa alguna “cosa” ? Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - OBLIGATS TRIBUTARIS

ELS OBLIGATS TRIBUTARIS. Són obligats tributaris les persones residents a Andorra que duen a terme una activitat econòmica (fins i tot sense tenir cap empresa), també ho són els arrendadors (pel damunt dels 40.000 euros), la venda d’immobles (pel damunt de cinc vendes), les retribucions a administradors o consellers de societats i evidentment, també les societats. Fins i tot, Govern ha afegit pel que fa al pagament a compte, les entitats sense ànim de lucre (associacions, federacions, clubs... “MANDA GUEVOS”) . Sabem que aproximadament a Andorra hi ha unes 10.000 empreses entre autònoms (ara dits, treballadors per compte propi, “MANDA GUEVOS”, un altre cop) i societats. Dic aproximadament perquè mai ens han donat aquesta dada amb exactitud i a cada “Bopa” publicat, surten més societats en liquidació. No sabem quants arrendadors, venedors d’immobles, administradors, consellers, pagesos, ramaders ... han “d’engreixar” aquesta xifra. Posem un total aproximat de 12.000 ? L’Administració Tributària no ha comunicat encara les dades del nombre de declaracions de pagament a compte dels impostos directes efectuades. Però molt em temo que aquestes no superaran el nombre de 6.000. Això significarà que la meitat dels obligats tributaris ni ha declarat ni evidentment tributarà. En canvi, l’altra meitat pagarà per “tots”. És exactament el mateix que esta passant amb els impostos indirectes, i també amb altres taxes. És un cas similar al nombre de dipòsit de comptes (val a dir que, indispensable per efectuar el pagament a compte). La meitat del país no compleix les lleis i no passa res ? Potser ens hauríem de plantejar l’opció, de no pagar ningú ? Potser hauríem de dipositar el nostre pagament a la Batllia ? Igual amb alguna d’aquestes opcions Govern “espavilaria”. Com ja hagués hagut d’espavilar actualitzant tots els registres (comerç, societats, professionals, etc...). Cal no oblidar, com ells mateixos van reconèixer, que tant sols es van enviar uns 4.000 “recordatoris” del pagament a compte. Això indica que manca molt obligat tributari per identificar o si més no, eliminar dels registres. Ara que hi penso... Ni tant sols sabem quants residents hi ha realment a Andorra. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - COMPTABILITAT

POSAR-SE AL DIA COMPTABLEMENT. Imaginem un comerciant, empresari, arrendador, pagès ... (qualsevol persona que realitza una activitat econòmica) que s’adona ara mateix de que ha d’efectuar aquest mes un pagament a compte “de la liquidació corresponent al període impositiu que estigués en curs l'1 de setembre” (tal i com en diuen a Tributs), pels obligats tributaris de l’IS (Impost de Societats) i l’IAE (Impost sobre la renda de les activitats econòmiques) i es vol “posar al dia” i pagar. Aquest pagament a compte s’efectua calculant el 2,5% del Resultat comptable de l’exercici anterior, o sigui el 2.011. Haurà doncs, a banda de dur tota la comptabilitat de l’any actual, fer la de l’any anterior, amb el degut dipòsit de comptes o la declaració jurada d’ingressos inferiors a 150.000 euros (que no exclou la comptabilitat simplificada). Aquesta comptabilitat, encara que sigui amb el model simplificat, comporta una comparativa amb l’any anterior el 2.010, amb el que haurà de fer també la comptabilitat d’aquest any. Sense oblidar que l’any 2.009 també tenia l’obligació de dur-la i que li poden demanar. De fet, encara que no existís cap sanció per al dipòsit de comptes del 2.009, aquell que es va posar al dia al 2.010 i 2.011 ja li varen demanar també els comptes del 2.009. Complicat ? Molt. Sobretot si tenim en compte que poca gent ha guardat la deguda documentació tot i ser-ne obligatori. Que farà Govern ? La vista “grossa” com fins ara ? Continuarà demanant els comptes, però sense imposar cap sanció ? Que passarà a partir d’ara ? Seran perseguits els obligats tributaris que no compleixen les lleis ? De totes maneres penso que és molt complicat per aquells que ara si volen posar-se al dia, complir amb els tràmits dels anys anteriors. Complicat serà també realitzar un pagament a compte amb unes xifres que no es disposen. Veurem a final de setembre quantes declaracions de pagament a compte manquen, quants obligats tributaris no disposen encara de l’obligatori número de Registre tributari... Veurem també si passa alguna “cosa” ? Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

QUE ÉS EL “N.R.T.” ? Els obligats tributaris han de donar-se d’alta al Registre Tributari i han de disposar d’un número de registre tributari (en endavant, NRT), que han de sol·licitar a través d’una declaració censal. Aquest número és únic per a tots els tributs estatals. La sol·licitud s’ha de formalitzar a través de la declaració censal corresponent. QUI ÉS UN OBLIGAT TRIBUTARI ? Obligats tributaris 1. Respecte a l’impost sobre societats, són obligats tributaris quan tenen la residència en territori andorrà: a) Les persones jurídiques. b) Les institucions d’inversió col·lectiva incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. c) Entitats públiques, parapúbliques i de dret públic. Els obligats tributaris d’aquest impost es designen abreujadament i indistintament amb les denominacions “societats” o “entitats” al llarg d’aquest Reglament. 2. Respecte a l’impost sobre activitats econòmiques, són obligats tributaris les persones físiques que tenen la residència fiscal en territori andorrà i duen a terme una activitat econòmica d’acord amb el que determina l’article 5 de la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques. Fins aquí, res del que he escrit és “meu”, tant sols es tracta d’una copiar – enganxar del Reglament dels impostos directes. El proper mes de setembre, TOTS els obligats tributaris hem d’efectuar un pagament a compte amb el Resultat de l’any passat, el 2011. I això vol dir que : Hem de disposar tots del corresponent NRT, també tots els comerciants que fins ara no tenien aquesta obligació, també tots els arrendadors que ja tenien aquesta obligació i molts altres que no entraré ara a “detallar”. NRT, que val a dir imagino serà imprescindible per a tots els residents a Andorra quan s’aprovi un I.R.P.F. A banda de lo exposat anteriorment, tant sols recordar a tothom que : - La comptabilitat ordenada és obligatòria (per a tothom). - El dipòsit de comptes és obligatori per a totes les Societats. - Els empresaris diferents de les Societats que tinguin una xifra anual d’ingressos total inferior a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes. Aquest article, del que jo no he escrit pràcticament res tant sols és un recordatori, avís, informació ... Però que tothom ha de tenir molt clar. A data de termini del dipòsit de comptes (31 de juliol), tant sols 5.280 empreses havien complert amb la seva obligació. Bona notícia, segons Govern, ja que l’any anterior ho havien fet 3.683 empreses. Però tenint en compte que també s’han “comptabilitzat” les declaracions d’aquells que no tenien l’obligació de dipositar comptes, al meu entendre encara manquen unes 5.000 empreses que no compleixen la Llei. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

LA CARRETERA DE NAGOL. Quin mal hem fet els que vivim a la carretera de Nagol, a Sant Julià de Lòria, per no ser respectats degudament ? No entraré a valorar si el “problema” ve del Comú de Sant Julià o de Govern. Encara que, segons comentaris que no són meus, sinó d’un ex-Consol Menor lauredià, s’entreveu un possible conflicte de competències. El conflicte vindria determinat per la “confecció” final de les obres a la ex-plaça Laurèdia, que discrimina als vehicles que procedim de la carretera de Nagol i volem anar en direcció a Espanya : Hem de fer el tomb, fins al final de la vila, a la rotonda de les Arades, o jugar-nos la “carrosseria” en una mini-rotonda “criminal” situada prop del Comú Lauredià (quant està habilitada, evidentment...). Sé perfectament que els vehicles procedents de la carretera de la Rabassa, (d’Aixirivall, o Naturlàndia, si així ho prefereixen), són molt més nombrosos que els que procedim de la carretera de Nagol... Però, d’aquí a donar-los total “impunitat” i preferència... No ho entenc... Analitzant la situació, i constatant qui viu en un lloc o altre, potser el “problema” queda més clar... Carretera de Nagol : L’ex cap de Govern, Sr. Albert Pintat. L’ex cap de Govern, Sr. Oscar Ribas. Un parell de ex-consols lauredians... Un Ministre, Sr. Gilbert Saboya. Un Conseller de Comú (que no és de UL). Jo mateix, que no sóc ningú important. Per posar alguns exemples ... Carretera de la Rabassa : L’actual Consol Major, Sra. Montserrat Gil. L’actual Consol Menor, Sr. Manel Torrentallé. L’ex Consol major, Sr. Josep Pintat. El President del Grup Parlamentari de DA, Sr. Ladislau Baró. Uns quants militants de UL. Per posar alguns exemples... Qui en tingui ganes, que ho valori. Tot això, deixant de banda l’aparcament indiscriminat a la carretera de Nagol, a banda i banda, on normalment esta prohibit “parar”, per la Festa Major de Sant Julià de Lòria. Els que residim a la carretera de Nagol, ens toca : O bé, sortir a “peu”, o bé jugar-nos la “carrosseria” (potser quelcom de més), o bé aguantar ... I, “callar” ? Atentament. Miquel Calsina Gordi.

ACABAR LES OBRES A SANT JULIÀ ABANS DE LA FESTA MAJOR. Sempre passa el mateix, s’apropa la Festa Major laurediana, la més concorreguda del país i s’han d’acabar les obres endegades a corre-cuita, perquè tot quedi enllestit en començar la Festa i sembli que es fa quelcom per la parròquia (això queda políticament molt correcte). Ara mateix però, el poble fa fàstic i és un caos circulatori. Però tot si val... Per la Festa Major, les “autoritats” podran desfilar i inaugurar places que la vila no necessitava i desviacions que no duen enlloc. Això si, ben cofois i guanyant una bona “pasterada” ( vergonya que ja tothom ha oblidat ?). Comencem per la plaça Calonge : Quina necessitat hi havia per fer la absurda remodelació ? Quin problema tenia la plaça ? Continuem per la ex-plaça Laurèdia : Ja vaig avisar fa poc que els vehicles “grans” no tenien espai suficient per entrar al centre de la vila, que els autobusos no tenien suficient espai per maniobrar i es “menjaven” les tanques... Ni cas... Hem hagut de esperar l’arribada dels camions dels firaires perquè haguessin de passar per damunt el jardí i destrossar la gespa encara no arrelada i col·locada amb precipitació. Seguim amb tota la “floramenta” repartida per tota la parròquia que durarà el que durarà... o sigui l’estiu i gràcies. Acabem amb la “tonteria” que han muntat al camp de tir, que aporta “milers” de visitants ?, que ni tant sols trepitgen el poble de Sant Julià. Això si, l’aparcament comunal ja esta tancat i els vehicles aparquen de nou on no es pot i fan molta nosa, a la carretera de Nagol. Justament, la que tinc d’agafar jo cada dia per anar a treballar (que no per anar de Festa Major). Però, és igual : Visca la Festa Major, la disbauxa, l’augment de preus dels bars... Que “total” són quatre o cinc dies i qui no estigui content, que marxi de vacances, o vingui prop de casa meva, on per sort la musica “variada”, la disco mòbil i altres sorolls de procedència dubtosa arriben més aviat “difuminats”. Bona Festa Major, a qui agradi... Atentament, Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM -PLAÇA LAURÈDIA

REMODELANT LA EX PLAÇA LAURÈDIA. Un autèntic desastre esta sent la remodelació de la plaça Laurèdia, que ha deixat de ser una plaça per a convertir-se en un perill públic constant per als automobilistes tant si pugen com si baixen i un caos circulatori, quan no hi ha agents de circulació regulant el trànsit. A banda de l’horrible impacte visual que dibuixa, el desgavell que representa per la circulació és considerable i el perill d’accidents és molt elevat. Obviant les cues que ocasiona, encara que això sigui conseqüència normal en qualsevol obra efectuada en vies circulatòries. Entre altres conseqüències diverses pernicioses per a la normal circulació de vehicles, trobem com a “detalls” curiosos : les distancies que es van deixar després de l’enquitrana’t i pintat de les ratlles que no permeten als busos fer les degudes maniobres, impedint la visibilitat gairebé per complert a tots els vehicles, i les senyals de stop o de cedir el pas completament fora del seu lloc que són un perill constant... Curiosament, tot de cop i després d’un parell de dies de deixar-ho tot preparat, un cop acabada la jornada laboral, es va tornar a aixecar tot l’asfalt. Que s’havien descuidat ? I ja no parlo de la mini rotonda que trobem més amunt, prop de l’edifici comunal, que ni tant sols permet girar sense haver de fer maniobres i que ofereix una visibilitat gairebé nul·la. Qui ha estat la “ment privilegiada” que ha dissenyat aquestes dues rotondes ? Es trobava en estat d’embriaguesa quan ho va fer ? Tot plegat, és similar a la incompetència dels que van permetre tirar endavant el projecte d’una mitja desviació totalment inútil. Cobren més de tres mil euros, rebaixats ara d’un 10%, els funcionaris que han realitzat aquest disseny ? Perquè haver de pagar tanta incompetència a aquest preu, dol i molt. Si es així i aquesta remodelació ha estat realitzada per funcionaris, s’ha d’exigir ja d’immediat una nova Llei de la Funció Pública que permeti acomiadar sense necessitat d’obrir expedients disciplinaris a tots els incapaços que estem pagant entre tots. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DA NO EXISTEIX A SANT JULIÀ. Sembla del tot evident que a Sant Julià de Lòria DA no hi és present, ni al Comú ni al Comitè local, ni al “carrer”. El pacte entre Unió Laurediana i Demòcrates per Andorra ja va néixer “prenyat”, ja es veia que de pacte, res de res. Tant sols un acord perquè figurés el distintiu i el nom de DA a Sant Julià. Primera baixada de pantalons del cap de Govern, primer engany del Ministre lauredià, primera submissió del President del Grup Parlamentari dels demòcrates i primera “castanya” per al Conseller de DA, que ni tants sols milita a DA. La supremacia, prepotència, autoritat... i en el fons “seguretat” de UL ja s’havia posat de manifest. A Sant Julià no mana, ni tant sols hi “pinta” res ningú que no sigui de UL. A la Mútua elèctrica, tampoc. A partir d’aquí tot han estat baixades de pantalons una rere l’altra per part de DA, aguantant els escàndols amb el salari dels Consols, la destrucció de la Rabassa i el menyspreu constant a tot aquell que no diu “amén” a UL. Finalment, ha culminat amb els canvis del Comitè local de DA a Sant Julià, fent fora del mateix tot aquell que no pertany a UL, que no “combrega” amb els seus plantejaments. Deixant això si, dins del Comitè a aquells que “callen” i no molesten, els Srs. Saboya, Baró i Altimir. Deixant també a l’home de palla de DA que es va colar gairebé de casualitat dins la “llista” comunal de Unió laurediana, el Sr. Ramisa. Queden tres anys per les eleccions generals, tres i mig per les comunals... Però ja resultat evident que UL i DA no poden anar junts, ja ningú “traga” aquest fals pacte. Ja no poden continuar enganyant l’elector. Si a tot això afegim “l’ombra” planejant del PLA que encara segueix viu, els demòcrates per Andorra no tenen cabuda en aquest “grup” lauredià. Sant Julià necessita un plantejament diferent, unes persones diferents, que res tinguin a veure amb UL, amb el PLA, amb DA, ni tampoc amb Segle21, ni tampoc amb el PS. Existeixen aquestes persones ? Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - RETALLADES

RETALLADES. Certament, sabem tots que la caixa esta buida, sabem que l’endeutament global de l’estat supera els 1.000 milions de euros, que no podem invertir pràcticament en res. La solució és doncs retallar en tot ? En tot ??? Això tampoc és del tot cert, doncs el nostre Govern no para de contractar assessors externs, de fer campanyes publicitàries, de concedir premis varis... Però no inverteix en el país, el diner no circula... Ja vaig explicar en un anterior article que lo important és que el diner circuli, encara que no es produeixi , però que circuli, i ara mateix no ho fa. Retallant, encara circularà molt menys. Fa poc em varen passar un “link” a un programa de la televisió catalana on entrevistaven dos economistes, Eduard Hugh i Jonathan Teper, ambdós amb curioses teories i possibles solucions a la crisi. Al principi he de reconèixer que m’ho vaig agafar una mica en “conya”, però poc a poc vaig anar pensant : perquè no ? I al final vaig concretar : Doncs, igual si... La solució seria (per Espanya i evidentment per Andorra) : Preàmbul : Que ningú tregui els diners dels bancs i si els treuen que sigui per consumir. 1. Sortir de l’euro, recuperant la pesseta (encara que sigui amb un altre nom). 2. Reestructurar el deute, reduint el percentatge a pagar o allargant els terminis. 3. Devaluar la pesseta ( o el nom que tingui la moneda) un 35%. La meva conclusió, que passaria fent això ? Evidentment, nosaltres no podríem anar a l’estranger, però des de l’estranger vindria molta gent a casa nostra. Nosaltres tindríem el mateix poder adquisitiu (a casa nostra) i el turisme produiria feina, diners i a la llarga estabilitat. L’altra teoria que varen explicar els economistes, sense sortir de l’euro seria la de rebaixar tots els salaris un 40 %, però també tots els preus un 40%. Produiria el mateix efecte que he explicat : no podríem anar enlloc però rebríem molts més visitants. No ens podem quedar un temps a “caseta”, consumint tant sols productes nacionals i recuperar-nos així de la crisi ? Evidentment això funciona per la “classe” mitja i la baixa, els rics mengen i menjaran sempre a banda, però la majoria no són aquests. Que en penseu ? Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - INTERPRETAR LLEIS

LLEIS QUE ES PRESTEN A DIVERSES INTERPRETACIONS. Aquest cop no posaré cap exemple, ni cap fragment de Llei, tampoc pretenc discutir amb ningú, ni intentar explicar cap incongruència entre les diverses lleis que ens afecten en el tema comptable i fiscal. Darrerament, he comentat molts aspectes de les lleis, n’he parlat amb comptables, amb economistes, amb tècnics de Govern... He enviat i creuat “mails” amb experts, intentant trobar la “resposta” correcta als dubtes generats per lleis que, al menys a manca de Reglaments (altres amb Reglament inclòs), no queden gens clars. Res a fer, no ens posem d’acord. Cadascú interpreta les lleis a la seva manera, al seu propi interès o simplement, al seu “entendre”. Al final, arribes a una sola i única conclusió : Tot depèn de qui “mani” i en el moment en que aquest estigui “manant”. No valen “recursos”, no serveixen per a res. En primer lloc has de fer les “coses” com tu creus que s’han de fer i “presentar-les”. Si aleshores et diuen que no s’han de fer d’aquesta manera sinó d’una altra, les refàs. Evidentment si pots, i sinó t’aguantes i assumeixes les possibles conseqüències. La resta, és perdre el temps, la paciència i els nervis... Fins i tot a vegades, els diners. Anar a fer una visita a Tràmits, al Registre de Societats, al Registre de dipòsit de comptes, a la CASS, al Departament de Duana, als Comuns... s’ha convertit en un : “A veure que em mancarà ara ? O, a veure que estarà mal fet ? Desgraciadament la “burrocràcia” s’ha convertit en un : “tothom ha de saber i conèixer el Bopa de memòria, ha de conèixer totes les lleis”... O sinó, pagar les conseqüències. Normalment aquests problemes, a Espanya per exemple, es resolen pagant un gestor. A Andorra, al menys en el tema comptable i tributari, els gestors hem de ser els comptables, i ara mateix tenim moltes dificultats en interpretar la “normativa”. I no per culpa nostra. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MOROSOS

ELS MOROSOS. Bopa número 018, any 24, del 18 d’abril de 2.012. Hi podem trobar la “llista” dels obligats tributaris que no han pagat la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques de l’any 2.011. És a dir, la relació de persones o empreses que no han pagat la taxa a Govern per activitat econòmica, amb una sanció accessòria del 50% de l’import que han deixat de pagar i amb un termini de 13 dies per efectuar el corresponent recurs o pagar. En primer lloc he de dir que les persones que desgraciadament ens han deixat, ni posaran cap recurs, ni pagaran. En segon lloc diré que moltes d’aquestes empreses ja fa anys que no existeixen però no s’han donat de baixa i van acumulant sancions any rere any fins a tres anys, doncs aquest és el termini en que prescriu la sanció i el deute. No seria més lògic donar de baixa automàticament totes aquelles empreses que no paguen ? De passada actualitzaríem tots els Registres... En tercer lloc he d’afirmar que hi ha moltes persones que si existeixen i empreses que encara estan actives i que tampoc paguen ni posen cap recurs. Aquesta “llista” en concret consta de 66 fulls, a 41 empreses per full, que dona un total d’unes 2.700 empreses, amb un total impagat que ronda els 3 milions de euros ... No és d’estranyar doncs que tantes empreses tampoc dipositessin els seus comptes. “Llista” que sortirà publicada al Bopa d’aquesta setmana. Aquest tant sols és un “exemple” de com “no s’han de fer les coses”, o sigui : igual de malament que els Governs anteriors, ja que si afegim també les llistes d’impagats per la Taxa de Tinença de vehicles, per l’impost d’activitat comercial comunal, pel foc i lloc, per l’ISI, etc.. Trobarem que tot plegat “suma” un “munt” de milions de euros. I si a més prescriuen als tres anys, no s’acumulen els anteriors. I en el cas de que es duguin a la Batllia es queden amuntegats fins que han transcorregut els tres anys... Total : no es cobra mai. Enlloc de “muntar” una Agència Tributària, no seria millor “muntar” un Departament de Cobrament de morosos ? (amb cobradors del frac, o sense). Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MÚTUA ELÈCTRICA

MÚTUA ELÈCTRICA DE SANT JULIÀ.

He de dir de entrada que desconec els estatuts de la Mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria, no els he pogut trobar per Internet, dubto molt que siguin els mateixos de quan es va fundar, l’any 1.914, però imagino que es tracta actualment d’una societat, doncs disposa d’accionistes, imagino també que estarà inscrita al Registre de Societats i que per tant ha de complir amb el que “dicta” la Llei de Societats i també amb la Llei de Comptabilitat.

No parlaré doncs del “cas” d’un Director que treballa mitja jornada, cobrant un salari de jornada complerta (amb els meus dubtes) i que al mateix temps és Consol Menor de Sant Julià, treballant també mitja jornada i cobrant també un salari de jornada complerta (també amb els meus dubtes). Potser serà “legal” però de ètica en té ben poca.

Tampoc parlaré de si la Mútua ha de destinar els diners que en teoria són de tots els accionistes per pagar “coses” que res tenen a veure amb la seva activitat. I no penso tant sols en les accions de Naturlàndia, sinó també en altres “temes” que al meu entendre haurien de passar per Assemblea abans de ser pagats.

Del que vull parlar és d’una irregularitat que comet la Mútua any rere any.

Segons la Llei de Comptabilitat la Mútua s’ha de considerar una empresa, doncs segons el seu article 1.2.c. “és una entitat que, tenint o no personalitat jurídica, constitueix una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan efectua activitats empresarials o professionals. Es consideren activitats empresarials o professionals les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de bens o realització de serveis”.
Article 16. “Amb la data de tancament de l’exercici i en el termini màxim de sis mesos a comptar d’aquesta data els empresaris han de formular i signar els comptes anuals que formant una unitat comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux efectiu i la memòria”.

Això sembla que es fa, doncs la Junta signa els comptes al mes de maig, encara que no hagin estat aprovats en Assemblea (no veig massa clara doncs la validesa d’aquesta signatura).

Una altra “cosa” succeeix amb la Llei de Societats, que en el seu article 30 ens diu que :
“1. Cada any s’ha de celebrar una Junta General per deliberar i adoptar els acords corresponents a les matèries indicades a les lletres a), b) i c) de l’article anterior.
a) Aprovació dels comptes.
b) Aplicació del resultat.
c) Censura de la gestió social.
2. La data de celebració de la Junta general ha d’estar compresa dins el període que els estatuts determinin. Aquest període no pot ser superior, en cap cas, als sis mesos comptats a partir de la data d’inici d’un nou exercici social”.

Això, evidentment no es fa. Es convoquen les Assemblees al juliol o a l’agost quan la majoria d’accionistes es troben de vacances.

Proposaria doncs als accionistes impugnar l’Assemblea d’aquest any i posar d’una vegada per totes les coses clares a la “merienda de negros” que representa cada any dita Assemblea, doncs penso que aquest any hi ha temes importants a discutir.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CIRCULACIÓ DE DINERS

QUE CIRCULIN ELS DINERS.

Aquest “acudit” no és meu, però és la crua realitat:

“Un turista (rus) arriba a un hotel d’un poble, deixa un bitllet de 100 euros damunt el mostrador i demana inspeccionar les habitacions, perquè no sap si es quedarà...
Quan el propietari de l’hotel el perd de vista, agafa el bitllet i corre a pagar el seu deute amb el comerç de queviures de la cantonada.
El propietari del comerç de queviures, es dona pressa per saldar el deute que tenia amb el seu pastisser.
El pastisser paga immediatament, el que li deu al seu barber.
El barber paga el deute que tenia amb el propietari del seu local.
L’arrendador d’aquest local paga tot seguit al mecànic del seu cotxe.
Aquest, que li devia els diners a la puta del poble, salda el seu deute.
(Amb tots els meus respectes als mecànics, tant sols és un exemple).
Tot seguit, la puta salda el seu deute amb l’hotel.
El rus de “torn”, al que no l’hi han agradat les habitacions, recupera el seu bitllet de cent euros i marxa del poble.”

Ningú ha produït ni invertit en res, però el poble ha “sanejat” els deutes.

Tant sols cal que el diner circuli per superar la crisi...

Ja he dit que l’acudit no em pertany, però és la crua realitat.

No em serveixen de res les emissions de deute públic de Govern, més aviat em fan molta por. Això es pot convertir en un “corralito”, al més pur estil Argentí.

Fer “córrer” els diners és la millor i penso que única solució a la crisi actual.
No invertir, genera encara més crisi, no dona feina ni “mou” diners.
Tot això, sense obviar la manca de circulació “interior” de diners de la banca andorrana.

Hi ha encara molta gent a Andorra que disposa de “caixa” suficient.
Val més invertir en el “mercat” intern, donarà “vida” al país, que no en comprar emissions de deute públic que ens van “ofegant” cada cop més.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - PRESSES

PERQUÈ HEM D’ANAR AMB PRESSES ?

El 29 de febrer és el darrer dia de marge perquè aquelles “petites” empreses, societats o no, que desitgin acollir-se al règim especial “simplificat” de determinació objectiva sobre la base de tributació de l’impost directe puguin fer-ho.

Ho sap tothom ?
Ho sap aquell que no entra a la web de Govern ?
Ho sap aquell que no entra a la web del diari d’Andorra ?
Ho sap algú ?
Estic escrivint en Xinès ???

Ja tenim en vigor els impostos directes...
No cal recordar que aquests són per a tothom : societats, comerços, empresaris, professionals liberals, arrendadors, administradors de societats...
En una sola descripció : “totes les activitats econòmiques”.

Aquest escrit va dirigit a tots aquells que no duen una comptabilitat “ordenada”, que per cert són molts :

Els impostos directes s’han de declarar a partir “d’aquesta” comptabilitat, val a dir que obligatòria per a tothom. No obstant això, existeix un “sistema” objectiu per calcular la base de tributació mitjançant un sistema “especial simplificat” de percentatges estimatius.
Dit d’una altra manera, aquells que no puguin o no desitgin fer una comptabilitat (obligatòria), poden deduir un percentatge de despeses segons els seus ingressos (això si que tothom ho pot teòricament calcular).

Aquest règim especial consisteix en deduir directament un percentatge de despeses segons una facturació màxima :
- Un 80% deduïble per les activitats comercials fins a una facturació de 300.000 euros.
- Un 40% deduïble per la resta (activitats professionals) fins a una facturació de 150.000 euros
- Un 2% deduïbles per als administradors fins a 150.000 euros.

Resumint, és una forma de declaració dels impostos directes, objectiva, per percentatges i sense comptabilitat. Es tractaria d’una mena de mòdul per facilitar les declaracions dels petits empresaris que no disposen d’un comptable.

Fins aquí tot sembla molt correcte, necessari i just. El problema resideix en que aquesta opció a escollir té una data límit i aquesta és el 29 de febrer.
Tots aquells que no hagin llegit el Bopa, hagin entrat a la web de Govern, hagin consultat la web del diari d’Andorra ( i no sé si alguna més...) faran tard i ja no podran acollir-se a aquest règim “simplificat”. Hauran doncs de contractar un comptable... Llàstima que tanta gent “passi” completament de “tot”... sinó, no donaria abast a tanta feina.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - CONFLICTE UL-DA

EL CONFLICTE UL-DA.

Sant Julià de Lòria, un poble tradicionalment governat per dues famílies, Pintat i Reig, que es varen anar alternant en el poder fins que la segona va perdre “pistonada”. Un invent del TBO anomenat Segle21 va intentar revifar el nom, fracassant en l’intent, tot coincidint amb l’arribada del PS.

M’estalviaré aquí, “entremitjos” de Segle21, amb ara hi som o ara no, segons es tracti d’unes generals o unes comunals (això l’elector no ho perdonarà mai)...

Segle21 va continuar però buscant el seu espai aixoplugant-se després amb Apc i amb la col·laboració de la família : va ser un altre fracàs, que va acabar com el rosari de l’Aurora ...

Va arribar aleshores l’opció DA, tots contra el Bartumeu i això va funcionar. Aquí dins i era el PLA, UL, Segle21, Nou centre, una mica de Apc, un trosset de RD, ex PS, CR, unions vàries de parròquies distintes... i ja ni recordo els noms d’altres grups.

Que va passar aleshores ?

DA posava dins un mateix grup Pintats i Reigs, sense entendres però units en contra de... Tot i que a darrera hora el màxim exponent dels reig-olins digués que ell votava PS, el mateix dia el seu fill es trobava a la celebració de DA, renegant això si contra UL.

La culminació arriba però fa pocs mesos amb la famosa llista conjunta UL-DA ( que de conjunta no en té res, tant sols el nom) i que tot just començar el mandat comunal ja es troba a punt d’esclatar.
S’han trobat que tot i voler anar conjuntament contra el PS han aconseguit que aquest entrés per primer cop al Comú lauredià. S’han trobat que uns podien tenir reig-olins a “casa” i això no és acceptable i altres tenien de baixar el cap davant Pintats. Tot plegat, continua sent la mateixa “batalla” sense futur i amb un únic guanyador : Pintat. Únic perquè des de DA no es vol fer “mal”. No entenc massa encara, perquè. Però si trobo una explicació en que a DA tampoc volen reig-olins.

Personalment, ja vaig quedar al marge de tot aquest “enrenou” abans de les eleccions i penso que el que necessita Sant Julià és un grup de persones sense Pintats ni reig-olins.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - AUDITORIES

VIGILEU, SI US FAN UNA AUDITORIA.

Que la “cosa” està molt malament, ho sabem tots. Que la feina va escassa, també ho veiem al dia a dia. Que “tot s’hi val” per trobar feina, no puc compartir-ho, sobretot quant amb aquest “tot s’hi val” serveix per, aprofitant una situació de “superioritat” treure la feina a una altra persona.

Això és precisament el que estan fent alguns economistes auditant empreses i prenent la feina al comptable de l’empresa. Feina que val a dir, ells no estan autoritzats a fer però que mitjançant “subcontractats”, fan.

És molt fàcil fer un informe desfavorable al comptable de torn sense tenir en compte les seves condicions de treball. Sempre trobaran “coses” mal fetes, encara que la comptabilitat sigui correcta. És molt fàcil doncs, des de la posició de l’auditoria trobar “defectes” i dir que ells ho faran millor, per tot seguit agafar la feina en qüestió i encomanar-li a un subordinat (assalariat) la tasca. Resulta evident que a partir d’aquí ja no hi hauran més errades, doncs ells mateixos supervisaran la feina a preu “fixat” i l’auditoria, que ja no existirà, sempre serà favorable.

Els comptables andorrans tenim, segons el Registre de Comerç i Industria assignat el Codi d’activitat econòmica : 741410, Activitats d’assessorament en direcció i gestió empresarial. La majoria amb el subtítol : Gestoria administrativa i realització de treballs de comptabilitat.
Els economistes tenen assignat, segons el mateix Registre el Codi d’Activitat Econòmica : 741210, Activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal, amb la especificitat següent : “Aquesta activitat no comprèn: L’assessorament a empreses en matèria comptable (vegeu 74.14.10).

Si els comptables fem assessorament en matèria fiscal, ens trobem que som denunciats, encara que al final la denúncia no arribi enlloc, doncs el tema és d’un absurd espectacular.
Si els economistes es “salten” les seves atribucions i es dediquen a fer la nostra feina, que són precisament els treballs de comptabilitat, no passa res.

Tant sols passa, potser, que surt més a compte dur comptabilitats que fer auditories.

Aquest és un exemple més d’intrusisme, realitzat directament dins del país i amb total impunitat. Només falta ja obrir totalment el mercat i que vinguin empreses de fora a fer la feina dels comptables andorrans o residents.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.