FÒRUM - PIB

CÀLCUL DEL PIB.

El Govern estima que els beneficis del conjunt d’empreses que operen al Principat ascendeix a 696 milions d’euros anuals. Segons la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei de l’impost de societats que s’ha tramitat al Consell General.
???

Jo em demano :
El nostre Govern és visionari, endeví, quimèric, utòpic, utopista, somiatruites, àugur, arúspex, endevinaire, endevinador o endeví ?

La llei de comptabilitat ja es troba en vigor, d’acord. El dipòsit de comptes per les societats és obligatori, d’acord. Aquest any s’han de dipositar els comptes del 2009, d’acord.
Però, ho han fet ja les societats i la resta de les empreses ?
NO.

Com es pot doncs calcular el benefici de les societats ? Els de la banca si que els sabem, doncs són públics. Però que jo sàpiga cap altra societat ha fet públics els seus comptes. Al menys no n’he trobat cap ni al Bopa ni al Google.

Govern defensa una estimació del PIB d’uns 2.900 milions d’euros, mentre que els empresaris i el Col·legi d’economistes ho consideren excessiu i el situen entre uns 2.300 i 2.500 milions d’euros.

Aquí ja entren en joc més visionaris, endevins ... etc.

Per calcular el PIB, existeixen tres mètodes :

a) Mètode de la despesa : suma per la compra de bens o serveis finals en una economia.
Hauríem de saber el que facturen les societats, els empresaris ...
b) Mètode del valor afegit : suma dels valors afegits en tots els sectors de la economia.
De moment, no tenim cap IVA.
c) Mètode del ingrés : suma dels ingressos dels assalariats + guanys de les empreses + impostos – subvencions.
Encara no disposem dels guanys de les empreses.

Potser que ens esperem doncs a disposar dels comptes de tots els empresaris per a fer aquests càlculs. Cosa que sembla ser haurà de fer tothom per “nassos” aquest any.
Es veu que qui no ho faci així, el proper any no podrà fer-ho. Que farà aleshores ? Tancar ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - OBLIDAR EL 2010

OBLIDEM EL 2010 ?

No trobo del tot cert que la crisi es comenci a remuntar aquest any 2010 com alguns optimistes ens volen fer entendre. La meva visió de la “perspectiva” (o de la realitat) em dona a entendre que, desgraciadament encara no hem tocat fons. Potser sigui doncs per al 2011 l’any de la recuperació ?

A banda de la crisi, sembla que el nostre govern tingui previst solucionar tots els problemes, queixes, enfrontaments o pactes per al proper any, el 2011.

Per començar, l’1 de maig serà festiu. Sembla que es suprimiran també els 8 diumenges a la tarda d’obligat i absurd tancament. La reforma tributària ja estarà enllestida, fins i tot tindrem els impostos indirectes substituïts per una IVA més just. El règim sancionador ja es podrà aplicar per les comptabilitats...
I al igual, també s’aprovarà el pressupost, es modificarà la llei de la Cass, el codi de relacions laborals i les lleis socials ...
O ja és massa demanar ?

Carai, l’any 2011 es preveu un any fabulós.

Però mentrestant haurem oblidat el 2010 ? Quant encara queda més de la meitat per superar-lo.

Per al nostre Govern, aquest any 2010 sembla no existir. Obliden que varen entrar l’any anterior, el 2009. I que moltes “coses” ja haurien de estar solucionades. És clar, que sempre ens diran que no els han deixat governar.
Però mentrestant hauran elaborat decrets absurds, hauran nomenat càrrecs a dit sense to ni so, ens hauran fet perdre tot un any de la nostra vida.

D’aquí a poc, començarem a fer vacances. Tornarem de les vacances, molts potser no ho faran. Ens tornarem a posar a treballar, molts potser no podran fer-ho ... Seguirem discutint i donant-nos els uns la culpa als altres. I seguirem retardant totes les decisions perquè no esta res previst fins que arribi el 2011.

Aleshores ja no recordarem el 2010. Haurà estat un any de “traspàs” (com se sol dir).

Llàstima que durant aquest any molts hi hauran deixat l’empresa, la feina, la paciència ... I pràcticament tots hi hauran deixat també la confiança en els nostres polítics.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SOCIALISME ANDORRÀ

EL SOCIALISME ANDORRÀ.

Sempre m’he demanat si al nostre país hi podien haver-hi socialistes i sobretot m’he demanat si al Partit socialdemòcrata podia existir algun socialista. Sempre he cregut que socialisme i Andorra no “lligava” massa. El que he fet ha estat buscar per la “xarxa” el significat de la paraula i mirar de trobar alguna similitud amb el “nostre” Partit socialdemòcrata.

Per a l’Enciclopèdia Catalana socialisme és “Un conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució”.
??? Oposició a l’individualisme ? Supressió de les classes socials ? ...
No, no, per aquí no va la “cosa”.

Segons Wikipèdia socialisme és “la teoria, doctrina o pràctica social que promou la possessió pública dels mitjans de producció i la seva administració també pública, en pro de l’interès general de la Societat”.
??? Interès general ? Tampoc em “quadra” gaire.

Pel Diccionari Català socialisme és “El sistema d’organització social segons el qual l’Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc.”
??? Repartiment equitatiu ? Doncs “va a ser que no”.

A tot això que oblidava que a Andorra no és un Partit Socialista sinó Socialdemòcrata. He de canviar doncs el mot de recerca a la xarxa.

Per l’Enciclopèdia Catalana socialdemocràcia és “El nom amb el que hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al Marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat”.
??? M’he “quedat” igual.

Per a Wikipèdia socialdemocràcia és “una ideologia política que va sorgir a finals del Segle XIX a partir del moviment socialista”.
??? Tant “ample” que m’he quedat”.

El diccionari català diu que socialdemocràcia és “El corrent ideològic adoptat pels partits polítics d’inspiració Marxista, sobretot a Alemanya, als països escandinaus i a Rússia, fins la primera Guerra Mundial.
??? Aquí Karl Marx, m’ha deixat “bocabadat”.

Pel que veig hauré de continuar buscant a la xarxa per mirar de trobar algun socialista al PS.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - SABER GOVERNAR

NO HA APRÈS A GOVERNAR.

Potser és normal, després de tant de temps fent oposició, que el nostre cap de Govern no ha sabut canviar el “xip” i posar-se el de “governar” en el lloc del de “opositar”.
Després de tant de temps llegint i escoltant crítiques al Govern anterior el nostre actual cap havia arribat a creure que tots aquells que criticaven eren socialdemòcrates. Es pensava que totes aquelles persones que no estaven d’acord amb els liberals eren socialdemòcrates. Creia que tots aquells que no estaven a les files del PLA eren afins al PS.

Ara s’ha adonat que també el critiquen a ell i al seu Govern de pa sucat amb oli, que critiquen els nombrosos càrrecs que ha regalat sense cap sentit. Fins i tot s’ha adonat que dins del seu propi Partit existeixen persones que no pensen igual que ell.
I això no pot o no sap acceptar-ho.

Per ell tots aquells que el critiquen són enemics, manipuladors, destructors... Que tant sols pretenen fer-lo fora, desprestigiar al seu Partit, posar pals a les rodes ... Pensa que existeix una ma negra que només el vol treure de la cadira, que totes les associacions empresarials estant contra ell, fan campanyes de extrema dreta i de desprestigi al Govern. Que tots els diaris, que no siguin el PSriòdic, és clar, fan orientació editorial destinada a tirar sorra al PS.

Governar es saber acceptar les crítiques i això no ho ha après ni ho farà mai. El que ha seguit fent en canvi és el mateix que sempre havia fet : maltractament verbal, trucades amenaçadores ... I als que no estant am ell, per tant segons ell, en contra, o els col·loca comprant-los amb algun que altre càrrec o els fa fora directament.

Governar no és fàcil, estar a la oposició si. I quant no s’entén que és una cosa i que és l’altra, governar es transforma en quelcom impossible. Governar, quant mai s’ha fet s’ha d’aprendre a fer. Però si un es pensa que és el centre del món, que sempre té la raó, que no s’equivoca mai, que el que diu va a “missa” ... No aprendrà mai a Governar. Val més doncs que ho deixi.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ÈTICA SOCIALDEMÒCRATA

L’ÈTICA DELS SOCIALDEMÒCRATES.

De que val disposar d’un codi ètic si els “privilegiats” socialdemòcrates que ostenten un càrrec públic, es passen pel “folre” aquest codi ètic ?

“Els càrrec públics del Partit tenen l’obligació de contribuir a les finances del Partit en proporció als ingressos que rebin per l’exercici del càrrec”. Això és el que “mana” el codi ètic del Partit Socialdemòcrata.
“A mi plim”. Això és el que diuen molts militants electes del PS des de Encamp de fa molt de temps, d’Andorra la Vella de fa bastant temps i de Govern de fa poc temps.

De que val disposar d’uns estatuts si els “seleccionats” socialdemòcrates que ostenten un càrrec públic, es passen pel “folre” aquests estatuts ?

“Els recursos econòmics del Partit Socialdemòcrata provenen : Article 50, b) de les quotes especials abonades pels afiliats que tinguin un càrrec públic remunerat”. Això és el que “obliguen” els estatuts del Partit.
“Jo sóc sord, mut i cec”. Això és el que pensa la gran majoria de càrrecs públics socialdemòcrates.

Poden imaginar el que penso jo ara mateix, que quan era candidat per l’Alternativa-PS, sense ser ni militant ni afiliat del Partit se’m va comunicar que en cas de guanyar les eleccions havia de “passar” un 10% del meu salari al Partit : “Aneu a fer punyetes” ? Doncs si, això mateix és el que jo penso, i no tant sols ara mateix, sinó també en el moment en que m’ho varen comunicar.
Com em podien demanar un 10% del meu hipotètic salari (per no dir impossible, doncs guanyar a Sant Julià seria un miracle des de aquestes files...), quant jo sabia perfectament que des de Encamp no es pagava ni un sol euro ? Quant sabia perfectament que des de Andorra la Vella (atenció, parlo del mandat anterior...), tampoc s’aportava ni un sol euro al Partit ?

Que a Sant Julià no ens han tingut mai en compte ? Això ja ho sé. Però no per aquest motiu he de ser tonto, inferior, de poca importància... o en altres paraules “gilipolles”.

Cert és que existeixen alts càrrecs que sempre han aportat el 10% a la “causa”, sigui amb destinació a la mateixa causa o a catàstrofes naturals com la de Haití. Cert és també que “alguns” mai han acatat ni el Codi Ètic ni els estatuts del Partit. Molt cert és també que alguns tenen un morro que se’l trepitgen.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.