domingo, 26 de septiembre de 2010

FÒRUM - PRESSUPOST


NO ES POT APROVAR AQUEST PRESSUPOST.

Voldria en primer lloc desvincular completament aquest títol d’unes possibles eleccions anticipades, deixant completament de banda a qui podrien interessar en aquests moments. Deixar de banda també totes les possibles estratègies per a que aquestes eleccions es produeixin o no. M’agradaria centrar-me tant sols en el pressupost.

Un pressupost que preveu uns ingressos de 299 milions de euros, unes despeses de 404, que equivalen a un dèficit de 105 milions, en espera de la reforma fiscal, la reforma de l’administració i l’emissió de deute públic. Tres escenaris que han de permetre l’equilibri pressupostari en 3 anys.

Ni “fart” de vi, m’ho crec.

La reforma fiscal no entrarà mai en vigor tal i com esta plantejada, a menys que les diverses esmenes li canviïn bastant la cara.
La reforma de l’administració ja no la creu ningú, com ningú creu en la contractació zero ni en la reducció del 5% en les despeses de funcionament.
L’emissió de deute públic és encara menys creïble en la situació actual.

Amb aquesta perspectiva no es pot aprovar un endeutament de 100 milions de euros més. S’ha de buscar ja l’equilibri pressupostari i si aquest no es pot aconseguir encara amb un nou marc fiscal, doncs tot es troba com el primer dia, si aquest no es pot aconseguir amb una possible emissió de deute públic que ningú creu, tant sols queda la “retallada” administrativa.
Sempre parlant dels 3 escenaris previstos.

Però existeix un quart escenari, les inversions. I sobretot les inversions en obra pública. Penso que si no es pot fer una obra, doncs no es fa i punt.

Algun “particular” a casa seva fa obres que no pot pagar ?
Algú fa una finestra que no necessita ?
Algú fa una porta que no serveix per res ?
Algú fa una desviació al passadís de casa seva ?
Algú contracta estudis que pot fer ell mateix ?
Algú compra material que no és indispensable ?

Perquè doncs Govern ha de fer infraestructures que no pot pagar ?
Perquè ha de fer túnels innecessaris ?
Perquè ha de fer ponts absurds ?
Perquè ha de fer desviacions ?
Perquè segueix contractant estudis que pot fer el seu personal ?
Perquè compra material no indispensable ?

Comencem doncs per tot això i oblidem pressupostos que ens endeuten encara més fent que l’equilibri pressupostari quedi cada cop més lluny.
Ja no es tracta d’estrènyer el cinturó sinó d’oblidar tot allò que no podem pagar i sobretot que no és indispensable.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 19 de septiembre de 2010

FÒRUM - MERITXELL I LA VUELTA


A “VOLTES” AMB MERITXELL.

Ja han passat uns quants dies de la diada de Meritxell i de l’arribada a Andorra de la “Vuelta”, segurament ningú ho recorda ja. Potser jo tampoc ho recordi, doncs des de que escric aquestes ratlles fins a que siguin publicades haurà passat ja un temps. Invitaria però als lectors a fer unes quantes reflexions :

Quant ens ha costat aquesta etapa de la “Vuelta” i que ens ha aportat ?

Per als residents, m’atreviria a dir que ben poc. No vaig assistir a la arribada de etapa i no sé doncs si varen ser molts els residents que fan fer-ho, però si vaig poder comprovar que de gent del país, pocs en varen quedar per la “diada”. A banda de les autoritats, els agents de circulació, els policies ... Com cada any, vaja. Tampoc penso que molts aprofitessin de la diada per assistir a la etapa de la “vuelta”, en canvi si la varen aprofitar molts per baixar a la Seu.

Passejant al matí per la Capital, vaig poder comprovar que tampoc massa turistes circulaven pels carrers. A banda de que tampoc podien comprar res en absolut. Algun “despistat” encara demanava que passava a Andorra, però poquets.
Alguns dels pocs sectors que no tenien la obligació de tancar : bars i restaurants, tampoc és que esperessin gaire de la diada o de la “vuelta” doncs també es trobaven tancats, com passa cada any.
Trobo que la diada de Meritxell és un “luxe” de dia si vols tranquil·litat, si no pretens anar enlloc, si tant sols vols passejar i descansar.

En el sector de l’hoteleria quelcom els haurà aportat, doncs uns 1.500 visitants, entre ciclistes, tècnics, directors, mecànics i altres acompanyants ocuparen algunes habitacions de hotels i taules de menjador. No sé però si varen tenir gaire temps l’endemà per a comprar alguna cosa. Encara que imagino que en el sector del comerç de la bicicleta ja es devien “espavilar” per a poder fer alguna venda.

A nivell publicitari, en un principi vaig pensar que la “vuelta” si podia aportar algun benefici. Però quant vaig veure l’interès que mostraven les cadenes de televisió per l’esdeveniment en qüestió, vaig quedar molt sorprès. Les cadenes espanyoles, ni cas. Tant sols “Teledeporte” i “Eurosport” seguien la carrera en directe. O sigui que, de interès “mediàtic” i de comunicació, pràcticament res de res.
Bé, alguns potser pensaran que amb els telenotícies i els diaris ja n’hi ha prou.

No tinc ni idea de quant ens haurà costat l’arribada de la “vuelta” a les nostres arques estatals. Però si puc calcular el que ha aportat al nostre país en una diada festiva, a banda de mal de caps i problemes : res en absolut. I ja no parlo del caos circulatori “organitzat” en la sortida de l’endemà, desviant en una rotonda els vehicles que baixaven de Escaldes, un altre cop cap a Escaldes (gran solució).

Per la propera arribada de etapa ciclista aconsellaria trobar una data més adequada. Però és clar que si aquest Govern és incapaç de “reconsiderar” la postura respecte al tancament dels 8 diumenges a la tarda, difícilment serà capaç de buscar millors dates per als esdeveniments esportius. Tampoc és que els residents a Andorra estiguem massa interessats per aquests esdeveniments ni per aquestes diades.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

FÒRUM - BROCRÀCIA


BUROCRÀCIA.

Resulta sorprenent que la burocràcia faci que els que ens hem de preocupar per pagar som nosaltres i no l’administració. O sigui que a més de pagar, tenim maldecaps per pagar. I ja ni parlo d’altres temes que no comportin el fet d’un pagament.

Uns quants exemples com a mostra :

A partir del mes de novembre haurem de recollir nosaltres el full de cotització mensual de la Caixa Andorrana de seguretat Social, ja no ens l’enviaran més (es veu que el correu, ara s’ha de pagar).

Quant ens sancionen i no estem presents en el moment de la sanció ens hem de desplaçar nosaltres al servei, per exemple de circulació a pagar la sanció. Quant el nunci de torn ens porta un constat de sanció o un avís de impagament, som nosaltres els que hem d’anar al lloc corresponent a pagar.

Hem de sol·licitar nosaltres el número de registre tributari NRT i desplaçar-nos a recollir-lo per a poder complir les nostres obligacions tributàries. Al igual que hem d’acudir a tràmits per qualsevol modificació o per la mateixa declaració dels impostos indirectes.

Per passar la ITV del nostre vehicle hem de demanar dia i hora, desplaçar-nos, pagar primer i després esperar a que ens atenguin.

Quant entri en vigor la imposició directa haurem de dur cada tres mesos la nostra declaració a la administració tributària, al igual que hem de entregar les nostres comptabilitats, un altre desplaçament anyal. Amb les declaracions de IVA, passarà el mateix...

Sort encara que alguns pagaments ja es troben domiciliats, sinó ens tornaríem bojos o no disposaríem de temps per a fer res més que anar a pagar. (Per exemple : el foc i lloc, les taxes d’activitat comercial, de vehicles, etc ...).

De moment no es poden fer molts d’aquests tràmits en format electrònic o per Internet, sinó que ens hem de personar a cada lloc determinat. Si a Espanya, per posar un exemple, funcionés de la mateixa manera, les cues per pagar impostos serien interminables (comparables a les de estrangeria, per sol·licitar un document).

Que passaria si les empreses normals i corrents, que no siguin de la administració esperessin a que els seus clients vinguin a pagar les factures ? Doncs que pràcticament ningú les cobraria.

Penso que ja que som nosaltres els que hem de pagar i ells els que han de cobrar, alguna feina hi podrien posar de la seva part. O no ?

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

jueves, 9 de septiembre de 2010

LA MÚTUA I NATURLÀNDIA


En principi tenia intencions de comprar alguna acció de Naturlàndia, no perquè cregui en el projecte, que serà un fracàs estrepitós i aleshores els responsables d’aquest desgavell estaran tranquil•lament a casa seva. Més que res pretenia comprar accions per assistir a les assemblees i poder fer una mica la punyeta, a banda d’assabentar-me d’algunes coses.

A 35 euros tampoc era massa pèrdua econòmica, però vaig desistir al saber que les accions anaven en packs de 10, i 350 euros no els volia tirar a la brossa. Ara la mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria resulta que les ha comprat per mi, amb els diners que no es guanyen en tot un any, que segurament no es tenen en efectiu (no he rebut encara el balanç) i que són de tots els accionistes de la Mútua.

Segurament no podré assistir a cap assemblea ni a cap reunió de Naturlàndia ja que no formo part de la banda de UL que remena els trastes a la Mútua elèctrica, al Comú i a tot el que es belluga per la parròquia laurediana. No em podré queixar tampoc, ja que no vaig assistir a l’assemblea ordinària de la Mútua el dia que es va decidir la compra de les 11.000 accions de Naturlàndia. Allà era on havia de queixar-me, a pesar que aquestes assemblees sempre es fan al juliol o a l’agost, aprofitant que tothom es troba de vacances i no hi pot assistir.

Val a dir que en aquesta assemblea es varen aprovar també els comptes de l’exercici 2009, fora del límit que marca la Llei i que és fins al 30 de juny. Penso per tant que fàcilment es podria demanar la nul•litat de la dita assemblea, encara que dubto molt que s’acceptés i encara dubto molt més que es tirés enrere la compra de les accions.

De totes maneres, no m’estaré de dir que trobo del tot inacceptable que una empresa que s’ha de dedicar al subministrament elèctric i al seu manteniment tiri d’aquesta manera els diners, primer en pirateries televisives i ara en parcs temàtics d’animalons. Sobretot tenint en compte les inversions que s’haurien de fer a la xarxa elèctrica, com per exemple soterrant-la i evitar així els talls de llum en dies de vent o tempesta. De pirates passem a ser col•laboradors de Naturlàndia.