domingo, 28 de febrero de 2010

VAJA GOVERN ... FÒRUM


DEU MEU, QUIN GOVERN.

Que hem fet tots nosaltres per merèixer un Govern com el que tenim ?

La majoria relativa de andorrans amb dret de vot, evidentment : vota’l.
La minoria relativa dels mateixos, evidentment : ja no el volíem.
La majoria absoluta que no té dret a vot, segurament ara mateix ja no el vol, si és que abans el volia.
Però tots plegats l’estem “patint” i estem veient com acabat de néixer, ja esta morint, es troba en fase “terminal”.

Sense un sol euro a la caixa, sense cap mesura de reactivació econòmica, amb l’amenaça de la banca de no deixar-li ni un cèntim més, amb un munt de obres que no podem pagar en “marxa”. Sumit en un caos econòmic total i sense cap indici de “aixecar el cap”.

Amb un idealisme teòricament social que no es porta a la pràctica, per exemple no pagant les prestacions per desocupació, o decretant l’1 de Maig festiu però amb permís per treballar, o regalant festa 10 diumenges a la tarda com si fos caritat, o bé obligant als locals d’oci a tancar més hores, o bé permetent que la CASS “massacri” als autònoms ...

Amb un idealisme teòricament demòcrata que no s’ha dut a terme ni quant es trobaven a l’oposició, coartant la llibertat dels seus militants i tallant-los hi la comunicació. O bé repartint cadiretes als incondicionals. Signar un manifest, s’havia de pagar d’alguna manera (per posar un exemple) ...

Ara governant amb un “desgovern” total, fent les coses sobre la marxa i malament, buscant consens sense acceptar el mateix, pactant sense pactar i dialogant sense parlar.

Fins ara, un manava i els altres obeïen. Ara mateix ja ni això. Ells mateixos no es posen d’acord.

El líder suprem no vol ni sentir a parlar de eleccions anticipades, al menys no fins al 2011. Deu pensar : “al menys que hem deixin ser Cap de Govern un parell d’anys, amb el temps que feia que ho buscava i la il·lusió que hem fa”...
El Síndic General vol les eleccions anticipades al Juny d’aquest mateix any si hi ha bloqueig. Aquest no va amb la prepotència del seu líder i veu les coses més clares. Una cònsol del mateix Partit, diu el mateix ...
Un Conseller General, el de les camises de quadres al Consell, volia pactar amb Coalició Reformista, de la manera que fos. El que sigui com tal de no haver de “plegar”.
I la resta, fent escrits, cartes, tribunes i articles d’opinió a la premsa escrita per intentar justificar tot allò que fan i que es injustificable.
“CALLADETS” TOTS PLEGATS, ESTARIEU MILLOR.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 22 de febrero de 2010

AUTONOMIA POLÍTICA - FÒRUM


LA AUTONOMIA POLÍTICA.

Per confirmar la manca d’acord amb Coalició Reformista (CR), ens diu el cap de Govern, Jaume Bartumeu que constata que el seu interlocutor, el cap de l’oposició, Joan Gabriel, “no tenia el marge de autonomia suficient per mantenir la seva proposta”, o que, “quan es vol fer una negociació és millor fer-la amb aquell qui tingui capacitat de proposta i de decisió”.
Llàstima que tant sols puc transcriure les seves paraules escrites i no les “orals”, sobretot amb el to en que varen ser fetes. Bastant habitual per cert en ell.

Home ...
Jo penso que precisament de això es tracta. En qualsevol grup o Partit polític, una sola persona no pot tenir-ne cap de marge de autonomia. D’això se’n diu precisament democràcia.
Una sola persona no ha de tenir mai la capacitat de proposta i decisió de tot una força política.
Per això es va “inventar” la democràcia.

És clar que, això precisament no deu de ser el que passa al Partit socialdemòcrata, on una sola persona té tota la autonomia per decidir el que ell vulgui, per proposar el que a ell li vingui en gana i per prendre les decisions que ell cregui oportunes.

Ja ho vaig dir fa poc, moltes vegades val més “callar la boca”. Ara hi podríem afegir, “per la boca mor el peix”.

Ha quedat demostrat un cop més la autonomia política existent al Partit socialdemòcrata, on una sola persona “fa i desfà” i les demés assenteixen. Perquè si els demés parlen, intentant justificar aquesta autonomia, encara la “caguen” més. Només cal escoltar al seu Primer Secretari, donant lliçons del que no s’ha de dir mai.
I jo que em pensava que els temps de Franco ja havien passat a “millor vida”...

Benvinguda sigui doncs la manca de autonomia política d’una sola persona que si bé pot proposar pel seu compte, el que no pot fer és decidir ell sol.
El que hauria de desaparèixer és la autonomia política d’una sola persona per mantenir ferma la decisió de no dissoldre el Consell, a pesar de les opinions discordants, fins i tot dins del seu mateix partit.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 14 de febrero de 2010

ACLARIMENTS COMPTABLES.


UN ACLARIMENT COMPTABLE.

Intentaré avui no parlar de lleis, decrets ni citar articles perquè penso que poden avorrir una mica i resultar al final no gaire entenedors. Encara que em refereixi evidentment a lleis i projectes de llei, procuraré que el missatge a passar sigui el més planer i entenedor possible.
I crec que és MOLT IMPORTANT.

Són molts els que pensen i creuen que el topall per acollir-se al règim simplificat de comptabilitat es troba ja a 250.000 euros. Res més lluny de la realitat. Molta gent pensa que el topall per a l’obligació de dipositar els comptes es troba a 250.000 euros, encara més lluny de la realitat.

De moment, i fins a aproximament el mes de juny, tirant molt curt, no serà així. I pel fet de la obligació del dipòsit de comptes, tant sols ni serà així mai.

Ha de saber tothom que aquesta ampliació de 100.000 euros a 250.000 euros per a poder dur un sistema simplificat de comptabilitat no entrarà a tràmit parlamentari fins al mes de maig i no sabem ara mateix, com quedarà.
Però tothom ha de saber que el topall per a dipositar els comptes continuarà a 100.000 euros de facturació anyal (si no es canvia el projecte de llei de la modificació de la Llei de comptabilitat, que encara es pot fer). I sobretot, tothom ha de saber que per a les societats no existeix cap topall per al dipòsit de comptes, TOTES les societats han de efectuar dit dipòsit, TOTES.

Per tant, empresaris i comerciants en general, no “passin” de tot, doncs la obligació de dipositar els comptes la segueix tenint gairebé tothom. OK ???

Segons el projecte de llei, pendent encara de entrar a tràmit, de modificació de la llei de comptabilitat ens diu ben clar :
Comptabilitat simplificada, a partir de 250.000 euros, si resulta aprovat, és clar.
Dipòsit de comptes, a partir de 100.000 euros de facturació anyal. I les societats, repeteixo, TOTES.

No si val per tant a badar i passar de tot, el règim sancionador es troba encara ajornat dins el mateix projecte de llei, però penso que val més preveure i fer les “coses” ben fetes.
La comptabilitat és obligatòria i s’ha de dur. El dipòsit de comptes s’haurà de fer i si no es fa hi hauran d’haver “problemes”, amb règim sancionador o sense.
Altres cas és que Govern, com no disposa de temps material per a organitzar ni solucionar res, no se’n sortirà, degut a que ja ha perdut 9 mesos absurdament sense fer res en absolut. Això no exclou que les lleis ja aprovades no s’hagin de complir.

Per tant, empresaris en general : POSIN-SE LES PILES i compleixin les lleis, les actuals i les que puguin venir.

Resumint,

Probablement, el llindar per a dur una comptabilitat simplificada augmentarà, fins als mils de euros que sigui. Però si no es canvia el projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat, el dipòsit de comptes continuarà igual, a 100.000 euros. I el que no s’hagi “espavilat” ho té ja bastant CRU.

I no pretenc en cap cas, molestar a ningú. Tant sols, informar a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 8 de febrero de 2010

EL PS ESTÀ "KO".


EL PS ESTA KO.

El partit socialdemòcrata ja va començar la legislatura bastant “grogui”, doncs no disposava d’una clara superioritat per fer front als “rivals” que li havien tocat en “sort”, aquells que no havien quedat “eliminats” en la fase “classificatòria”.
Ara mateix es podria assegurar que el PS està bastant “Ko”. I no es tracta precisament d’un “Ko tècnic”, ja que les “pantuflades” que ha rebut en “tots els morros” l’han deixat en aquest estat. Val a dir que se les ha guanyada a pols per anar “mal preparat”.
El líder del Ps va pujar al “ring” ja bastant “tocat” pensant que guanyaria el combat als “punts” o si més no que el “matx nul” li assegurava conservar el “títol”.
No es va adonar que el “combat” no era de “boxa” sinó de “pressing catch” i que enfront tenia dos “rivals”. Ell va pujar al “cuadrilàter” pràcticament sol, tant sols l’acompanyava un “preparador” però no un “lluitador”. I és clar, així li va anar la “cosa”.
Al darrera seu hi havia tot un “equip” d’ajudants, però no un “conjunt”. La majoria estava integrada per una mena de “dinosaures” a l’estil de les “velles glòries” que si bé pintaven més que la resta de “sparrings”, no es posaven d’acord ni tampoc es tenia massa en compte les seves opinions.

Deixant ja els símils “boxistics” :
No es pot anar de prepotent per la vida, molt menys quant es busquen pactes a la desesperada.
No es pot ser tant “cap quadrat” i negar les evidencies.

Mantenir el càrrec amb dotzenes parts és dolent.
Aprovar el pressupost amb condicions és dolent.
Aplaçar les eleccions és dolent.
Fer-les ara també.
Retardar tant la reforma fiscal és molt dolent.
No tenir encara enllestit un projecte de llei de IVA és una mala gestió.
No disposar d’un projecte de llei d’I.R.P.F. és covard, injust i irracional.

Tenir molta gent dins del Partit que ja no veu clares moltes coses, que pensen molt diferent al seu líder, que no són consultats ni tinguts en compte, que han de manifestar les seves opinions a la premsa o a la ràdio ... és nefast.
I adjudicar contractes a Ministres és de : DIMISSIONS.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.