martes, 30 de noviembre de 2010

FÒRUM - CONTENCIÓ DESPESA


LA CONTENCIÓ DE LA DESPESA.

Finalment s’ha disparat l’alarma de les despeses públiques, sobretot de les despeses del personal “públic”, i tots els comuns s’han posat d’acord en que això no pot continuar i s’ha de “retallar” per al proper any.

Des de el Comú d’Ordino, ja han assegurat la congelació dels salaris dels funcionaris pel damunt dels 1200 euros i la reducció de treballadors eventuals i fixes.
A Canillo es preveu reduir la gestió de l’acompliment.
A la capital, Andorra la Vella, no es substituiran les jubilacions, incrementaran la base salarial tant sols als que cobren menys i no deixaran allargar la data de jubilació en més de 1 any.
A Escaldes, la reducció en despeses de personal serà del 1,49%, l’IPC tant sols es tindrà en compte pels salaris base i no per als càrrecs de confiança, directors i polítics.
A La Massana, congelaran els salaris dels Cònsols i Consellers i del personal de relació especial, no substituiran les baixes i reduiran la gestió de l’acompliment en un 50%
A Encamp, la rebaixa de les despeses de personal serà del 9,7%, no contractaran personal eventual, optimitzant la plantilla.
A Sant Julià de Lòria, no han dit encara que faran, tant sols he sentit parlar de mancomunar serveis, però ja veuran com no trigaran massa a afegir-se a la “retallada”.
Des de Govern, tant sols han considerat necessari congelar l’IPC pels salaris superiors als 2000 euros, però amb aquesta mesura no n’hi ha prou.

El senyor Oscar Ribas demanava fa ben poc “un Govern d’unitat abans de saber els noms de les llistes electorals”.
Una unitat com la que sembla haver-hi entre els comuns. Aquesta seria l’única manera d’estendre la contenció de la despesa a tota la administració.
Però de moment ningú es “mulla”, davant la por a la pèrdua de vots de cara a unes properes eleccions. Tant sols amb consens, tots amb el mateix “missatge”, es pot produir aquesta contenció també en l’administració governamental.
Aquesta contenció és imprescindible, per moltes emissions de deute públic que es facin, per molt èxit que tinguin o per molts crèdits que es demanin, tant a dins del país com a fora.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 26 de noviembre de 2010

FÒRUM - GIR A L'ESQUERRA


ELS GIRS A L’ESQUERRA.

No, no parlaré avui de cap gir polític, i molt menys cap a l’esquerra doncs aquest és un país on, “d’esquerra” n’hi ha ben poca, per no dir gens. A més com que darrerament m’estan titllant d’ultra dretà, m’ho hauria de fer “mirar” per un expert en la matèria, d’un altre país és clar.
Vull parlar de les eliminacions de tots els girs a l’esquerra en la carretera General, amb la conseqüent construcció de rotondes, algunes d’elles més perilloses que el mateix gir a l’esquerra.
Perdó, he dit eliminació de tots els girs ? M’he equivocat.
El curt trajecte de Sant Julià que va des de el Sant Eloi fins a l’estació Esso, és tot un festival de girs a l’esquerra i vies de sortida a l’esquerra. Tot esperant la “famosa” rotonda del River (que per cert, l’ha de fer Govern i no els propietaris de l’establiment).

Al Sant Eloi (estació Total) trobem, a escassos 50 metres de la rotonda una via de entrada i una altra de sortida amb gir a l’esquerra. Al River (estació Meroil) en trobem dues més. En front del River en trobem dues més que no van enlloc perquè no hi ha res, dues més a l’estació BP i dues més a l’estació Total (de que em sona el nom?), amb una entrada que pràcticament no du enlloc, doncs accedeix directament a la cafeteria i te la pots “menjar” si utilitzes aquesta via.
Però el que resulta més sorprenent de tot és que la darrera estació, la de la Esso no disposa de cap entrada amb gir a l’esquerra ni cap sortida amb el mateix gir. Una altra cosa seria discutir si es pot girar, doncs la primera ratlla de la carretera és discontinua, però tal com em va dir un agent de circulació és perillós i no s’ha de fer. Com també em va dir molt encertadament que aquest no és un problema que pugui resoldre el Comú de Sant Julià, sinó que és competència de Govern.
A partir d’aquesta estació es normalitza una mica la “cosa” fins arribar al Punt de Trobada o trobem dos girs més a l’esquerra.

Mentrestant anem fent mitges desviacions a la mateixa vila que no serveixen per res i resulten molt més cares i deixem any rere any un tram provisional que deu “marejar” més d’un turista. I si tots vostès s’hi fixen una mica quant passin directes també es marejaran.
Fins i tot els convido a aturar una estona el seu vehicle, degudament estacionat i observar el “festival” existent de girs i vies de entrada o sortida, no té “desperdici”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 21 de noviembre de 2010

FÒRUM - ACCIDENTS AL TOBOTRONC


ACCIDENTS IRRISORIS ?

Ja fa bastant temps, un turista va perdre la vida en una atracció de Port Aventura, si no recordo malament va ser a l’atracció anomenada “estampida”. Es veu que era massa corpulent per les mesures de seguretat de l’atracció i va sortir “projectat” de la mateixa, fet que li va ocasionar la mort.
Però ningú va considerar aquest fet, irrisori. No recordo ara mateix cap més accident mortal al mateix parc temàtic, fet que dona un percentatge molt baix, però en cap cas irrisori.
De ben segur que a Port Aventura, ja no parlaré ara de l’accident al Tibidabo, doncs aquest si va ser causat per defectes en la instal·lació, hi ha cada dia accidents, de ben segur que la majoria, per no dir tots són provocats pel mal ús de les atraccions, per bretolades, per culpa de l’usuari... De ben segur que el percentatge d’accidents en comparació amb el nombre de visitants és molt baix, però mai irrisori ni insignificant.

A Sant Julià de Lòria, el nostre Cònsol Menor no és de la mateixa opinió, ell si considera irrisoris 50 accidents amb una afluència de 300.000 visitants. Un percentatge molt baix efectivament, el 0,02 % , la majoria dels quals (o tots) potser deguts al mal ús de les instal·lacions, no ho sé. Però mai, en cap cas irrisoris.

Seria també irrisori si la senyora, treballadora del Tobotronc, que va sortir també projectada de l’atracció, que no va ser trobada fins dues hores després, hagués patit quelcom més que ferides ?

Senyor Sangrà,
Un accident mai és irrisori. Un accident amb “un sol” mort, com s’acostuma a dir, és ja un mort de massa.
Una atracció, tobogan alpí o no, on les vagonetes poden xocar, tal com ens diu la Llei de Murphy, de ben segur tard o d’hora xocaran. El que s’ha de fer doncs és prendre el màxim de precaucions, controlar al màxim tots els detalls, tenir molta cura en el manteniment de l’instal·lació, disposar dels recanvis adequats (per no haver de tancar-la tres mesos), formar adequadament al personal i aquest efectuar tots els controls pertinents als usuaris i donar-los la informació necessària ...
El que no es pot fer es deixar anar les vagonetes, una darrera l’altra, sense l’espai de temps suficient perquè no xoquin, encara que pugui provocar més cues.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 9 de noviembre de 2010

FÒRUM - MENTIDERS


VAJA COLLA DE MENTIDERS ?

Que passaria si jo en aquest escrit digués que el cap de Govern és un mentider ?
Que passaria si jo digués que el President del Grup Parlamentari d’Andorra pel canvi és un mentider ?
Que passaria si jo digués mentider a qualsevol persona, encara que no fossin Consellers o membres de Govern ?

Doncs, segurament em posarien “ipso facto” una denúncia.

Això és exactament el que va passar en la darrera sessió de preguntes a Govern, al nostre tant “divertit” Consell General. Que si no el poden veure en directe, tenen la repetició per RTVASA a la nit, per riure una estona, tot fent la sobretaula, abans d’anar a dormir. O potser per plorar, degut al trist espectacle. Cadascú veu les “coses” a la seva manera.

Que hem de entendre d’aquestes acusacions sense resposta immediata ?
Hem de entendre que qui calla, atorga ? O que ja n’hi ha prou amb dirigir-se al Sr. Síndic demanant protecció ? Protecció contra que ? Val a dir que el cap de Govern ja disposa de la seva pròpia protecció, que l’acompanya fins i tot als Estats Units.

Quant un Conseller General diu a Govern que menteix, quan Govern diu a un Conseller General que menteix i tots es queden tant “amples”... Hem de pensar els que estem escoltant aquestes paraules que tots tenen raó ? Hem de pensar que tots són uns mentiders ?

Jo no m’atreviré a afirmar-ho. Però si diré que de “confiança”, gens ni mica. Si tots ja havíem perdut fa temps la nostra confiança amb els nostres Consellers i amb el nostre Govern, ara mateix tant sols podem demanar “cares noves” JA.
Persones noves en les que puguem dipositar la nostra confiança, mitjançant el nostre vot, al menys durant un temps, fins que ens la facin tornar a perdre, o no.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

FÒRUM - EL PRÉSTEC


PERQUÈ VOLEM UN PRÉSTEC DE 150 MILIONS ?

Si tal com diuen són per tapar una mica el deute que ja tenim amb la banca andorrana, a un tipus d’interès més elevat, al menys això és el que fa suposar un augment del 24% en despeses financeres (segons el pressupost 2011), seria un tant absurd. Tant sols tindria una explicació, que la banca andorrana ens està apretant les “clavilles”.

Si tenim en compte que les despeses de personal (en el mateix pressupost) augmenten d’un 4% i les despeses de bens corrents i serveis d’un 3%, vol dir que d’apretar-se el cinturó, res de res. I més si veiem les exagerades despeses en viatges i “altres”... Encara que no sé jo ara mateix, si es comptabilitzen com a despeses de personal, al igual que tot el “personal” de confiança col·locat a dit.

Jo més aviat penso que aquest crèdit que es pensa demanar a un banc francés és precisament per poder continuar pagant al personal i tancar la legislatura amb unes eleccions anticipades “maquillant” el resultat.

Encarar unes eleccions anticipades amb salaris pendents de pagar evidentment faria perdre dites eleccions.

Una cosa em sembla evident, si la banca andorrana ens deixés aquests 150 milions, no els aniríem a demanar a fora de les nostres fronteres, no creuen ? Si no necessitéssim imperativament aquests 150 milions, no els aniríem a demanar.

Tot això em fa pensar que la nostra banca ens ha tancat l’aixeta i que no podem ara mateix fer front ni tant sols a les despeses de personal, que no es poden aplaçar ni a vint anys, com les inversions, ni tant sols a 20 dies, encara que a vegades es retardin 5 dies o més.
Si a aquestes despeses de personal, que no paren d’augmentar, hi afegim que “alguns” no s’estan de res ( en viatges, per exemple), és molt normal que la banca andorrana digui : “Ja n’hi ha prou”.
I aquest “ja n’hi ha prou” fa que ara mateix estem molt “fotuts”. Amb les infraestructures innecessàries que ja estan en marxa, amb el degoteig constant de petició de crèdits extraordinaris i amb els aplaçaments permanents a les lleis fiscals, només mancaven les despeses en viatges del nostre cap de Govern, pròpies d’un sultà o un emir àrab amb tot el seu sèquit.

Prou ja de prendre el pel a la gent.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI