viernes, 11 de mayo de 2012

FÒRUM - INTERPRETAR LLEIS

LLEIS QUE ES PRESTEN A DIVERSES INTERPRETACIONS. Aquest cop no posaré cap exemple, ni cap fragment de Llei, tampoc pretenc discutir amb ningú, ni intentar explicar cap incongruència entre les diverses lleis que ens afecten en el tema comptable i fiscal. Darrerament, he comentat molts aspectes de les lleis, n’he parlat amb comptables, amb economistes, amb tècnics de Govern... He enviat i creuat “mails” amb experts, intentant trobar la “resposta” correcta als dubtes generats per lleis que, al menys a manca de Reglaments (altres amb Reglament inclòs), no queden gens clars. Res a fer, no ens posem d’acord. Cadascú interpreta les lleis a la seva manera, al seu propi interès o simplement, al seu “entendre”. Al final, arribes a una sola i única conclusió : Tot depèn de qui “mani” i en el moment en que aquest estigui “manant”. No valen “recursos”, no serveixen per a res. En primer lloc has de fer les “coses” com tu creus que s’han de fer i “presentar-les”. Si aleshores et diuen que no s’han de fer d’aquesta manera sinó d’una altra, les refàs. Evidentment si pots, i sinó t’aguantes i assumeixes les possibles conseqüències. La resta, és perdre el temps, la paciència i els nervis... Fins i tot a vegades, els diners. Anar a fer una visita a Tràmits, al Registre de Societats, al Registre de dipòsit de comptes, a la CASS, al Departament de Duana, als Comuns... s’ha convertit en un : “A veure que em mancarà ara ? O, a veure que estarà mal fet ? Desgraciadament la “burrocràcia” s’ha convertit en un : “tothom ha de saber i conèixer el Bopa de memòria, ha de conèixer totes les lleis”... O sinó, pagar les conseqüències. Normalment aquests problemes, a Espanya per exemple, es resolen pagant un gestor. A Andorra, al menys en el tema comptable i tributari, els gestors hem de ser els comptables, i ara mateix tenim moltes dificultats en interpretar la “normativa”. I no per culpa nostra. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

jueves, 26 de abril de 2012

FÒRUM - MOROSOS

ELS MOROSOS. Bopa número 018, any 24, del 18 d’abril de 2.012. Hi podem trobar la “llista” dels obligats tributaris que no han pagat la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques de l’any 2.011. És a dir, la relació de persones o empreses que no han pagat la taxa a Govern per activitat econòmica, amb una sanció accessòria del 50% de l’import que han deixat de pagar i amb un termini de 13 dies per efectuar el corresponent recurs o pagar. En primer lloc he de dir que les persones que desgraciadament ens han deixat, ni posaran cap recurs, ni pagaran. En segon lloc diré que moltes d’aquestes empreses ja fa anys que no existeixen però no s’han donat de baixa i van acumulant sancions any rere any fins a tres anys, doncs aquest és el termini en que prescriu la sanció i el deute. No seria més lògic donar de baixa automàticament totes aquelles empreses que no paguen ? De passada actualitzaríem tots els Registres... En tercer lloc he d’afirmar que hi ha moltes persones que si existeixen i empreses que encara estan actives i que tampoc paguen ni posen cap recurs. Aquesta “llista” en concret consta de 66 fulls, a 41 empreses per full, que dona un total d’unes 2.700 empreses, amb un total impagat que ronda els 3 milions de euros ... No és d’estranyar doncs que tantes empreses tampoc dipositessin els seus comptes. “Llista” que sortirà publicada al Bopa d’aquesta setmana. Aquest tant sols és un “exemple” de com “no s’han de fer les coses”, o sigui : igual de malament que els Governs anteriors, ja que si afegim també les llistes d’impagats per la Taxa de Tinença de vehicles, per l’impost d’activitat comercial comunal, pel foc i lloc, per l’ISI, etc.. Trobarem que tot plegat “suma” un “munt” de milions de euros. I si a més prescriuen als tres anys, no s’acumulen els anteriors. I en el cas de que es duguin a la Batllia es queden amuntegats fins que han transcorregut els tres anys... Total : no es cobra mai. Enlloc de “muntar” una Agència Tributària, no seria millor “muntar” un Departament de Cobrament de morosos ? (amb cobradors del frac, o sense). Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 20 de abril de 2012

FÒRUM - MÚTUA ELÈCTRICA


MÚTUA ELÈCTRICA DE SANT JULIÀ.

He de dir de entrada que desconec els estatuts de la Mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria, no els he pogut trobar per Internet, dubto molt que siguin els mateixos de quan es va fundar, l’any 1.914, però imagino que es tracta actualment d’una societat, doncs disposa d’accionistes, imagino també que estarà inscrita al Registre de Societats i que per tant ha de complir amb el que “dicta” la Llei de Societats i també amb la Llei de Comptabilitat.

No parlaré doncs del “cas” d’un Director que treballa mitja jornada, cobrant un salari de jornada complerta (amb els meus dubtes) i que al mateix temps és Consol Menor de Sant Julià, treballant també mitja jornada i cobrant també un salari de jornada complerta (també amb els meus dubtes). Potser serà “legal” però de ètica en té ben poca.

Tampoc parlaré de si la Mútua ha de destinar els diners que en teoria són de tots els accionistes per pagar “coses” que res tenen a veure amb la seva activitat. I no penso tant sols en les accions de Naturlàndia, sinó també en altres “temes” que al meu entendre haurien de passar per Assemblea abans de ser pagats.

Del que vull parlar és d’una irregularitat que comet la Mútua any rere any.

Segons la Llei de Comptabilitat la Mútua s’ha de considerar una empresa, doncs segons el seu article 1.2.c. “és una entitat que, tenint o no personalitat jurídica, constitueix una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan efectua activitats empresarials o professionals. Es consideren activitats empresarials o professionals les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de bens o realització de serveis”.
Article 16. “Amb la data de tancament de l’exercici i en el termini màxim de sis mesos a comptar d’aquesta data els empresaris han de formular i signar els comptes anuals que formant una unitat comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux efectiu i la memòria”.

Això sembla que es fa, doncs la Junta signa els comptes al mes de maig, encara que no hagin estat aprovats en Assemblea (no veig massa clara doncs la validesa d’aquesta signatura).

Una altra “cosa” succeeix amb la Llei de Societats, que en el seu article 30 ens diu que :
“1. Cada any s’ha de celebrar una Junta General per deliberar i adoptar els acords corresponents a les matèries indicades a les lletres a), b) i c) de l’article anterior.
a) Aprovació dels comptes.
b) Aplicació del resultat.
c) Censura de la gestió social.
2. La data de celebració de la Junta general ha d’estar compresa dins el període que els estatuts determinin. Aquest període no pot ser superior, en cap cas, als sis mesos comptats a partir de la data d’inici d’un nou exercici social”.

Això, evidentment no es fa. Es convoquen les Assemblees al juliol o a l’agost quan la majoria d’accionistes es troben de vacances.

Proposaria doncs als accionistes impugnar l’Assemblea d’aquest any i posar d’una vegada per totes les coses clares a la “merienda de negros” que representa cada any dita Assemblea, doncs penso que aquest any hi ha temes importants a discutir.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

jueves, 22 de marzo de 2012

FÒRUM - CIRCULACIÓ DE DINERS


QUE CIRCULIN ELS DINERS.

Aquest “acudit” no és meu, però és la crua realitat:

“Un turista (rus) arriba a un hotel d’un poble, deixa un bitllet de 100 euros damunt el mostrador i demana inspeccionar les habitacions, perquè no sap si es quedarà...
Quan el propietari de l’hotel el perd de vista, agafa el bitllet i corre a pagar el seu deute amb el comerç de queviures de la cantonada.
El propietari del comerç de queviures, es dona pressa per saldar el deute que tenia amb el seu pastisser.
El pastisser paga immediatament, el que li deu al seu barber.
El barber paga el deute que tenia amb el propietari del seu local.
L’arrendador d’aquest local paga tot seguit al mecànic del seu cotxe.
Aquest, que li devia els diners a la puta del poble, salda el seu deute.
(Amb tots els meus respectes als mecànics, tant sols és un exemple).
Tot seguit, la puta salda el seu deute amb l’hotel.
El rus de “torn”, al que no l’hi han agradat les habitacions, recupera el seu bitllet de cent euros i marxa del poble.”

Ningú ha produït ni invertit en res, però el poble ha “sanejat” els deutes.

Tant sols cal que el diner circuli per superar la crisi...

Ja he dit que l’acudit no em pertany, però és la crua realitat.

No em serveixen de res les emissions de deute públic de Govern, més aviat em fan molta por. Això es pot convertir en un “corralito”, al més pur estil Argentí.

Fer “córrer” els diners és la millor i penso que única solució a la crisi actual.
No invertir, genera encara més crisi, no dona feina ni “mou” diners.
Tot això, sense obviar la manca de circulació “interior” de diners de la banca andorrana.

Hi ha encara molta gent a Andorra que disposa de “caixa” suficient.
Val més invertir en el “mercat” intern, donarà “vida” al país, que no en comprar emissions de deute públic que ens van “ofegant” cada cop més.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 18 de marzo de 2012

FÒRUM - PRESSES


PERQUÈ HEM D’ANAR AMB PRESSES ?

El 29 de febrer és el darrer dia de marge perquè aquelles “petites” empreses, societats o no, que desitgin acollir-se al règim especial “simplificat” de determinació objectiva sobre la base de tributació de l’impost directe puguin fer-ho.

Ho sap tothom ?
Ho sap aquell que no entra a la web de Govern ?
Ho sap aquell que no entra a la web del diari d’Andorra ?
Ho sap algú ?
Estic escrivint en Xinès ???

Ja tenim en vigor els impostos directes...
No cal recordar que aquests són per a tothom : societats, comerços, empresaris, professionals liberals, arrendadors, administradors de societats...
En una sola descripció : “totes les activitats econòmiques”.

Aquest escrit va dirigit a tots aquells que no duen una comptabilitat “ordenada”, que per cert són molts :

Els impostos directes s’han de declarar a partir “d’aquesta” comptabilitat, val a dir que obligatòria per a tothom. No obstant això, existeix un “sistema” objectiu per calcular la base de tributació mitjançant un sistema “especial simplificat” de percentatges estimatius.
Dit d’una altra manera, aquells que no puguin o no desitgin fer una comptabilitat (obligatòria), poden deduir un percentatge de despeses segons els seus ingressos (això si que tothom ho pot teòricament calcular).

Aquest règim especial consisteix en deduir directament un percentatge de despeses segons una facturació màxima :
- Un 80% deduïble per les activitats comercials fins a una facturació de 300.000 euros.
- Un 40% deduïble per la resta (activitats professionals) fins a una facturació de 150.000 euros
- Un 2% deduïbles per als administradors fins a 150.000 euros.

Resumint, és una forma de declaració dels impostos directes, objectiva, per percentatges i sense comptabilitat. Es tractaria d’una mena de mòdul per facilitar les declaracions dels petits empresaris que no disposen d’un comptable.

Fins aquí tot sembla molt correcte, necessari i just. El problema resideix en que aquesta opció a escollir té una data límit i aquesta és el 29 de febrer.
Tots aquells que no hagin llegit el Bopa, hagin entrat a la web de Govern, hagin consultat la web del diari d’Andorra ( i no sé si alguna més...) faran tard i ja no podran acollir-se a aquest règim “simplificat”. Hauran doncs de contractar un comptable... Llàstima que tanta gent “passi” completament de “tot”... sinó, no donaria abast a tanta feina.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

jueves, 16 de febrero de 2012

FÒRUM - CONFLICTE UL-DA


EL CONFLICTE UL-DA.

Sant Julià de Lòria, un poble tradicionalment governat per dues famílies, Pintat i Reig, que es varen anar alternant en el poder fins que la segona va perdre “pistonada”. Un invent del TBO anomenat Segle21 va intentar revifar el nom, fracassant en l’intent, tot coincidint amb l’arribada del PS.

M’estalviaré aquí, “entremitjos” de Segle21, amb ara hi som o ara no, segons es tracti d’unes generals o unes comunals (això l’elector no ho perdonarà mai)...

Segle21 va continuar però buscant el seu espai aixoplugant-se després amb Apc i amb la col·laboració de la família : va ser un altre fracàs, que va acabar com el rosari de l’Aurora ...

Va arribar aleshores l’opció DA, tots contra el Bartumeu i això va funcionar. Aquí dins i era el PLA, UL, Segle21, Nou centre, una mica de Apc, un trosset de RD, ex PS, CR, unions vàries de parròquies distintes... i ja ni recordo els noms d’altres grups.

Que va passar aleshores ?

DA posava dins un mateix grup Pintats i Reigs, sense entendres però units en contra de... Tot i que a darrera hora el màxim exponent dels reig-olins digués que ell votava PS, el mateix dia el seu fill es trobava a la celebració de DA, renegant això si contra UL.

La culminació arriba però fa pocs mesos amb la famosa llista conjunta UL-DA ( que de conjunta no en té res, tant sols el nom) i que tot just començar el mandat comunal ja es troba a punt d’esclatar.
S’han trobat que tot i voler anar conjuntament contra el PS han aconseguit que aquest entrés per primer cop al Comú lauredià. S’han trobat que uns podien tenir reig-olins a “casa” i això no és acceptable i altres tenien de baixar el cap davant Pintats. Tot plegat, continua sent la mateixa “batalla” sense futur i amb un únic guanyador : Pintat. Únic perquè des de DA no es vol fer “mal”. No entenc massa encara, perquè. Però si trobo una explicació en que a DA tampoc volen reig-olins.

Personalment, ja vaig quedar al marge de tot aquest “enrenou” abans de les eleccions i penso que el que necessita Sant Julià és un grup de persones sense Pintats ni reig-olins.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 16 de enero de 2012

FÒRUM - AUDITORIES


VIGILEU, SI US FAN UNA AUDITORIA.

Que la “cosa” està molt malament, ho sabem tots. Que la feina va escassa, també ho veiem al dia a dia. Que “tot s’hi val” per trobar feina, no puc compartir-ho, sobretot quant amb aquest “tot s’hi val” serveix per, aprofitant una situació de “superioritat” treure la feina a una altra persona.

Això és precisament el que estan fent alguns economistes auditant empreses i prenent la feina al comptable de l’empresa. Feina que val a dir, ells no estan autoritzats a fer però que mitjançant “subcontractats”, fan.

És molt fàcil fer un informe desfavorable al comptable de torn sense tenir en compte les seves condicions de treball. Sempre trobaran “coses” mal fetes, encara que la comptabilitat sigui correcta. És molt fàcil doncs, des de la posició de l’auditoria trobar “defectes” i dir que ells ho faran millor, per tot seguit agafar la feina en qüestió i encomanar-li a un subordinat (assalariat) la tasca. Resulta evident que a partir d’aquí ja no hi hauran més errades, doncs ells mateixos supervisaran la feina a preu “fixat” i l’auditoria, que ja no existirà, sempre serà favorable.

Els comptables andorrans tenim, segons el Registre de Comerç i Industria assignat el Codi d’activitat econòmica : 741410, Activitats d’assessorament en direcció i gestió empresarial. La majoria amb el subtítol : Gestoria administrativa i realització de treballs de comptabilitat.
Els economistes tenen assignat, segons el mateix Registre el Codi d’Activitat Econòmica : 741210, Activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal, amb la especificitat següent : “Aquesta activitat no comprèn: L’assessorament a empreses en matèria comptable (vegeu 74.14.10).

Si els comptables fem assessorament en matèria fiscal, ens trobem que som denunciats, encara que al final la denúncia no arribi enlloc, doncs el tema és d’un absurd espectacular.
Si els economistes es “salten” les seves atribucions i es dediquen a fer la nostra feina, que són precisament els treballs de comptabilitat, no passa res.

Tant sols passa, potser, que surt més a compte dur comptabilitats que fer auditories.

Aquest és un exemple més d’intrusisme, realitzat directament dins del país i amb total impunitat. Només falta ja obrir totalment el mercat i que vinguin empreses de fora a fer la feina dels comptables andorrans o residents.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.