REMODELANT LA EX PLAÇA LAURÈDIA.
Un autèntic desastre esta sent la remodelació de la plaça Laurèdia, que ha deixat de ser una plaça per a convertir-se en un perill públic constant per als automobilistes tant si pugen com si baixen i un caos circulatori, quan no hi ha agents de circulació regulant el trànsit.
A banda de l’horrible impacte visual que dibuixa, el desgavell que representa per la circulació és considerable i el perill d’accidents és molt elevat. Obviant les cues que ocasiona, encara que això sigui conseqüència normal en qualsevol obra efectuada en vies circulatòries.
Entre altres conseqüències diverses pernicioses per a la normal circulació de vehicles, trobem com a “detalls” curiosos : les distancies que es van deixar després de l’enquitrana’t i pintat de les ratlles que no permeten als busos fer les degudes maniobres, impedint la visibilitat gairebé per complert a tots els vehicles, i les senyals de stop o de cedir el pas completament fora del seu lloc que són un perill constant...
Curiosament, tot de cop i després d’un parell de dies de deixar-ho tot preparat, un cop acabada la jornada laboral, es va tornar a aixecar tot l’asfalt. Que s’havien descuidat ?
I ja no parlo de la mini rotonda que trobem més amunt, prop de l’edifici comunal, que ni tant sols permet girar sense haver de fer maniobres i que ofereix una visibilitat gairebé nul·la.
Qui ha estat la “ment privilegiada” que ha dissenyat aquestes dues rotondes ? Es trobava en estat d’embriaguesa quan ho va fer ?
Tot plegat, és similar a la incompetència dels que van permetre tirar endavant el projecte d’una mitja desviació totalment inútil.
Cobren més de tres mil euros, rebaixats ara d’un 10%, els funcionaris que han realitzat aquest disseny ? Perquè haver de pagar tanta incompetència a aquest preu, dol i molt.
Si es així i aquesta remodelació ha estat realitzada per funcionaris, s’ha d’exigir ja d’immediat una nova Llei de la Funció Pública que permeti acomiadar sense necessitat d’obrir expedients disciplinaris a tots els incapaços que estem pagant entre tots.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
lunes, 18 de junio de 2012
FÒRUM -PLAÇA LAURÈDIA
REMODELANT LA EX PLAÇA LAURÈDIA.
Un autèntic desastre esta sent la remodelació de la plaça Laurèdia, que ha deixat de ser una plaça per a convertir-se en un perill públic constant per als automobilistes tant si pugen com si baixen i un caos circulatori, quan no hi ha agents de circulació regulant el trànsit.
A banda de l’horrible impacte visual que dibuixa, el desgavell que representa per la circulació és considerable i el perill d’accidents és molt elevat. Obviant les cues que ocasiona, encara que això sigui conseqüència normal en qualsevol obra efectuada en vies circulatòries.
Entre altres conseqüències diverses pernicioses per a la normal circulació de vehicles, trobem com a “detalls” curiosos : les distancies que es van deixar després de l’enquitrana’t i pintat de les ratlles que no permeten als busos fer les degudes maniobres, impedint la visibilitat gairebé per complert a tots els vehicles, i les senyals de stop o de cedir el pas completament fora del seu lloc que són un perill constant...
Curiosament, tot de cop i després d’un parell de dies de deixar-ho tot preparat, un cop acabada la jornada laboral, es va tornar a aixecar tot l’asfalt. Que s’havien descuidat ?
I ja no parlo de la mini rotonda que trobem més amunt, prop de l’edifici comunal, que ni tant sols permet girar sense haver de fer maniobres i que ofereix una visibilitat gairebé nul·la.
Qui ha estat la “ment privilegiada” que ha dissenyat aquestes dues rotondes ? Es trobava en estat d’embriaguesa quan ho va fer ?
Tot plegat, és similar a la incompetència dels que van permetre tirar endavant el projecte d’una mitja desviació totalment inútil.
Cobren més de tres mil euros, rebaixats ara d’un 10%, els funcionaris que han realitzat aquest disseny ? Perquè haver de pagar tanta incompetència a aquest preu, dol i molt.
Si es així i aquesta remodelació ha estat realitzada per funcionaris, s’ha d’exigir ja d’immediat una nova Llei de la Funció Pública que permeti acomiadar sense necessitat d’obrir expedients disciplinaris a tots els incapaços que estem pagant entre tots.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
martes, 5 de junio de 2012
DA NO EXISTEIX A SANT JULIÀ.
Sembla del tot evident que a Sant Julià de Lòria DA no hi és present, ni al Comú ni al Comitè local, ni al “carrer”.
El pacte entre Unió Laurediana i Demòcrates per Andorra ja va néixer “prenyat”, ja es veia que de pacte, res de res. Tant sols un acord perquè figurés el distintiu i el nom de DA a Sant Julià. Primera baixada de pantalons del cap de Govern, primer engany del Ministre lauredià, primera submissió del President del Grup Parlamentari dels demòcrates i primera “castanya” per al Conseller de DA, que ni tants sols milita a DA.
La supremacia, prepotència, autoritat... i en el fons “seguretat” de UL ja s’havia posat de manifest. A Sant Julià no mana, ni tant sols hi “pinta” res ningú que no sigui de UL. A la Mútua elèctrica, tampoc.
A partir d’aquí tot han estat baixades de pantalons una rere l’altra per part de DA, aguantant els escàndols amb el salari dels Consols, la destrucció de la Rabassa i el menyspreu constant a tot aquell que no diu “amén” a UL.
Finalment, ha culminat amb els canvis del Comitè local de DA a Sant Julià, fent fora del mateix tot aquell que no pertany a UL, que no “combrega” amb els seus plantejaments. Deixant això si, dins del Comitè a aquells que “callen” i no molesten, els Srs. Saboya, Baró i Altimir. Deixant també a l’home de palla de DA que es va colar gairebé de casualitat dins la “llista” comunal de Unió laurediana, el Sr. Ramisa.
Queden tres anys per les eleccions generals, tres i mig per les comunals...
Però ja resultat evident que UL i DA no poden anar junts, ja ningú “traga” aquest fals pacte. Ja no poden continuar enganyant l’elector.
Si a tot això afegim “l’ombra” planejant del PLA que encara segueix viu, els demòcrates per Andorra no tenen cabuda en aquest “grup” lauredià.
Sant Julià necessita un plantejament diferent, unes persones diferents, que res tinguin a veure amb UL, amb el PLA, amb DA, ni tampoc amb Segle21, ni tampoc amb el PS.
Existeixen aquestes persones ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
martes, 22 de mayo de 2012
FÒRUM - RETALLADES
RETALLADES.
Certament, sabem tots que la caixa esta buida, sabem que l’endeutament global de l’estat supera els 1.000 milions de euros, que no podem invertir pràcticament en res.
La solució és doncs retallar en tot ?
En tot ???
Això tampoc és del tot cert, doncs el nostre Govern no para de contractar assessors externs, de fer campanyes publicitàries, de concedir premis varis...
Però no inverteix en el país, el diner no circula...
Ja vaig explicar en un anterior article que lo important és que el diner circuli, encara que no es produeixi , però que circuli, i ara mateix no ho fa. Retallant, encara circularà molt menys.
Fa poc em varen passar un “link” a un programa de la televisió catalana on entrevistaven dos economistes, Eduard Hugh i Jonathan Teper, ambdós amb curioses teories i possibles solucions a la crisi.
Al principi he de reconèixer que m’ho vaig agafar una mica en “conya”, però poc a poc vaig anar pensant : perquè no ? I al final vaig concretar : Doncs, igual si...
La solució seria (per Espanya i evidentment per Andorra) :
Preàmbul : Que ningú tregui els diners dels bancs i si els treuen que sigui per consumir.
1. Sortir de l’euro, recuperant la pesseta (encara que sigui amb un altre nom).
2. Reestructurar el deute, reduint el percentatge a pagar o allargant els terminis.
3. Devaluar la pesseta ( o el nom que tingui la moneda) un 35%.
La meva conclusió, que passaria fent això ?
Evidentment, nosaltres no podríem anar a l’estranger, però des de l’estranger vindria molta gent a casa nostra.
Nosaltres tindríem el mateix poder adquisitiu (a casa nostra) i el turisme produiria feina, diners i a la llarga estabilitat.
L’altra teoria que varen explicar els economistes, sense sortir de l’euro seria la de rebaixar tots els salaris un 40 %, però també tots els preus un 40%. Produiria el mateix efecte que he explicat : no podríem anar enlloc però rebríem molts més visitants.
No ens podem quedar un temps a “caseta”, consumint tant sols productes nacionals i recuperar-nos així de la crisi ?
Evidentment això funciona per la “classe” mitja i la baixa, els rics mengen i menjaran sempre a banda, però la majoria no són aquests.
Que en penseu ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
viernes, 11 de mayo de 2012
FÒRUM - INTERPRETAR LLEIS
LLEIS QUE ES PRESTEN A DIVERSES INTERPRETACIONS.
Aquest cop no posaré cap exemple, ni cap fragment de Llei, tampoc pretenc discutir amb ningú, ni intentar explicar cap incongruència entre les diverses lleis que ens afecten en el tema comptable i fiscal.
Darrerament, he comentat molts aspectes de les lleis, n’he parlat amb comptables, amb economistes, amb tècnics de Govern... He enviat i creuat “mails” amb experts, intentant trobar la “resposta” correcta als dubtes generats per lleis que, al menys a manca de Reglaments (altres amb Reglament inclòs), no queden gens clars.
Res a fer, no ens posem d’acord. Cadascú interpreta les lleis a la seva manera, al seu propi interès o simplement, al seu “entendre”.
Al final, arribes a una sola i única conclusió : Tot depèn de qui “mani” i en el moment en que aquest estigui “manant”.
No valen “recursos”, no serveixen per a res. En primer lloc has de fer les “coses” com tu creus que s’han de fer i “presentar-les”. Si aleshores et diuen que no s’han de fer d’aquesta manera sinó d’una altra, les refàs. Evidentment si pots, i sinó t’aguantes i assumeixes les possibles conseqüències. La resta, és perdre el temps, la paciència i els nervis... Fins i tot a vegades, els diners.
Anar a fer una visita a Tràmits, al Registre de Societats, al Registre de dipòsit de comptes, a la CASS, al Departament de Duana, als Comuns... s’ha convertit en un : “A veure que em mancarà ara ? O, a veure que estarà mal fet ?
Desgraciadament la “burrocràcia” s’ha convertit en un : “tothom ha de saber i conèixer el Bopa de memòria, ha de conèixer totes les lleis”...
O sinó, pagar les conseqüències.
Normalment aquests problemes, a Espanya per exemple, es resolen pagant un gestor. A Andorra, al menys en el tema comptable i tributari, els gestors hem de ser els comptables, i ara mateix tenim moltes dificultats en interpretar la “normativa”. I no per culpa nostra.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
jueves, 26 de abril de 2012
FÒRUM - MOROSOS
ELS MOROSOS.
Bopa número 018, any 24, del 18 d’abril de 2.012.
Hi podem trobar la “llista” dels obligats tributaris que no han pagat la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques de l’any 2.011.
És a dir, la relació de persones o empreses que no han pagat la taxa a Govern per activitat econòmica, amb una sanció accessòria del 50% de l’import que han deixat de pagar i amb un termini de 13 dies per efectuar el corresponent recurs o pagar.
En primer lloc he de dir que les persones que desgraciadament ens han deixat, ni posaran cap recurs, ni pagaran.
En segon lloc diré que moltes d’aquestes empreses ja fa anys que no existeixen però no s’han donat de baixa i van acumulant sancions any rere any fins a tres anys, doncs aquest és el termini en que prescriu la sanció i el deute.
No seria més lògic donar de baixa automàticament totes aquelles empreses que no paguen ? De passada actualitzaríem tots els Registres...
En tercer lloc he d’afirmar que hi ha moltes persones que si existeixen i empreses que encara estan actives i que tampoc paguen ni posen cap recurs.
Aquesta “llista” en concret consta de 66 fulls, a 41 empreses per full, que dona un total d’unes 2.700 empreses, amb un total impagat que ronda els 3 milions de euros ...
No és d’estranyar doncs que tantes empreses tampoc dipositessin els seus comptes. “Llista” que sortirà publicada al Bopa d’aquesta setmana.
Aquest tant sols és un “exemple” de com “no s’han de fer les coses”, o sigui : igual de malament que els Governs anteriors, ja que si afegim també les llistes d’impagats per la Taxa de Tinença de vehicles, per l’impost d’activitat comercial comunal, pel foc i lloc, per l’ISI, etc.. Trobarem que tot plegat “suma” un “munt” de milions de euros. I si a més prescriuen als tres anys, no s’acumulen els anteriors. I en el cas de que es duguin a la Batllia es queden amuntegats fins que han transcorregut els tres anys... Total : no es cobra mai.
Enlloc de “muntar” una Agència Tributària, no seria millor “muntar” un Departament de Cobrament de morosos ? (amb cobradors del frac, o sense).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
viernes, 20 de abril de 2012
FÒRUM - MÚTUA ELÈCTRICA

MÚTUA ELÈCTRICA DE SANT JULIÀ.
He de dir de entrada que desconec els estatuts de la Mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria, no els he pogut trobar per Internet, dubto molt que siguin els mateixos de quan es va fundar, l’any 1.914, però imagino que es tracta actualment d’una societat, doncs disposa d’accionistes, imagino també que estarà inscrita al Registre de Societats i que per tant ha de complir amb el que “dicta” la Llei de Societats i també amb la Llei de Comptabilitat.
No parlaré doncs del “cas” d’un Director que treballa mitja jornada, cobrant un salari de jornada complerta (amb els meus dubtes) i que al mateix temps és Consol Menor de Sant Julià, treballant també mitja jornada i cobrant també un salari de jornada complerta (també amb els meus dubtes). Potser serà “legal” però de ètica en té ben poca.
Tampoc parlaré de si la Mútua ha de destinar els diners que en teoria són de tots els accionistes per pagar “coses” que res tenen a veure amb la seva activitat. I no penso tant sols en les accions de Naturlàndia, sinó també en altres “temes” que al meu entendre haurien de passar per Assemblea abans de ser pagats.
Del que vull parlar és d’una irregularitat que comet la Mútua any rere any.
Segons la Llei de Comptabilitat la Mútua s’ha de considerar una empresa, doncs segons el seu article 1.2.c. “és una entitat que, tenint o no personalitat jurídica, constitueix una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan efectua activitats empresarials o professionals. Es consideren activitats empresarials o professionals les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de bens o realització de serveis”.
Article 16. “Amb la data de tancament de l’exercici i en el termini màxim de sis mesos a comptar d’aquesta data els empresaris han de formular i signar els comptes anuals que formant una unitat comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux efectiu i la memòria”.
Això sembla que es fa, doncs la Junta signa els comptes al mes de maig, encara que no hagin estat aprovats en Assemblea (no veig massa clara doncs la validesa d’aquesta signatura).
Una altra “cosa” succeeix amb la Llei de Societats, que en el seu article 30 ens diu que :
“1. Cada any s’ha de celebrar una Junta General per deliberar i adoptar els acords corresponents a les matèries indicades a les lletres a), b) i c) de l’article anterior.
a) Aprovació dels comptes.
b) Aplicació del resultat.
c) Censura de la gestió social.
2. La data de celebració de la Junta general ha d’estar compresa dins el període que els estatuts determinin. Aquest període no pot ser superior, en cap cas, als sis mesos comptats a partir de la data d’inici d’un nou exercici social”.
Això, evidentment no es fa. Es convoquen les Assemblees al juliol o a l’agost quan la majoria d’accionistes es troben de vacances.
Proposaria doncs als accionistes impugnar l’Assemblea d’aquest any i posar d’una vegada per totes les coses clares a la “merienda de negros” que representa cada any dita Assemblea, doncs penso que aquest any hi ha temes importants a discutir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
jueves, 22 de marzo de 2012
FÒRUM - CIRCULACIÓ DE DINERS

QUE CIRCULIN ELS DINERS.
Aquest “acudit” no és meu, però és la crua realitat:
“Un turista (rus) arriba a un hotel d’un poble, deixa un bitllet de 100 euros damunt el mostrador i demana inspeccionar les habitacions, perquè no sap si es quedarà...
Quan el propietari de l’hotel el perd de vista, agafa el bitllet i corre a pagar el seu deute amb el comerç de queviures de la cantonada.
El propietari del comerç de queviures, es dona pressa per saldar el deute que tenia amb el seu pastisser.
El pastisser paga immediatament, el que li deu al seu barber.
El barber paga el deute que tenia amb el propietari del seu local.
L’arrendador d’aquest local paga tot seguit al mecànic del seu cotxe.
Aquest, que li devia els diners a la puta del poble, salda el seu deute.
(Amb tots els meus respectes als mecànics, tant sols és un exemple).
Tot seguit, la puta salda el seu deute amb l’hotel.
El rus de “torn”, al que no l’hi han agradat les habitacions, recupera el seu bitllet de cent euros i marxa del poble.”
Ningú ha produït ni invertit en res, però el poble ha “sanejat” els deutes.
Tant sols cal que el diner circuli per superar la crisi...
Ja he dit que l’acudit no em pertany, però és la crua realitat.
No em serveixen de res les emissions de deute públic de Govern, més aviat em fan molta por. Això es pot convertir en un “corralito”, al més pur estil Argentí.
Fer “córrer” els diners és la millor i penso que única solució a la crisi actual.
No invertir, genera encara més crisi, no dona feina ni “mou” diners.
Tot això, sense obviar la manca de circulació “interior” de diners de la banca andorrana.
Hi ha encara molta gent a Andorra que disposa de “caixa” suficient.
Val més invertir en el “mercat” intern, donarà “vida” al país, que no en comprar emissions de deute públic que ens van “ofegant” cada cop més.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



