martes, 27 de septiembre de 2011

FÒRUM - DISCURS


EL DISCURS.

Veient els comentaris que ha generat el discurs del cap de Govern del passat 19 de setembre, llegint i escoltant també el mencionat discurs, constato amb certa “sorpresa” que no ha “caigut” gens be entre el funcionariat i sobretot entre els sindicats de funcionaris.

Ja ho vaig advertir fa temps i també vaig ser molt criticat, els funcionaris, l’administració general, les parapúbliques, o millor dit els seus treballadors han de baixar del núvol on estaven pujats i viure la realitat. I aquesta ens diu que el sector públic no pot ser diferent del sector privat. Aquí ens hem de “rascar” tots la butxaca.

Va ser un discurs clar i contundent que pot comportar una pèrdua de vots de cara a les comunals. Encara que, no hauria de ser així si tots pensessin amb intel·ligència i no tant sols en clau “personal”.
La “cosa” esta molt “xunga” i tots aquells que reben cada mes el seu salari sense pensar en les dificultats que hi ha per pagar-los, haurien de reflexionar.

Penso que el cap de Govern va deixar les coses molt clares...
Aquí hem de contribuir tots, privats i públics (també els comuns i les parapúbliques). I com no, també la Banca que ha de entendre que no es pot augmentar els beneficis constantment i que ara mateix són dels pocs que poden contribuir.
I no oblido, també les grans fortunes, els grans salaris, els que tenen grans beneficis... i que val a dir, la immensa majoria, de moment no ho estan fent.

També hi han de contribuir els petits salaris, tots els treballadors, cadascú en mesura a les seves possibilitats...

I sobretot també hi han de contribuir tots aquells que ara mateix estan aprofitant d’ajudes, baixes, compensacions... Molts d’ells sense motius suficients. I a aquests, si no ho fan ja, se’ls ha de perseguir. Com s’ha de perseguir també a tots aquells que no paguen o no declaren perquè no volen.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

jueves, 1 de septiembre de 2011

FÒRUM - AUTÒNOMS


AUTÒNOMS, “FARTS”.

Llegeixo amb “sorpresa” les declaracions el passat dia 26 d’agost del PS en roda de premsa : proposa modificar la Llei de la CASS per revisar les cotitzacions dels autònoms.
Quina cara més dura... No deixa de ser curiós, en dos anys de mandat han estat incapaços de fer-ho, a pesar de la promesa del seu líder suprem en plena sessió del Consell General i sent cap de Govern.
Jo d’això en dic, mentir.

DA ho duia al programa, el dia 26 de març, en una visita a la CASS, l’aleshores candidata de DA per Andorra la Vella, ara Consellera General ho deia : “el nostre programa inclou la sistematització de diferents barems per tal que la cotització dels autònoms s’ajusti a les seves possibilitats reals”.
Jo d’això en dic, incompliment de programa.
Però això ja sol ser habitual...

Més actualment, i ja amb un nou Govern, un Ministre ens deia que Govern reclamaria rebaixar la cotització dels autònoms a la CASS.
El nou cap de Govern proposava la reducció de la cotització dels autònoms, enviant l’endemà mateix una Ministra de visita a la CASS.
Jo d’això en dic, propostes que no arriben enlloc.

Entre tots plegats, aviat hauran passat ja tres anys des de l’aplicació de la “nefasta” nova Llei de la CASS i tot segueix igual.

Tothom s’ha omplert la “boca” demanant la modificació de la cotització dels autònoms, caps de Govern, Ministres, Consellers, Presidents del Consell d’administració... Però ningú ha fet res.
Per cert, l’anterior President de la CASS, surt més ara a la premsa que quan estava en “actiu”. Ara val més callar... És lo mateix que el PS donant ara consells...

Mentrestant els autònoms haurem pagat ja uns 30 milions de euros en cotitzacions sense ser “atesos” degudament.

Potser algun dia aquest país no serà tant diferent als altres i algú que ja n’estarà “fart” sortirà al “carrer” indignat i farà “quelcom”...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 24 de agosto de 2011

FÒRUM - BAIXES I PRESIDENTS


LES BAIXES I ELS PRESIDENTS DE LA CASS.

Fent un càlcul aproximatiu amb les dades estadístiques publicades per la Cass (les darreres corresponen al mes de maig) i el salari mitjà, que tant perjudica encara als treballadors per compte propi (entre uns i altres encara esta tot per arreglar), es pot deduir el següent :

Actualment al país hi ha unes 2.000 persones de baixa laboral (d’un total de 37.498 assalariats), xifra que representa més de un 5% del total.
Aquestes baixes ens costen aproximadament uns 3 milions de euros cada mes (uns 36 milions de euros l’any).

Al llegir les declaracions de l’actual president del Consell d’administració de la Cass : “Tot és totalment gratis i no es racionalitza, s’ha acabat”.
En un primer moment vaig sentir indignació, doncs personalment no tinc res gratis de la Cass, però fent el simple càlcul exposat anteriorment constato que per a “molts” si que és gratis.

Resulta evident doncs que s’ha de fer “quelcom” per racionalitzar la situació.
Controlar les despeses ? Segur. Utilitzar medicaments genèrics ? També... Revisar les baixes ? Evident.

Els autònoms ja hem “perdut” molt de temps amb la famosa promesa de la revisió de les nostres cotitzacions i penso que encara en perdrem molt més abans de que aquestes rebin una modificació.
El que no podem consentir és perdre els nostres diners perquè la nostra cotització cobreixi les baixes del 5 % dels assalariats.
En canvi, tant sols sentim parlar de retardar la edat de jubilació i de augmentar les cotitzacions.

Per completar, ja només em faltava llegir les continuades declaracions de l’ex president del Consell d’administració de la Cass, ara que ja no hi és, (val a dir que ha passat per allà sense pena ni glòria) donant ara lliçons i consells tals com “Aquell que es pugui plantejar un pla de jubilació, jo li ho aconsellaria”.

Menys “consells” o “amenaces” i més “fets”. O és que un president d’un Consell d’administració no serveix per a res ? (a banda de cobrar, és clar).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

martes, 2 de agosto de 2011

`FÒRUM - ELS COMPTES.


ELS NOSTRES COMPTES.

Segons el departament d’estadística d’Andorra, el nostre país disposava l’any 2.010 de 7.340 establiments comercials.
Quants d’aquests establiments són autònoms i quants són societats ? Quants d’aquests autònoms facturen una xifra superior als 100.000 euros ? Quants empresaris tanquen els seus comptes a 31 de desembre ?
No tenim cap resposta a aquestes preguntes, per tant no tenim ni idea de quants comptes s’han de dipositar al registre de dipòsit de comptes o al registre de Societats.
Dades “fiables”, ens diuen però que són unes 6.000 empreses les que tenen la obligació de dipositar els seus comptes.
Finalment, amb un “sprint” inesperat del darrer dia, varem arribar gairebé als 3700 dipòsits. No està malament, però encara en manquen molts. Aquests seran doncs sancionats i el seu nom comercial serà publicat al Bopa. Això si, no serà fins passat el mes de desembre. Segurament hauran de fer un numero especial del Bopa al mes de gener del proper any. Butlletí que serà molt “curiós” de llegir...

No entenc la satisfacció del departament de Economia del nostre Govern amb aquestes dades, per molt que siguin molt més bones que les de l’any passat. Moltes de les nostres empreses continuen incomplint la Llei i és de suposar que per molt que publiquin els seus noms, tampoc pagaran les sancions corresponents.
Passaran doncs a “engreixar” els deutes per impagats de ISI, IMI, IPI, IAC, taxes d’activitat comercial, taxes de tinença de vehicles, foc i lloc i altres... juntament amb totes les sancions impagades.
Però tothom tranquil... Totes prescriuen als tres anys.
Passaran segurament també a amuntegar-se a les taules de la Batllia.
Però tothom tranquil... Els Batlles ja s’esperaran a que prescriguin.

I mentrestant els “quatre” “gilipolles” de torn, continuarem fent les nostres declaracions, els nostres dipòsits i pagant sense “protestar”.
Quin seria l’endeutament total si s’haguessin “preocupat” per cobrar els deutes ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 25 de julio de 2011

FÒRUM - DIPÒSIT DE COMPTES


DIPÒSIT DE COMPTES. (RE-BIS).

Potser semblaré repetitiu en el tema, però hi ha encara molta gent que no s’ha informat adequadament (per no dir, que ha passat “olímpicament” de tot) i ara es “desperta” i pretén que algú li faci els comptes per dipositar-los a Govern i evitar així la sanció.
Les coses no funcionen “així”...
No es poden tancar i dipositar uns comptes que no s’han elaborat adequadament al llarg de tot l’any. La feina no es pot fer tota ara de cop, el tancament de comptes, la seva aprovació i el seu posterior dipòsit al Registre de dipòsit de comptes o al Registre de Societats és el “resum” d’una feina que s’ha fet en el transcurs de tot l’exercici.

Personalment, tots els meus clients habituals ja disposaven del seu corresponent tancament oficial abans de començar les meves vacances. La meva sorpresa va ser que trobant-me en “plenes” vacances, rebre trucades demanant tancaments de comptes.

No serà per manca de informació, de comunicats, de articles de premsa... Aquells que no han fet els deures en el transcurs de l’exercici 2.010 no els poden fer ara a darrera hora, a “corre-cuita”... A no ser que s’inventin les xifres.
Fer un tancament de comptes al darrer moment, inventant imports, no és dur una comptabilitat ordenada, tal i com especifica la Llei. Dipositar uns comptes “inventats” potser podrà evitar una sanció, però no es deixa amb “això” d’incomplir la Llei. Aquesta és molt clara : tothom esta obligat a dur una comptabilitat, no tant sols a dipositar uns comptes. No em demanin doncs que faci ara, en “quatre dies” uns comptes que durant tot un any no s’han fet. Pensin que la Llei, no tant sols obliga a dipositar uns comptes, sinó que aquests han de poder ser verificats. El que vol dir, que un dipòsit de comptes comporta sense “excuses” una “comptabilitat”.

Un altre tema molt diferent seria simplificar la “feina”, mitjançant modificacions de les lleis, als petits empresaris i comerciants. Fet que ja s’ha “promés” molts cops, però que jo encara no he vist que s’hagi fet efectiu.
Que passarà doncs aquest any amb tots aquells que no dipositaran els seus comptes ?
Com sabran qui té la obligació de dipositar-los i qui no ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

lunes, 20 de junio de 2011

FÒRUM - CONGRÉS


CONGRÉS VS. CONGRÉS.

Dissabte dia 18 de juny es va celebrar el Congrés extraordinari , jo diria que “existencial” del PS, amb l’assistència de més d’un centenar de persones. No esta gens malament, ja que estem parlant d’aproximadament un 40% dels militants o afiliats al Partit, tenint en compte la davallada electoral “patida” i que feia bastant bo a les portes de l’estiu i la platja...
Pel que sembla, la línia “oficialista” es va endur la victòria, davant de cap altre línia no “oficialista”. Perquè no s’ha presentat cap altra candidatura ? Aquest tema seria objecte d’un altre article, si sabés exactament el sentiment, les ganes, o els “cataplins” necessaris per enfrontar-se al líder “suprem”...
Això pot ser el principi de la fi del PS, que al meu entendre s’anirà esmicolant poc a poc.
Un Congrés, el del PS, que ha estat marcat abans de començar per les crítiques dures, molt normals per cert, de dos sectors clarament diferenciats amb el sector anomenat “oficialista”, però que no han sabut aglutinar prou gent per destronar-lo. Una divisió massa forta dins del Partit que causarà segurament moltes baixes.

Dimarts dia 21 tindrà lloc el Congrés fundacional de DA, l’assistència al mateix, imagino que serà més nombrosa, l’onada taronja encara no ha parat de créixer... I aquesta és la gran diferència : Un Partit que va a la baixa, el PS, i un altre que va a l’alça, DA.
Un Congrés que ha de servir per unir distints sectors, tot al contrari del que passa al PS. Ha de servir per encarar unes eleccions comunals amb unitat a les set parròquies i guanyar-les totes.
Tant se val si a alguna parròquia ha de dur dos noms a la seva llista : ACO-DA, UP-DA i també UL-DA... La qüestió és que quedi ben clar que DA esta present a tot el país.

Majoria absoluta al Consell General i majoria total als Comuns, aquest és el fi i aquesta serà la realitat.

I mentrestant, a l’altra banda (PS) que s’ho facin mirar per un expert... Que ja hi estan bastant acostumats...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

miércoles, 15 de junio de 2011

FÒRUM - HORARIS COMERCIALS


DE TANCAR 10 DIUMENGES A LA TARDA A PODER OBRIR FINS A LES 10 DE LA NIT.

El Partit Socialdemòcrata no va perdre les eleccions generals pel ja famós i anul·lat decret de tancament dels comerços 10 diumenges a la tarda. Si que és veritat que aquest decret va ajudar una mica més a la davallada socialdemòcrata. Però hi ha moltes més “coses” que hi van influir.

Ara es pretén fer un símil amb la proposta de DA d’horaris comercials, de set del matí a deu de la nit i que aquest fet “pesi” de cara al futur (eleccions comunals a la vista) sobre les esquenes de DA.

En vista dels comentaris llegits (a la web del diari d’Andorra, per exemple), sembla que DA pretengui esclavitzar als treballadors. Res més lluny de la realitat.

Que jo sàpiga, ningú treballarà de 7 del matí a 10 de la nit ininterrompudament, com diuen “alguns”... Tothom treballarà com a màxim 8 hores cada dia, tal i com ho estan fent actualment. I aquell que vulgui fer hores extres, podrà fer-ho fins al màxim permès per la Llei. I tothom disposarà dels dies de descans obligatoris.
O sigui que, tant sols pot canviar l’horari laboral d’uns quants treballadors, que no seran molts i fins i tot m’atreveixo a dir que poden sortir-ne beneficiats.

Una altra cosa és la campanya orquestrada que s’està fent des de el PS, també a través dels sindicats, val a dir que propers al PS i curiosament també des de la PIME (això no ho acabo de entendre).

Una altra cosa molt diferent es que algú pugui abusar dels treballadors (res te a veure amb la modificació d’horaris), que es puguin ampliar els horaris del transport públic i de les escoles bressol (seria bo estudiar-ho) ...

Personalment sóc partidari no ja d’ampliar les hores d’obertura, no ja de permetre traslladar dies festius d’obligat tancament quan aquests “cauen” en dissabte o diumenge, sinó de permetre a tothom la total llibertat d`horaris. Que cadascú faci el que cregui convenient per al seu negoci. Sempre respectant el codi de relacions laborals, evidentment.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.