QUI PUC VOTAR ?

COLLONS, QUIN PANORAMA !!!

Personalment, em “sua la boina” la possible doble nacionalitat del Paella. Jo vaig renunciar a la nacionalitat espanyola perquè sóc andorrà, no la vaig tornar a demanar ni la vull per a res.
Un candidat a Cap de Govern, penso que ha de tenir uns quants “dies” més com a andorrà per aspirar a ser-ho. Els que voteu sou tots vosaltres, a vosaltres doncs de valorar-ho. Ara que... Tots aquells que donen suport a la seva candidatura, andorrans amb suposat “pedegree”, m’ho haurien de explicar molt bé, tant bé que no val la pena que hi perdin el temps. Fins i tot l’Oscar l’hi dóna suport. Com no, ell mateix el va “portar”.
No m’interessa doncs en absolut aquesta opció, un “matxambrat” de barreges innombrables...

Voto doncs el canvi ? Carai, si el canvi no és el Paella serà el Bartolo ?
Doncs tampoc. Canvi, quin canvi ? Votar la Socialdemocràcia ? En principi, si. Votar al Bartolo ? NOOOO... Quin canvi ens pot oferir ?
Si guanya, per poc que faci, estarà ben fet, és molt senzill : Com que no hi ha diners, faig el que puc i ja n’hi ha prou, tothom content... Això si, col·loco degudament “asseguts” els “ministrets” de torn, funcionaris o no, als que ja he fet la promesa de la “poltrona”...
Tampoc m’interessa l’etern perdedor. No m’interessa un Partit de “muts”. No m’interessa un Partit de “expulsadors” barrejat amb “comissionistes”.

Casum l’olla, que més hi ha ?
UNP i Verds.
Val, molt bé. I de que em serveixen ? No puc votar una opció que no té cap opció, valgui la redundància. No serveix per a res. A banda de que no hi crec massa... No hi crec, perquè els Verds, per començar amb un grup, no m’acaben de fer el pes. No sé, exactament les seves ideologies, no m’acaben de “quadrar”, em sonen a “kumbayas” i prou.
L’UNP, amb carinyo... No ho veig clar, no hi veig suport, no endevino una ideologia “clara”. Crec percebre bones intencions, però manca “quelcom”. Potser que tant sols els manqui : “temps”, o “tempus”.
Resumint : tampoc es la meva opció.

Només em queda C.R. o votar en blanc.
Egoistament, prefereixo votar CR. Val mes que continuïn els mateixos, espero que amb una mica mes de diàleg amb el poble. I penso que van per aquest camí, al menys aquesta és la impressió que tinc en aquests moments.

MESURES SOCIATES A ENCAMP.

CAGADA SOCIALISTA.

El Comú d’Encamp esta a punt de fer la mateixa “cagada” que s’ha fet al país veí amb els rebut de la llum. Però en aquest cas amb l’aigua. Pretén cobrar més a qui consumeixi més aigua potable.
Pel que veig, els socialistes no n’aprenen dels errors dels altres i es pensen que tenen la “veritat absoluta”. Ells si que es creuen per sobre del bé i del mal. I no jo, com assegura el seu líder “sabelotodo- Bartolo”.
Un servei és un servei, un bé és un bé, un consum és un consum...
I ha de valdre el mateix per tothom.
No és legal fer pagar un preu més car a qui consumeix més. Es paga pel que es consumeix, al seu preu unitari, el mateix per tothom, multiplicat pel consum total.
Anunciar aquesta proposta com a mesura per pal·liar la crisi és un insult als ciutadans.
Es clar que, això els socialistes no saben que existeix. Ells es creuen que tot ho fan molt bé i que els “dolents” són els altres.

Sociates :
El vostre ex-assessor econòmic, ara candidat d’un altre grup, però amb pactes establerts, no us ha explicat com funcionen les coses ?
El vostre líder, també assessor, en aquest cas jurídic, en nòmina al Comú d’Encamp, no us ha dit que això no funciona d’aquesta manera ?

Enlloc de congelar la plantilla, una altra de les cinquanta accions internes i socials que vol impulsar el Comú d’Encamp. Perquè no “congeleu” uns quants que es fan dir socialistes ? O haurem de esperar a passar les eleccions per fer congelacions ?

Si no prospera el recurs a la impugnació de la llista CR-PLA de Canillo, dubto molt que els socialistes guanyin aquestes eleccions, tot i amb el suport que tenen de l’Apc.

Aleshores, penso que podrem fer una mica de neteja. Perquè tot sols no marxaran. Són com la cagada sociata en els rebuts del consum d’aigua, com més consumeixen, més s’hi volen quedar.

EL BARTOLILLO HA DIT QUE NO.

HO SENTO, NO TINC MÉS AFOTOS DEL BARTOLO.
EL BARTOLILLO HA DIT QUE NO.

Tampoc posaré avui noms.

El submarí del Bartolillo, que deien que no ho era i jo fins i tot m’ho vaig creure, després de buscar candidats i suplents sota les pedres o a les barres dels bars, ha claudicat finalment a les exigències del Bartolillo.

A causa de pactes post-electorals o pre-electorals ?

Ha passat del :
A tu et vull i t’estimo molt i busca’m gent que m’he en manca ...
Al :
Ja no et vull, no m’interesses...

I tot això en un mateix dia.

Carai, com canvien les coses en un sol dia.

Que ha passat ?

Senzillament, que el Bartolillo ha dit que no “ja no vull pondre cap més ou” ...
Ui, perdó, m’estava equivocant de cançó...

Ha dit que no perquè la gent que ha plegat o l’han fet fora del PS no interessa, pot fer “pupa”. I per a fer “pupa” ja té als “cabdells” de torn, per lo dolents que són, i als funcionaris de torn, que s’han de tractar molt bé perquè n’hi ha molts.

En definitiva, el Bartolillo ha dit que no.

ELS AMICS DEL BARTOLILLO.

ELS “AMICS” DEL BARTOLILLO.

No penso posar ni un sol nom propi. “ A buen entendedor pocas palabras bastan”.

Té realment amics el Bartolillo ?

De ben segur que si. Aquells que li fan la pilota i ell els concedeix el plaer de no ser “defenestrats”, són amics seus. Fins que la finestra es troba oberta i surten volant. Però de moment, són amics seus.

Passem a verificar-ne uns quants :

Un secretari de organització, que li és fidel en tota la campanya anti-Bartolo PS espai 2005, passa a l’oblit per canvi d’amistats, el nou amic passa a escalfar cadires. Fins quant ?

Al que li volia fer ombra en aquest espai el col·loca de nomber two a la llista Nacional. Una plaça segura de Conseller condueix a una nova amistat. Avui, la finestra s’ha obert i el pardalet ha “escapat” (a empentes) fins a una territorial on quedarà en el més trist dels oblits.

Un íntim amic, lleial, amb plaça fixa al Consell i salari “compensat” també passarà a l’oblit. També ha sortit per la finestra fins a una territorial on tampoc guanyarà.

Un altre amic, coordinador d’una parròquia baixa, va sortir directament per la finestra sense ni tant sols obrir-la. El partit va pagar els vidres trencats i va “apagar” les possibles “demandes” per vidres caiguts en algun edifici que encara no s’ha construït.

Una col·laboradora de tota la vida ja no és amiga. I això m’encanta. Perquè ja no ho és ? Motius polítics ? Motius laborals ? Lo important és que ja no és amiga.

I més, i més, i més ...

Ara entren en joc nous amics. Lo més important és que no siguin del Partit. Que al partit ni tant sols els coneguin. El que interessa és que siguin funcionaris. Es veu que tots els funcionaris votaran al Partit. I com que no n’hi ha pocs ...

La victòria està assegurada ? NI MOLT MENYS.