PACTE DE SILENCI

PACTE DE SILENCI.

El possible pacte entre Apc i el PS, amb “cadireta” o sense, s’ha convertit realment en un pacte de silenci. Les nombroses, aplaçades i perllongades reunions, han estat sempre envoltades d’un mutisme total. Ara s’han convertit en reunions de treball, però amb el mateix silenci.

No conec la manera de treballar de l’Apc, doncs no hi he estat mai a dins. Si conec la manera de treballar del PS, doncs aquí si que vaig estar-hi breument a dins.
I aquesta manera de treballar ja era d’un secretisme absolut per als seus militants. Tot el que es parlava en un comitè executiu o directiu no transcendia mai als comitès locals. O això tant sols passava a Sant Julià ?

Aquest silenci en les conversacions ara no toca (com diria algú ben conegut). Les persones que varem dipositar el nostre vot ara ja fa uns quants mesos, sobretot les que varen votar a un d’aquests dos grups, no ens mereixem que parlin a les nostres esquenes.
Quant el fruit d’aquestes reunions és l’estabilitat del nostre país no ens poden deixar al marge de les converses. Fins i tot dins el grup Socialdemòcrata varen deixar al marge de les converses als seus propis militants. De l’altre bàndol no en puc opinar.

Aquest pacte de silenci és una manca de respecte a les persones que han fet possible que els membres assistents a aquestes reunions estiguessin precisament en les mateixes.
No mereixen doncs ser escollits mai més per ocupar el lloc que estan ocupant actualment. En altres paraules, la propera vegada us votarà la vostra família, si és que encara ho fa.

Els càrrecs electes ho són per representar a totes les persones que els han escollit, no per treballar a l’ombra de l’elector, si així fos ja els nominaríem a dit i de passada ens estalviaríem un munt de diners i de “pallisses” verbals en campanyes electorals.

Aquest és un país ( en altres passa exactament el mateix ) en el que les persones que han estat elegides per a ocupar un càrrec polític es creuen essers superiors, que poden fer el que ells creguin convenient i en el moment que desitgin, sense tenir en compte que sense la gent que els ha votat no són ningú.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.