SOCIETATS I CASS.

LA CASS ENFONSARÀ MOLTES SOCIETATS.

Imaginin una societat integrada per un pare, una mare i un fill. Tots tres treballant en la mateixa, disposant el pare del 50% de les accions o més. (Val a dir, que n’existeixen moltes amb aquest “format” o amb formats molt similars).

Varen crear precisament el seu negoci com a societat degut a que volien figurar tots tres com a assalariats i no com a autònoms, per raons evidents tals com : l’acumulació de punts per la jubilació, poder gaudir de prestació en cas de baixa laboral i també per a cotitzar menys pagant menys diners (perquè no ?). Un cop superats els problemes inicials, amb passi per la Batllia o sense, ja que la CASS no ho permetia en un principi, varen poder treballar fins ara en la seva societat com a assalariats.

Ara mateix la nostra CASS, amb la seva nova llei els informa del següent :
L’accionista amb el 50% o més de les accions no pot figurar com a treballador (emparant-se però amb una altra llei, la del codi de relacions laborals, article 9), és per tant un treballador per compte propi.
El cònjuge també ha de ser treballador per compte propi (Llei de la CASS, article 19), doncs tot de cop ha passat a ser cònjuge d’una persona que exerceix una activitat per compte propi.
Tot plegant oblidant que son persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat de la qual son socis (Llei de la CASS, article 18).
El fill pot ser assalariat però el seu salari ha de ser com a mínim el salari mitjà (Llei de la CASS, article 98), ja que també és soci.

Ens trobem doncs (arrodonint) amb tres cotitzacions mensuals de 400 euros (20% del salari mitjà, que és aproximadament de 2.000 euros). Una despesa total anyal de 14.400 euros. Sort tenen encara que quant arribi la imposició directa ho podran deduir dels ingressos.
D’altra banda trobem dos salaris que no podran comptabilitzar ni deduir dels ingressos, ja que son treballadors per compte propi. Seguint el mateix càlcul, serien 48.000 euros que pagarien el 10 % d’impost directe, 4.800 euros doncs (si els cobressin és clar ...). Si més no, son sempre 48.000 euros que no deduïbles dels ingressos.

Amb aquestes xifres, quantes societats familiars podran “tirar” endavant ?

Val més donar de baixa la societat i donar d’alta una activitat comercial normal i corrent.
El titular estarà en les mateixes condicions, el cònjuge també, però el fill potser no haurà de cotitzar tant i podran deduir dels seus beneficis el mínim exempt personal de 30.000 euros.
Facin números ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.