FÒRUM - PRESSUPOST

NO ES POT APROVAR AQUEST PRESSUPOST.

Voldria en primer lloc desvincular completament aquest títol d’unes possibles eleccions anticipades, deixant completament de banda a qui podrien interessar en aquests moments. Deixar de banda també totes les possibles estratègies per a que aquestes eleccions es produeixin o no. M’agradaria centrar-me tant sols en el pressupost.

Un pressupost que preveu uns ingressos de 299 milions de euros, unes despeses de 404, que equivalen a un dèficit de 105 milions, en espera de la reforma fiscal, la reforma de l’administració i l’emissió de deute públic. Tres escenaris que han de permetre l’equilibri pressupostari en 3 anys.

Ni “fart” de vi, m’ho crec.

La reforma fiscal no entrarà mai en vigor tal i com esta plantejada, a menys que les diverses esmenes li canviïn bastant la cara.
La reforma de l’administració ja no la creu ningú, com ningú creu en la contractació zero ni en la reducció del 5% en les despeses de funcionament.
L’emissió de deute públic és encara menys creïble en la situació actual.

Amb aquesta perspectiva no es pot aprovar un endeutament de 100 milions de euros més. S’ha de buscar ja l’equilibri pressupostari i si aquest no es pot aconseguir encara amb un nou marc fiscal, doncs tot es troba com el primer dia, si aquest no es pot aconseguir amb una possible emissió de deute públic que ningú creu, tant sols queda la “retallada” administrativa.
Sempre parlant dels 3 escenaris previstos.

Però existeix un quart escenari, les inversions. I sobretot les inversions en obra pública. Penso que si no es pot fer una obra, doncs no es fa i punt.

Algun “particular” a casa seva fa obres que no pot pagar ?
Algú fa una finestra que no necessita ?
Algú fa una porta que no serveix per res ?
Algú fa una desviació al passadís de casa seva ?
Algú contracta estudis que pot fer ell mateix ?
Algú compra material que no és indispensable ?

Perquè doncs Govern ha de fer infraestructures que no pot pagar ?
Perquè ha de fer túnels innecessaris ?
Perquè ha de fer ponts absurds ?
Perquè ha de fer desviacions ?
Perquè segueix contractant estudis que pot fer el seu personal ?
Perquè compra material no indispensable ?

Comencem doncs per tot això i oblidem pressupostos que ens endeuten encara més fent que l’equilibri pressupostari quedi cada cop més lluny.
Ja no es tracta d’estrènyer el cinturó sinó d’oblidar tot allò que no podem pagar i sobretot que no és indispensable.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.