FÒRUM - EL PRÉSTEC

PERQUÈ VOLEM UN PRÉSTEC DE 150 MILIONS ?

Si tal com diuen són per tapar una mica el deute que ja tenim amb la banca andorrana, a un tipus d’interès més elevat, al menys això és el que fa suposar un augment del 24% en despeses financeres (segons el pressupost 2011), seria un tant absurd. Tant sols tindria una explicació, que la banca andorrana ens està apretant les “clavilles”.

Si tenim en compte que les despeses de personal (en el mateix pressupost) augmenten d’un 4% i les despeses de bens corrents i serveis d’un 3%, vol dir que d’apretar-se el cinturó, res de res. I més si veiem les exagerades despeses en viatges i “altres”... Encara que no sé jo ara mateix, si es comptabilitzen com a despeses de personal, al igual que tot el “personal” de confiança col·locat a dit.

Jo més aviat penso que aquest crèdit que es pensa demanar a un banc francés és precisament per poder continuar pagant al personal i tancar la legislatura amb unes eleccions anticipades “maquillant” el resultat.

Encarar unes eleccions anticipades amb salaris pendents de pagar evidentment faria perdre dites eleccions.

Una cosa em sembla evident, si la banca andorrana ens deixés aquests 150 milions, no els aniríem a demanar a fora de les nostres fronteres, no creuen ? Si no necessitéssim imperativament aquests 150 milions, no els aniríem a demanar.

Tot això em fa pensar que la nostra banca ens ha tancat l’aixeta i que no podem ara mateix fer front ni tant sols a les despeses de personal, que no es poden aplaçar ni a vint anys, com les inversions, ni tant sols a 20 dies, encara que a vegades es retardin 5 dies o més.
Si a aquestes despeses de personal, que no paren d’augmentar, hi afegim que “alguns” no s’estan de res ( en viatges, per exemple), és molt normal que la banca andorrana digui : “Ja n’hi ha prou”.
I aquest “ja n’hi ha prou” fa que ara mateix estem molt “fotuts”. Amb les infraestructures innecessàries que ja estan en marxa, amb el degoteig constant de petició de crèdits extraordinaris i amb els aplaçaments permanents a les lleis fiscals, només mancaven les despeses en viatges del nostre cap de Govern, pròpies d’un sultà o un emir àrab amb tot el seu sèquit.

Prou ja de prendre el pel a la gent.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI