XVI JORNADES SAC - FÒRUM

XVI JORNADES DE LA SAC

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA.

En principi sembla un bon tema, no ? En tot cas, si que és un tema d’actualitat, que hauria d’interessar a tots els funcionaris del país, a tots els residents al país, i sobretot a totes les “autoritats” del país.

Doncs, no va ser així.

Dissabte 11 de desembre de 2010. Aquest era el títol de les XVI jornades de la SAC : “L’administració Pública andorrana”. Amb aquest tema ens varem presentar al Centre Cultural la Llacuna, a les 9 hores 30 minuts del matí una vintena de ponents “presencials” per fer la nostra ponència i debatre sobre aquest tema.

La jornada va ser molt interessant i cordial, no exempta de discrepàncies, però sempre amb ganes d’aclarir conceptes i millorar el nostre país.
L’administració Pública és un tema feixuc, complicat de “tocar”, però sempre cabdal pel futur del nostre país.

No entraré avui a debatre la meva ponència ni la dels altres invitats, tampoc expressaré cap opinió al respecte. Per això quedarà sempre present per la història, tant als fitxers de la SAC, com al llibre que editarà la SAC. Així com el debat posterior a les ponències.

El que vull comentar avui és quelcom de molt diferent.
Amb un tema tant a l’ordre del dia, tant important... ningú del nostre actual Govern, ningú del nostre actual Consell General, ningú dels nostres Comuns, ningú de les nostres para-públiques, cap funcionari tampoc... era present a la jornada, que no fos un ponent a la mateixa o un familiar, és clar.

Sorprenent ?
Per a mi si, evidentment.

Ja sé que en cap de setmana fa molta mandra sortir de casa, que a l’hivern fa fred i a caseta s’hi esta molt bé, que ja hi seran els periodistes per informar l’endemà, que per això cobren...

Però aquest “m’enfotisme” generalitzat que constato al país no deixa de sorprendrem. El puc entendre per part d’una societat que viu el dia a dia a la “seva”, però no el puc entendre de cap de les maneres de les persones que actualment tenen la obligació, ja sigui per vots dels electors o per encàrrec directe dels seus superiors (amb assignacions a “dit”, merescudes o no), ni tampoc el puc entendre de tots aquells que treballen i cobren pel país i del país. En el cas dels càrrecs electes ho tinc molt clar : si no surten a la foto, no els interessa. En el cas dels treballadors, no ho tinc massa clar.

Tampoc entendré mai que uns dirigents sindicals abandonin la sala tot just abans de que es debatin les ponències. Però aquest ja és un altre tema, es tracta d’una qüestió de covardia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.