FÒRUM - PORRA

“PORRA” ENCERTADA.

De “rebot”, ho he de reconèixer, però vaig encertar la “porra” electoral. Encara no havia tant sols encetat la campanya electoral, tot just es coneixien els candidats, quant em varen demanar en una tertúlia radiofònica, quantes parròquies donava guanyadores, i a qui.
Vaig donar sis parròquies per DA.
I vaig guanyar la “porra”. Val a dir, que aquesta no tenia cap premi.
També havia encertat anteriorment una altra porra : Quantes llistes nacionals hi haurien ? La meva resposta va ser : quatre.

En ambdós casos, el meu encert va ser de “xiripa”, com se sol dir.

Per les quatre llistes, contava amb DA, PS, ApC i UNP. Tenia molt clar DA i PS, m’havien comentat des de UNP que volien fer llista, veia molt clara la participació en solitari de ApC, però creia que Verds anirien amb PS.
Varen canviar les “tornes” però no el nombre, quatre. “Porra” guanyada, sense premi.

L’altra “porra”, la de les sis parròquies per DA : comptava amb que UL aniria conjuntament amb DA, com espero que així sigui en endavant i donava totes les parròquies per DA, salvat Andorra la Vella, a la que considerava feu “Sociata”. Era tot plegat un càlcul matemàtic, traslladant les eleccions anteriors a l’actualitat.
Finalment, UL va anar pel seu “compte” i DA va vèncer a Andorra la Vella.
Un altre “xurro” de encert, com se sol dir, però encert al cap i a la fi.

Recordo també, en la campanya 2005 en la qual era candidat pel PS a Sant Julià de Lòria. Se’m va demanar quants Consellers obtindria el PS, vaig contestar que, dotze. Encert total, aquí sense “xiripes”.

No m’agrada el joc, no m’ha agradat mai, però potser m’hi hauria de dedicar... A vegades l’encert no ve degut ni a càlculs matemàtics, ni a estratègies determinades, ni a bons assessoraments, ni a un bon treball, ni a res que sigui “normal”.

A vegades, l’encert ve degut a una feina ben feta, a una conducta clara, natural, propera i sincera. A explicar les coses, parlar i escoltar a tothom, dialogar, no entrar en la crispació i el mal “joc”, no buscar-li tres peus al gat, ser natural (no artificial)... I poc a poc anar guanyant la confiança de tots... Mentre el rival fa el contrari i et va afavorint i fent “gran”.
Aquest cop, “porra” encertada amb el guanyador d’unes eleccions i no precisament de “xiripa” sinó de convicció, sentiment, lògica, naturalitat i NORMALITAT.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.