martes, 21 de diciembre de 2010

FÒRUM - UNA REFLEXIÓ


TANT SOLS ÉS UNA REFLEXIÓ.

Degut a que ja no “funciona” el blog de Tamarrolandia, els comentaris dels internautes s’han traslladat a altres llocs, com per exemple aquesta pàgina, la de fòrum o la del diari d’Andorra, no tant a la del periòdic d’Andorra.
Ja fa temps que vinc observant, o millor dit llegint gairebé tots aquests comentaris i veig una sèrie de fets “curiosos” :

En primer lloc, tots els comentaris solen produir-se de dimarts a dijous, a l’estiu aquest interval de temps es nota molt més. Els divendres baixa el volum de comentaris, passen a ser gairebé nuls els caps de setmana i els dilluns solen costar bastant en entrar.

Si observem l’hora de publicació dels comentaris, la immensa majoria dels mateixos sol ser en horari laboral i després en menor mesura, ben entrada la nit.

Quan el tema a comentar afecta la Funció Pública, els funcionaris, l’administració, bombers, policies, agents de circulació... es dispara el nombre de comentaris.

Els articles d’opinió, segons qui exposi evidentment l’opinió i segons el tema que tractin són els articles que solen atraure la major part dels comentaris.

Gairebé tots aquests comentaris són, com no, anònims, sobretot quan entren a criticar, per no dir menysprear, o directament insultar, a fer “mofa” o a “denunciar” alguna dada o per posar algun nom propi en el comentari.

No sol haver-hi un veritable diàleg entre els comentaristes, que no sigui alguna que altra rèplica.

Entre gent de tots costats, socialdemòcrates, liberals, reformistes, andorrano-canvistes, independents, etc...

Pels noms ficticis que signen alguns dels comentaris, solen ser gairebé sempre les mateixes persones les que entren majoritàriament a tot arreu.

Al que s’atreveix a signar el comentari amb nom i cognom, o cognoms, es sol criticar-lo ràpidament, com si identificar-se no fos el correcte, no fos normal.

Aquestes webs venen gairebé a convertir-se en una versió moderada del Tamarrolandia, que per cert va desaparèixer amb l’entrada a Govern del Grup socialdemòcrata. Perquè serà ?

Aquestes quatre ratlles tant sols son una breu reflexió, que cadascú hi posi la resposta o el comentari que vulgui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 17 de diciembre de 2010

XVI JORNADES SAC - FÒRUM


XVI JORNADES DE LA SAC

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA.

En principi sembla un bon tema, no ? En tot cas, si que és un tema d’actualitat, que hauria d’interessar a tots els funcionaris del país, a tots els residents al país, i sobretot a totes les “autoritats” del país.

Doncs, no va ser així.

Dissabte 11 de desembre de 2010. Aquest era el títol de les XVI jornades de la SAC : “L’administració Pública andorrana”. Amb aquest tema ens varem presentar al Centre Cultural la Llacuna, a les 9 hores 30 minuts del matí una vintena de ponents “presencials” per fer la nostra ponència i debatre sobre aquest tema.

La jornada va ser molt interessant i cordial, no exempta de discrepàncies, però sempre amb ganes d’aclarir conceptes i millorar el nostre país.
L’administració Pública és un tema feixuc, complicat de “tocar”, però sempre cabdal pel futur del nostre país.

No entraré avui a debatre la meva ponència ni la dels altres invitats, tampoc expressaré cap opinió al respecte. Per això quedarà sempre present per la història, tant als fitxers de la SAC, com al llibre que editarà la SAC. Així com el debat posterior a les ponències.

El que vull comentar avui és quelcom de molt diferent.
Amb un tema tant a l’ordre del dia, tant important... ningú del nostre actual Govern, ningú del nostre actual Consell General, ningú dels nostres Comuns, ningú de les nostres para-públiques, cap funcionari tampoc... era present a la jornada, que no fos un ponent a la mateixa o un familiar, és clar.

Sorprenent ?
Per a mi si, evidentment.

Ja sé que en cap de setmana fa molta mandra sortir de casa, que a l’hivern fa fred i a caseta s’hi esta molt bé, que ja hi seran els periodistes per informar l’endemà, que per això cobren...

Però aquest “m’enfotisme” generalitzat que constato al país no deixa de sorprendrem. El puc entendre per part d’una societat que viu el dia a dia a la “seva”, però no el puc entendre de cap de les maneres de les persones que actualment tenen la obligació, ja sigui per vots dels electors o per encàrrec directe dels seus superiors (amb assignacions a “dit”, merescudes o no), ni tampoc el puc entendre de tots aquells que treballen i cobren pel país i del país. En el cas dels càrrecs electes ho tinc molt clar : si no surten a la foto, no els interessa. En el cas dels treballadors, no ho tinc massa clar.

Tampoc entendré mai que uns dirigents sindicals abandonin la sala tot just abans de que es debatin les ponències. Però aquest ja és un altre tema, es tracta d’una qüestió de covardia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 10 de diciembre de 2010

FÒRUM - ACCIONS DE NATURLÀNDIA


ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

S’amplia el termini per comprar accions de Naturlàndia fins a final d’any.
El Cònsol Major de Sant Julià ens diu que:
1. “Respon a la demanda de les empreses que necessiten més temps per optar a l’adjudicació”.
2. “Als negocis als que se’ls adjudiqui l’obra hauran d’adquirir una proporció d’accions perquè es puguin valorar les ofertes”.
3. “Les accions han evolucionat correctament”.

Respecte al primer punt, res tindria a veure una cosa amb l’altra : la necessitat de més temps, amb la compra d’accions. Si no fos per la “amenaça” del segon punt : qui no compri accions no podrà optar a les adjudicacions. Aquest punt fa que no em cregui el tercer, la bona evolució de la venda d’accions.

La veritat és que no s’han venut ni la meitat de les accions que es varen posar al mercat i que per tant no es pot tirar endavant el projecte. Això ens ho va assegurar el mateix Cònsol Major, com també va fer-ho el Cònsol Menor. No entenc aquesta obsessió en que el projecte no es pugui aturar, reflexionar i fer quelcom de més útil, assequible, rendible, natural, coherent.
Com per exemple : millores al camp de neu, ampliacions al mateix, aprofitar el camp de tir per fer alguna”cosa” Però mai un Parc temàtic, que serà una “ruïna”.

El que no ens diu però el mateix Cònsol Major és que també s’ha “amenaçat” a tots els proveïdors actuals de Naturlàndia amb una subtil carta o mail, que més que una demanda de comprar accions sembla un “xantatge”. No ho diu clarament, però si insinua que aquell proveïdor que no compri accions pot deixar de ser proveïdor.

Això si, l’escrit no el signa ell sinó el Director del projecte de Naturlàndia, que no és el mateix Director del Parc... Com si anéssim “mancats” de Directors, que en hem de pagar dos a preu de vint. L’augment de Capital tant sols serveix per pagar salaris excessius.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 30 de noviembre de 2010

FÒRUM - CONTENCIÓ DESPESA


LA CONTENCIÓ DE LA DESPESA.

Finalment s’ha disparat l’alarma de les despeses públiques, sobretot de les despeses del personal “públic”, i tots els comuns s’han posat d’acord en que això no pot continuar i s’ha de “retallar” per al proper any.

Des de el Comú d’Ordino, ja han assegurat la congelació dels salaris dels funcionaris pel damunt dels 1200 euros i la reducció de treballadors eventuals i fixes.
A Canillo es preveu reduir la gestió de l’acompliment.
A la capital, Andorra la Vella, no es substituiran les jubilacions, incrementaran la base salarial tant sols als que cobren menys i no deixaran allargar la data de jubilació en més de 1 any.
A Escaldes, la reducció en despeses de personal serà del 1,49%, l’IPC tant sols es tindrà en compte pels salaris base i no per als càrrecs de confiança, directors i polítics.
A La Massana, congelaran els salaris dels Cònsols i Consellers i del personal de relació especial, no substituiran les baixes i reduiran la gestió de l’acompliment en un 50%
A Encamp, la rebaixa de les despeses de personal serà del 9,7%, no contractaran personal eventual, optimitzant la plantilla.
A Sant Julià de Lòria, no han dit encara que faran, tant sols he sentit parlar de mancomunar serveis, però ja veuran com no trigaran massa a afegir-se a la “retallada”.
Des de Govern, tant sols han considerat necessari congelar l’IPC pels salaris superiors als 2000 euros, però amb aquesta mesura no n’hi ha prou.

El senyor Oscar Ribas demanava fa ben poc “un Govern d’unitat abans de saber els noms de les llistes electorals”.
Una unitat com la que sembla haver-hi entre els comuns. Aquesta seria l’única manera d’estendre la contenció de la despesa a tota la administració.
Però de moment ningú es “mulla”, davant la por a la pèrdua de vots de cara a unes properes eleccions. Tant sols amb consens, tots amb el mateix “missatge”, es pot produir aquesta contenció també en l’administració governamental.
Aquesta contenció és imprescindible, per moltes emissions de deute públic que es facin, per molt èxit que tinguin o per molts crèdits que es demanin, tant a dins del país com a fora.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

viernes, 26 de noviembre de 2010

FÒRUM - GIR A L'ESQUERRA


ELS GIRS A L’ESQUERRA.

No, no parlaré avui de cap gir polític, i molt menys cap a l’esquerra doncs aquest és un país on, “d’esquerra” n’hi ha ben poca, per no dir gens. A més com que darrerament m’estan titllant d’ultra dretà, m’ho hauria de fer “mirar” per un expert en la matèria, d’un altre país és clar.
Vull parlar de les eliminacions de tots els girs a l’esquerra en la carretera General, amb la conseqüent construcció de rotondes, algunes d’elles més perilloses que el mateix gir a l’esquerra.
Perdó, he dit eliminació de tots els girs ? M’he equivocat.
El curt trajecte de Sant Julià que va des de el Sant Eloi fins a l’estació Esso, és tot un festival de girs a l’esquerra i vies de sortida a l’esquerra. Tot esperant la “famosa” rotonda del River (que per cert, l’ha de fer Govern i no els propietaris de l’establiment).

Al Sant Eloi (estació Total) trobem, a escassos 50 metres de la rotonda una via de entrada i una altra de sortida amb gir a l’esquerra. Al River (estació Meroil) en trobem dues més. En front del River en trobem dues més que no van enlloc perquè no hi ha res, dues més a l’estació BP i dues més a l’estació Total (de que em sona el nom?), amb una entrada que pràcticament no du enlloc, doncs accedeix directament a la cafeteria i te la pots “menjar” si utilitzes aquesta via.
Però el que resulta més sorprenent de tot és que la darrera estació, la de la Esso no disposa de cap entrada amb gir a l’esquerra ni cap sortida amb el mateix gir. Una altra cosa seria discutir si es pot girar, doncs la primera ratlla de la carretera és discontinua, però tal com em va dir un agent de circulació és perillós i no s’ha de fer. Com també em va dir molt encertadament que aquest no és un problema que pugui resoldre el Comú de Sant Julià, sinó que és competència de Govern.
A partir d’aquesta estació es normalitza una mica la “cosa” fins arribar al Punt de Trobada o trobem dos girs més a l’esquerra.

Mentrestant anem fent mitges desviacions a la mateixa vila que no serveixen per res i resulten molt més cares i deixem any rere any un tram provisional que deu “marejar” més d’un turista. I si tots vostès s’hi fixen una mica quant passin directes també es marejaran.
Fins i tot els convido a aturar una estona el seu vehicle, degudament estacionat i observar el “festival” existent de girs i vies de entrada o sortida, no té “desperdici”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

domingo, 21 de noviembre de 2010

FÒRUM - ACCIDENTS AL TOBOTRONC


ACCIDENTS IRRISORIS ?

Ja fa bastant temps, un turista va perdre la vida en una atracció de Port Aventura, si no recordo malament va ser a l’atracció anomenada “estampida”. Es veu que era massa corpulent per les mesures de seguretat de l’atracció i va sortir “projectat” de la mateixa, fet que li va ocasionar la mort.
Però ningú va considerar aquest fet, irrisori. No recordo ara mateix cap més accident mortal al mateix parc temàtic, fet que dona un percentatge molt baix, però en cap cas irrisori.
De ben segur que a Port Aventura, ja no parlaré ara de l’accident al Tibidabo, doncs aquest si va ser causat per defectes en la instal·lació, hi ha cada dia accidents, de ben segur que la majoria, per no dir tots són provocats pel mal ús de les atraccions, per bretolades, per culpa de l’usuari... De ben segur que el percentatge d’accidents en comparació amb el nombre de visitants és molt baix, però mai irrisori ni insignificant.

A Sant Julià de Lòria, el nostre Cònsol Menor no és de la mateixa opinió, ell si considera irrisoris 50 accidents amb una afluència de 300.000 visitants. Un percentatge molt baix efectivament, el 0,02 % , la majoria dels quals (o tots) potser deguts al mal ús de les instal·lacions, no ho sé. Però mai, en cap cas irrisoris.

Seria també irrisori si la senyora, treballadora del Tobotronc, que va sortir també projectada de l’atracció, que no va ser trobada fins dues hores després, hagués patit quelcom més que ferides ?

Senyor Sangrà,
Un accident mai és irrisori. Un accident amb “un sol” mort, com s’acostuma a dir, és ja un mort de massa.
Una atracció, tobogan alpí o no, on les vagonetes poden xocar, tal com ens diu la Llei de Murphy, de ben segur tard o d’hora xocaran. El que s’ha de fer doncs és prendre el màxim de precaucions, controlar al màxim tots els detalls, tenir molta cura en el manteniment de l’instal·lació, disposar dels recanvis adequats (per no haver de tancar-la tres mesos), formar adequadament al personal i aquest efectuar tots els controls pertinents als usuaris i donar-los la informació necessària ...
El que no es pot fer es deixar anar les vagonetes, una darrera l’altra, sense l’espai de temps suficient perquè no xoquin, encara que pugui provocar més cues.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

martes, 9 de noviembre de 2010

FÒRUM - MENTIDERS


VAJA COLLA DE MENTIDERS ?

Que passaria si jo en aquest escrit digués que el cap de Govern és un mentider ?
Que passaria si jo digués que el President del Grup Parlamentari d’Andorra pel canvi és un mentider ?
Que passaria si jo digués mentider a qualsevol persona, encara que no fossin Consellers o membres de Govern ?

Doncs, segurament em posarien “ipso facto” una denúncia.

Això és exactament el que va passar en la darrera sessió de preguntes a Govern, al nostre tant “divertit” Consell General. Que si no el poden veure en directe, tenen la repetició per RTVASA a la nit, per riure una estona, tot fent la sobretaula, abans d’anar a dormir. O potser per plorar, degut al trist espectacle. Cadascú veu les “coses” a la seva manera.

Que hem de entendre d’aquestes acusacions sense resposta immediata ?
Hem de entendre que qui calla, atorga ? O que ja n’hi ha prou amb dirigir-se al Sr. Síndic demanant protecció ? Protecció contra que ? Val a dir que el cap de Govern ja disposa de la seva pròpia protecció, que l’acompanya fins i tot als Estats Units.

Quant un Conseller General diu a Govern que menteix, quan Govern diu a un Conseller General que menteix i tots es queden tant “amples”... Hem de pensar els que estem escoltant aquestes paraules que tots tenen raó ? Hem de pensar que tots són uns mentiders ?

Jo no m’atreviré a afirmar-ho. Però si diré que de “confiança”, gens ni mica. Si tots ja havíem perdut fa temps la nostra confiança amb els nostres Consellers i amb el nostre Govern, ara mateix tant sols podem demanar “cares noves” JA.
Persones noves en les que puguem dipositar la nostra confiança, mitjançant el nostre vot, al menys durant un temps, fins que ens la facin tornar a perdre, o no.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.