MÉS SOBRE NATURLÀNDIA.

NATURLÀNDIA I ELS HOTELS LAUREDIANS.

Les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç ho varen deixar ben clar : “ Sant Julià de Lòria és l’única parròquia que ha mantingut el fort ritme de caiguda del volum d’ocupació”.
No hem millorat ni amb Naturlàndia, ni amb el Tobotronc.
O, és a l’inrevés ? O ara, ja tant sols és el “Tontotronc” ?

“Aquí baix estem patint de valent”, declarava recentment el Director de l’hotel Sant Eloi. Segurament sense voler-ho, però ho va dir ben clar amb les seves paraules : “aquí baix”. Imagino que ja li hauran “tocat el clatell”, els seus “jefes”.
Però es que aquesta es la paraula “clau” : A “baix”, que es precisament on s’havia d’invertir, i no a “dalt”, com s’ha fet, s’està fent i es pensa fer. No oblidem que el Comú lauredià es manté ferm amb les accions de Naturlàndia.
Carai, semblo “Barri Sésamo” ( A ”dalt”, és a la muntanya, on de moment no hi ha comerç. A “baix”, és a la Vall, al poble, on de moment està ubicat el comerç).

Malgrat tot i a pesar de “l’ensopegada” inicial, el mateix senyor Director ens deia també : “El projecte de Naturlàndia ens donarà vida”. Vida, a qui ?
Potser es que tenen pensat traslladar l’hotel a “dalt” de tot ?
Si el Tobotronc no s’ha traduït en un augment de l’ocupació a Sant Julià de Lòria, que li fa pensar que Naturlàndia (en el cas de tirar endavant amb el projecte), si ? Potser una plaça de Director a l’hotel de luxe en alçada ?
Perdoni’m la “conya”... Però es que ara fins i tot es parla d’un hotel de luxe al centre de la vila amb concessions de 50 anys de la sala polivalent inclosa en el “paquet”.

Efectivament, senyor Director :
A Sant Julià, encara que vostè no ho hagi dit específicament, som el “cul” del país i “omplim els hotels tant sols quant els altres ja ho han fet”, tal i com vostè mateix comenta. El que no m’ha agradat es que digui : “que s’aconsegueix tenir ocupació, però amb ofertes molt interessants”.

Deixo ja en pau al senyor Director, al que no conec personalment i que penso que ha comentat realment el que pensa, però que no ha parat a imaginar el que pretenen els seus “jefes”, i que segurament tampoc ho sap. Em dirigiré doncs directament cap els seus “jefes”.

Senyors “jefes” del Director en qüestió:

Quina dèria els ha agafat amb el tema de Naturlàndia ? Vostès tenen més propietats a “baix” : el mateix hotel referit, el supermercat del costat, molts locals llogats, pisos ... No els interessa que funcionin ? Que estiguin ocupats ?
No poden reconèixer que Naturlàndia ha estat un fracàs que s’ha de deixar córrer ? Per cert, del camp de tir, què en farem ?

Resumint :

Penso que ja ha quedat demostrat que invertint a la Rabassa no omplim els hotels de Sant Julià, i no vull dir que no haguem d’invertir a la Rabassa, vull dir que a la part baixa, necessitem inversió també.
Els hotels de Sant Julià de Lòria n’estarien molt agraïts i les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç serien unes altres.
I les declaracions dels “seus” Directors, de ben segur també serien unes altres.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

NATURLÀNDIA

LES ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

Ara si, ara no ... A la tardor, el proper mes, després de Nadal ... Ara amb socis lauredians, després andorrans, més tard estrangers ...
Les accions del parc temàtic naturlandés s’han convertit en un joc de despropòsits, d’excuses, de negacions, d’ afirmacions, de crítiques, de desmentiments ... Tot plegat, una autèntica presa de pèl.

La veritat es que no se’n surten, varen vendre una “moto” al poble de Sant julià que ara no poden assumir i no volen ni saben explicar.
Fins i tot el coordinador local del PS a Sant Julià, que fa uns anys era partidari de Naturlàndia, ell sabrà perquè, ara en critica la viabilitat.

Quant alguna persona pretén fer alguna inversió primer de tot estudiarà la rendibilitat d’aquesta inversió. Naturlàndia des del principi no ofereix cap garantia de rendibilitat, tot el contrari. No es de estranyar doncs que no es trobin accionistes, ni regalant les accions.

Ens han estat enganyant des del principi, a la mateixa presentació del projecte ja ens varen enganyar amb les projeccions econòmiques, ens varen continuar enganyant amb els accionistes andorrans que deien tenir, seguiren enganyant-nos amb les accions que es quedaria la banca, més tard amb els accionistes estrangers... I ara mateix ja ni tant sols saben com seguir enganyant. La qüestió és “anar tirant” un parell d’anys més i després que vinguin uns altres i es mengin ells el “marró”.
Però vet aquí que algú (fonts properes al Comú, segons deia un diari nacional) va filtrar la notícia de que s’aturava el projecte de Naturlàndia per la manca de inversors.

No crec que amb aquest projecte fantasma guanyessin les eleccions, no penso que els electors fossin tan innocents per creure’l, ni tampoc crec que perdin les properes, encara que Naturlàndia quedi en no res. Tampoc va passar gran cosa a Escaldes i Encamp per no trobar accionistes per un projecte similar. Però continuar enganyant al poble de Sant Julià amb la venda de les accions ja comença a fer riure.
I si tant bé funciona el Tobotronc, perquè no venen accions d’aquest giny, sense més pretensions de Parc temàtic ? Doncs perquè aviat anirà a la “baixa” i tampoc les vol ningú.

Dintre d’un parell d’anys, encara no tindrem accionistes, ni tant sols tindrem l’inversor per a un hotel 5 estrelles al Prat del Josa, però tornaran a guanyar els mateixos.
De fet, les “accions” (d’un altre tipus) que poden fer tant la oposició Segle19 (o Apc), com la no oposició Alternativa (o PS), tampoc interessen ningú.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ARTICLES D'OPINIÓ

UTILITZAR ELS ARTICLES D’OPINIÓ.

Enviar actualment un article d’opinió a la premsa escrita pot arribar a ser quelcom de èpic, degut a que pot passar de moda abans de que surti publicat, a menys que no disposis d’un espai del tipus “tribuna” fix. Els diaris del país estant actualment saturats amb cartes i articles d’opinió.
S’ha posat de moda, sobretot en el Grup Socialdemòcrata, que els polítics utilitzin aquest mitjà per a fer passar els “missatges” a la població. Creuen que d’aquesta manera arribaran més al elector, doncs les sessions de Consell General no les segueix pràcticament ningú i de les diverses reunions, ja sigui dins dels mateixos grups parlamentaris o entre ells, no en transcendeix gairebé res. Utilitzen doncs els articles d’opinió, les tribunes, cartes al director ... I creuen que funciona.

Personalment penso però, que això esta totalment fora de lloc. Les columnes dels diaris han de ser per a aquells que poden expressar lliurement les seves opinions i no per a membres de executives o càrrecs electes dels partits, amb opinions “teledirigides”.
Personalment vaig ser molt durament criticat quant feia els meus escrits essent militant del Partit Socialdemòcrata, fins i tot expulsat del mateix. I ara tothom ho fa, especialment els càrrecs d’aquest Partit. Segurament s’han adonat de que això funciona.
Es podria acceptar si els escrits vinguessin de simples militants, doncs la informació que reben des de els seus mateixos grups és realment minsa. O no és així, senyors socialdemòcrates ?
Però quant els articles de opinió venen de membres de Comitès Executius o Directius, de Primers Secretaris, de Consellers Generals, de Directors de departaments ... Penso que aleshores estan fora de lloc, la seva feina l’han de efectuar al seu lloc de treball i no en tribunes als diaris. És converteix aleshores, com una mena de “intrusisme”.

No volem saber la opinió de tota aquesta gent en cartes als diaris sinó que la exposin al Consell general i a les diferents reunions de treball ja sigui de Comitès o Parlamentàries.

Facin la seva feina al lloc on toca. Alguns fins i tot la cobren.

Deixin doncs els articles de opinió per a veritables “opinadors”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

PACTE DE SILENCI

PACTE DE SILENCI.

El possible pacte entre Apc i el PS, amb “cadireta” o sense, s’ha convertit realment en un pacte de silenci. Les nombroses, aplaçades i perllongades reunions, han estat sempre envoltades d’un mutisme total. Ara s’han convertit en reunions de treball, però amb el mateix silenci.

No conec la manera de treballar de l’Apc, doncs no hi he estat mai a dins. Si conec la manera de treballar del PS, doncs aquí si que vaig estar-hi breument a dins.
I aquesta manera de treballar ja era d’un secretisme absolut per als seus militants. Tot el que es parlava en un comitè executiu o directiu no transcendia mai als comitès locals. O això tant sols passava a Sant Julià ?

Aquest silenci en les conversacions ara no toca (com diria algú ben conegut). Les persones que varem dipositar el nostre vot ara ja fa uns quants mesos, sobretot les que varen votar a un d’aquests dos grups, no ens mereixem que parlin a les nostres esquenes.
Quant el fruit d’aquestes reunions és l’estabilitat del nostre país no ens poden deixar al marge de les converses. Fins i tot dins el grup Socialdemòcrata varen deixar al marge de les converses als seus propis militants. De l’altre bàndol no en puc opinar.

Aquest pacte de silenci és una manca de respecte a les persones que han fet possible que els membres assistents a aquestes reunions estiguessin precisament en les mateixes.
No mereixen doncs ser escollits mai més per ocupar el lloc que estan ocupant actualment. En altres paraules, la propera vegada us votarà la vostra família, si és que encara ho fa.

Els càrrecs electes ho són per representar a totes les persones que els han escollit, no per treballar a l’ombra de l’elector, si així fos ja els nominaríem a dit i de passada ens estalviaríem un munt de diners i de “pallisses” verbals en campanyes electorals.

Aquest és un país ( en altres passa exactament el mateix ) en el que les persones que han estat elegides per a ocupar un càrrec polític es creuen essers superiors, que poden fer el que ells creguin convenient i en el moment que desitgin, sense tenir en compte que sense la gent que els ha votat no són ningú.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SOCIALISTES DE PEGA.

SOCIALISTES DE “PEGA”.

Andorra no és un país tradicionalment de esquerres ni ho serà mai. És un concepte que no s’adapta a la mentalitat dels seus habitants, al menys d’aquells que poden exercir el dret a vot.
Tot i així les darreres eleccions les va guanyar el Partit Socialdemòcrata.
Sens dubte les va guanyar no pas per mèrits propis sinó per demèrits dels “altres”.
Ja en el seu dia, quan es va “muntar” el Partit Socialdemòcrata, es deixava entreveure que aquella gent tenia de socialista el que jo de astronauta, però havien de ser diferents als altres i se’ls va ocórrer la idea de la socialdemocràcia. Però veient com vivien, com eren, d’eon venien i com volien ser, ja s’intuïa que tota aquella gent no era pas socialista.
Bé, alguns potser si, potser també per aquest motiu ara s’ha creat aquesta corrent esquerrana dins del mateix partit dit de esquerres.

Teòricament els partits socialistes, els partits de esquerra són els que estant sempre amb els sindicats i els sindicats amb aquests partits.
Això es volia demostrar des de el PS, per exemple en les manifestacions de l’1 de Maig, encapçalant les manifestacions amb els paraigües del PSOE.

Personalment no m’han agradat mai els sindicats, ja ho vaig dir obertament quan vaig entrar a formar part de l’Alternativa com a independent. I ho vaig seguir dient quant formava part com a militant del Partit Socialdemòcrata. I ara que n’estic a fora ho afirmo encara amb més rotunditat.
Però d’aquí a donar l’esquena als sindicats, a tots els treballadors del país amb el “lleig” de declarar festa obligatòria la diada del treball, dient al mateix temps que qui vulgui obrir el seu comerç pot fer-ho tranquil·lament hi va un llarg camí.

Sóc partidari de la llibertat d’horaris i de la llibertat de obrir els comerços sempre que vulguin i els dies que vulguin, inclosos Meritxell, Nadal, Cap d’any, la constitució, l’1 de Maig ... Sempre i quant es respectin les condicions laborals del treballador i les lleis laborals.
Sóc totalment contrari a que un Partit es faci passar per Socialista a conveniència.

Però el temps posarà a tothom al seu lloc i el Partit Socialdemòcrata tornarà aviat on ha de estar, a la oposició, a dir a tot que no i a intentar tornar a convèncer als funcionaris i als sindicats que ells son de esquerres i son la solució als seus mals. Aquest cop trigaran però encara molt més temps.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

INTRUSISME.

L’INTRUSISME.

“Exercici d'una professió, d'un càrrec, etc, per una persona no qualificada oficialment.”
Aquesta és la definició que ens dona la Enciclopèdia Catalana del mot intrusisme.

Actualment està molt de “moda” la comptabilitat degut a que és obligatòria per a tots els empresaris. Aquells que no tenen els suficients coneixements comptables i volen complir la Llei han hagut de espavilar-se i contractar un contable.
El problema és que davant de l’allau de feina han sortit comptables de sota les pedres. No em podia ni imaginar que a Andorra hi haguessin tants “comptables”.
L’article 3 de la Llei de Comptabilitat dels empresaris estableix que la comptabilitat ha de ser portada directament per l’empresari o per les persones que aquest autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

Segons la llei qualsevol pot portar una comptabilitat. No em puc oposar doncs a que no tinguin la adequada formació. El problema serà de l’empresari.

Però si una persona es troba treballant en una empresa sense estar assalariada en la mateixa o es troba fent feines per una empresa com a autònom, professional liberal, freelance, assessor extern, ajudant ... ( o com ho vulguin anomenar), sense el degut permís de Govern (inscrit al Registre de Comerç i amb el degut número de Registre Tributari).
En altres paraules, si un treballador esta assalariat en un lloc (vegis empleats de banca, funcionaris, administratius...) o no esta assalariat, i es troba treballant en un altre lloc (vegis portant la comptabilitat d’una empresa), aleshores això es diu : intrusisme. I l’intrusisme està castigat i penalitzat.

Es clar que caldria que algun inspector passés a revisar qui es troba treballant en un lloc i amb quin permís i crec que actualment, tot i la quantitat exagerada de funcionaris que tenim, d’inspectors n’ hi ha ben pocs.
Però tard o d’hora hi arribarem i els intrusos rebran el seu càstig. I aquest hauria de ser la inhabilitació per la feina que estant duent a terme sense autorització.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - A PRINGAR

A “PRINGAR” ELS AUTÒNOMS.

S’apropen temps difícils pels autònoms. Pel que sembla, hem de pagar tots els “plats trencats”, aquells que treballem per compte propi.

D’una banda tenim la nova Llei de la CASS, amb la obligació de cotitzar els empresaris per compte propi. Fins aquí no estaria malament la idea, si no fos per l’augment que patim els que ja cotitzàvem voluntàriament.
Els salaris excessivament elevats de molts assalariats fan augmentar el salari mitjà fins prop dels 2.000 euros. I aquest és precisament el “salari” que ens apliquen per la cotització dels autònoms, uns 400 euros mensuals (el 20%), gairebé el doble del que veníem pagant voluntàriament.
Aquest càlcul del salari mitjà equival a dir que : tots els autònoms guanyen 2.000 euros al mes ?
I a més a tots aquests assalariats privilegiats, la seva empresa els paga 14,5% de la seva cotització.
Les nombroses baixes, moltes en la funció pública (no ho oblidem), han fet que s’augmentin les cotitzacions i es rebaixin les prestacions. Quant els autònoms mai hem estat de baixa (tampoc podíem).

D’altra banda la imposició directa prevista a les activitats econòmiques, on els autònoms que no som una societat haurem de pagar també un 10% dels nostres beneficis, sense que ens puguem descomptar cap salari dels nostres ingressos. Quant en la immensa majoria de empresaris el seu benefici és precisament el seu salari.
Aquí una vegada més els assalariats privilegiats en surten mol ben parats doncs no han de pagar absolutament res en concepte de imposició directa.

Tornem a “pringar” doncs els autònoms o treballadors per compte propi.

NO ÉS JUST.

Si a tot això hi afegim els impostos indirectes que tots patim (alguns més que altres), les taxes comunals desorbitades (també alguns més que altres), sumant també a la obligació de dur una comptabilitat (amb la despesa que això comporta en la contractació de professionals), i sumant també els moments de “crisi” actuals (que no cal recordar a ningú)... Fan i faran que arribar a fi de mes sigui cada cop més complicat per als autònoms.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LA CADIRETA

LA CADIRETA.

Resulta curiós com, una “cadira” pot fer trontollar un país, anticipar unes eleccions o donar estabilitat a un Govern. Encara que aquesta estabilitat no comporti “confiança”.

Encara no s’havien ni tant sols presentat les llistes electorals i un nou grup polític (que no Partit polític) ja pactava amb un altre grup (aquest si Partit polític), tot demanant una “cadireta” que sembla ser se’ls va prometre a canvi de “eliminar” uns quants “noms” de les llistes.

S’efectuaren les eleccions i aquest Partit polític les va guanyar sense majoria absoluta, però com que es creien els amos i senyors varen oblidar el pacte. La manca de cadira va fer perillar la investidura del Cap de Govern. Clar que aquest pacte tant sols era verbal i ni tant sols era conegut dins del Partit polític pels seus militants.

Es va substituir el pacte verbal per un pacte escrit (aquest si va ser redactat dins del Partit), però que no va arribar enlloc. En aquest pacte no hi havia cap cadira per al nou grup, que disposava de pocs “efectius” encara que fossin indispensables per sumar i tirar endavant la legislatura.

Aleshores va començar una mena de “guerra”. El nou grup deia a tot que NO, al estil del que havia fet sempre el Partit polític en qüestió mentre es trobava a l’oposició.
Curiosament, un altre grup que no havia guanyat les eleccions però que disposava de bastants efectius deia a tot que SI, momentàniament. Fins que va arribar un dia en que també varen demanar una cadira.

Aleshores el Partit que estava governant va pensar que tantes cadires no podia donar i va decidir tornar a fer un pacte amb el nou grup, aquesta vegada també escrit i una mica més ben definit.

Aquest nou pacte ja comportava la tant desitjada cadireta i faria que s’aprovés un pressupost que encara ens buidaria més la caixa ja buida i unes lleis fiscals que estaven bastant “coixes”.
Val a dir que aquesta cadira en comportava una altra, que ocuparia una persona que “penja” directament de qui mou els fils del nou grup polític.
TOT PER LA CADIRETA. Serà una realitat ? O tant sols és un cop més producte de la meva imaginació ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

Fòrum - Francesos a Naturlàndia

ELS FRANCESOS NO VAN A NATURLÀNDIA.

Serà imprescindible domini de l’anglès, el castellà i el català. El francès serà valorat.

Aquest és l’anunci que apareix en un diari d’Andorra per la recerca d’un nou Director General pel complex lúdic i temàtic de muntanya a Sant Julià de Lòria, altrament dit : Naturlàndia.

En un país on el nombre de turistes espanyols per l’any 2009 ha estat de 2.888.539 i el de francesos de 1.979.428 per 131.707 d’altres països, es veu que el domini de l’anglès és més important que el domini del francès.
Potser és que dins d’aquests 131.707 turistes d’altres nacionalitats han pujat a Naturlàndia més turistes anglesos, que francesos dels 1.979.428 que ens han visitat aquest any. Els portuguesos tampoc deuen visitar Naturlàndia ...

Que hem de tractar bé al turisme anglès ? Evidentment que si, però obviar d’aquesta manera al turisme francès surt fora de tota lògica.

Cer és que tant sols un 6% dels residents a Andorra són de nacionalitat francesa, però quin percentatge hi ha de anglesos ?

Com pot permetre el Comú de Sant Julià de Lòria un anunci amb aquestes característiques ?
Ningú des de el Comú lauredià s’ha mirat l’anunci en qüestió i l’ha fet eliminar ? N’assumirà algú alguna responsabilitat ?
NO, COM SEMPRE.

S’ha encomanat la recerca d’un nou Director del parc naturlandés a una empresa anomenada “numacapital” que ni tant sols surt a la llista de noms comercials de la OMPA, o al menys jo no l’he sabuda trobar.

Com es poden fer tant malament les coses ?

De fet, a Sant Julià ja hauríem de estar-hi acostumats, potser per això és que “passem de tot” i no demanem mai dimissions al Comú.

No ha sortit encara cap responsable de totes les bestieses que s’han fet i s’han dit a/i sobre Naturlàndia. Es clar que tampoc ningú s’ha queixat mai.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

TRUCADES MINISTERIALS

El Periòdic. Tèma del dia (09/06/09). M.R. Andorra la Vella :

Inicialment, va sonar com a ministre de Salut i Benestar, degut a la seva relació professional amb aquest àmbit. Tot i això, el candidat del PS a la Massana que va aconseguir retallar terreny davant CR a les últimes generals, era una de les figures que el nou Executiu havia de recompensar.

Bondia. Sento curiositat (09/06/09). Miquel Calsina Gordi.

Estem parlant de persones que han donat el que han pogut, cadascú segons les seves possibilitats, però que es veuran compensats amb no res ? Estem parlant de persones que han treballat i molt. I que al final veuran com altres persones, que tant sols han signat un “simple” manifest, els passen al davant ? O altres persones que han lluitat en un altre bàndol obtenen les places privilegiades ? O com es gratifica algun ex Conseller que s’ha quedat sense feina ? O com es gratifica als “incondicionals” de sempre ?

Curiosa la semblança...

Haurà trucat el “nou” Ministre també a M.R. del Periòdic ?

EL "CHOLLO" DE SER SOCI DEL BARÇA.

QUIN “CHOLLO” ÉS SER SOCI DEL BARÇA.

Als socis del Barça ens han considerat sempre com a “elitistes”, als que residim a Andorra, és clar. Res més lluny de la realitat.
Penso que, a banda del plaer i la satisfacció de ser soci del Barça, més enllà dels resultats bons o dolents i de l’actual temporada, és un autèntic “chollo”.

Per la mòdica xifra de 155 euros anyals, disposem de :

Descomptes a les botigues del Barça.
La revista “Barça”, butlletins electrònics i SMS mòbils.
Activitats esportives gratuïtes : lliga de futbol de socis, torneig de basquet, lligues escolars ...
“Tour” guiat i entrada gratuïta al museu, descompte a la pista de gel ...
Ofertes de entitats col·laboradores : Descomptes en assegurances, en l’hospital Clínic de Sant Cugat, en el Palau de la Música, en les estàncies a N.H. hotels, en el lloguer de vehicles (Atesa), la Visa Barça ...
I un munt de ofertes especials i variades.

Descomptes en la compra de entrades, abonaments, entrada gratuïta al handbol, hoquei, futbol sala, mini estadi, entrenaments, partits amateurs, seccions ...

I EL SEIENT LLIURE.

Quin gran invent.
Si no podem assistir (o no volem) a un partit, els socis que endemés disposem de abonament podem fins i tot guanyar diners.
Tant sols hem de entrar a la web del Barça, posar el nostre “usuari” i la nostra “clau” i vendre legalment el nostre seient. Nosaltres hi guanyem, el club hi guanya i el camp esta ple.

Qui m’havia de dir que ser soci del barça i posseir un abonament, a banda de la satisfacció que això comporta m’havia de fer guanyar diners.

VISCA EL BARÇA.

LA RENDA DELS NO RESIDENTS

NO US DEIXEU ENGANYAR AMB L’IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO RESIDENTS.

És cert que hem de pagar per ser propietaris d’un immoble a Espanya, encara que no el lloguem. La renda a Hisenda i l’IBI a l’Ajuntament.
És cert que hem de tenir un representant resident al país veí. A Espanya pot ser la mateixa gestoria que ens faci els tràmits i no ens ha de cobrar res.
És cert que hem de tramitar el NIF (o el NIE) a la Direcció General de la Policia, mai en una gestoria.
Tant sols hem de presentar els darrers rebuts de l’IBI. No és cert que haguem de presentar la escriptura.
És fals que disposem tant sols de termini fins al 30 de Juny. Si l’immoble no el tenim arrendat disposem de tot l’any.
Ull !!!, l’impost sobre el patrimoni va ser suprimit, amb efectes des de el període impositiu 2008. No ens el poden cobrar.
Els pagaments es fan directament a Hisenda i ens els carreguen en el compte espanyol, no pagueu a les gestories.
L’IBI ens el cobra directament l’ajuntament en el mateix compte bancari. No el pagueu tampoc a la gestoria.

UN CONSELL :

Oblideu les gestories andorranes i moltes de la Seu d’Urgell.
Passeu directament per una gestoria del lloc on tingueu l’immoble quant estigueu de vacances. Com a molt han de cobrar-vos 60 0 70 euros per la gestió. O bé la podeu fer vosaltres mateixos directament o telemàticament.
I PAGUEU...
Que ara ens estant vigilant i controlant amb “lupa”.
No oblideu :
Que encara no tenim convenis de doble imposició, no existeixen encara intercanvis de informació tributària, estem encara a la llista més fosca i seguim fent el “burro” amb el sucre i altres “coses”.

CAMPANYA ELECTORAL LAUREDIANA

LA CAMPANYA ELECTORAL.

Diumenge 19 d’Abril de 2.009.
En plena campanya electoral, a la vila de Sant Julià de Lòria.

Al carrer, com sempre, ningú.

Els telèfons treuen fum. Es veu que ara el porta a porta es fa per aquest mitjà de comunicació. A banda de Internet, l’altre mitjà actual i més modern.

C.R. ja fa uns quants mesos que estant en campanya, trucant i visitant a tothom. Controlant els electors un per un. S’ aprecia perfectament que coneixen molt bé la feina a fer i que en saben molt més que els altres. Control total : no crec que s’equivoquin gaire en els seus càlculs.

ApC, volen fer el mateix però els manca la experiència. Uns quants ja fa molts anys que hi són, però no han arribat al nivell del liberals. No controlen tant, per moltes bases de dades que tinguin, per molta “seu social” a la seva disposició.

PS, perquè l’Alternativa ha desaparegut del “mapa”, encara no ha après com s’han de fer les “coses”. Sense cap seu social, un despatx d’arquitectes no ho és. Sense gent “coneguda”, als que destaquen els fan fora o els aparten. Muts i a la gàbia, no es faran mai conèixer. No n’hi ha prou amb fer la festa de fi de campanya a la “carpa”.

La campanya electoral s’ha de fer al carrer, a les botigues, als comerços, amb el contacte diari amb la gent... No n’hi ha prou amb el telèfon i Internet. I sortir al carrer tant sols en campanya electoral és molt lleig.

A Sant Julià guanyarà sempre U.L. a menys que s’ajuntin tot una sèrie de persones vingudes de dreta, esquerra i centre amb una sola finalitat : Sant Julià.
Però aquest grup de persones ha de “patejar-se” els carrers de Sant Julià tot l’any, no tant sols en campanya electoral.

A veure si en aprenem tots plegats...

EL BARTOLILLO VA DE STAR.

EL QUE SURT A LA FOTO SÓN AUTÈNTICS BARTOLILLOS.

Sabut és que el cantant Julio Iglesias només accepta ser filmat o fotografiat per un perfil de la cara, l’altre no. Es veu que deu de ser molt lleig. No em demanin quin perfil, ni ho sé ni m’importa.

El candidat de l’Alternativa no accepta que l’enfoquin de dalt a baix, es veu que això el fa més petit.
Ara es veu que als petits no els votaran. O que l’alçada és molt important.
O potser es va equivocar d’alçada (la física per la política). I no vull dir amb això que d’alçada política no en tingui, ni molt menys.
I la seva alçada física no m’interessa en absolut. El que m’interessa és l’alçada humana, i aquesta cada cop li veig més minsa.

És un símil del que va passar amb un “pamflet” que va editar fa poc el Partit Socialdemòcrata :
Jo proposo ...
Em comprometo ...
Jo faré ...
Jo, jo ... Sempre jo.

El líder es creu la Star del “Grup”. I no em sembla malament. El que no m’agrada és que tots els membres de la “pandilla” callin i atorguin. O és que són tots “muts”.
És com “aquell” que volia fer unes primàries, va fer marxa enrere i ara va al final de la “llista”, però defenent a la seva Star per víes internautes. O com aquell que fa quatre anys li volia prendre la plaça i va acabar anant de número dos a la llista. I que aviat serà “defenestrat”.

La Star és la Star, i els demés no són res. I a la Star sempre l’han de defensar, encara que sigui amb mals modals : l’assessor de comunicació, els súbdits, els que ja es troben col·locats, els que es volen col·locar ...

A la nostra Star, el que no el “defensa” gaire és l’assessor de imatge, doncs aquesta imatge que dona sempre de mala “baba” no l’afavoreix gens ni mica de cara a unes eleccions.

El tarannà de Star és molt difícil de canviar.

QUI PUC VOTAR ?

COLLONS, QUIN PANORAMA !!!

Personalment, em “sua la boina” la possible doble nacionalitat del Paella. Jo vaig renunciar a la nacionalitat espanyola perquè sóc andorrà, no la vaig tornar a demanar ni la vull per a res.
Un candidat a Cap de Govern, penso que ha de tenir uns quants “dies” més com a andorrà per aspirar a ser-ho. Els que voteu sou tots vosaltres, a vosaltres doncs de valorar-ho. Ara que... Tots aquells que donen suport a la seva candidatura, andorrans amb suposat “pedegree”, m’ho haurien de explicar molt bé, tant bé que no val la pena que hi perdin el temps. Fins i tot l’Oscar l’hi dóna suport. Com no, ell mateix el va “portar”.
No m’interessa doncs en absolut aquesta opció, un “matxambrat” de barreges innombrables...

Voto doncs el canvi ? Carai, si el canvi no és el Paella serà el Bartolo ?
Doncs tampoc. Canvi, quin canvi ? Votar la Socialdemocràcia ? En principi, si. Votar al Bartolo ? NOOOO... Quin canvi ens pot oferir ?
Si guanya, per poc que faci, estarà ben fet, és molt senzill : Com que no hi ha diners, faig el que puc i ja n’hi ha prou, tothom content... Això si, col·loco degudament “asseguts” els “ministrets” de torn, funcionaris o no, als que ja he fet la promesa de la “poltrona”...
Tampoc m’interessa l’etern perdedor. No m’interessa un Partit de “muts”. No m’interessa un Partit de “expulsadors” barrejat amb “comissionistes”.

Casum l’olla, que més hi ha ?
UNP i Verds.
Val, molt bé. I de que em serveixen ? No puc votar una opció que no té cap opció, valgui la redundància. No serveix per a res. A banda de que no hi crec massa... No hi crec, perquè els Verds, per començar amb un grup, no m’acaben de fer el pes. No sé, exactament les seves ideologies, no m’acaben de “quadrar”, em sonen a “kumbayas” i prou.
L’UNP, amb carinyo... No ho veig clar, no hi veig suport, no endevino una ideologia “clara”. Crec percebre bones intencions, però manca “quelcom”. Potser que tant sols els manqui : “temps”, o “tempus”.
Resumint : tampoc es la meva opció.

Només em queda C.R. o votar en blanc.
Egoistament, prefereixo votar CR. Val mes que continuïn els mateixos, espero que amb una mica mes de diàleg amb el poble. I penso que van per aquest camí, al menys aquesta és la impressió que tinc en aquests moments.

MESURES SOCIATES A ENCAMP.

CAGADA SOCIALISTA.

El Comú d’Encamp esta a punt de fer la mateixa “cagada” que s’ha fet al país veí amb els rebut de la llum. Però en aquest cas amb l’aigua. Pretén cobrar més a qui consumeixi més aigua potable.
Pel que veig, els socialistes no n’aprenen dels errors dels altres i es pensen que tenen la “veritat absoluta”. Ells si que es creuen per sobre del bé i del mal. I no jo, com assegura el seu líder “sabelotodo- Bartolo”.
Un servei és un servei, un bé és un bé, un consum és un consum...
I ha de valdre el mateix per tothom.
No és legal fer pagar un preu més car a qui consumeix més. Es paga pel que es consumeix, al seu preu unitari, el mateix per tothom, multiplicat pel consum total.
Anunciar aquesta proposta com a mesura per pal·liar la crisi és un insult als ciutadans.
Es clar que, això els socialistes no saben que existeix. Ells es creuen que tot ho fan molt bé i que els “dolents” són els altres.

Sociates :
El vostre ex-assessor econòmic, ara candidat d’un altre grup, però amb pactes establerts, no us ha explicat com funcionen les coses ?
El vostre líder, també assessor, en aquest cas jurídic, en nòmina al Comú d’Encamp, no us ha dit que això no funciona d’aquesta manera ?

Enlloc de congelar la plantilla, una altra de les cinquanta accions internes i socials que vol impulsar el Comú d’Encamp. Perquè no “congeleu” uns quants que es fan dir socialistes ? O haurem de esperar a passar les eleccions per fer congelacions ?

Si no prospera el recurs a la impugnació de la llista CR-PLA de Canillo, dubto molt que els socialistes guanyin aquestes eleccions, tot i amb el suport que tenen de l’Apc.

Aleshores, penso que podrem fer una mica de neteja. Perquè tot sols no marxaran. Són com la cagada sociata en els rebuts del consum d’aigua, com més consumeixen, més s’hi volen quedar.

EL BARTOLILLO HA DIT QUE NO.

HO SENTO, NO TINC MÉS AFOTOS DEL BARTOLO.
EL BARTOLILLO HA DIT QUE NO.

Tampoc posaré avui noms.

El submarí del Bartolillo, que deien que no ho era i jo fins i tot m’ho vaig creure, després de buscar candidats i suplents sota les pedres o a les barres dels bars, ha claudicat finalment a les exigències del Bartolillo.

A causa de pactes post-electorals o pre-electorals ?

Ha passat del :
A tu et vull i t’estimo molt i busca’m gent que m’he en manca ...
Al :
Ja no et vull, no m’interesses...

I tot això en un mateix dia.

Carai, com canvien les coses en un sol dia.

Que ha passat ?

Senzillament, que el Bartolillo ha dit que no “ja no vull pondre cap més ou” ...
Ui, perdó, m’estava equivocant de cançó...

Ha dit que no perquè la gent que ha plegat o l’han fet fora del PS no interessa, pot fer “pupa”. I per a fer “pupa” ja té als “cabdells” de torn, per lo dolents que són, i als funcionaris de torn, que s’han de tractar molt bé perquè n’hi ha molts.

En definitiva, el Bartolillo ha dit que no.

ELS AMICS DEL BARTOLILLO.

ELS “AMICS” DEL BARTOLILLO.

No penso posar ni un sol nom propi. “ A buen entendedor pocas palabras bastan”.

Té realment amics el Bartolillo ?

De ben segur que si. Aquells que li fan la pilota i ell els concedeix el plaer de no ser “defenestrats”, són amics seus. Fins que la finestra es troba oberta i surten volant. Però de moment, són amics seus.

Passem a verificar-ne uns quants :

Un secretari de organització, que li és fidel en tota la campanya anti-Bartolo PS espai 2005, passa a l’oblit per canvi d’amistats, el nou amic passa a escalfar cadires. Fins quant ?

Al que li volia fer ombra en aquest espai el col·loca de nomber two a la llista Nacional. Una plaça segura de Conseller condueix a una nova amistat. Avui, la finestra s’ha obert i el pardalet ha “escapat” (a empentes) fins a una territorial on quedarà en el més trist dels oblits.

Un íntim amic, lleial, amb plaça fixa al Consell i salari “compensat” també passarà a l’oblit. També ha sortit per la finestra fins a una territorial on tampoc guanyarà.

Un altre amic, coordinador d’una parròquia baixa, va sortir directament per la finestra sense ni tant sols obrir-la. El partit va pagar els vidres trencats i va “apagar” les possibles “demandes” per vidres caiguts en algun edifici que encara no s’ha construït.

Una col·laboradora de tota la vida ja no és amiga. I això m’encanta. Perquè ja no ho és ? Motius polítics ? Motius laborals ? Lo important és que ja no és amiga.

I més, i més, i més ...

Ara entren en joc nous amics. Lo més important és que no siguin del Partit. Que al partit ni tant sols els coneguin. El que interessa és que siguin funcionaris. Es veu que tots els funcionaris votaran al Partit. I com que no n’hi ha pocs ...

La victòria està assegurada ? NI MOLT MENYS.

CAGARRO ELECTORAL

ESTRATÈGIA ELECTORAL.

Anem a pams...

Tenim el país fet un nyap, els “gavatxos” ens estant tocant allò que no sona, els espanyols dissimulen però també ens piquen a la closca, la banca ens va ajudant però els seus beneficis van disminuint i potser ja no ens ajudaran, tenim un munt de gent “xuplant” de la mamella que ja no raja gaire, estem suportant un excés de població que nosaltres hem cridat... En definitiva i per no allargar les explicacions ... tot el país fet una merda.

Però es clar, al Bartolillo no el volem.

Volíem un canvi, gairebé tots, però aquest canvi era el Bartolo.
Collons, això si que no : varen dir els “importants”.

Muntem un Centre, van decidir.

Tot de cop varen sortir centres de sota de les pedres, submarins del Pla o del PS, o no...
Tot de cop tothom es volia “centrar”. Això és el que vol la gent del carrer. I total, com no se’n adonen de res muntarem el Partit, Plataforma o Grup de Centre, varen pensar uns quants (molts) il·luminats.

Però, aleshores varen entrar en el joc les “persones”...

Ja no es tractava de cap Partit, Plataforma o Grup, sinó de “noms”...

I va “petar” tot.

Davant d’aquest desgavell, s’han anat succeint tot una sèrie de aconteixements, sopars, dinars, berenars, reunions, trucades, mails ...

JA N’HI HA PROU.

Perquè no ens venem directament el país i deixem a la gent tranquil·la ?

POLÍTICS ANDORRANS :

Per a mi podeu anar tots a “fer punyetes”.

EL BARTOLILLO ES FREGA LES MANS.

A LA FOTO : BARTOLO I ASSESSOR.

EL BARTOLILLO ES FREGA LES MANS.

Somriu, pràcticament no opina, tant sols es va reunint amb col·lectius, tot deixant que “els altres” es vagin destrossant tot sols.
Sens dubte, la tàctica és bona.

Al carrer es parla i jo escolto : La gent vol un canvi. La gent està farta dels liberals. Però la gent també està farta dels descontents liberals i dels aliats dels liberals.

Pràcticament tothom descarta una opció de descontents liderada per un desconegut, que fa quatre dies que és andorrà. Una opció amb ex-liberals que han fet molt de mal a la opinió pública i al país. Amb pseudo-centristes que estant més a la dreta que els mateixos liberals. Amb Res-definits que ja no saben on col·locar-se. Amb barons i cacics que no donen la cara ...

L’altra opció, dita centrista, ja s’ha descartat tot sola al comentar que pactaran amb el PLA. “Collons”, si son lo mateix... Sempre han estat pactant amb el PLA, son el mateix PLA.

Ningú parla de les dues altres opcions, ja no els tenen ni tant sols en compte. Ni l’opció dels “fumates” ni l’opció dels desapareguts abans de combat.

A nivell Nacional, efectivament el Bartolillo es pot fregar les mans.
Però ai ... Que les parròquies conten i molt.

De cop, el Bartolillo ja no es frega les mans i dubta : Només té una plaça segura a la Capital i una altra pràcticament assegurada pujant a la dreta. I amb algunes opcions molt dubtoses pujant a l’esquerra.
Però baixant cap avall la plaça està perduda, tot i la renúncia final del Pintat de Groc. Al damunt de la Capital, sap perfectament que el Tsunami no li donarà mai el seu suport, aquest sempre serà pels Platètics. Pujant a l’esquerra, però a dalt de tot, el suport també serà per als mateixos. I finalment pujant a la dreta, gairebé dalt de tot és de domini platètic.

Els comptes ja no li surten tant rodons al Bartolillo...

Ara que, als platètics, se’ls ha cremat la calculadora de tant fer números.

La millor opció :

Votar T.E.D.

FINS ALS OUS DELS GAVATXOS

ELS GABATXOS TOQUEN ELS NASSOS.

A dos mesos vista de les eleccions Generals els francesos ens toquen la closca amb l’etern tema de que som un paradís fiscal.
Sincerament, no ho entenc.

Si que entenc que som un paradís fiscal. Per als forans es clar, això ho tinc claríssim. Perquè per als nacionals i residents, amb 17 impostos diferents a suportar per cap, dubto molt que Andorra sigui un paradís fiscal.

Que hem de sortir de la llista de paradisos fiscals, també ho tinc claríssim.

El que no entenc, es que ara els gavatxos tinguin pressa i ens donin quatre mesos per arreglar les “coses”. Tant sols dos mesos per a un possible nou Govern, que no probable.

Que faran si no complim amb el que demanen ? Ens tancaran la frontera ? Dimitirà el “xulanga” del Sarko ? Ens castigaran i no ens vendran res ? No vindran els francesos a comprar tabac i Ricard ?

Jo crec que es el moment adient per engegar-los a pastar fang. De passada també podríem engegar a “fer misses” al Bisbe, que tampoc el necessitem per res i ens estalviaríem moltes “pagues” per Nadal.

Proposaria :

En primer lloc, engegar “ben lluny” als dos Coprínceps.
En segon lloc, celebrar les eleccions Generals. Votant be.
En tercer lloc, definir la nostra política econòmica i impositiva. Amb cara i ulls. Imposició directa i I.R.P.F.
En quart lloc, assolir els convenis de doble imposició que ja vindran donats.
En cinquè lloc, mantenir el secret bancari (igual que altres països).
En sisè lloc, reduir el “personal” doncs sobra molta gent.
En setè lloc, treballar tothom.

NO VOLEM AL BARTOLILLO

NO VOLEM AL BARTOLILLO.

Som molts els que volem un canvi a Andorra. Som molts els que pensem que aquest canvi es necessari. Aviat tindrem l’oportunitat de fer efectiu aquest canvi amb el nostre vot.
Però tenim un problema molt greu : les opcions per a fer efectiu aquest canvi son totalment nul·les.
Què podem votar ?
En teoria hauríem de votar l’opció contrària, com es fa a tot arreu, en el nostre cas seria votar PS.

A priori, si votem PS, estem votant un Partit estructurat, potent, treballat i treballador, amb un bon equip.

Realment, si votem PS, estem votant a una sola persona amb ànsia de poder. Una persona que ja ha deixat molts cadàvers polítics. Estem votant a Déu tot poderós. I per això ja tenim la església.

L’opció PS podria ser una bona opció, sense el Bartolillo. De moment, es una mala opció, amb el Bartolillo.

...

Quant dic que votaré al PLA, evidentment es tracta d’una “conya”, ni “fart de vi, o cava (que m’agrada més)”, votaria PLA. Encara que si es veritat que penso a vegades que el millor seria que “traguessin” ells mateixos quatre anys més amb tota la merda que han generat. El que farien però seria continuar quatre anys més “xuplant” de la mamella encara que ja no ragi.

...

El problema es que no hem queden opcions de vot:

CDA, ja ha deixat d’existir per molt que posin al Mateu al capdavant, amb el beneplàcit d’en Pintat.
RD, ja fa temps que va morir, al igual que Segle19, per molt que ara pretenguin entrar a UNC, o Andorra pel canvi, o qualsevol altre nom que li vulguin posar. El mateix va per UP, PRO i ja no sé que més.
Tant ACO, com Antoni Martí, o la mare que em va parir..., es posicionaran, potser amb UNC-APC, PLA, TED-TUO... o el que sigui.

Però no es la veritable opció ni de centre, ni de res.
Verds i UNP, els primers al meu entendre varen ser uns subvencionats anti-PS, i els segons, al meu entendre uns il·lusos (amb carinyo) que no hi tenen res a fer.

...

Una opció centrista, sense que la paraula centre signifiqués res en especial, ha estat sempre la meva idea, amb gent de tot arreu, però amb consens, amb un programa pràctic i amb el compromís de complir dit programa.
No ha estat possible per l’ànim de “cadireta” existent.

Votaria l’opció contrària, que es el que es fa normalment, però no votaré mai al BARTOLILLO.

NO CAL QUE FEU RES MÉS.

Ja estem al mes de Febrer, aquest passarà en un no res. A l’actual legislatura li quedaran a molt estirar un parell de mesos, si no allarguen la “tonteria” fins al Juny.

No seria millor que pel que queda ens deixessin a tots tranquils, ja anirem fent. Tampoc serà que els necessitem gaire. Viurem millor.

Estic una mica cansat de veure i escoltar els moviments electoralistes del PLA. Que si farem això, que si farem lo altre, que si volem entrar aquesta Llei, que si estem negociant els convenis de doble imposició, que si sortirem de la llista de paradisos fiscals (per als estrangers), que si tindrem un aeroport, millors accessos ... Tot plegat : I UNA MERDA ... Perquè no ho hem tingut fins ara ? Que es pensen ? que ara els creurem ? Definitivament : Ens prenen per “gilipolles”.
Hauríeu de fer com el Bartolillo, que no “piula”.

NO CAL DONCS, QUE FEU RES MÉS.

Si els tres primers trimestres ja ens havíeu “desviat” uns 40 milions del pressupost previst (25 d’ells en el tercer). Es fàcil suposar uns 20 milions més en el quart, per arribar als 60 milions anunciats (Que no pensaveu pagar i ens vareu col·locar com a ingressos). I que dit de pas son els que s’havien d’estalviar en els darrers mesos del 2.008 (Es veu que no es van poder estalviar, “casum l’olla”).

No cal doncs dilapidar més diners en el que queda de legislatura ni fer “viatgets” de fi de curs a l’estil Forné i Minoves. Ja se que esteu fent el porta a porta anticipat. Tampoc cal. A mi, tant em dona perquè a casa meva no vindreu. No molesteu tampoc als demés.

No cal que feu res més, no ho necessitem. Estem molt bé, com estem.

Posat a demanar:
Proposo un període de reflexió de tres mesos, així podrem “estudiar” tots els partits, candidats, grups, plataformes, bipartidismes, monopartidismes, cacicades...
Igual fins i tot tenim temps de trobar la dreta, el centre i l’esquerra.
Igual fins i tot votarem en conseqüència quant arribi el moment.

Però, si us plau, no feu res més. Que cada cop que obriu la boca, la “cagueu”.

Seria collonut estar tres mesos sense sentir parlar de obres, edificis emblemàtics, projectes de Llei, lleis ...

Mira, se m’acut una idea :

Ja que ens voleu posar un número a tots, el N.I.A. Suposo que no ens el gravareu a la pell, que fa “pupa”.
Perquè no us dediqueu el temps que queda de legislatura a confeccionar carnets, un NIA estil DNI.

Però sobretot :

No cal que ens truqueu, ja us enviarem la foto per “emilio” i signarem per via digital.

GRÀCIES.

A QUI VOTAR ?

QUE TENIM PER ESCOLLIR ?

S’apropen les eleccions, cada cop les tenim més a la vora, si el nostre actual Cap no decideix algun ajornament tàctic. No es que ens haguem de preocupar massa encara per decidir, doncs no disposem de cap programa, però si que disposem d’alguns “noms” i de “Partits” o “pseudo-Partíts” polítics.

I la veritat, a data d’avui, no he vist res que m’entusiasmi.

D’una banda, trobem un Partit molt ben estructurat, el PS, amb un bon nombre de seguidors i militants, però amb les mateixes cares de sempre, que ja cansen. Hauria de ser l’esquerra.

D’altra banda, trobem un Partit bastant desestructurat , el PLA, amb un bon nombre de seguidors i “fuguistes”, amb “cares” que van canviant de lloc, que també ja cansen. Es la dreta.

Passem al centre... L’estic buscant, però no el trobo. Si que hi trobo els que es volen fer dir de centre, que dit de pas queda molt bé, però aquest es un altre tema. Tenim el grup pseudo-PLA, muntat segurament pel mateix PLA, amb CDA i un ex-ambaixador de candidat. A qui interessa ?
L’altre dit centre : descontents del PLA d’Andorra la Vella, descontents del PLA d’Encamp, Segle19 de Sant Julià, descontents del PS d’Escaldes (Res Definit), pseudo-centristes de La Massana i cucuts voladors d’Ordino ... Tot plegat, mes aviat dreta que no pas centre. A qui interessa ?

No em descuido als Verds, la UNP, però no els dono opcions.

Hi ha algú més ?

Esquerra andorrana, ara hi sóc, ara faig vaga de fam, ara no hi sóc.
Plataformes, ara si ara no.
Tot plegat, serà el típic bipartidisme final.

Si analitzem les parròquies :
Sant Julià, 2 pel PLA.
L’alternativa a cremar algun jovenet i a veure qui es el guapo que es crema pel centre ?
Andorra la Vella, 2 per l’Alternativa ?
Amb les divisions del Pla, gairebé segur.
Escaldes, la gran incògnita. Diguem de moment 2 per l’Alternativa.
La Massana, 2 pel PLA amb el vist i plau del centre.
Ordino, depèn i molt de l’Aco, que finalment es decantarà cap el PLA.
Encamp, els 2 de l’Alternativa cada cop tenen menys força.
Canillo, 2 mes pel PLA.

BARTOLILLO FOR PRESIDENT

Es tracta d’un polític nat, de tota la vida. Sembla que no hagi fet mai res més a banda de la política, ni quant era jove i estudiava... Però no ha guanyat mai unes eleccions, pobre Bartolo. Perquè serà ?
Potser es que ha escollit sempre el grup “no adequat” ? Bé, de fet crec que un cop es trobava en el grup “adequat”, però ell mateix, amb l’ajuda de altres, se’l va carregar. Treballa per la política i cobra de la política, al menys es el que diu. Segons diuen altres, cobra també d’un Comú, que mal pensats que són alguns...

No, Bartolo, que no va per tu... Ja sé que tu treballes al Comú, però es tracta d’un altre Comú i el salari no és el mateix, ni la feina tampoc. Tu no tens cap intenció d’esdevenir Cap de Govern.
Ara que : Si poguessis jugar al futbol com ho feies de jove, i si fossis jove, és clar, et podries riure del “Messi” aquest, i també del mateix Cap de Govern. En aquells temps però, no existien els intermediaris, o al menys no venien pel nostre país.

Aquest Bartolo en qüestió, vol ser el nou Cap de Govern. De fet fa molt de temps que vol ser-ho, però fins a la data no ho ha aconseguit. Ara mateix però, ho veu factible.

Perquè d’una banda, els que governen actualment, no pretenen seguir governant. Qui vol governar, l’ingovernable ? Qui es vol fer càrrec d’un deute de 550 milions de euros ? (100 milions amunt o avall). Pensen que val més deixar de governar una temporada. Quatre anys ? Potser, poden ser vuit ?

D’altra banda, els que no podran governar mai, però mouen el “cotarro”, ja que tenen la clau (la clau de la “caixa” pressupostària), no es posen d’acord.
Els uns perquè no han trobat líder i han posat una “paella”, els altres perquè van de “sobrats” i han posat un ambaixador.

Altres, van jugant a la “puta ramoneta”. Ara hi sóc, ara no hi sóc, ara per aquí, ara per allà. Que, ara tinc dos Consellers i te’ls dono, o no te’ls dono...

El Bartolo, mentrestant calla, observa, deixa fer... Sens dubte és una persona molt hàbil, que sap molt bé de que va la qüestió. Pensa : “ Que se les vagin “fotent”, que al final tothom caurà a les meves urpes ”. I calla, no diu res... Presenta el seu programa a la Seu, a Barcelona, a Ordino. I somriu... Somriu, perquè mentrestant tots els altres es van desmantellant, es van dividint, es van enfrontant, busquen líders, busquen candidats.
Ell, ja els té els candidats, i segurament no n’hi haurà cap de la parròquia baixa. Potser que algun, fins i tot no sigui del seu Partit. Però ja els té. Els altres grups, encara estant a la “busca i captura”. El Bartolo, surt tant sols a totes les fotos i somriu, es veu guanyador... El seu “equip” també, van buscant posicions.
Però, no tot és tant clar com sembla, ni tot esta cuit i beneït.

Haurem d’esperar doncs una mica més per saber si el Bartolo serà el nostre President.

NOTA :

Tot el que han llegit, si ho han fet, tant sols és producte de la seva imaginació. No és cap realitat. No es creguin mai tot el que veuen, senten o llegeixen. La veritat, la realitat, sempre és una altra, la que vostès no esperen mai.

Que siguin molt feliços amb un “nou” Govern. I sobretot, un bon any 9.

LA VEDA DEL SR. BEAL

LA VEDA DEL SR. BEAL.

Ja no el llegia gaire, darrerament els seus escrits s’havien convertit en quelcom molt banal, sense interès. Simples crítiques a situacions sense més importància que la que li pot donar un mateix.
Avui, 7 de Gener de 2009 m’ha sorprès amb el seu escrit del gratuït Més Andorra. He de reconèixer que en un primer moment tant sols l’havia llegit en diagonal, però al observar algun comentari fora de context, l’he llegit de cap a peus.
Segons el Sr. Beal, tant sols poden fer política els grans, els poderosos, els de sempre. Segons ell tant sols hauria d’existir el Partit Socialdemòcrata i el Partit Liberal. La resta, grups “petits” i persones no vinculades a aquests partits abans esmentats, no han de ser votats.

Podria fer un escrit més extens i publicar-lo al Bondia, o al mateix Més Andorra o en qualsevol altre lloc que aquest humil blog. Però el Sr. Beal, al que vaig recolzar en un vell escrit, per la seva tasca en la oposició Comunal escaldenca, ara ja no ho mereix.
Potser vol tornar a les files Socialdemòcrates, o potser vol formar part de les files Liberals ?
Perquè segons ell, formar part dels Verds, RD, CDA, Segle21, UNP, UNC o qualsevol altre... no serveix per res. I no estar amb el PLA o el PS, tampoc.
Continuaré doncs sense llegir els seus escrits, ni tant sols en diagonal.

I ho confirmo, jo votaré PLA : vull que es mengin quatre anys més tota la merda que han generat.
Encara que no pensi com el Sr. Beal : Que no es pugui votar un altre grup, per petit que sigui, que no ens convingui altra gent per molt que sorgeixin del no res, que no existeixi gent preparada o que no ens convinguin fora dels grups estructurats, com ell diu.
Personalment penso que la estructura del PLA no s’aguanta ni amb columnes de titani. I la estructura del PS, si be és bona, resta trencada per les mateixes “cares” de sempre.

Atentament,
JO.