FÒRUM - UN PAÍS DE PANDERETA

UN PAÍS DE PANDERETA AMB UN GOVERN DE PA SUCAT AMB OLI.

Un país on majoritàriament la gent no vol cap canvi, on el Govern disposa de temps per elaborar lleis però és totalment incapaç de fer-les complir. Un Consell General, que si be és veritat que justifica el seu salari amb un munt de textos i reunions és totalment ineficient, ineficaç i solsament serveix “d’aparador”.

Normalment, en qualsevol país civilitzat les lleis es fan per regular, ordenar i moderar, són normes establertes perquè el seu compliment faci que no es visqui en una selva on tothom fa el que vol i domina el més poderós, o no sigui un “western” on el més ràpid en “desenfundar” sigui el que mana i disposa.

En un país “quartmundista” no es respecta cap llei, es publiquen “pamflets” que ningú respecta, cadascú fa el que li sembla i quant li sembla. Els “poderosos” manen al seu únic criteri i els “súbdits” han d’obeir i callar.
Això és el que més s’assembla actualment, Andorra.

No es respecten les lleis i no passa res. Quant pot passar quelcom en forma de sanció, que és l’únic que sembla entendre la gent, aquesta queda demorada, aplaçada, enrederida i prescrita.
De cara a la galeria queden molt bé les lleis, però només serveixen per omplir documents i donar feina a molta gent. Aquell que és poderós, amb dret a vot se les passa pel “folre” i no és sancionat. I aquell que no és poderós ni amb dret a vot també se les passa pel mateix lloc i no paga les sancions.

Però això no és el pitjor, sinó que tots plegats som incapaços o no volem ser controlats, revisats, manats o dirigits. I posem traves en forma d’aplaçaments per no haver de complir les lleis. O simplement anem enrederint la seva entrada en vigor per no haver de complir-les.
És el típic “qui dia passa, any empeny”, i l’any que bé ja en tornarem a parlar. O “l’ara no toca”.

La majoria, no vol canvis, tot ja els està bé tal com està. Bé, la majoria dels que poden votar, és clar. Els que no poden votar tampoc és que desitgin massa canvis, no vagi a ser que perdin la feina, el cotxe o la tranquil·litat.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.