FÒRUM - ACCIDENTS LABORALS

ACCIDENTS LABORALS.

Sempre han existit els accidents laborals, podem comprovar perfectament que encara existeixen i malauradament sempre existiran. El que hem de fer és posar tot el que es pugui necessari de la nostra part per tal de evitar-los.
No pretenc insinuar que no es prenguin les mesures necessàries ni que no es facin els deguts controls a les obres, tampoc que el material utilitzat no sigui l’adequat. No sóc cap expert en la matèria i per tant m’abstindré de fer cap comentari al respecte.

Però el que no trobo normal són els freqüents accidents que constatem, sobretot en l’obra pública. No és normal que caigui dues vegades un mateix pont i tampoc és normal que caigui una grua de dimensions considerables, això surt fora de tota lògica.

Aquests fets em donen de que pensar, em fan creure que els medis no són suficients per assegurar completament la seguretat. O si més no, que existeix “quelcom” que falla.

No recordo en temps passats que caiguessin ponts que estaven en plena construcció, ni que caigués mai cap grua en bon estat. El que em fa pensar que “abans” es treballava en millors condicions. Sense tantes normes de seguretat però millor.

Potser el motiu que explica aquests accidents impensables sigui que abans es treballava amb més tranquil·litat, sense tantes presses, sense tantes retallades i amb més seguretat laboral. De ben segur, la seguretat en el treball no era tant controlada ni amb tantes normatives, però la estabilitat laboral si era molt millor.

La situació actual fa que temptem massa la sort, esperant que mai passarà res.
Un clar exemple el tenim en les detonacions controlades al túnel de la desviació de Sant Julià. Les vibracions que produeixen fan que totes les cases de l’entorn rebin una sacsejada cada dia, com una mena de petit terratrèmol diari, que per molt controlat i segur que sigui no pot fer cap be a les estructures de les cases.
Espero i desitjo que no passi res, però penso que no estem fent bé les coses, si més no que estem temptant massa la nostra sort.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.