FÒRUM - EL DECRET

UN DECRET RIDÍCUL.

No sé de quina ment privilegiada va sortir la idea de decretar el tancament de deu diumenges a la tarda, però ho imagino. En tot cas si sé que va sortir d’un Govern encara més ridícul que el mateix decret. L’apanyi de rebaixar el “decretass” a vuit diumenges encara va ser més ridícul i el “pedàs” de la vila medieval amb el permís d’obertura tant sols a les “paradetes” autoritzades és ja va ser el súmmum del ridícul.

Rectificar és de savis, diuen. Govern no va tenir el valor de rectificar a temps, perquè ara mateix tant si val, i eliminar el decret de tancament, perquè un sol Senyor ha demostrat tenir el “cap quadrat”, a l’estil alemany. No va rectificar perquè segurament li feia encara més vergonya que mantenir-lo.

No entenc tampoc com una persona que ve de la PIME va poder acceptar la plaça de Ministre de Turisme i Comerç amb aquest decret en vigor. Es clar que ser Ministre és molt “guay” i tot s’hi val. Quant deixi de ser Ministre, que torni a la PIME, a veure si el deixen...

Dins del mateix Partit Socialdemòcrata sabien perfectament que estaven fent un ridícul espantós però tothom callava i segueix callant, fins i tot algú intentava justificar-ho tot dient que no era cap error. Tenia raó, no es tractava d’un error sinó d’una “ordre” absurdament ridícula que tothom havia d’obeir, fins i tot les grans superfícies lauredianes en plena festivitat medieval, a pesar de disfressar les seves dependentes, demanar l’acreditació de participant a la vila medieval, patrocinar-la, col·laborar-hi o posar bales de palla a l’aparcament...

Tampoc trobo encertades les declaracions del Conseller de Turisme lauredià afirmant que per a ell Sant Julià comença a la caseta de la duana i va fins al final del poble. Sembla oblidar, com sempre es fa, que l’anomena’t “Bronx” també forma part de la parròquia. Més ridícul afegit...

Com es pot entendre cap Govern de coalició, de consens, d’unitat, de concertació... o com es vulgui anomenar, si amb un decret tant ridícul com aquest ja tindríem “problemes”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.