FÒRUM - LES QUEIXES DE LA CASS

I ARA ES QUEIXEN.

El Consell d’administració de la CASS es queixa ara afirmant que : “La nova Llei de la CASS té llacunes, que molts empresaris que abans figuraven com assalariats ara cotitzen com a treballadors per compte propi, que s’han acollit a la possibilitat d’assegurar-se com autònoms, i que es pot afiliar per aquest règim qualsevol administrador de societat”.

Discrepo totalment, aquí ningú ha escollit lliurement. Son vostès, i no precisament amb la nova Llei de la CASS els que han obligat a cotitzar molta gent com a treballadors per compte propi.
S’han basat en el codi de relacions laborals que, en el seu article 9, diu que un soci que presta un servei per compte de la societat no es considera treballador si la seva participació és igual o supera el 50%.

Són vostès, ara si amb la nova Llei, que obliguen al cònjuge a ser un treballador per compte propi, que obliguen a tothom a fer la inscripció a la CASS, que permeten als socis ser assalariats, això si cotitzant com a mínim el salari global mensual.
Una Llei que es contradiu amb la flamant Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, on es consideren deduïbles les retribucions als cònjuges, quant vagin acompanyats de contracte laboral i “afiliació”.

És amb aquesta Llei de la CASS que tots els que ja cotitzàvem voluntàriament com a autònoms varem passar de cop a pagar el doble.
La nova Llei de la CASS ha perjudicat a moltes més persones que no ha beneficiat, com insinuen des de el Consell d’administració.

Algú creu que aquelles persones que sent accionistes de la societat, que cotitzaven voluntàriament el seu salari real, quant no tenien cap obligació de fer-ho, ara ho “amaguen” i s’han fet treballadors per compte propi per cotitzar menys ? No és així.

Aquesta Llei ha perjudicat tant els que no cotitzaven, com els autònoms, com els que volien cotitzar més com assalariats per acumular més punts i no ha beneficiat ningú, tal com insinuen des del Consell d’administració de la CASS. Una altra cosa molt diferent és que no els “surtin” els números.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI