FÒRUM - MOROSOS DEL COMÚ.

LA TAULA DE DEUTORS DEL COMÚ.

El Comú de Sant Julià de Lòria ha publicat recentment al Bopa una taula amb 1500 deutors de taxes comunals (Foc i lloc, higiene i enllumenat) dels tres darrers anys (2007, 2008 i 2009).
En principi, em sembla molt bé, així aquells que complim amb el deure de pagar els impostos podem saber qui no ho fa.
Però també em fa una mica de ràbia, pels següents motius :

En primer lloc, perquè tant sols els darrers tres anys ? Segurament, degut a que els deutes prescriuen als tres anys i aviat desapareixerà de la “llista” l’any 2007 i serà substituït pel 2010.
En segon lloc, perquè per molt que ens diguin que es durà la llista a la Batllia, això no és del tot cert ja que mai s’ha perseguit a ningú per aquests impagats. I si és veritat que els “dossiers” arriben a la Batllia, el Batlle deu segurament, deixar que els “cassos” prescriguin.
En tercer lloc, perquè constato que tots aquells que hem pagat els impostos quedem com uns “gilipolles”.

No seria més normal, primer de tot, actualitzar d’una vegada per totes el cens, doncs la majoria de les persones que figuren en aquesta taula es troben avui mateix en parador desconegut. Tot seguit enviar algú a cobrar les taxes, no serà per manca de “personal”. De ben segur que alguna en cobrarien. I finalment, si realment no s’ha pogut cobrar, donar de baixa automàticament al deutor com a resident a la parròquia, o donar de baixa automàticament el Comerç del registre d’activitats comercials.
I sobretot, fer tot el possible, amb els mitjans que siguin necessaris perquè els Batlles puguin veritablement reclamar els deutes. O posant els mecanismes adequats, encara que no sigui a través de Batlles.

Val a dir el mateix per tots els Comuns, parapúbliques i per Govern, amb totes les llistes d’impagats per taxes, sancions, impostos indirectes, etc ...
De ben segur, el deute acumulat en la Funció Pública no seria tant elevat i als que si paguem els nostres impostos i taxes no ens quedaria aquest regust amarg d’estar continuadament fent el “gilipolles”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.