FÒRUM - LES QUEIXES DE LA CASS

I ARA ES QUEIXEN.

El Consell d’administració de la CASS es queixa ara afirmant que : “La nova Llei de la CASS té llacunes, que molts empresaris que abans figuraven com assalariats ara cotitzen com a treballadors per compte propi, que s’han acollit a la possibilitat d’assegurar-se com autònoms, i que es pot afiliar per aquest règim qualsevol administrador de societat”.

Discrepo totalment, aquí ningú ha escollit lliurement. Son vostès, i no precisament amb la nova Llei de la CASS els que han obligat a cotitzar molta gent com a treballadors per compte propi.
S’han basat en el codi de relacions laborals que, en el seu article 9, diu que un soci que presta un servei per compte de la societat no es considera treballador si la seva participació és igual o supera el 50%.

Són vostès, ara si amb la nova Llei, que obliguen al cònjuge a ser un treballador per compte propi, que obliguen a tothom a fer la inscripció a la CASS, que permeten als socis ser assalariats, això si cotitzant com a mínim el salari global mensual.
Una Llei que es contradiu amb la flamant Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, on es consideren deduïbles les retribucions als cònjuges, quant vagin acompanyats de contracte laboral i “afiliació”.

És amb aquesta Llei de la CASS que tots els que ja cotitzàvem voluntàriament com a autònoms varem passar de cop a pagar el doble.
La nova Llei de la CASS ha perjudicat a moltes més persones que no ha beneficiat, com insinuen des de el Consell d’administració.

Algú creu que aquelles persones que sent accionistes de la societat, que cotitzaven voluntàriament el seu salari real, quant no tenien cap obligació de fer-ho, ara ho “amaguen” i s’han fet treballadors per compte propi per cotitzar menys ? No és així.

Aquesta Llei ha perjudicat tant els que no cotitzaven, com els autònoms, com els que volien cotitzar més com assalariats per acumular més punts i no ha beneficiat ningú, tal com insinuen des del Consell d’administració de la CASS. Una altra cosa molt diferent és que no els “surtin” els números.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

FÒRUM - FALSEDATS

DIR FALSEDATS ÉS MENTIR ?

Abans de Festes : Govern anuncia un increment del preu del paquet de tabac de 83 cèntims, amb el que modificant la Llei d’impostos especials, comportaria un increment de 67 milions en la recaptació total.
FALS.
En un primer moment aquest “increment” em va passar per alt, fins i tot creia que es tractava de la recaptació total, pel que no hi vaig parar massa atenció.

Després de Festes : Govern anuncia que l’increment per paquet serà tant sols de 29 cèntims, amb un increment dels ingressos que passarà a ser “tant sols” de 27 milions.
FALS, encara que proporcionalment pugui semblar correcte.

Justificava Govern, aquesta “retallada” amb les converses mantingudes amb els comerciants, els colliters i els fabricants de tabac.
Suposadament, FALS. Més que converses, penso que han estat pressions de persones molt poderoses, persones que fins i tot potser manen ?

Aleshores és quant m’adono de que no estan parlant del total dels ingressos (ho sento, error meu), sinó d’un increment dels ingressos. I aquí és on veig la falsedat de les previsions.

Si fem uns simples càlculs matemàtics i tenim en compte les xifres publicades veiem que partint d’una base d’ingressos per impostos especials de 60 milions d’euros (aquesta és la única xifra verdadera que ens han donat), mai es pot anunciar una futura recaptació de més del doble, uns 130 milions, simplement passant d’un impost per paquet de tabac de 1,43 a 2,26 euros.
FALS, sobretot si tenim en compte que el total recaptat l’any 2010 pel tabac ha estat de 38,5 milions i no ens han anunciat cap més altre augment dels impostos especials, que han ascendit en total el 2010 a 64 milions d’euros.
FALS, també que passant la pressió fiscal de 1,43 euros a 1,72 euros per paquet obtindrem un increment de recaptació de 27 milions.
Ni tant sols cal fer regles de tres, ni cap mena d’operacions matemàtiques per comprovar que aquests augments són impossibles, son FALSOS.

I a casa meva, dir falsedats és MENTIR. Una altra cosa és saber amb quina finalitat ens diuen aquestes mentides. I una altra ben diferent, seria traslladar aquestes previsions a un pressupost que després pretens que t’aprovin ?


Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - LLEIS FISCALS

LES LLEIS FISCALS.

Finalment s’han aprovat les tres famoses lleis Fiscals directes (la de la renda de les societats, les activitats econòmiques i la renda dels no residents), sense tractar però la llei de l’IVA, que de moment ha quedat en suspens...
Tampoc tenia massa importància aprovar-les ara, doncs no es preveu la seva entrada en vigor fins l’any 2.012, a pesar de que al projecte de llei la data prevista era al gener del 2.011. Hi havia temps doncs, tampoc passava res. Una altra “cosa” serà quan no s’aprovi el pressupost, ja veurem aleshores si la legislatura no és “morta” i ben “morta”, si no va “morir” al moment de néixer...

Amb eleccions anticipades o no, aquestes lleis han passat, però ho han fet “coixes”, primer per la manca de la Llei de l’IVA, amb la substitució d’una vegada per totes de l’absurd ISI, IPI, fins i tot l’IMI i l’IAC... I sobretot amb la mancança més important : l’IRPF.

No oblidem que el Partit Socialdemòcrata duia l’IRPF al seu programa, però en tot aquest temps de “nefasta” legislatura ni tant sols se n’ha parlat. Alguns pensaran : “només faltava aquesta, per embolicar encara més la troca”.

Però no és just.

Resulta que hauran de pagar totes les societats, els empresaris, els comerciants, els arrendadors ... Això en teoria, és clar, doncs sempre existeix aquell que no paga res, o existiran aquells que estaran exempts de pagar.

Però mancarà el pagament d’impostos d’una part important de la població, tots aquells que essent assalariats, guanyen una “pasterada”, siguin polítics o no, siguin funcionaris o no, pertanyin a la Administració Pública o no.

No és normal que molts empresaris, tot i no podent descomptar-se el seu salari hagin de pagar un 10% del seu benefici (després ja veurem el que queda per sobreviure), i en canvi molts assalariats “privilegiats” no paguin absolutament res.

L’IRPF no pot quedar exclòs de les Lleis Fiscals, no és just.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MASSA FUNCIONARIS ?

QUANTS FUNCIONARIS TENIM REALMENT ?

Aquesta pregunta no ens la poden contestar ni des de Govern.
Si mirem al Departament D’estadística de Govern, veiem el següent :
A Administració Pública i Seguretat Social trobem al Setembre 2008, 4.821 persones, al mateix mes de 2009, 4.773 persones i al mateix mes de 2010, 4.621 persones.
Magnífica gestió... Podríem pensar, s’ha reduït el nombre d’assalariats (les dades diuen que són de la CASS) en 48 el primer any, en 152 el segon any, un total de 200 persones.
La “sorpresa” la trobem quan verifiquem les dades directament a la CASS.
L’any 2008, a Administració Pública i Seguretat Social (fins i tot afegeix “defensa”), teníem un total de 4.474 assalariats. Al 2009, 54 assalariats més, 4.538 en total. Al 2010, 91 assalariats més, 4.565 en total. 145 persones més doncs en 2 anys.
Pel que fa al nombre total d’assalariats al mes de setembre 2010, 38.710 per la CASS, 38.529 pel departament d’Estadística.
A qui hem de creure ? Al que dona unes dades i diu que provenen de la CASS o les xifres de la CASS, directament ? O a ningú ?
Com és possible que per Govern el nombre de funcionaris vagi “a la baixa” i per la CASS continuí “a l’alça” ?

A mitjans del mes d’Octubre, en un article al Periòdic d’Andorra apareixien les següents dades referents al mes de Juliol : ens deien que el total d’assalariats era de 37.592 persones, mentrestant el Departament d’Estadística deia que n’eren 37.864 i la CASS 39.427.

Aquestes dades, si surten dels fitxers de la CASS i aquesta les distribueix a Govern i a la premsa, no haurien de ser les mateixes a tot arreu ?

En qualsevol dels casos, el percentatge de funcionaris representa gairebé sempre entre el 12 i el 13 % del total d’assalariats (o superior al 13%, si afegim Educació).Més d’un 10% del total dels assalariats són funcionaris, per dir-ho d’una altra manera.

Podem estar contents però, ja que a Espanya, el percentatge encara és més elevat, un 20 %.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - UNA REFLEXIÓ

TANT SOLS ÉS UNA REFLEXIÓ.

Degut a que ja no “funciona” el blog de Tamarrolandia, els comentaris dels internautes s’han traslladat a altres llocs, com per exemple aquesta pàgina, la de fòrum o la del diari d’Andorra, no tant a la del periòdic d’Andorra.
Ja fa temps que vinc observant, o millor dit llegint gairebé tots aquests comentaris i veig una sèrie de fets “curiosos” :

En primer lloc, tots els comentaris solen produir-se de dimarts a dijous, a l’estiu aquest interval de temps es nota molt més. Els divendres baixa el volum de comentaris, passen a ser gairebé nuls els caps de setmana i els dilluns solen costar bastant en entrar.

Si observem l’hora de publicació dels comentaris, la immensa majoria dels mateixos sol ser en horari laboral i després en menor mesura, ben entrada la nit.

Quan el tema a comentar afecta la Funció Pública, els funcionaris, l’administració, bombers, policies, agents de circulació... es dispara el nombre de comentaris.

Els articles d’opinió, segons qui exposi evidentment l’opinió i segons el tema que tractin són els articles que solen atraure la major part dels comentaris.

Gairebé tots aquests comentaris són, com no, anònims, sobretot quan entren a criticar, per no dir menysprear, o directament insultar, a fer “mofa” o a “denunciar” alguna dada o per posar algun nom propi en el comentari.

No sol haver-hi un veritable diàleg entre els comentaristes, que no sigui alguna que altra rèplica.

Entre gent de tots costats, socialdemòcrates, liberals, reformistes, andorrano-canvistes, independents, etc...

Pels noms ficticis que signen alguns dels comentaris, solen ser gairebé sempre les mateixes persones les que entren majoritàriament a tot arreu.

Al que s’atreveix a signar el comentari amb nom i cognom, o cognoms, es sol criticar-lo ràpidament, com si identificar-se no fos el correcte, no fos normal.

Aquestes webs venen gairebé a convertir-se en una versió moderada del Tamarrolandia, que per cert va desaparèixer amb l’entrada a Govern del Grup socialdemòcrata. Perquè serà ?

Aquestes quatre ratlles tant sols son una breu reflexió, que cadascú hi posi la resposta o el comentari que vulgui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

XVI JORNADES SAC - FÒRUM

XVI JORNADES DE LA SAC

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA.

En principi sembla un bon tema, no ? En tot cas, si que és un tema d’actualitat, que hauria d’interessar a tots els funcionaris del país, a tots els residents al país, i sobretot a totes les “autoritats” del país.

Doncs, no va ser així.

Dissabte 11 de desembre de 2010. Aquest era el títol de les XVI jornades de la SAC : “L’administració Pública andorrana”. Amb aquest tema ens varem presentar al Centre Cultural la Llacuna, a les 9 hores 30 minuts del matí una vintena de ponents “presencials” per fer la nostra ponència i debatre sobre aquest tema.

La jornada va ser molt interessant i cordial, no exempta de discrepàncies, però sempre amb ganes d’aclarir conceptes i millorar el nostre país.
L’administració Pública és un tema feixuc, complicat de “tocar”, però sempre cabdal pel futur del nostre país.

No entraré avui a debatre la meva ponència ni la dels altres invitats, tampoc expressaré cap opinió al respecte. Per això quedarà sempre present per la història, tant als fitxers de la SAC, com al llibre que editarà la SAC. Així com el debat posterior a les ponències.

El que vull comentar avui és quelcom de molt diferent.
Amb un tema tant a l’ordre del dia, tant important... ningú del nostre actual Govern, ningú del nostre actual Consell General, ningú dels nostres Comuns, ningú de les nostres para-públiques, cap funcionari tampoc... era present a la jornada, que no fos un ponent a la mateixa o un familiar, és clar.

Sorprenent ?
Per a mi si, evidentment.

Ja sé que en cap de setmana fa molta mandra sortir de casa, que a l’hivern fa fred i a caseta s’hi esta molt bé, que ja hi seran els periodistes per informar l’endemà, que per això cobren...

Però aquest “m’enfotisme” generalitzat que constato al país no deixa de sorprendrem. El puc entendre per part d’una societat que viu el dia a dia a la “seva”, però no el puc entendre de cap de les maneres de les persones que actualment tenen la obligació, ja sigui per vots dels electors o per encàrrec directe dels seus superiors (amb assignacions a “dit”, merescudes o no), ni tampoc el puc entendre de tots aquells que treballen i cobren pel país i del país. En el cas dels càrrecs electes ho tinc molt clar : si no surten a la foto, no els interessa. En el cas dels treballadors, no ho tinc massa clar.

Tampoc entendré mai que uns dirigents sindicals abandonin la sala tot just abans de que es debatin les ponències. Però aquest ja és un altre tema, es tracta d’una qüestió de covardia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - ACCIONS DE NATURLÀNDIA

ACCIONS DE NATURLÀNDIA.

S’amplia el termini per comprar accions de Naturlàndia fins a final d’any.
El Cònsol Major de Sant Julià ens diu que:
1. “Respon a la demanda de les empreses que necessiten més temps per optar a l’adjudicació”.
2. “Als negocis als que se’ls adjudiqui l’obra hauran d’adquirir una proporció d’accions perquè es puguin valorar les ofertes”.
3. “Les accions han evolucionat correctament”.

Respecte al primer punt, res tindria a veure una cosa amb l’altra : la necessitat de més temps, amb la compra d’accions. Si no fos per la “amenaça” del segon punt : qui no compri accions no podrà optar a les adjudicacions. Aquest punt fa que no em cregui el tercer, la bona evolució de la venda d’accions.

La veritat és que no s’han venut ni la meitat de les accions que es varen posar al mercat i que per tant no es pot tirar endavant el projecte. Això ens ho va assegurar el mateix Cònsol Major, com també va fer-ho el Cònsol Menor. No entenc aquesta obsessió en que el projecte no es pugui aturar, reflexionar i fer quelcom de més útil, assequible, rendible, natural, coherent.
Com per exemple : millores al camp de neu, ampliacions al mateix, aprofitar el camp de tir per fer alguna”cosa” Però mai un Parc temàtic, que serà una “ruïna”.

El que no ens diu però el mateix Cònsol Major és que també s’ha “amenaçat” a tots els proveïdors actuals de Naturlàndia amb una subtil carta o mail, que més que una demanda de comprar accions sembla un “xantatge”. No ho diu clarament, però si insinua que aquell proveïdor que no compri accions pot deixar de ser proveïdor.

Això si, l’escrit no el signa ell sinó el Director del projecte de Naturlàndia, que no és el mateix Director del Parc... Com si anéssim “mancats” de Directors, que en hem de pagar dos a preu de vint. L’augment de Capital tant sols serveix per pagar salaris excessius.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.