miércoles, 24 de agosto de 2011

FÒRUM - BAIXES I PRESIDENTS


LES BAIXES I ELS PRESIDENTS DE LA CASS.

Fent un càlcul aproximatiu amb les dades estadístiques publicades per la Cass (les darreres corresponen al mes de maig) i el salari mitjà, que tant perjudica encara als treballadors per compte propi (entre uns i altres encara esta tot per arreglar), es pot deduir el següent :

Actualment al país hi ha unes 2.000 persones de baixa laboral (d’un total de 37.498 assalariats), xifra que representa més de un 5% del total.
Aquestes baixes ens costen aproximadament uns 3 milions de euros cada mes (uns 36 milions de euros l’any).

Al llegir les declaracions de l’actual president del Consell d’administració de la Cass : “Tot és totalment gratis i no es racionalitza, s’ha acabat”.
En un primer moment vaig sentir indignació, doncs personalment no tinc res gratis de la Cass, però fent el simple càlcul exposat anteriorment constato que per a “molts” si que és gratis.

Resulta evident doncs que s’ha de fer “quelcom” per racionalitzar la situació.
Controlar les despeses ? Segur. Utilitzar medicaments genèrics ? També... Revisar les baixes ? Evident.

Els autònoms ja hem “perdut” molt de temps amb la famosa promesa de la revisió de les nostres cotitzacions i penso que encara en perdrem molt més abans de que aquestes rebin una modificació.
El que no podem consentir és perdre els nostres diners perquè la nostra cotització cobreixi les baixes del 5 % dels assalariats.
En canvi, tant sols sentim parlar de retardar la edat de jubilació i de augmentar les cotitzacions.

Per completar, ja només em faltava llegir les continuades declaracions de l’ex president del Consell d’administració de la Cass, ara que ja no hi és, (val a dir que ha passat per allà sense pena ni glòria) donant ara lliçons i consells tals com “Aquell que es pugui plantejar un pla de jubilació, jo li ho aconsellaria”.

Menys “consells” o “amenaces” i més “fets”. O és que un president d’un Consell d’administració no serveix per a res ? (a banda de cobrar, és clar).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

No hay comentarios: