LA FRONTERA I LA DUANA.
Sortir el cap de setmana és bo:
Desconnectes una mica i carregues piles per tornar-hi. I si endemés el Divendres és festa, encara millor.
No m’agraden les hores “punta” i per aquest motiu sempre torno aviat. La circulació és més fluïda i els “energúmens” de la carretera encara no han sortit, al menys no tots. Però sempre n’hi ha algun. I el que no entenc és la pressa que els agafa de sobte quant arriben a la zona del pantà d’Oliana, avançant encara que no tinguin espai per “amagar-se” si ve algun vehicle de cara.
La tornada cap a Andorra sol ser, a pesar d’aquests “quatre” imbècils, més tranquil·la.
Fins que arribes a la frontera. I això que avui la Guàrdia Civil espanyola, havia entès que transformar dos carrils en un de sol pel sol fet de poder mirar-te la cara, és un caos.
Caos que es fa espectacular a l’ entrada de Sant Julià de Lòria.
Aquí no hem entès encara que val més un sol carril, que convertir continuadament dos vies de circulació en una de sola.
“Cony de país”...
I ja no recordava la sortida d’Andorra el passat Divendres al matí:
Una única via de pas per la frontera, previ estudi una per una de totes les cares. I aturada a la Duana de tots els vehicles per verificar si el vehicle amb matrícula Andorrana anava degudament conduit amb una persona amb passaport Andorrà o permís de residència.
“Cony de Agència Tributària”...
Sortir el cap de setmana és bo:
Passar la frontera, la duana i Sant Julià, és una “merda”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario