BARTOLILLO FOR PRESIDENT

Es tracta d’un polític nat, de tota la vida. Sembla que no hagi fet mai res més a banda de la política, ni quant era jove i estudiava... Però no ha guanyat mai unes eleccions, pobre Bartolo. Perquè serà ?
Potser es que ha escollit sempre el grup “no adequat” ? Bé, de fet crec que un cop es trobava en el grup “adequat”, però ell mateix, amb l’ajuda de altres, se’l va carregar. Treballa per la política i cobra de la política, al menys es el que diu. Segons diuen altres, cobra també d’un Comú, que mal pensats que són alguns...

No, Bartolo, que no va per tu... Ja sé que tu treballes al Comú, però es tracta d’un altre Comú i el salari no és el mateix, ni la feina tampoc. Tu no tens cap intenció d’esdevenir Cap de Govern.
Ara que : Si poguessis jugar al futbol com ho feies de jove, i si fossis jove, és clar, et podries riure del “Messi” aquest, i també del mateix Cap de Govern. En aquells temps però, no existien els intermediaris, o al menys no venien pel nostre país.

Aquest Bartolo en qüestió, vol ser el nou Cap de Govern. De fet fa molt de temps que vol ser-ho, però fins a la data no ho ha aconseguit. Ara mateix però, ho veu factible.

Perquè d’una banda, els que governen actualment, no pretenen seguir governant. Qui vol governar, l’ingovernable ? Qui es vol fer càrrec d’un deute de 550 milions de euros ? (100 milions amunt o avall). Pensen que val més deixar de governar una temporada. Quatre anys ? Potser, poden ser vuit ?

D’altra banda, els que no podran governar mai, però mouen el “cotarro”, ja que tenen la clau (la clau de la “caixa” pressupostària), no es posen d’acord.
Els uns perquè no han trobat líder i han posat una “paella”, els altres perquè van de “sobrats” i han posat un ambaixador.

Altres, van jugant a la “puta ramoneta”. Ara hi sóc, ara no hi sóc, ara per aquí, ara per allà. Que, ara tinc dos Consellers i te’ls dono, o no te’ls dono...

El Bartolo, mentrestant calla, observa, deixa fer... Sens dubte és una persona molt hàbil, que sap molt bé de que va la qüestió. Pensa : “ Que se les vagin “fotent”, que al final tothom caurà a les meves urpes ”. I calla, no diu res... Presenta el seu programa a la Seu, a Barcelona, a Ordino. I somriu... Somriu, perquè mentrestant tots els altres es van desmantellant, es van dividint, es van enfrontant, busquen líders, busquen candidats.
Ell, ja els té els candidats, i segurament no n’hi haurà cap de la parròquia baixa. Potser que algun, fins i tot no sigui del seu Partit. Però ja els té. Els altres grups, encara estant a la “busca i captura”. El Bartolo, surt tant sols a totes les fotos i somriu, es veu guanyador... El seu “equip” també, van buscant posicions.
Però, no tot és tant clar com sembla, ni tot esta cuit i beneït.

Haurem d’esperar doncs una mica més per saber si el Bartolo serà el nostre President.

NOTA :

Tot el que han llegit, si ho han fet, tant sols és producte de la seva imaginació. No és cap realitat. No es creguin mai tot el que veuen, senten o llegeixen. La veritat, la realitat, sempre és una altra, la que vostès no esperen mai.

Que siguin molt feliços amb un “nou” Govern. I sobretot, un bon any 9.