FÒRUM - NATURLÀNDIA

AL “CIRC” DE NATURLÀNDIA, CREIXEN ELS NANS. Ajuntament de Sant Julià de Lòria (Andorra). Naturlandia. Eco-park temàtic dels Pirineus. Proposta de redefinició integral de Naturlandia. Eco-Park lúdic i natural ubicat al Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra 2012/2013). Això és un copiar – enganxar de la web de l’empresa designada a “dit”, que ara mateix du les “suposades” rendes de Naturlàndia (amb accent), on “enardeixen” de les seves darreres feines (cosa que, em sembla molt be). I aquesta feina figura en la seva capçalera com si es tractés d’una “bona” feina. I potser si que ho és, doncs ve a dir exactament el mateix, encara que amb altres paraules, que varen explicar els auditors “acomiadats”. O sigui, per dir la veritat. Tot això em fa pensar que no serveixen de gaire els amiguismes, per a fer correctament una feina encomanada i pagada. Tornant al “redactat” en qüestió : la paraula redefinició no apareix al diccionari de la llengua catalana, però dona a entendre que significa : definir de nou. La paraula integral si que apareix al mateix diccionari, amb el següent significat : “que compren tots els elements que pot tenir per a esser complert”, “que entra en la composició d’un tot”. Resumint : El que venen a dir és que s’ha de fer amb Naturlàndia un canvi total. Curiós... Amb amiguismes o sense, els “consultors” venen a dir el mateix : Naturlàndia no funciona ni funcionarà mai, no ofereix bones perspectives, no genera confiança, no tirarà mai endavant, és un desastre econòmic, s’ha de canviar tot, és un fracàs... Poden posar-hi el concepte que vulguin... Encara que, sempre serà negatiu. Sempre i quan vostès no “visquin” o depenguin de la “padrina” laurediana, que al final resulta que som tots els residents a la parròquia. El que més em dol de tot plegat és que quan el fracàs de Naturlàndia “peti” definitivament, amb rescat governamental o sense, tothom es rentarà les mans. I el que més em sorprèn és que els accionistes callin i atorguin. Perquè, pel que fa a rendibilitat de les seves accions, no n’obtindran mai. Mentrestant, Unió Laurediana, o els membres de la mateixa continuen queixant-se en privat i callant en públic. I el dos cònsols, continuen col•locant amics, parents i coneguts. Atentament, Miquel Calsina Gordi.

FÒRUM - TALLS CIRCULATORIS

NO S’HAN DE TALLAR CARRERS PRIORITARIS A SANT JULIÀ. Penso que tallar els dos carrers principals a Sant Julià de Lòria (Avinguda Francesc Cairat + Avinguda Rocafort i Avinguda Verge de Canòlich) contínuament, no és la millor manera de revitalitzar el comerç de la parròquia, sinó tot el contrari. Això suposa posar entrebancs al mateix comerç, que no pot treballar adequadament i també als possibles visitants, que al veure el caos circulatori que s’organitza, tant sols volen marxar el més ràpid possible a altres llocs on puguin aparcar i circular sense problemes. No em semblen malament les fires i firetes que s’organitzen cada dos per tres a Sant Julià, tampoc les festes i festetes, tampoc els diversos campionats o proves esportives... El que no trobo lògic, en una població de pas obligatori pels turistes, on ens han deixat una desviació a mitges, on disposem de poques places d’aparcament, mal senyalitzades, amb accessos “amagats” difícils de trobar (sobretot si són aquests els que es tallen continuadament), fins i tot ocupant els mateixos aparcaments per les firetes de torn... és tallar precisament aquests accessos. I sobretot tallar sempre una de les dues úniques vies d’entrada al país per la seva zona sud. “Àfrica comença als Pirineus”, diuen “alguns”. Per a d’altres comença una mica més avall de Santa Coloma. Crec que existeixen llocs més “normals” que l’Avinguda Rocafort per muntar un escenari a les set de la tarda, obligant comerços a tancar abans de l’hora habitual, obligant vehicles a passar per direccions prohibides per poder accedir als seus garatges, obligant vehicles a fer la volta fins a la rotonda d’Aixovall i baixar pel flamant túnel per anar a casa seva, obligant altres vehicles (curiosament sempre provinents de la carretera de Nagol) a fer tot el tomb al poble per poder agafar la direcció cap a Espanya... Tot això, com sempre sense consultar ningú. En fi, aquest és el nefast estil “made in UL”. Sempre, això si, amb la continua baixada de pantalons de DA i el seu “mutisme”. Un altre dia parlaré també de Naturlàndia i DA... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - FORMULARIS

FORMULARIS. Ja hem tingut tots, o gairebé tots, l’oportunitat de “tastar” els formularis de l’impost de Societats, els formularis de l’impost sobre les Activitats Econòmiques, els de l’IGI, els de l’IRNR, fer un “tomb” per l’Administració tributària, o “passejar” per la finestreta de l’oficina virtual de la mateixa Administració. Definitivament, un bon estiu sense de moment pràcticament ni vacances (moltes gràcies, Govern dels millors)... En principi, semblen tots, uns formularis senzills però en la realitat, quan ens posem a omplir-los, es transformen en uns formularis molt complicats. Sobretot si la persona que els ha d’omplir no disposa de coneixements comptables bastant elevats, i un coneixement de les lleis molt elevat. Tot i així, disposant de coneixements comptables i de les lleis, algun formulari es fa bastant difícil d’omplir, al menys correctament. En concret, el formulari 850A (declaració Simplificada per al règim de determinació directa), sempre i quan no es faci la declaració via “oficina virtual” (aquí si funciona), i en el cas de que la quota de liquidació sigui negativa, on s’hauria de consignar import zero, és impossible de fer-ho, el formulari no ho permet. Concretant també, els formularis 800 A2 i A3 (Estat de canvis del Patrimoni net i Balanç, per la declaració normal. És a dir, per ingressos superiors a 600.000 euros), són impossibles de omplir si no es disposa d’una “lupa” (ampliar la imatge en l’ordinador no serveix de gaire, doncs no saps realment on estàs treballant, en quina línia ho estàs fent...). I al moment d’imprimir el formulari no es veu res, ni amb lupa. A banda de que, alguna casella no funciona correctament. Aquí s’ha de ser un veritable expert en “virgueríes” comptables. No queda clar com omplir el formulari 800F, per entitats parcialment exemptes, en l’apartat “rendes”, que s’ha de posar exactament ? El formulari de declaració d’IGI H5 900, no deixa gaire clar si aquells que no facturen més de 40.000 euros, i no eren considerats activitat econòmica, no havien de liquidar doncs IGI, però en canvi l’han cobrat ( per exemple, en arrendaments de locals comercials), l’han d’omplir o no. En principi, no poden ja que no varen demanar aquesta opció. Però, si han cobrat IGI, que han de fer ? Esperem que quan entri en vigor l’IRPF els formularis estiguin més “afinats” sinó pot ser un caos. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - TRIAL

CAMPIONAT DEL MÓN DE TRIAL. Sant Julià de Lòria fa goig aquest cap de setmana, esta ple de gent. Tenim un munt de motoristes i visitants, gràcies al campionat del món de trial. Els bars i restaurants treballen com “mai”, els hotels estan plens. Fins i tot algun comerç ha augmentat les seves vendes (encara que, sentint el comentari d’un participant català : “ aquí no val la pena comprar, ni la gasolina ”, tinc els meus dubtes en aquest sector comercial). Fins i tot, podem “excusar” el caos circulatori que provoca l’esdeveniment. Tot sigui per al bé de la parròquia... Ara bé, no podem oblidar la part negativa : Un aparcament comunal, molt utilitzat, tancat una setmana sencera, un parc infantil (que havíem “recuperat”) tancat també el mateix període de temps, una part de l’Avinguda Verge de Canolich i de l’Avinguda Rocafort sense places d’aparcament (estan reservades per als motoristes i el seu sequi’t). No els podríem col•locar a tots a Naturlàndia, per exemple ? A l’antic i desaprofitat camp de tir... Una colla de dròpols, xulos, prepotents, escandalosos... amunt i avall amb les seves motos tot el dia, per damunt de les voravies, dins les places públiques, contra direcció en els carrers, apujant-se a les parets, envaint el carril esquerra en molts llocs, avançant vehicles per la dreta, per l’esquerra, Una carretera (la de Nagol), on esta prohibit “parar” i ara mateix deixen fins i tot, aparcar (com en totes les “festes”), fet que provoca per exemple, trobar un altre vehicle de cara, i que passi primer el més “xulo”. Desviacions constants a la rotonda de la ex-plaça Laurèdia (fins i tot a aquells que normalment no hi tenim accés quan baixem de la carretera de Nagol), amb “embotellaments” molt considerables. I, a tot això, els agents de circulació, “dissimulant” en altres llocs de la parròquia (imagino que, seguint “ordres” superiors...). No els culpo a “ells”, sí a les ordres “superiors”... Sincerament, N’estic fins als mateixos “cataplins” de les fires i firetes, tancaments de carrers, d’aparcaments, parcs infantils, etc... que en “teoria”, han de revitalitzar la parròquia, però que en realitat tant sols serveixen per “rentar la cara” a un poble, tutelat i dominat per un grup que s’anomena U.L., que no revifarà mai ni amb campionats del món del que sigui. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MALA MAROR

MALA MAROR A SANT JULIÀ. Això és el que diuen que existeix a les sessions de Consell de Comú a Sant Julià de Lòria. Jo penso que no. Realment el que existeix en aquestes sessions és d’una banda la prepotència, “mala llet”, intolerància, supèrbia... I no parlo tant sols d’una única persona de la majoria actual (present, passat i futur en la parròquia), sinó de tot un grup que guanya les eleccions posi qui posi al capdavant, fins i tot col·locant suplents que després entren al Consell General com a “invisibles i muts”. Parlo també d’una oposició que ara mateix fa “riure” amb el seu trencament per temes de “personalismes”, que va entrar al Comú perquè “altres” varen ser incapaços de fer una nova llista, o de fer una autèntica llista del “Partit ?” que ara mateix esta governant. I parlo també d’aquest Partit que Governa però que no existeix a Sant Julià de Lòria. I, al que li poso un “interrogant”, perquè de Partit polític, no en té res de res. Jo no sé si l’actual Consol Major de Sant Julià, cobra o no “sobresous” per presidir Consells d’Administració, desconec també si cotitza a la CASS com a membre dels Consells d’administració, o si ha col·locat o no “personal” a dit en societats participades... Si conec però nòmines “duplicades” de l’actual Consol Menor per “treballar” mitges jornades o potser, encara menys. Però, tot plegat, he de confessar que actualment em “provoca” una total indiferència, un “passotisme” que mai hagués arribat a imaginar... Si no fos perquè constantment em trobo i parlo amb persones de UL, que diuen estar indignats amb els actuals Consols de Sant Julià... I jo penso : “Doncs, us els mengeu amb patatetes”, perquè es tracta de les persones que “vosaltres” mateixos heu col·locat i votat i que seguireu col·locant i votant. Allà “vosaltres”... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DECLARACIÓ IGI

LA DECLARACIÓ D’IGI. Ens trobem davant d’un formulari (el número 900, encara que al descarregar-lo ens digui que es tracta del H5003) que en principi no sembla massa complicat d’omplir, ja sigui cada mes, cada tres mesos, o cada sis, segons el volum de facturació. Primer problema. En quin volum de facturació ens hem de basar ? Suposadament amb el del 2.012, que serà el que dipositarem al juliol. La Llei no ho especifica i existeixen empreses que el darrer any varen facturar més de 250.000 euros (que suposa una declaració trimestral i aquest any no hi arribaran ni de bon tros). Segon problema. En declarar l’impost repercutit hem de separar els diferents tipus : 4,5%, 0%, 1% i 9,5% amb la seva corresponent base de tributació i la quota. Encara que amb repercutits al 9,5% tant sols existeixen 5 empreses al país. Si no ho hem anat separant comptablement, ho tindrem complicat. Tercer problema. I aquí ve una gran contradicció : ja no s’han de separar els diferents tipus en declarar els impostos suportats, perquè ? tant sols les quotes suportades en operacions interiors (barrejades) i les importacions (que si no hem tingut la cura de comptabilitzar per separat, tocarà agafar la calculadora i “puntejar”). Quart problema. Calcular la diferència, amb el règim transitori d’inventaris i més endavant amb les quotes a compensar... Tot un galimaties. La primera declaració sembla bastant clara tot i aquests “problemes”, però la segona declaració pot ser una caos (per com haurem de declarar les diferències). Tot això obviant altres “problemes” tals com declaracions negatives que no sabem com ens retornaran, inventaris de material en estoc abans del 31/12/12, que no sabrem quan els podrem realment descomptar... Sembla fàcil però no ho és en absolut. I sinó agafin el “cas” de les declaracions de farmàcies, que per cert, si han de repercutir generalment el 0%, perquè diantre els hi cobren el 4,5% a l’entrada de les mercaderies ? sempre tindran una declaració negativa, amb el que difícilment podran descomptar mai els estocs anteriors a 31/12/12. Necessitem ja, tot una sèrie de modificacions de la Llei de l’IGI. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - DESCONTROL

DESCONTROL. Unes 6.000 empreses varen dipositar els comptes del 2.011 (entre societats, autònoms i altres...). I el nostre Govern estava satisfet. En principi no sembla una xifra dolenta, amb un augment considerable, però no en tenim prou. No disposo de dades oficials, no han estat mai publicades, però si tenim en compte que a Andorra existeixen unes 8.000 societats, uns 2.000 autònoms i “posem” que uns 2.000 arrendataris, pagesos i agricultors, trobem que ens manca la meitat de les comptabilitats. Teòricament doncs, disposem d’unes 6.000 activitats econòmiques que no duen cap mena de comptabilitat, que per molt que ara mateix “obliguessin” d’alguna manera possible a fer-ho, no veig com seria possible. Sobretot si els demanen, tal com estan fent actualment, a “declarar” els anys comptables anteriors, a partir del 2.009. No veig cap altra solució que fer “borrón y cuenta nueva”, en cas contrari no ens en sortirem mai. D’altra banda, m’estic adonant que darrerament molts “suposats” comptables estan abandonant la seva feina complementària degut a que, precisament no són comptables (són majoritàriament funcionaris, empleats de banca, administratius... que aprofitaven l’avinentesa per a treure un sobresou, sense els deguts coneixements necessaris, però que ara mateix no són capaços de fer la feina “com déu mana”, no en saben el suficient). Els empresaris que ara mateix es veuen abandonats busquen desesperadament un veritable comptable, penedint-se del seu error anterior en haver confiat la seva empresa a un fals comptable. Amb tot això, els veritables comptables rebem “trucades” per reconduir la situació, però amb el problema afegit a una comptabilitat mal portada, que hauríem de partir de zero per fer correctament la nostra feina. I això, Govern no ens ho permet. Demanaria doncs, una mica de comprensió ( un fer la “vista grossa”) i deixar que els empresaris que tinguin la intenció de complir les lleis puguin fer-ho. Total, tots els expedients que es troben ara mateix a Batllia (uns 60.000) prescriuran... Un altre tema, molt distint, són aquells empresaris que encara “passen de tot”. Amb aquests, ma dura. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - FUTUR INCERT

UN FUTUR INCERT. Feia molt de temps que no em posava en política. A les preguntes que em feien sobre la qüestió, sempre responia : és que tinc massa feina... Així solucionava ràpidament el tema. Una veritat a mitges, no he deixat mai d’observar la política des de la distància. Distància que jo no vaig posar, va ser en primer lloc el PS qui la va posar i en segon lloc DA, amb la col·laboració de UL. I, aquí ja se’m varen passar les “ganes” de continuar fent política, fins a l’extrem de ni tant sols, votar. Fruit d’aquesta observació de la nostra política actual, cada cop tinc menys ganes d’entrar-hi vista la “panoràmica” oferta pels nostres Partits polítics. Havia comentat molts cops que realment, de Partit polític tant sols en coneixia un : el PS. Un grup estructurat i amb una maquinària en funcionament. Oblidava els “personalismes”. No considerava, ni considero DA com a Partit polític, sinó com a un “conglomerat” de persones contra una mateixa persona. No podia considerar als Verds com a Partit polític, doncs es com si no existissin. Sobretot després de la seva “barreja” amb DA. Tampoc puc considerar Segle21, PLA, UNP, APC, IC... doncs o bé estan inactius o bé no poden actuar. Si considero UL, però no com a Partit polític, sinó com a una mena de “merienda de negros” que domina la situació mani qui mani. Però vet aquí que l’únic Partit polític, al meu entendre, existent s’ha trencat. Es veia venir ? Segurament, la resposta es : SI. Qui l’ha trencat ? És igual si ha estat el “personalisme” o altres casuístiques, però la realitat és que s’ha trencat i difícilment tornarà a renéixer. Davant aquest “panorama”, veig un futur molt incert electoralment al nostre País. A qui votar ? En qui confiar ? Al meu entendre : a NINGÚ. Fet aquest incís polític, tornaré a la meva feina comptable, que prou maldecaps em dona, degut també als polítics, als Partits i les pressions externes. M’agradaria trobar un Partit realment del poble, que tant sols treballés pel poble, sense idearis, amb un programa popular (del poble), però això no existeix ni existirà mai. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - MODIFICACIONS IGI

MODIFICACIONS A LA LLEI DE L’IGI. Quan ens varen imposar l’ISI (IPI, IAC) vaig comentar que no era un impost just, argumentant que el que s’havia d’implementar era un IVA (IGI, per nosaltres), doncs aquest seria un impost neutre i just. Es tractava (amb l’ISI) d’un sistema fiscal indirecte “modular” que comportava pèrdues fiscals per a uns i beneficis fiscals per a altres (no entraré ara a valorar en quina proporció), que va dur alguns “problemes” inicials (increment de preus inclòs), però al que ja estàvem tots adaptats i acostumats. Tot d’un cop, des del primer dia del present any ja tenim el nostre IGI, substituint els anteriors impostos indirectes. I contràriament al que pensava, aquest canvi ha empitjorat la “situació”. D’una banda, trobem més increments de preus que no haurien d’existir, d’altra banda trobem molts problemes d’adaptació, trobem també molts “casos” en els que realment no saben (ni tampoc els poden assessorar adequadament) com s’ha d’aplicar adequadament l’IGI. El problema és degut a que l’IGI és un impost molt complex que “nosaltres” hem volgut simplificar massa i ara mateix no ens aclarim i no ens en sortim. Per explicar-ho d’una altra manera, nosaltres tenim un impost indirecte de 57 pàgines, mentre que a Espanya disposen d’un impost indirecte que fa més se un pam de ample i que ha “patit” infinites modificacions (per dir-ho d’una forma molt planera). Estava equivocat en la meva apreciació i potser millor que ens haguéssim quedat amb l’ISI que ja teníem assumit, però ja no podem fer marxa enrere i hem de “viure” amb el que tenim. I el que tenim, l’IGI, patirà moltes modificacions, patirà un procés molt llarg d’adaptació fins que arribem a la “normalitat”. Paciència doncs, per a tots els empresaris, paciència també per l’Administració i paciència també per a tots el usuaris o consumidors finals, que són els que han (hem) de pagar l’impost indirecte. Mentrestant però, els que estan pagant les conseqüències són els empresaris... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

PAPERASSA... Abans de final de mes, declaració i inventari dels estocs que han suportat IMI. i poden ser descomptats, obtenint un crèdit fiscal. Abans d’acabar el mes de març : declaració d’ISI del segon semestre 2.012. (Si, ja ha estat substituït per l’IGI, però encara ens manca un pagament de l’any passat. Per alguns també una declaració). Abril, declaració de l’IRNR del primer trimestre del 2.013. Juliol, en plenes vacances per alguns : Dipòsit de comptes o declaració jurada, declaració de l’IAE (o de l’IS), més la corresponent declaració d’IGI. I TOT AIXÒ EN “PAPER”. No és normal... Tant la confecció de tota aquesta paperassa com el seu control és del tot complicat, en alguns casos fins i tot inviable. La confecció, l’haurem de fer, quin remei. I la dipositarem, tal i com ha de ser. Una altra cosa serà el control. Veig del tot impossible que tota aquesta paperassa que s’acumularà en les oficines administratives es pugui controlar adequadament. Haurem fet la feina, haurem complert amb el que diuen les lleis, però dubto molt que tot plegat tingui el degut control. Com sempre, se’ns quedarà cara de “tontos” als que complim les lleis i un “riure” de orella a orella a tots aquells que no compleixen les lleis i no els passa absolutament res. Personalment, no aconsellaré mai cap dels meus clients, possibles clients, o simplement “consultors”, que no respectin les lleis, però molts cops em quedo amb unes “ganes” de fer-ho... Tant les empreses com el mateix Govern anem acumulant una paperassa que ja no sabem ni on posar. Amb la obligació comptable de conservar els darrers sis anys, s’agreuja considerablement el “problema”. Demano : No seria possible fer-ho tot via telemàtica ? declaracions, inventaris, dipòsits, factures, certificats, etc... Ja sé que es comença a acceptar alguna “coseta”, però no n’hi ha prou. A banda de la gran quantitat de visites que hem de fer a Tràmits, a l’Administració Tributària, als Comuns... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

L’IGI I LA FACTURA COMPLERTA. Ja tenim l’IGI en vigor i existeixen encara moltes empreses que no han entès com han de emetre les seves factures als empresaris o professionals. Els comptables ens estem trobant amb moltes factures que no compleixen els requisits suficients per a ser vàlides en les liquidacions. La Llei és molt clara, és necessària una factura “complerta” per comptabilitzar adequadament i efectuar la corresponent deducció com a factura “rebuda” : “5. Les factures completes han de contenir les dades i han de complir els requisits següents: a ) Número i, si escau, sèrie. b ) Data d’emissió. c ) Data de l’operació si es merita en un període de liquidació diferent del que correspon a la data d’emissió. d ) Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor i el destinatari de l’operació. e ) Domicili de l’obligat tributari i el destinatari de l’operació. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i, respectivament, el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació. f ) Número de registre tributari (NRT) assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional, tant de l’emissor com del destinatari de l’operació. g ) Descripció de l’operació. h ) Base de tributació, tipus de gravamen aplicat, quota de l’impost repercutit i import total de l’operació. i ) En el supòsit que l’operació no meriti l’impost general indirecte, indicació del precepte que empara la no-tributació.” Penso que queda molt clar el que és necessari. Doncs bé, supermercats, bancs, comerços, parapúbliques, mútues elèctriques, Comuns, arrendadors, el mateix Govern, duana ... i altres, encara no ho han entès i emeten factures “simplificades”, “tiquets”, o simplement albarans o rebuts bancaris que no serveixen als comptables per efectuar la corresponent deducció per IGI suportat.

FÒRUM - IGI

L’ IGI NEGATIU. He demanat molts cops que l’Administració Tributària sigui “pacient” amb els empresaris, deixant un període prudencial d’adaptació perquè tothom pugui fer les declaracions, factures, llistats, inventaris... correctament, sense sancions. Segons em varen comentar experts tributaris, a Espanya varen necessitar dos anys per adaptar-se a l’IVA, no tinguem doncs “pressa” en que tot es faci correctament els primers dies d’entrada en vigor de l’impost (IGI). Avui m’agradaria “ajudar” al nostre Govern, a la nostra Administració Tributària, al Departament d’impostos o Tributs, o a qui “afecti” “públicament” l’IGI. No totes les declaracions seran en benefici de la nostra “Administració”. Moltes declaracions seran perjudicials per la mateixa. No sé si aquest “aspecte” s’ha tingut degudament en compte, s’hi s’ha “pensat” amb encert, o simplement si s’ha “previst”. O simplement, si la Llei esta ben feta o mal feta. Hi hauran moltes declaracions d’IGI negatives, amb el que l’Estat haurà de retornar diners. Existirà encara per “alguns” un benefici fiscal. O simplement, en alguns casos no existirà cap mena de “recaptació-liquidació”. Posaré alguns exemples : 1. Empresaris que facturen menys de 100.000 euros anuals, que s’han acollit al règim simplificat. Alguns ho faran per evitar “feina” administrativa, altres ho han fet per obtenir guanys (els surt més a compte descomptar directament un 1,5%, o un 3% dels ingressos, que fer la corresponent declaració). 2. Empresaris que facturen menys de 40.000 euros (no són considerats com activitat econòmica, no han de fer cap declaració, però atenció : tampoc poden cobrar IGI). No vull aquí fer “esment” als “espavilats” de torn. 3. Empresaris que tindran un repercutit igual a zero euros, però un suportat igual a X euros, amb el que la seva declaració serà negativa i els hauran de retornar diners. 4. Associacions sense ànim de lucre, entitats esportives, clubs, federacions, acadèmies, professors particulars, farmàcies, metges ... Que poden fer tots “tranquil·lament” una declaració d’IGI negativa i recuperar diners. Demano també a tots aquests paciència i comprensió. Que ningú es “passi” amb els “forats” legals. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

FÒRUM - 40.000 EUROS

EL PROBLEMA DELS 40.000 EUROS. Em refereixo a l’article 5 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que resumeixo : No tenen la consideració d’empresaris a l’efecte d’aquest impost (excepte que manifestin de forma expressa la voluntat de ser-ho) : Quan facin lliuraments de béns i prestacions de serveis que no superin la xifra anual de 40.000 euros. Aquí posaria un “No m’agrada”, si es tractés del facebook i existís la possibilitat de fer-ho. Sempre dic el mateix, tots els topalls, ja sigui per dalt o per baix es presten a problemes i confusions. Per posar un parell d’exemples, podem trobar comptables que facturin amb IGI al 4,5% i altres sense IGI. Taxistes amb IGI al 4,5% i altres sense. Atenció però a l’article 1 del Reglament (Decret del 24-10-2012 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost general indirecte, que també resumeixo : En el període de declaració de liquidació en què es depassi el llindar referit, l’obligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot l’any natural. Seguint el mateix exemple, els comptables hauran de retrocedir les seves factures, cobrant el 4,5% als seus clients, per declarar, liquidar i pagar l’estat. Ho podran cobrar ? Els seus clients estaran d’acord ? Més complicat ho tindrien els taxistes, en el cas d’esser afortunats sobrepassant els 40.000 euros, a qui aniran a cobrar el 4,5% ? Aquesta consideració de no empresari, si la xifra anual no supera els 40.000 euros, pot dur al frau de cobrar el 4,5% als clients i no fer cap declaració, ni liquidació, ni cap pagament. Una bona “propina”... Sens dubte, un problema més de la Llei de l’IGI, que s’afegeix a molts altres, que hauran de ser rectificats. Aquesta Llei haurà de suportar unes quantes modificacions, que espero es facin de manera eficaç, ràpida però amb calma. I sobretot, abans de imposar sancions. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.