UNA PASSEJADA.
Estem a dia 2 de Març de 2.008. Teòricament hauria de fer fred encara. Diuen que en tornarà a fer, ja veurem. També diuen que nevarà. L’any passat també ho deien.
Surto a fer un tomb per la vila de Sant Julià de Lòria, fa molt bon temps, fins i tot m’he de treure la jaqueta.
Recorro tot el poble de cap a cap, dos cops, tranquil·lament, no hi ha pressa, el dinar ja està preparat.
Conec a molta gent en el meu poble, i en tot el recorregut tant sols he hagut d’aturar-me un cop a saludar i a parlar amb algú.
I era la meva tieta...
Tenia ganes de prendre alguna cosa, fer l’aperitiu. Es quelcom que solia fer-se molt sovint els Diumenges, antiguament. Però no em venia de gust tancar-me dins d’un local, volia estar a l’exterior, feia un “solet” magnífic.
Tant sols he trobat una taula, en un bar, i en un camí particular, en tota la vila. Es veu que ara està prohibit, posar taules en la via pública.
No anem bé...
Sant Julià no necessita tobotroncs ni Naturlàndies...
No donen vida a la parròquia, més aviat la treuen.
Si es que en quedava una mica, de vida. Sant Julià és una vila morta.
I l’hem morta entre tots.
Però qui l’ha acabat de matar ha estat un Comú que vol viure tranquil, molt tranquil, sense gent.
Per això mateix l’envia cap a la muntanya de la Rabassa.
Cada dia m’agrada menys la meva vila.
Miquel.
2 comentarios:
M'agrada aquest nou bloc
Noemí,
En realitat és bastant vell, més que l'altre. Només el feia servir per entrar com a "crunch", o anteriorment "salsete".
Aniré penjant alguna foto curiosa i alguna coseta més.
Publicar un comentario