martes, 1 de febrero de 2011

FÒRUM - ACORD MONETARI


L’ACORD MONETARI.

A pesar de que el “secretisme” en aquest tema continua sent bastant evident, ara al menys començo a entendre una mica les coses. S’ha portat tot des del principi sense explicar res a ningú : ni el que comportava signar l’acord, ni el que comportava no signar-lo. Tampoc ens han explicat mai que es signava ni perquè.
Tant sols es notava, per les presses, la evidència de que existia una “pressió” forana de que s’havia de signar, si o si.

Però no entenia de cap de les maneres que un expert ens digués “que el cabal comunitari que s’ha d’adoptar amb l’acord monetari amb la Unió Europea comporta una pèrdua de sobirania legislativa i financera del Principat d’Andorra”. I la banca, amb cara de pomes agres, ho negués. Mentre el cap de Govern afirmava que “la falta d’acord amb la UE afectaria el sector financer”.
Preveia, com així serà, la desaparició total del secret bancari. Però la banca, després de la reunió amb el cap de Govern assegurava que : “Confiem que la negociació de l’acord monetari s’estigui fent pel bé del sector, per mantenir el negoci i si és possible, millorar-lo”. Això, tampoc ho entenia, al igual que la afirmació : “l’executiu fa el que ha de fer”, això em sonava més aviat a una obligació.

Ara mateix, tot i desconèixer encara els punts que es signaran, si no ho estant ja de signats... si veig quelcom de més clar : la norma principal que no s’assumirà, la llibertat d’establiment d’entitats financeres. Tots tranquils... Ara entenc doncs, la aparent tranquil·litat de la banca després de la reunió.
Reunió que per cert el cap de Govern ha mantingut també amb la Cambra de Comerç, amb el bisbe Vives, amb el representant del Copríncep francès i amb la CEA, però que no ha mantingut amb els grups parlamentaris ( ni el seu propi grup), ni amb la premsa per informar sobre la situació.

Per aquest motiu, encara veig massa obscuritat en aquest tema, fet que encara em porta a desconfiar més del nostre Govern del que ja desconfiava anteriorment.

Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.

No hay comentarios: