FRACÀS EUROVISIU.

Com sempre val mes comentar les coses en fred que en calent, vaig desestimar la idea de fer-ho ahir, un cop acabada la prèvia del festival d’Eurovisió. Per no “massacrar”, la cançó (ridícula), el vestuari (espantós), la coreografia (molt trista), la cantant (molt fluixeta).
Deixant de banda a la “pija” de la Gisela i la seva incapacitat intel•lectual. Al fi i al cap es guanya la vida cantant, no deixa doncs de fer la seva feina. I aprofitar les ocasions que et dona la vida, en aquests cas el nostre Govern, no es criticable.
El que si es criticable però, es la poca vergonya del mateix Govern en “regalar” la participació al festival a no se sap encara qui exactament, ni perquè exactament. Com no sabrem mai quant ha costat la “brometa”.
Com tampoc sabem mai quant costa tot el que estem regalant a forans i empreses foranes :
Assessoraments, estudis, feines, instal•lacions vàries, compres diverses ...
Mentrestant els nostres joves, els del nostre país, no reben cap tipus d’ajuda, ni cap promoció. Al contrari, indiferència i retallades a les subvencions.
Qui vulgui cantar o actuar, per exemple ... com no marxi a l’estranger, ho te clar.
Qui vulgui fer esport, per exemple ... com no li paguin els seus pares els desplaçaments, ho té clar.
Qui vulgui treballar, per exemple ... com no sigui funcionari, no es pot ni tant sols queixar.
...
I a tot això, hem d’anar aguantant les tonteries que van dient uns i altres :
Les bestieses del Sr. Mirapeix, “els impostos indirectes són més justos”, “qui més té, més consumeix”.
Les bestieses del Sr. Bartumeu, “hi ha molts funcionaris que estant per sota del salari mínim”.
Les bestieses de tots plegats ...

Quin serà el proper “regal” ?