FUNCIONARIS

ACLARIMENT.

L’escrit publicat al Bondia el 03/06/08 sobre el Ministre i els funcionaris, no va en absolut en contra dels funcionaris. Qui així ho cregui el pot tornar a llegir al blog mcalsina.
Precisament, el que vull donar a entendre es que els funcionaris son exactament iguals que els que treballem en el sector privat. Encara que alguns ens mirin sovint des de dalt cap avall.
No m’agraden ni mai m’han agradat els sindicats, no pel que haurien de fer sinó pel que fan, la majoria viure del “cuento” i a costa del mateix treballador...
Però no es aquest el tema.
El que no em sembla be es que s’utilitzi mes la premsa que les reunions de treball:

No em val, sentir al Ministre dient que no ha entès el que li han dit en una reunió i que no sap que volen els sindicats... Això es demana en la mateixa reunió.
No em valen les “conyetes” del Sr. Ubach a la ràdio o a la tele o a la premsa... Que les faci a les reunions de treball.

Lluitar pels teus drets, per la teva feina es totalment lícit.
Fer-ho a traves de la premsa, també.

El que no em sembla lícit es que, quant tens l’oportunitat de parlar-ho personalment en una reunió de treball, directament amb el Ministre, exposant directament els problemes, i si no hi ha acord, trencant directament les negociacions... Passis directament a la publicitat gratuïta dels mitjans de comunicació.

Es clar, que sortir a la premsa, a la ràdio o a la tele es mes popular.

Sincerament,

El que mes em molesta es que la gran majoria de funcionaris ens veuen als demés com una colla de “pringats”, ens tracten de qualsevol manera, com si no fóssim ningú.
Sense anar gaire lluny, ahir mateix a les 10 del matí, a la Cass, varen deixar una sola persona atenent al públic, per anar a esmorzar, amb el paquet de tabac a la mà i en companyia... A quina hora van tornar ? No ho se, per sort no hi havia gaire gent esperant. Jo també surto a fer el cafè, però no deixo penjat a ningú esperant-me.
Es un exemple absurd, però real.

Resumint,
No estic en contra dels funcionaris, jo mateix vaig ser durant 3 anys un “pseudo-funcionari”.

Estic en contra de la forma d’actuar de molts funcionaris, als que el país els importa ben poc, la resta de treballadors encara menys i que cobrant a final de mes ja en tenen prou. Sense pensar que potser algun dia, a final de mes, potser no cobraran.

Treball digne, drets laborals...
SI, però per a TOTS.

La realitat :
Molta gent tant sols aspira a ser funcionari per viure tranquil, encara que reconec que la majoria, actualment, guanya ben poc. Però molts ja en tenen prou...