lunes, 23 de noviembre de 2009

INTRUSISME.


L’INTRUSISME.

“Exercici d'una professió, d'un càrrec, etc, per una persona no qualificada oficialment.”
Aquesta és la definició que ens dona la Enciclopèdia Catalana del mot intrusisme.

Actualment està molt de “moda” la comptabilitat degut a que és obligatòria per a tots els empresaris. Aquells que no tenen els suficients coneixements comptables i volen complir la Llei han hagut de espavilar-se i contractar un contable.
El problema és que davant de l’allau de feina han sortit comptables de sota les pedres. No em podia ni imaginar que a Andorra hi haguessin tants “comptables”.
L’article 3 de la Llei de Comptabilitat dels empresaris estableix que la comptabilitat ha de ser portada directament per l’empresari o per les persones que aquest autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

Segons la llei qualsevol pot portar una comptabilitat. No em puc oposar doncs a que no tinguin la adequada formació. El problema serà de l’empresari.

Però si una persona es troba treballant en una empresa sense estar assalariada en la mateixa o es troba fent feines per una empresa com a autònom, professional liberal, freelance, assessor extern, ajudant ... ( o com ho vulguin anomenar), sense el degut permís de Govern (inscrit al Registre de Comerç i amb el degut número de Registre Tributari).
En altres paraules, si un treballador esta assalariat en un lloc (vegis empleats de banca, funcionaris, administratius...) o no esta assalariat, i es troba treballant en un altre lloc (vegis portant la comptabilitat d’una empresa), aleshores això es diu : intrusisme. I l’intrusisme està castigat i penalitzat.

Es clar que caldria que algun inspector passés a revisar qui es troba treballant en un lloc i amb quin permís i crec que actualment, tot i la quantitat exagerada de funcionaris que tenim, d’inspectors n’ hi ha ben pocs.
Però tard o d’hora hi arribarem i els intrusos rebran el seu càstig. I aquest hauria de ser la inhabilitació per la feina que estant duent a terme sense autorització.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

No hay comentarios: